Coma la lenga. E mai que la lenga dirai. Qu'es ren facil de collectar las formas intracomunalas. Las comunalas es un pauc mai facil. E entre las formas ancianas, evoluaias, francizaias, toscanizaias... 
 
Per las citacions, un exemple tòrt mas ver. Veguèro de pàginas de Wikipèdia qu’an poscut mi citar (per un trabalh que faguèro i a de temps), per de toponims de comunas dal departament 06... tot en citant una autra forma, erronèa (o dins un autre dialècte que lo de l’endrech)! 

Sabo ren perqué, mas son ren que de marrias correccions per l’airal vivaroalpenc dal 06, que tot cambiaria de dialècte e i passaria dirèct en niçard. Mentre qu’es ren d’aquel biais per l’airal provençal dal 06... rèsta ben en provençal. 
 
Demanda de respèct dals niçards devèrs los provençals mas imperialisme lingüistic sus justificacions d’Istòria amb la Contea de Niça ? Ipocrisia. Un exemple de mai, n’avèm ja parlat.
 
Cada corrent de la lenga a la sieu politica. Exemple, comparatz de mapas provençalistas de l’èst d’Occitània amb diversas mapas occitanistas... Supressions de cha per ca (Chastèl Arnós), vocalizacion de -L (o -R) finala en -u (mas sus lo terren es ben -L o -R finala coma “Suspèr” e non “*Sospèu”), quora non es “los...” que deven “li...”.

Que pi mai, cal saber que d’occitanistas refusan l’escritura dal rotacisme de -L- en -R- pron corrent en alpenc (escòra, soret..., egalament present en gascon), mas degun se pausa la question d’escriure alora —per anar al fons dal deliri de cambiar la realitat— “L’Escalena”! Totun, es coërent per un qu’escriu ben “Lo Molinet”. Es una lapalissaia! (la tradicion ditz que lo nom dal vilatge vendria d’una escara a l’entraia de la ciutat que permetia de fermar la vilòta en cas d’ataca). Remarcaretz qu'en gascon, i es ges de restabliment de l'-N- intervocalica coma de l'-L- vengüa -R- intervocalica.
 
Òc, segur, tot es complèx, l’occitanisme e lo rèsta. De qué descoratjar de còups, quitament los valents. 
 
Aicí una reflexion, s’i arribam, per portar una peira per l’edifici. 

— Un cas concrèt que nos interessa aicí de presentar es l’escritura d’-a finala en provençal. Rarissima en toponimia sus las mapas de l’IGN o d’un biais popular (e en grafia mistralenca). La grafia mistalenca ne’n testimònia. Sabo ren perqué siguèt possible dins los exemples citats sota.
 
Pasmens, malgrat l'o o lo mai sovent l'e finalas per l'a finala dins los toponimes francizats, trobam lo nom de “La Peiroa” a Salèrna escrich “La Peyroua” coma sus la comuna dal Muelh. E es de tractar vist qu'es lo nom de vias e d'establiments escolars. Tant val de saber coma s'escriu correctament lo nom de l'establiment, subretot s'i es un cors d'Occitan dintre.
 
La finala -oa seriá la forma braca pròpia a l’occitan oriental dal sufix -osa (coma camisa >camiá, camia, fasia > faiá, faia...)?

Perqué trobam la Fònt Bregoa (“Font Bregoua”) a Salèrna..?
 
Aquí pensèm ben al sufix -oa (per -osa) dins Bregoa
 
Bensai. 
 
— Mas cal notar: “Les Peyrouas” Al Muelh, “Peyrouas” a Flassans, “Chemin du Peyrouas” (doncas masculin aicí) a Sant Maximin e “La Peyrouar” (totjorn feminin) a Meunas. Mai luenh en Gasconha avèm “Peyrouat” al Mont.
 
“Peiroa” marria escritura per *Peiroàs” que poiriam pensar a un sufix aumentatiu -às? Mas alora perqué la forma masculina dal sufix -às (e non -assa) per una forma emb un article feminin? Non, gaire logic. 
 
La forma “peiroar” interròga tanben. Sabèm que l'-S finala passa a -R en provençal maritime de las Mauras e d'Argenç (siár per siás, dier per dies) mas ja que l'-S finala de plural se ditz plus despí l'epòca de Belaud de la Belaudiera. Seria l'-R finala varianta d’-S, dal sufix aumentatiu -às?
 

 
Alora, avètz d’ideas?