capçalera campanha

Opinion

Los pescajons (VI)

Los sanciaus son coneguts tanben dins las regions francesas de Berrí e de Nivèrns
Los sanciaus son coneguts tanben dins las regions francesas de Berrí e de Nivèrns
Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Crespells
 
Ingredients (per una dotzena o dotzena e mièja): 150 g de farina leugièra, 3 uòus, 3 dl de lach, 100 g de sucre e òli d’oliva.
 
Preparacion: de bon primièr, botarem la farina dins un bòl, i apondrem los uòus e la mitat del sucre, o barrejarem, i apondrem lo lach e o batrem fins a ne tirar una pasta espessa mas liquida, sens grumèls. Puèi botarem qualques gotas d’òli dins una pichona padena, la daissarem sul fuòc e, quand l’òli serà caud (mas pas tròp), i apondrem un culhierat de pasta (un culhierat de gròs culhièr) e ensajarem de l’escampar per tota la superfícia. O daissarem a fuòc doç fins que se siá daurat un pauc, virarem lo crespèl e lo daissarem còire un momenton per l’autra cara. Lo trairem fin finala, l’esposcarem amb sucre e tornarem entamenar lo procès fins que siá acabada la pasta.
 
Variantas: en Palhars Sobeiran, baton las glàrias en nèu e i apondon un veiron de vin rance e mièg de licor d’anís; se pòdon esposcar amb de sucre, e d’unes tanben los farcisson amb de marmeladas o los flamban amb de ròm; los nomenan a l’occitana: pescajons.
 
***
 
Los crespells de la Selva se fan de la meteissa manièra, mas, puèi que contenon pas d’uòus, ne resulta una sòrta de nèulas finas e cruissentas, que pòdon èsser saladas o doças.
 
A la Segarra los nomenan crespons e los fan salats; la costuma, abans de los servir, es d’i botar per dessús una lesca de carnsalada fregida e un parelh de rondèlas de patana, tanben fregidas.
 
A Morella los fan amb d’uòus, de farina, d’aiga e de levam en posca, e après calfan d’òli en abondància dins una padena e, amb un gròs culhièr, i vuèjan la pasta de sòrta que ne rèste alongada e ane d’un costat a l’autre de la padena.
 
Per far las bonhetas amb de mèl de Berguedan i vojarem pauc a cha pauc un culhierat de pasta qu’anarà d’un costat a l’autre de la padena e en linha drecha, de manièra que ne rèsten longs e fins; en acabant los asagarem amb qualques gotas de mèl.
 
Per far los crespèls del Bas Maestrat (o uòus bufats) barrejarem un uòu, ¼ de veire d’òli, ¼ de veire d’aigardent, ¼ de veire de lach, un saquet de levam en posca, las raspaduras d’un citron, ¼ de veire de sucre e la farina que calga per far una pasta mai mòla que la del pan (e que pesarà aperaquí tres cents gramas). En acabant metrem d’òli dins una sièta pel dessèrt e n’oncharem un autre. Nos oncharem los dets amb d’òli, prendrem una bòla de pasta e la botarem dins la sièta onchada. Amb los dets plan onchats l’aplanarem e ne cobrirem la sièta tot en daissant los bòrds un pauc mai espesses. Per çò qu’es una pasta fòrça mòla, per la fgir nos caldrà una autra persona. Botarem d’òli en abondància dins una padena, la daissarem sul fuòc e, quand serà caud (mas pas tròp), lo qu’a fach la coqueta la desempegarà de la sièta e la daissarà caire dins l’òli. L’autre velharà per que se rume pas, la revirarà, la trairà amb l’escumadoira quand serà ja fregida e bufada e la daissarà al dessús d’un papièr absorbent. Mentretant, la primièra aurà fach una autra coqueta, que daissarà caire dins la padena, e atal faràn fins que s’acabe la pasta. Abans de los servir los asagarem amb qualques gotas de mèl caud. D’unes càmbian lo lach per d’aiga. L’aigardent pòt èsser de licor d’anís. Los ousbufats de Montsià son semblables, mas dins aquel parçan apèlan tanben atal las bonhetas e las aurelhetas.
 
A la Tinença de Benifassà aprèstan la pasta sens aigardent, mai ferma, e après ne prenon de boletas, las onchan amb d’òli e las aplanan amb lo bestortièr; en las tirar de la padena las emposcan amb de sucre o las asagan amb de mèl caud. Es una sucrariá a mitat camin entre los pescajons e las aurelhetas.
 
 
Sanciaus (Marcha, Chastelmelhanés, Borbonés)
 
Los aprèstan amb de farina, d’uòus, de lach e de sucre, mas, segon los luòcs, pòdon èsser mai fins o mai espesses, mai pichons o mai gròsses. La costuma es d’onchar la padena amb d’òli, de lard o de burre. Podèm cambiar lo sucre per de mèl. Los podèm asagar amb de mèl o los podèm onchar amb de confituras divèrsas. Pòdon èsser salats, amb un pauc de pebre, e alavetz tanben d’unes i apondon de graissons de carnsalada. En Marcha d’unes i apondon una mica de pan bricalhada; d’autres l’acompanhan, a taula, amb de formatge tendre o amb una ensalada. En Borbonés d’unes los aprèstan amb de farina de fajòl. I a la costuma de ne far per la Candelièra. Son coneguts tanben dins las regions francesas de Berrí e de Nivèrns.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article