L’otària es un tipe de mamifèr marin que compren diferentas espècias. La trobam pas dins las mars d’Euròpa a l’estat natural. Es un animal exotic. Donc, per parlar de l’otària, es normal que las lengas europèas utilizen de mots de formacion relativament tardiva.
 
Los diccionaris occitans donan pas encara de forma establa.
 
Dins las lengas romanicas coneissèm un tipe comun que sa forma occitana normala seriá otària, nom femenin. En francés dison otarie, en catalan otària, en italian otạria... En espanhòl i a una forma masculina: otario...
 
Es un cultisme, un mot de formacion sabenta. Las lengas romanicas l’an creat de manièra convencionala a partir del grèc classic ōtária = ὠτάρια “aurelhas pichonas, aurelhetas”, al singular ōtárion = ὠτάριον “aurelha pichona, aurelheta”, qu’es un diminutiu de oũs ~ ōtós = οὖς ~ ὠτός “aurelha”. A partir del grèc, trobam una forma adaptada en latin scientific: otạria. Aquel tipe es un neologisme qu’apareguèt tanben en 1810 en francés, dins lo registre scientific (otarie), abans de s’espandir a d’autras lengas romanicas.
 
Sus l’accentuacion de la forma occitana, per saber se cal dire otària amb l’accent tonic sus -tà-, o otaria* amb l’accent tonic sus -ri-, es preferible de gardar la primièra forma, otària, per fin que restem pròches del grèc, del latin scientific, del catalan e de l’italian. L’accentuacion de tipe francés, dins otarie, amb l’accent tonic sus -ri-, s’explica simplament per l’impossibilitat del francés de metre un accent tonic sus -ta-. Coma l’occitan a un accent tonic mobil, i a pas de rason que seguisca l’accentuacion limitada del francés.



Apondon (06.07.2019)
 
Qualques legeires an afirmat, dins los comentaris, que i auriá una forma “otaria” en grèc modèrne e qu’aquò justificariá en occitan la forma otaria amb accent tonic sus ‑ri‑ puslèu que la forma otària amb accent tonic sus ‑tà‑. Aquel argument convenç pas gaire. Ça que la disi mos grandmercés als legeires de l’aver evocat perque dona l’ocasion de reveire qualques aspèctes apassionants de la vida dels neologismes.
 
En grèc modèrne, totes los diccionaris de referéncia e totes los locutors primaris qu’ai consultats (ne coneissi fòrça) desconeisson completament una forma ipotetica que seriá ōtaría = ωταρία. Per designar l’“otària”, tant l’usatge normatiu coma l’usatge corrent del grèc modèrne reconeisson sustot thalássios léontas = θαλάσσιος λέοντας, çò es, literalament, “leon marin”. Es pas estonant: un fum de lengas coneisson d’imatges equivalent a “leon marin” per designar l’“otària”. Lo tipe lexical otària es sustot tipic de las lengas romanicas e es rar dins las autras familhas de lengas. Donc es normal que siá desconegut en grèc modèrne.
 
Ara, trobam efectivament en grèc modèrne, en insistissent e en furnant dins Google, l’atestacion esporadica d’una forma ōtaría = ωταρία que rèsta rara, desconeguda dels locutors, non normativa e non admesa dins los diccionaris. Se pòt explicar facilament aquela forma per una adaptacion del latin scientific otạria cap al grèc modèrne ōtaría = ωταρία. L’accent tonic del latin se plaça abitualament abans lo sufixe ‑ia mentre que l’accent tonic del grèc modèrne se plaça pus sovent sus la í del sufixe ‑ía = ‑ία.
 
Lo tipe otària es donc una creacion sabenta e artificiala apareguda en latin scientific puèi dins las lengas romanicas. S’es construch modèrnament a partir del material del grèc ancian, segur, mas sens la participacion dels grècs. La basa es lo grèc ancian tá ōtária = τά ὠτάρια “las aurelhetas” (nom nèutre plural), pres coma atribut caracteristic de las otàrias, e s’es adaptat en latin scientific modèrne jos la forma otạria (nom femenin singular). Es d’aquela forma latina que derivan puèi lo catalan otària, l’italian otạria, l’occitan otària, lo francés otarie. Sabèm que lo francés pòt pas accentuar autrament que sus ‑rie, mas aquò es un problèma fonetic francés, pas occitan. E segondàriament, a partir de l’usatge latin modèrne (o eventualament a partir de l’usatge romanic) lo grèc modèrne n’a pogut extraire la forma marginala ōtaría = ωταρία.
 
Rèsta plan natural que l’accentuacion del tipe otària, en catalan, en italian o en occitan, seguisca l’accentuacion de las formas etimologicas anterioras que son otạria en latin scientific e tá ōtária = τά ὠτάρια “las aurelhetas” en grèc ancian.