Opinion
Circulacion
Un amic tolosan venguèt un jorn me veire, en Contea. Lo recuperèro en veitura a la gara de Niça. E la primiera causa que trobèt estranh aicí, èra la circulacion. “Menar a la niçarda”, qu’apela aquò despí.
E es un cosin dal nòrd d’Occitània que m’o a fach remarcar sus los camins de Gavotina entre L’Escarea e Pelha. Nòstras vias son irregularas. Largas en planas, mas aicí las planas son quistas. Doncas, levat de gròsses axes subretot devèrs l’oèst e Niça e l’autovia, los camins son tòrts, estreches e penduts. E levat, astre, lo rapòrt qu’existe entre 1 km = 1 minutas coma en Camarga o en las planas d’Occitània, son impossiblas aicí. Es ce que fa la riquessa de la diversitat geografica amb las valaias, e la resisténcia montanhòla alpenca, lingüistica entre autres.
Nòstre espaci vivaroalpenc manten las -s de plural, las -l finalas, un exemple de tengüa lingüistica.
E quora volètz èstre per l’ora, es totjorn un pauc complicat se partètz just. Qu’un camion vos pòl tancar sus la via per de quilomètres. Los transpòrts en comun son complicats e rares. Un tram dins cada valaia, seria d’estudiar.
La pression urbana e doncas umana fa que los veïculs son numeroses de circular. Contrariament a d’escarts de las autas valaias, es quitament impossible de descargar tranquillament las compras sensa veire passar doas o tres veituras e benlèu destorbar un camion...
Far de velo es coratjós, quitament suïcidari. Paure escrivan Loís Nucera mòrt esquichat dal temps que fasia una escorregüa en velo.
Ja qu’en veitura, arriba sovent que la veitura pressaia de darrier vos borre e fague d’apels de fars. Vos poiria sautar sus en volant, o farian...
La mòto pressaia que raia la carroceria de la veitura que dobla sus la drecha e que se’n va quieta.
E pi i es ce que sonam amb enervament lo “permés” BMW, e la version ultima lo permés Ferrari. Un drech que se pilhan lors proprietaris per grasilhar un fuec tricolor, una prioritat a drecha, o encara un passatge pedon.
E en periòd toristic, multiplicatz lo temps per menar. Amb la calor, un regal. Cal s’escónder dals flusses importants e pensar de circular a l’invèrs dals moviments per manjar, anar a la plaja. Coma quora plòu amb las compras.
E la musica a fons coma de balords.
De guses que se tancan al mitan de la carriera sensa clinhotants, sensa un signe de la man. E que se’n van après, coma una flor. Mas se lor fasètz, sabo ren coma poirian reagir amb o sensa paciéncia?
Estressant de còups. Cal provar de far abstraccion, o subretot cal viure amb aquò.
Un amic que rotla en vespa mi ditz que cal èstre a l’agachon (“aware” en francés).
Subretot quora las asseguranças vos fan 50/50 per los accidents.
Pilhar lo volant, una espròva de cada jorn quitament.
Vivament la fin dal petròli (o de l’etanòl) alora.
E es un cosin dal nòrd d’Occitània que m’o a fach remarcar sus los camins de Gavotina entre L’Escarea e Pelha. Nòstras vias son irregularas. Largas en planas, mas aicí las planas son quistas. Doncas, levat de gròsses axes subretot devèrs l’oèst e Niça e l’autovia, los camins son tòrts, estreches e penduts. E levat, astre, lo rapòrt qu’existe entre 1 km = 1 minutas coma en Camarga o en las planas d’Occitània, son impossiblas aicí. Es ce que fa la riquessa de la diversitat geografica amb las valaias, e la resisténcia montanhòla alpenca, lingüistica entre autres.
Nòstre espaci vivaroalpenc manten las -s de plural, las -l finalas, un exemple de tengüa lingüistica.
E quora volètz èstre per l’ora, es totjorn un pauc complicat se partètz just. Qu’un camion vos pòl tancar sus la via per de quilomètres. Los transpòrts en comun son complicats e rares. Un tram dins cada valaia, seria d’estudiar.
La pression urbana e doncas umana fa que los veïculs son numeroses de circular. Contrariament a d’escarts de las autas valaias, es quitament impossible de descargar tranquillament las compras sensa veire passar doas o tres veituras e benlèu destorbar un camion...
Far de velo es coratjós, quitament suïcidari. Paure escrivan Loís Nucera mòrt esquichat dal temps que fasia una escorregüa en velo.
Ja qu’en veitura, arriba sovent que la veitura pressaia de darrier vos borre e fague d’apels de fars. Vos poiria sautar sus en volant, o farian...
La mòto pressaia que raia la carroceria de la veitura que dobla sus la drecha e que se’n va quieta.
E pi i es ce que sonam amb enervament lo “permés” BMW, e la version ultima lo permés Ferrari. Un drech que se pilhan lors proprietaris per grasilhar un fuec tricolor, una prioritat a drecha, o encara un passatge pedon.
E en periòd toristic, multiplicatz lo temps per menar. Amb la calor, un regal. Cal s’escónder dals flusses importants e pensar de circular a l’invèrs dals moviments per manjar, anar a la plaja. Coma quora plòu amb las compras.
E la musica a fons coma de balords.
De guses que se tancan al mitan de la carriera sensa clinhotants, sensa un signe de la man. E que se’n van après, coma una flor. Mas se lor fasètz, sabo ren coma poirian reagir amb o sensa paciéncia?
Estressant de còups. Cal provar de far abstraccion, o subretot cal viure amb aquò.
Un amic que rotla en vespa mi ditz que cal èstre a l’agachon (“aware” en francés).
Subretot quora las asseguranças vos fan 50/50 per los accidents.
Pilhar lo volant, una espròva de cada jorn quitament.
Vivament la fin dal petròli (o de l’etanòl) alora.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Levat de las Valadas de Gavotina, i a paucs autoctònes a la "Costa Blava" e sembla qu'aquel biais de faire sus las rotas es lo pròpi dels importats francimans e en particular dels "parisencs".
Visquèri dos ans a Mentan (1974-1975) e me remembri qu'una dòna, vist mon accent del "Sud Ouest" coma dison los francimans per sonar Lengadòc e Gasconha, e benlèu, soscant a l'unitat del monde occitan, me diguèt " "Ah mossur, aquí, i a pas mai de mentonascs de soca, sèm colonitzats pels Franceses" e es verai que dins las carrièras e al burèu (èri foncionari) i aviá quasi sonque accents ponchuts e degun( levat del sénher Revel al burèu) parlava la lenga del país. .
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari