Opinion
Eth decenni vaporós (II): recessions musicaus
«Era borgesia non pòt existir sense revolucionar constantament es estruments de produccion, e per tant es relacions de produccion, e damb eres, es relacions damb era societat. Totes es relacions establides, constrenhentament gelades, damb eth sòn tren ancian de venerables prejutjats e opinions, son eradicades, totes es relacions que se bastissen de nau demoren obsolètes abans de poder ossificar. Tot çò qu’ei solid se hon en aire, tot çò qu’ei sagrat demore profanat e es òmes son, fin finau, possadi a afrontar serenament es sues condicions d’existéncia e es sues relacions recipròques.»
Karl Marx, Eth Manifèst Comunista
Non digatz pas qu’es tempsi non an cambiat; es tempsi càmbien ara mès lèu que jamès. Dempús de 2010, es causes non an hèt sonque esvaporar-se es ues ara seguida des autes. Lampes de pòcha, calculadores, acordadors d’esturments musicaus sublimats laguens d’un telefon mobil. De hèt, era transicion tecnologica a compdar der ordenador personau ei venguda un pialèr de herralha electronica indeschifrabla. Jamès mos prometeren qu’era darrèra clau-USB, mp3 o mobil damb articulacion èren ena sua version definitiva, e atau les aumplírem de cançons e de fòtos, ara perdudes tà tostemp, çò que ven encara piri damb cada nau iPhone. E açò ei clau entàs mies tèsis: çò que definís es ans 2010 ei eth hèt que son extrèmament volatils, —dit d’ua auta manèra, e hètz atencion ath mot—terriblament vaporwave.
Eth vaporwave ei un aute des genres musicaus que se pòden sintetizar tot simplament per mejan d’un ordenador portatil e ua carta d’audio coma eth dubstep o eth trap. Es tres genres son çò que ne poderíem díder “musica de recession”: de baish pressupòst e regalícia. Es tres an viscut es ans 2010, an eth sòn pròpri univèrs iconografic e podem díder qu’an definit, de bèra manèra, aquera epòca.
Era mòrt deth ritme en un mond fordian
Eth dubstep ei eth punt culminant de pòstmodernitat musicau, coneishut pes tons industriaus agressius de Skrillex, es ritmes entretalhadi sus ua basa sincopada que da nòm ath genre e era grana quantitat de sampling (a nivèu de pastiche). Eth dubstep ei un genre plan acuelhut pes joeni gamers amassa damb era rèsta d’EDM, e ei representat per ua generacion de DJ joeni coma Knife Party, Borgore o Diplo…
Podem díder qu’aguesta intencion de repensar eth ritme ei essenciau ath començament de James Blake, autor minimalista e post-dubstep que revire era relacion votz – ritme (estrument). Billie Ellish, referent dera generacion Z, damb es sòns anticlimax musicaus entre d’auti o Rosalía, damb eth sòn eclecticisme de genres, an escotat a Blake.
Democratizacion tecnologica: autotune tà toti
Eth trap, deth sòn costat, comence en underground coma emancipacion sociau des gojats des banlègues, qu’an ua lista de prioritats fòrça diferenta. Eth trap ei atau pr’amor que da era paraula a ua classa marginalizada, e pòt requèir en biaishi masclistes.
Bad Gyal ditz sus era madeisha: “è passat era adolescéncia ena plaça”. Eth sòn trap-dancehall repren eth hiu dera musica jamaicana e es sues dues passions: era marijuana e es sòs. Era dròga ei ua constanta enes paraules deth trap. Gràcies ar ordenador e ar autotune, ara toti pòden realizar eth sòn sòn de hèr un vidèoclip, e pòden jogar a èster famosi enes hilats sociaus. Ei en aguest contèxt, qu’es cases d’edicion discografiques decidissen pairinar bèth un d’aqueri joeni e hèr-les a vier estelars. Per exemple, La Zowi o C Tangana. Era sua estetica se base sus era recèrca deth luxe ena vida vidanta (luxe de basar), era reapropriacion des espacis industriaus abandonadi e a viatges era iconografia crestiana presenta ena casa des pairs e des pair-sénhers. 2016 siguec er an qu’eth trap esclatèc en mainstream en Espanha, e ara ei mès important qu’eth reggaeton.
Ironia e reapropriacion: eth genre musicau coma meme
Eth marxisme e eth comunisme son elements germinaus dera cultura d’Internet que vò banalizar era nauta cultura ara que toti auem començat d’auer un accès quasi illimitat. Çò qu’arrés demoraue ei qu’aquera cultura desfermada d’Internet —era madeisha des dank memes o memes nihilistes— portarie eth sòn cinisme ara creacion d’un nau meme ar entorn d’un estil musicau inspirat enes paraules (en epigraf d’aguest article) de Marx e d’Engels: eth vaporwave.
Eth nòm de vaporwave (derivat deth chillwave) hè alusion ara “venda de hum” ara publicitat coma fetiche. Aquera que preten qu’aboquem sentiments e experiéncies enes productes que crompam (mès que mès tecnologia) sense avertir-mos qu’an ua data de caducitat. Dit d’ua auta manèra, son “bens de vapor” (vapor ware) e tota era valor emocionau que i vessèssem serà perduda e desbrembada.
Ei per açò qu’eth vaporwave non hestege es ueitanta. Los plore. Pren es sues cançons desbrembades e les distorsione enquia espatracar-les, en “linha” en loops incomòdes, les hè a sonar alunhades, artificiaus, uedes. Ací entrarie er imne deth vaporwave, Macintosh Plus, qu’artenh eth son “mall soft”, ua sòrta de hiu musicau qu’evoque un moment d’innocéncia consumista, en paradís perdut des centres comerciaus, damb es sòns ascensors en tot lheuar-se infinitament, as anóncies de Coca-Cola reproduits en bocle. Per contra, eth josgenre future funk pren tèmes asiatics (funk e jazz japonés, anime, mòda chinesa) per rapòrt ara globalizacion constanta e es influéncies estrangères qu’acabaràn en tot desplaçar es nòstes cultures.
Mès abans tot, eth vaporwave promò era sua devisa A E S T H E T H I C S. Aquera experiéncia “estetica” t’indusís ara nostalgia, a trauès de timbres de cassette desmagnetizada e es enregistraments de votz e efèctes de sistèmes operatius obsolets, es ritmes parcimoniosi en sòn caire mès pur, eth retrofuturisme der imatge glitch (corromput) o es hilats tridimensionaus, es colors neon dera cultura grafica des ueitanta disposades ena gamma trincada des marines ath ser.
Eth vaporwave se credie mòrt jos capes e capes d’ironia, mès encara s’aprècie ena estetica retro des vidèoclips actuaus e recentament a apareishut eth grop Cupido, que cante trap-vaporwave.
Eth vaporwave ei tà jo eth tèrme parapluèja des ans 2010. Plan extravagant, que represente era experiéncia de decepcion des milleniaus damb eth sistèma, e es cicles de nostalgia as que sautam cada 20 e 40 ans en tot sajar de húger era fugacitat e obsolescéncia der ara e dera revolucion economica constanta. E era mòda ei ara eth guardader de pagament tath nòste passat innocent, un retorn venut pera madeisha indústria (d’H&M enquia Stranger Things), era madeisha que ven proclames de movements reformadors deth sistèma coma er animalisme, ecologisme o feminisme. Eth capitalisme tardiu ei ua inteligencia artificiau damb vida pròpria. Ara solament demore pensar s’acabaram esclafadi jos capes de capitalisme.
Karl Marx, Eth Manifèst Comunista
Non digatz pas qu’es tempsi non an cambiat; es tempsi càmbien ara mès lèu que jamès. Dempús de 2010, es causes non an hèt sonque esvaporar-se es ues ara seguida des autes. Lampes de pòcha, calculadores, acordadors d’esturments musicaus sublimats laguens d’un telefon mobil. De hèt, era transicion tecnologica a compdar der ordenador personau ei venguda un pialèr de herralha electronica indeschifrabla. Jamès mos prometeren qu’era darrèra clau-USB, mp3 o mobil damb articulacion èren ena sua version definitiva, e atau les aumplírem de cançons e de fòtos, ara perdudes tà tostemp, çò que ven encara piri damb cada nau iPhone. E açò ei clau entàs mies tèsis: çò que definís es ans 2010 ei eth hèt que son extrèmament volatils, —dit d’ua auta manèra, e hètz atencion ath mot—terriblament vaporwave.
Eth vaporwave ei un aute des genres musicaus que se pòden sintetizar tot simplament per mejan d’un ordenador portatil e ua carta d’audio coma eth dubstep o eth trap. Es tres genres son çò que ne poderíem díder “musica de recession”: de baish pressupòst e regalícia. Es tres an viscut es ans 2010, an eth sòn pròpri univèrs iconografic e podem díder qu’an definit, de bèra manèra, aquera epòca.
Era mòrt deth ritme en un mond fordian
Eth dubstep ei eth punt culminant de pòstmodernitat musicau, coneishut pes tons industriaus agressius de Skrillex, es ritmes entretalhadi sus ua basa sincopada que da nòm ath genre e era grana quantitat de sampling (a nivèu de pastiche). Eth dubstep ei un genre plan acuelhut pes joeni gamers amassa damb era rèsta d’EDM, e ei representat per ua generacion de DJ joeni coma Knife Party, Borgore o Diplo…
Podem díder qu’aguesta intencion de repensar eth ritme ei essenciau ath començament de James Blake, autor minimalista e post-dubstep que revire era relacion votz – ritme (estrument). Billie Ellish, referent dera generacion Z, damb es sòns anticlimax musicaus entre d’auti o Rosalía, damb eth sòn eclecticisme de genres, an escotat a Blake.
