Opinion
Lo futur de l’occitan estandard, lo futur de la comunicacion en occitan
L’occitan estandard es en granda part definit mas manten encara de zònas incertanas.
Vos parli dels occitanistas que creson qu’un occitan estandard es necessari per conquerir de foncions de comunicacion: en granda majoritat, son d’acòrdi amb la vision pluricentrica de Loís Alibèrt, de Pèire Bèc, de Robèrt Lafont e del CLO. Creson qu’es just d’aver de formas estandards per cada grand dialècte occitan, mas coordenadas, amb de principis comuns.
A l’ora d’ara, quatre dialèctes occitans an de varietats estandardizadas, mai o mens disponiblas. Son los seguents, del mai estable al mens estable.
Los autres tres dialèctes occitans sofrisson encara d’una manca de disponibilitat de lors varietats estandards, que rèstan pro teoricas: son l’auvernhat, lo vivaroalpenc e lo niçard. Ai suggerit de pistas per dessenhar lors estandardizacions possiblas. Una koinè literària niçarda existís ben mas presenta encara fòrça esitacions.
Dins lo futur, se per cas l’occitanisme arriba de sortir de sa crisi actuala, se pòt impulsar una reconquista de l’usatge social de la lenga, alara podèm esperar que l’occitan estandard se desvolope de manièra pluricentrica e ordenada. Auriam un sol occitan estandard, mas pluricentric, amb de variacions regionalas coordenadas. Auriam de diccionaris, de gramaticas e de metòdes coordenats. Los parlars locals serián pas enebits, segur, e l’occitan estandard seriá vist coma lor aliat, coma lor ponch de referéncia. Seriá una situacion un pauc similara a aquela del catalan estandard, qu’es tanben pluricentric (catalan estandard central, catalan estandard valencian, catalan estandard balear, catalan estandard rosselhonés).
Alternativament, se l’occitanisme sòrt pas de sa crisi actuala, es evident que l’occitan se cultivarà de mai en mai amb de practicas fragmentadas, amb un antinormisme exponencial, amb d’acadèmias concurrentas, amb un artifici creissent, amb un localisme fantasmat, amb una somission-resignacion al francés, a l’italian e a l’espanhòl. En totala desconnexion amb un pòble privat de lenga occitana. D’alhors es ben çò que se passa ara meteis.
Mai soi optimista de natura. Deman es un autre jorn.
Vos parli dels occitanistas que creson qu’un occitan estandard es necessari per conquerir de foncions de comunicacion: en granda majoritat, son d’acòrdi amb la vision pluricentrica de Loís Alibèrt, de Pèire Bèc, de Robèrt Lafont e del CLO. Creson qu’es just d’aver de formas estandards per cada grand dialècte occitan, mas coordenadas, amb de principis comuns.
A l’ora d’ara, quatre dialèctes occitans an de varietats estandardizadas, mai o mens disponiblas. Son los seguents, del mai estable al mens estable.
— L’occitan estandard general (de basa lengadociana) es abondosament illustrat per un bon nombre d’autors coma Joan Bodon, Loís Alibèrt, Robert Lafont, Pèire Bèc e plan d’autres.
— L’occitan estandard provençal es abondosament illustrat per Robèrt Lafont e per un grop solid d’escrivans contemporanèus qu’an seguit son exemple. La koinè literària mistralenca n’es pas fòrça luènh mas rèsta distinta.
— L’occitan estandard gascon es illustrat per Pèire Bèc. Las visions un chic diferentas d’Andrieu Bianchi, Alan Viaut e Maurici Romieu ne son pas fòrça luènh. Certans autors de la koinè literària bearnesa ne son pas fòrça luènh tanpauc. La cultura de l’occitan aranés es un fenomèn distint, respectable, compatible amb un gascon estandard.
— L’occitan estandard lemosin es estat esbossat per Gerard Gonfroy. Los escrivans lemosins mai contemporanèus ne son pas fòrça luènh.
— L’occitan estandard provençal es abondosament illustrat per Robèrt Lafont e per un grop solid d’escrivans contemporanèus qu’an seguit son exemple. La koinè literària mistralenca n’es pas fòrça luènh mas rèsta distinta.
— L’occitan estandard gascon es illustrat per Pèire Bèc. Las visions un chic diferentas d’Andrieu Bianchi, Alan Viaut e Maurici Romieu ne son pas fòrça luènh. Certans autors de la koinè literària bearnesa ne son pas fòrça luènh tanpauc. La cultura de l’occitan aranés es un fenomèn distint, respectable, compatible amb un gascon estandard.
— L’occitan estandard lemosin es estat esbossat per Gerard Gonfroy. Los escrivans lemosins mai contemporanèus ne son pas fòrça luènh.
Los autres tres dialèctes occitans sofrisson encara d’una manca de disponibilitat de lors varietats estandards, que rèstan pro teoricas: son l’auvernhat, lo vivaroalpenc e lo niçard. Ai suggerit de pistas per dessenhar lors estandardizacions possiblas. Una koinè literària niçarda existís ben mas presenta encara fòrça esitacions.
Dins lo futur, se per cas l’occitanisme arriba de sortir de sa crisi actuala, se pòt impulsar una reconquista de l’usatge social de la lenga, alara podèm esperar que l’occitan estandard se desvolope de manièra pluricentrica e ordenada. Auriam un sol occitan estandard, mas pluricentric, amb de variacions regionalas coordenadas. Auriam de diccionaris, de gramaticas e de metòdes coordenats. Los parlars locals serián pas enebits, segur, e l’occitan estandard seriá vist coma lor aliat, coma lor ponch de referéncia. Seriá una situacion un pauc similara a aquela del catalan estandard, qu’es tanben pluricentric (catalan estandard central, catalan estandard valencian, catalan estandard balear, catalan estandard rosselhonés).
Alternativament, se l’occitanisme sòrt pas de sa crisi actuala, es evident que l’occitan se cultivarà de mai en mai amb de practicas fragmentadas, amb un antinormisme exponencial, amb d’acadèmias concurrentas, amb un artifici creissent, amb un localisme fantasmat, amb una somission-resignacion al francés, a l’italian e a l’espanhòl. En totala desconnexion amb un pòble privat de lenga occitana. D’alhors es ben çò que se passa ara meteis.
Mai soi optimista de natura. Deman es un autre jorn.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#80 Òc, coneissi ben lo libre "Nòrmas Ortogràficas, chausias morfològicas (...)", es una guida ben facha per cultivar lo vivaroaupenc dei Valadas. Mai aqueu libre ofrís pas objectivament un estandard regionau. Ofrís de solucions practicas per una sèria de parlars locaus.
De mon costat, benlèu sabètz qu'ai publicat una tèsi en 2006 sus l'estandardizacion pluricentrica. I detalhi lei questions que se pausan per estandardizar lo vivaroaupenc. Ara per ara, lo vivaroaupenc estandard es pas encara prèst dins ges de libre grand public. Es un trabalh que rèsta de publicar.
#79 Compreno l'idèia d'un estandard e son utilitat, dens lhi fachs. Mas coma se pòt dire que l'estandard ipotetic serè d'una influéncia notabla sus la lenga de deman... char o far emb prudéncia. Aüra avèm ja un debut d'estandard per l'Occitan vivaroalpin das Valadas, qu'es pas marrit e puslèu respectuós de lhi parlars locals (e que me sèrv ben per trobar de solucions per escriure lo Cairassenc) : lo qu'es presentat dens las "Nòrmas Ortogràficas, chausias morfològicas (...)" (libret que conoishetz segurament) e qu'es utilizat mai o mens per Peyre Anghilante. Me penso qu'es un exemple a prendre...
#78 Dins ma vision de l’estandardizacion, vòli pas interdire ni “diluir” lei parlars locaus dins leis estandards regionaus. Se volètz practicar un parlar locau —per exemple de Cairàs o dau nòrd de Vivarés— fasètz-o.
Ara, l’occitan estandard (pluricentric) rèsta una necessitat practica. Perque un molon de gents pòdon pas accedir a l'occitan se i a pas una solucion estandard.
I a una istòria culturala que buta lo niçard a voler un usatge estandard distint dau provençau. I a pas de demanda similara de “separacion” intèrna dins lo vivaroaupenc.
Perqué voler prepausar un estandard per lo Niçard, a despart dau Provençal, mas voler regropar dens un estandard unic tuches lhi parlars Vivaroalpins? Lo Niçard a d'especificitats ben claras, l'es segur, e dizo pas que la char lo diluir dens lo Provençal... mas alora perqué voler diluir dens un mesme estandard de parlars coma lo dau Vivarés e lo dau Cairàs o de Barcilona? Finarament, las diferéncias son pas aitant grandas entre lo Niçard e lo Provençal maritim, qu'entre lhi parlars Vivaroalpin pus occidentals e l'Alpin oriental (das Valadas, dau Cairàs). La me sembla èsser de decisions arbitràrias e illogicas, coma tròp sovent dens lo mitan Occitan...
La question de l'auctoritat d'una nòrma dins l'usatge, es fondamentala.
Es un affar personala de reconnoissència e d'acceptacion.
Concrètament, l'usatgièr "natural" se pausa la question normala de que far "de mon patoés" contra le francés, e quinas motivacions d'assimilacion occitana, dialectala o generala, auriái ieu, independentament de consideracions litteràrias o geopoliticas ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari