Opinion
Occitània e Catalonha, desconnexion e reconnexion, sempre?
Lo desfasament deis istòrias respectivas d’Occitània e Catalonha es un subjècte ben conegut.
— La reïntroduccion progressiva de la grafia classica de l’occitan, ja començada au sègle 19, s’abrivèt au començament dau sègle 20 amb una ajuda catalana. Pompeu Fabra fixèt la nòrma de la lenga catalana en 1913 e inspirèt dirèctament la fixacion de la nòrma classica occitana, per Loís Alibèrt, en 1935. La gramatica d’Alibèrt s’editèt amb una ajuda catalana. La grafia classica de l’occitan auriá jamai retrobat son importància actuala sens un sosten catalan.
— La creacion de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO), en 1945, s’inspirava de l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC) fondat en 1907. Sens l’IÈC, i auriá pas d’IEO. E sens l’IEO, una granda part de l’animacion culturala occitana, uei, existiriá pas.
— L’occitan a un estatut de lenga oficiala en Aran dempuei 1990, e dins tot lo Principat de Catalonha dempuei 2006, gràcias au sosten catalan.
— Jornalet, fondat en 2012, a marcat una estapa fondamentala per installar lo jornalisme occitan en linha. Sens inspiracion catalana, se seriá pas fach.
Ara, dempuei leis ans 2010, lo procès catalan per l’independéncia recep un sosten popular extraordinari. Una connexion desirabla, entre Catalonha e Occitània, dins lo moment present, seriá que l’energia catalana inspirèsse leis occitans per defendre sa pròpria dignitat.
Que son lei motius d’un revelh?
Per establir la connexion necessària entre Occitània e Catalonha, ara, vesi doas errors tipicas que son de frens, de formas d’autocensura.
Explorem una practica pus ferma e pus assumida de la lenga occitana en public, un assai de reliar lei movements sociaus amb la consciéncia occitana, un discors descomplexat. Cau sostenir Catalonha e propagar en Occitània...
— Lo catalan se destaquèt lentament de l’occitan, tot en restant pròche de l’occitan, pendent sègles 13, 14 e 15, dins lo periòde d’expansion de la Corona d’Aragon, mentre qu’Occitània restava fragmentada e politicament afeblida.
— Lo renaissentisme catalan dei sègles 19 e 20 beneficièt d’un sosten sociau fòrça divèrs, deis obriers e dei païsans fins a una partida importanta de la borgesiá catalana. En Occitània l’adesion sociala a l’occitanisme-mistralisme foguèt fòrça mens massissa, nòstra borgesiá occitana regarda tròp París.
— Lo renaissentisme catalan dei sègles 19 e 20 beneficièt d’un sosten sociau fòrça divèrs, deis obriers e dei païsans fins a una partida importanta de la borgesiá catalana. En Occitània l’adesion sociala a l’occitanisme-mistralisme foguèt fòrça mens massissa, nòstra borgesiá occitana regarda tròp París.
Maugrat lo desfasament entre Occitània e Catalonha, sovent, lei catalans an inspirat de progrès decisius per l’occitanisme. La diferéncia d’istòria e de situacion, entre Occitània e Catalonha, pòt pas servir de pretèxt per dire que leis occitans pòdon pas far coma lei catalans. Es un argument inoperant. Dins la realitat dei fachs, lei catalans nos an transmés d’impulsions importantas e inconstestablas.
— La reïntroduccion progressiva de la grafia classica de l’occitan, ja començada au sègle 19, s’abrivèt au començament dau sègle 20 amb una ajuda catalana. Pompeu Fabra fixèt la nòrma de la lenga catalana en 1913 e inspirèt dirèctament la fixacion de la nòrma classica occitana, per Loís Alibèrt, en 1935. La gramatica d’Alibèrt s’editèt amb una ajuda catalana. La grafia classica de l’occitan auriá jamai retrobat son importància actuala sens un sosten catalan.
— La creacion de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO), en 1945, s’inspirava de l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC) fondat en 1907. Sens l’IÈC, i auriá pas d’IEO. E sens l’IEO, una granda part de l’animacion culturala occitana, uei, existiriá pas.
— L’occitan a un estatut de lenga oficiala en Aran dempuei 1990, e dins tot lo Principat de Catalonha dempuei 2006, gràcias au sosten catalan.
— Jornalet, fondat en 2012, a marcat una estapa fondamentala per installar lo jornalisme occitan en linha. Sens inspiracion catalana, se seriá pas fach.
Ara, dempuei leis ans 2010, lo procès catalan per l’independéncia recep un sosten popular extraordinari. Una connexion desirabla, entre Catalonha e Occitània, dins lo moment present, seriá que l’energia catalana inspirèsse leis occitans per defendre sa pròpria dignitat.
Que son lei motius d’un revelh?
— Dau caire catalan, Madrid a retalhat l’estatut d’autonomia dau Principat de Catalonha, especialament dempuei 2010. Tanben Madrid multiplica lei vexacions, reten d’argent public que deu a Catalonha, multiplica lei violéncias policieras e leis arrestacions arbitràrias. Aquò fa que refortir l’indignacion e l’independentisme dei catalans.