Democratizacion tecnologica: autotune tà toti
Eth trap, deth sòn costat, comence en underground coma emancipacion sociau des gojats des banlègues, qu’an ua lista de prioritats fòrça diferenta. Eth trap ei atau pr’amor que da era paraula a ua classa marginalizada, e pòt requèir en biaishi masclistes.
Bad Gyal ditz sus era madeisha: “è passat era adolescéncia ena plaça”. Eth sòn trap-dancehall repren eth hiu dera musica jamaicana e es sues dues passions: era marijuana e es sòs. Era dròga ei ua constanta enes paraules deth trap. Gràcies ar ordenador e ar autotune, ara toti pòden realizar eth sòn sòn de hèr un vidèoclip, e pòden jogar a èster famosi enes hilats sociaus. Ei en aguest contèxt, qu’es cases d’edicion discografiques decidissen pairinar bèth un d’aqueri joeni e hèr-les a vier estelars. Per exemple, La Zowi o C Tangana. Era sua estetica se base sus era recèrca deth luxe ena vida vidanta (luxe de basar), era reapropriacion des espacis industriaus abandonadi e a viatges era iconografia crestiana presenta ena casa des pairs e des pair-sénhers. 2016 siguec er an qu’eth trap esclatèc en mainstream en Espanha, e ara ei mès important qu’eth reggaeton.
Ironia e reapropriacion: eth genre musicau coma meme
Eth marxisme e eth comunisme son elements germinaus dera cultura d’Internet que vò banalizar era nauta cultura ara que toti auem començat d’auer un accès quasi illimitat. Çò qu’arrés demoraue ei qu’aquera cultura desfermada d’Internet —era madeisha des dank memes o memes nihilistes— portarie eth sòn cinisme ara creacion d’un nau meme ar entorn d’un estil musicau inspirat enes paraules (en epigraf d’aguest article) de Marx e d’Engels: eth vaporwave.
Eth nòm de vaporwave (derivat deth chillwave) hè alusion ara “venda de hum” ara publicitat coma fetiche. Aquera que preten qu’aboquem sentiments e experiéncies enes productes que crompam (mès que mès tecnologia) sense avertir-mos qu’an ua data de caducitat. Dit d’ua auta manèra, son “bens de vapor” (vapor ware) e tota era valor emocionau que i vessèssem serà perduda e desbrembada.
Ei per açò qu’eth vaporwave non hestege es ueitanta. Los plore. Pren es sues cançons desbrembades e les distorsione enquia espatracar-les, en “linha” en loops incomòdes, les hè a sonar alunhades, artificiaus, uedes. Ací entrarie er imne deth vaporwave, Macintosh Plus, qu’artenh eth son “mall soft”, ua sòrta de hiu musicau qu’evoque un moment d’innocéncia consumista, en paradís perdut des centres comerciaus, damb es sòns ascensors en tot lheuar-se infinitament, as anóncies de Coca-Cola reproduits en bocle. Per contra, eth josgenre future funk pren tèmes asiatics (funk e jazz japonés, anime, mòda chinesa) per rapòrt ara globalizacion constanta e es influéncies estrangères qu’acabaràn en tot desplaçar es nòstes cultures.
Mès abans tot, eth vaporwave promò era sua devisa A E S T H E T H I C S. Aquera experiéncia “estetica” t’indusís ara nostalgia, a trauès de timbres de cassette desmagnetizada e es enregistraments de votz e efèctes de sistèmes operatius obsolets, es ritmes parcimoniosi en sòn caire mès pur, eth retrofuturisme der imatge glitch (corromput) o es hilats tridimensionaus, es colors neon dera cultura grafica des ueitanta disposades ena gamma trincada des marines ath ser.
Eth vaporwave se credie mòrt jos capes e capes d’ironia, mès encara s’aprècie ena estetica retro des vidèoclips actuaus e recentament a apareishut eth grop Cupido, que cante trap-vaporwave.
Eth vaporwave ei tà jo eth tèrme parapluèja des ans 2010. Plan extravagant, que represente era experiéncia de decepcion des milleniaus damb eth sistèma, e es cicles de nostalgia as que sautam cada 20 e 40 ans en tot sajar de húger era fugacitat e obsolescéncia der ara e dera revolucion economica constanta. E era mòda ei ara eth guardader de pagament tath nòste passat innocent, un retorn venut pera madeisha indústria (d’H&M enquia Stranger Things), era madeisha que ven proclames de movements reformadors deth sistèma coma er animalisme, ecologisme o feminisme. Eth capitalisme tardiu ei ua inteligencia artificiau damb vida pròpria. Ara solament demore pensar s’acabaram esclafadi jos capes de capitalisme.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari