Quin que siá lo resultat de las eleccions legislativas espanhòlas del 28 d’abril, la question nacionala catalana serà sempre d’actualitat. La situacion dins la Generalitat de Catalonha pausa la question de la resolucion democratica d’un conflicte d’identitat politica e lingüistica. Uèi, una mitat majoritària de la populacion voldriá que Catalonha venga una entitat politica independenta mentre que l’autra mitat vòl demorar dins l’entitat espanhòla. Una mitat vòl un monolingüisme catalan e l’autre un bilingüisme favorizant en realitat lo castilhan. Los dos an una legitimitat istorica diferenta e un projècte economic e politic credible. S'apartam la solucion militara e sas tragèdias umanas tal coma per Croàcia, Bòsnia, Kosova... l’opcion de l’independéncia demanda una aprobacion massissa tal coma per la separacion d’Eslovaquia de Checoslovaquia. En l’abséncia d’una majoritat fòrta, lo pes economic, cultural e politic de l’entitat politica dominanta impedís lo procès d’independéncia. Flandra non o poguèt faire qu’auriá perdut sa capitala Brussèlas majoritàriament francofòna. Quebèc impausèt lo monolingüisme francés e una autonomia politica e fiscala fòrta mas perdèt sos referendums d’independéncia. Es tanben lo cas per las islas suècas d’Äland en Finlanda, lo Tiròl allemand en Itàlia, Escòcia...
 
E mai se es lo resultat d’una politica franquista d’imposicion d’una immigracion castelhanofòna endoctrinada dins una mitologia espanholista, la realitat democratica es qu’una mitat non vòl pas d’una Catalonha independenta mentre que l’autre non vòl pas mai de la dominacion actuala de Madrid. E mai se democraticament victoriosa, l’independéncia seriá probablament vençuda juridicament, economicament e militarament per Madrid per la preséncia d’una petita  mitat de ciutadans que i es opausat. Ça que la, lo non respècte de la volontat politica catalana aurà un còst judiciari e democratic que pesariá subre lo desvolopament d’Espanha, e mai subre son evolucion democratica e sociala.
 
Lo consens democratic mai probable poiriá èsser una republica catalana dins una Espanha confederala coma las republicas de Chechenia, Ingoshia ...dins la federacion de Russia o coma la dels cantons soïssa, amb una autonomia fiscala, economica e cultural totala. La condicion màger seriá que lo castilhan i foguèsse una lenga minoritària amb de dreits fòrts. La situacion quasi revolucionària que coneis Catalonha e l’apartenéncia a una entitat europèa plan mai poderosa qu’Espanha pòt permetre una tala eissida.
 
Lo refús d’un compromés amb Catalonha orquestrat per las fòrças reaccionàrias espanholistas a per objectiu principal de conquistar lo poder a Madrid, non solament per empedir que lo catalan siá lenga nacionala de Catalonha, mas tanben per faire regressar los dreits a l’avortament e al maridatge omosexual al nom de l’integrisme catolic, a contunhar la destruccion de las ressorsas naturalas, e enfortir lo poder de las grandas fortunas espanhòlas aquesidas del temps de la dictatura franquista.
 
Ara, la decision es dins las mans del pòble espanhòl. Los sondatges donan una bona probabilitat de majoritat a VOX, PP e Ciudadanos e los espanhòls van escambiar desvolopament economic, social e ecologic contra lo manten de la dominacion del castilhan en Catalonha. Serà de la responsabilitat dels catalans de contunhar de se batre per lor cultura e lenga e a totes los espanhòls progressistas de bastir un consens politic per una possibla Espanha confederala. Una autra opcion possibla es que l’accès d’una dreita espanholista extrèma al poder s’acompanhe d’una crisi economica o politica fòrta e faga bascular una fòrta majoritat catalana en favor d’una independéncia que Catalonha seriá alara en posicion de negociar.