— Dau caire occitan, leis atacas francesas s’agravan: destruccion organizada de l’ensenhament de l’occitan, reforma autoritària dei regions administrativas, assai de reduire la nocion d’“Occitània” a la sola Region de Tolosa, desorganizacion dau territòri, populacions abandonadas. L’occitanisme organiza de protèstas e de resisténcias, es evident, mai sufison pas encara. I a un espèr ça que la: certaneis occitanistas intran dins lo movement dei corsets jaunes e introduson la vision occitanista sus la destruccion dei transpòrts interregionaus, sus la connexion refortida amb París (lo TGV n’es l’arquetipe), sus lo centralisme parisenc e sus lei zònas abandonadas...
— Dau caire occitan, leis atacas francesas s’agravan: destruccion organizada de l’ensenhament de l’occitan, reforma autoritària dei regions administrativas, assai de reduire la nocion d’“Occitània” a la sola Region de Tolosa, desorganizacion dau territòri, populacions abandonadas. L’occitanisme organiza de protèstas e de resisténcias, es evident, mai sufison pas encara. I a un espèr ça que la: certaneis occitanistas intran dins lo movement dei corsets jaunes e introduson la vision occitanista sus la destruccion dei transpòrts interregionaus, sus la connexion refortida amb París (lo TGV n’es l’arquetipe), sus lo centralisme parisenc e sus lei zònas abandonadas...
Per establir la connexion necessària entre Occitània e Catalonha, ara, vesi doas errors tipicas que son de frens, de formas d’autocensura.
— Quand certaneis occitanistas montan de comitats de sosten a Catalonha (amb tota la rason), fan parlar de Catalonha e quasi pas d’Occitània. Fan parlar lei catalans en catalan mai elei ausan gaire parlar en occitan. Demandan la libertat per Catalonha mai es un tabó absolut que demanden la meteissa libertat per Occitània. Ofrisson una ajuda gratuita ai catalans d’Occitània, demandan pas ai catalans d’Occitània d’ajudar la causa occitana.
— Quand certaneis occitanistas escrivon de tèxts flames per glorificar Catalonha, escrivon que la causa occitana sembla perduda. Compensan sa frustracion occitana per una fascinacion exotica catalana. Es un discors irresponsable de desmobilizacion.
— Quand certaneis occitanistas escrivon de tèxts flames per glorificar Catalonha, escrivon que la causa occitana sembla perduda. Compensan sa frustracion occitana per una fascinacion exotica catalana. Es un discors irresponsable de desmobilizacion.
Explorem una practica pus ferma e pus assumida de la lenga occitana en public, un assai de reliar lei movements sociaus amb la consciéncia occitana, un discors descomplexat. Cau sostenir Catalonha e propagar en Occitània...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Sénher Sumien,
800 d'independéncia catalana marcan un sentiment nacional e lo sovenir d'un passat gloriós amb un Estat, una administracion, un parlament, de leis, una lenga oficiala e una literatura prestigiosa.
L'Estat espanhòl, cal ajostar, a pas transferit totas las competéncias previstas per l'Estatut catalan actual, cessa pas de limitar o far avortar las leis e nòrmas catalans amb de leis o nòrmas estatalas, e un long etc de marrit faire.
#7
Mes que per l’ora una partida de la contemporaneitat la podem pas diser en lenga nòstra e la podem pas ensenhar, d’aqui que los mots los avem pas, lo biais de diser las causas l’avem pas tanpauc.
Tanben aver una lenga que te pòt aprene una contemporaneitat, una tecnica d’auèi en lenga nòstra es lo pus mai grand servici que li podem balhar.
Atal la lenga es alssada a un nivèl naut, valorizada e fa demostracion e n'avem bravament mestièr de demonstracion.
Qu’un jove a l’ora d’auèi pòt diser ""ai aprengut aquela tecnica, o qualques basas d’aquela tecnica en occitan ?" : 0 !
Es un grand malastre nòstre !
#5 Se touto lengo può dire la countempouraneïta e se, en mai d'acò, la lengo nostro deu dire aquesto countempouraneïta din lou countèste atuau, touto lengo en quisto de recounquisto a lou devé de pourta, de per soun ime, lou meiou de nostre tems coumo lou meiou dau passat, las valou pu pousitivo e proumetouso amai las esperenço de la soucieta per deman.
Sans acò, sans un messaje founs que pertoque mai d'uno realita de nostre mounde, en mai de touca soun cur, uno lengo finis qu'es desvalourisado, deslaissado e douçamenet counquisto per aquelo qu'a saupegut counvenci encouncientament e se faire, quan siègue pichoto, uno plaço din la vido de chasco jour en cò d'uno majourita de ciutadan.
E ben vèsi que per las tecnicas demorarem a « la siensa de destrar e d’atermenar » de l’adelenc arlatenc : Bertrand Boysset (1355- 1446).
I trobem :
L’empan 25,4 cm.
La Cana que val 8 empans 2,03 m.
Lo destre que val 16 empans que val 2 canas = 4,06 m.Lo destre de la vinhas que ten una valor especifica de 13 empans que nos fa 3,30 m
Los pairons que son « jalons »
La cana ² 8 x 25,4 = 2,03 m²
Lo destre 13 empans 13 x 25,4 = 3, 30 m ²
Lo destre de 16 empans 16 x 25,4 = 4,06 m²
Segur fa cortet d’aquesta passa, aquò rai se crompatz lo libreton poiretz totjorn balhar qualques corses del ser per aredondir las fins dels meses.
Bona contunhacion ambe la "siensa de destrar e d'atermenar"
#1
M'èri doblidat un briu tot aquò tanben :
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246981.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246982.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246983.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redpieces/pdfs/sg246984.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246985.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246986.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246987.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246988.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246989.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246990.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246327.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg247717.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246366.pdf
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari