Opinion
Caverat, mulard, cachalòt
Un grand mamifèr marin, present dins totas las mars del Mond, se pòt apelar en occitan lo caverat, lo mulard, lo peis mulard o lo cachalòt (en anglés sperm whale, en portugués cachalote, en espanhòl cachalote, en catalan catxalot, en francés cachalot, en italian capodoglio o capidoglio, en latin scientific Physeter macrocephalus).
Lo tipe caverat es un nom masculin d’origina incertana. S’emplega tradicionalament en gascon maritim e, evidentament, es un bèl mot qu’es valable de pertot en occitan. En gascon medieval lo tipe caverat es atestat dempuèi 1258, especialament a Baiona, e s’es pogut escriure divèrsament ‘caberat, cauerat, cauerac’ (ont ‘cauerac’ se deu corregir probable en ‘cauerat’). En gascon modèrne, lo diccionari de Palai escriu ‘cauerat’ en grafia mistralenca-febusiana. Lo mot es rescrich ‘caverat’ dins lo diccionari gascon pus recent de Per Noste. Aquelas diferentas grafias reflectisson la v gascona que se pòt prononciar [β] o [w] entre doas vocalas, segon los parlars. Pro d’estudis an documentat aquela forma dempuèi pro longtemps (Bémont tre 1914, Baldinger dins lo DAG). E ara, un article recent sintetiza lo tipe caverat, amb las atestacions, dins lo meravilhós Diccionari de l’occitan medieval(DOM), qu’es gratuit e en linha.
Lo mulard es un nom masculin e un derivat de muòl. Tanben se ditz popularament lo peis mulard. Aquel tipe s’emplega puslèu del costat mediterranèu mas, naturalament, es valable pertot en occitan. Segon lo diccionari etimologic FEW (6/3:212b), mulard s’explica per analogia amb la forma pesanta del muòl. En catalan es de remarcar que la forma un pauc similara elmular designa una mena de dalfin grand (Tursiops truncatus): deriva del catalan el mul e evòca de maniera similara l’esquina larga d’aquel autre mamifèr marin. Pasmens lo mular catalan, qu’es un tipe de dalfin, es fòrça mai pichon que lo mulard occitan, qu’es un caverat.
Lo cachalòt es un nom masculin. Es arribat en occitan pus tard que las autras formas. Lo grand lingüista Joan Coromines a analisat longament son etimologia dins son grand Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1991-1997). E mai s’es un obratge consagrat a l’espanhòl, i discutís tanben de l’usatge occitan de cachalòt (volum I, p. 721-722).
Lo tipe caverat es un nom masculin d’origina incertana. S’emplega tradicionalament en gascon maritim e, evidentament, es un bèl mot qu’es valable de pertot en occitan. En gascon medieval lo tipe caverat es atestat dempuèi 1258, especialament a Baiona, e s’es pogut escriure divèrsament ‘caberat, cauerat, cauerac’ (ont ‘cauerac’ se deu corregir probable en ‘cauerat’). En gascon modèrne, lo diccionari de Palai escriu ‘cauerat’ en grafia mistralenca-febusiana. Lo mot es rescrich ‘caverat’ dins lo diccionari gascon pus recent de Per Noste. Aquelas diferentas grafias reflectisson la v gascona que se pòt prononciar [β] o [w] entre doas vocalas, segon los parlars. Pro d’estudis an documentat aquela forma dempuèi pro longtemps (Bémont tre 1914, Baldinger dins lo DAG). E ara, un article recent sintetiza lo tipe caverat, amb las atestacions, dins lo meravilhós Diccionari de l’occitan medieval(DOM), qu’es gratuit e en linha.
Lo mulard es un nom masculin e un derivat de muòl. Tanben se ditz popularament lo peis mulard. Aquel tipe s’emplega puslèu del costat mediterranèu mas, naturalament, es valable pertot en occitan. Segon lo diccionari etimologic FEW (6/3:212b), mulard s’explica per analogia amb la forma pesanta del muòl. En catalan es de remarcar que la forma un pauc similara elmular designa una mena de dalfin grand (Tursiops truncatus): deriva del catalan el mul e evòca de maniera similara l’esquina larga d’aquel autre mamifèr marin. Pasmens lo mular catalan, qu’es un tipe de dalfin, es fòrça mai pichon que lo mulard occitan, qu’es un caverat.
Lo cachalòt es un nom masculin. Es arribat en occitan pus tard que las autras formas. Lo grand lingüista Joan Coromines a analisat longament son etimologia dins son grand Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1991-1997). E mai s’es un obratge consagrat a l’espanhòl, i discutís tanben de l’usatge occitan de cachalòt (volum I, p. 721-722).
— Segon Coromines, l’origina mai probabla d’aquel mot es lo portugués cachalote, qu’es un derivat de cachola “tèsta gròssa”, atribut fisic evident del cetacèu en question. Lo diccionari occitan de Mistral atèsta aquel mot tardivament jos la forma cachalòt (en grafia mistralenca ‘cachalot’).
— Coromines s’interèssa tanben a una autra ipotèsi: se demanda se lo mot occitan caissal/caishau auriá pogut téner qualque ròtle, jos la forma eventuala d’una derivacion gascona ont caishau engendrariá caishalòtº (o en grafia febusiana ‘cachalot’º). Mas Coromines conclutz en refusant aquela ipotèsi. Efectivament caishalòtº sembla inatestat en gascon per designar lo grand mamifèr en question. En mai d’aquò lo sufixe diminutiu ‑òt del gascon, dins caishalòtº, evocariá de “caissals pichons”, e aquò conven pas semanticament per descriure las dents gròssas d’aquel animal. Coromines o ditz clarament: “pues ‑ot es sólo sufijo diminutivo (o a lo sumo despectivo) en gascón y no se ve cómo podría aplicarse un derivado así a un animal caracterizado por grandes y poderoses dientes.” [“donc ‑òt es solament un sufixe diminutiu (o al pus mai pejoratiu) en gascon e se vei pas cossí se poiriá aplicar un derivat ansin a un animal caracterizat per de dents grandas e poderosas.”] Lo mot en francés apareis jos la forma cachalut en 1628 amb una atestacion dins la localitat basca de Sant Joan de Lus, mas pus tard es la forma cachalot que s’estabiliza en francés (cf. R. Arveiller dins R. Ling. rom., t. 28, pp. 313‑314). Per Coromines, coma per lo diccionari francés TLF, es clar que l’origina sembla puslèu portuguesa. Lo portugués cachalote a pogut passar per l’intermediari de l’espanhòl cachalote abans de se manlevar alhors.
— Coromines s’interèssa tanben a una autra ipotèsi: se demanda se lo mot occitan caissal/caishau auriá pogut téner qualque ròtle, jos la forma eventuala d’una derivacion gascona ont caishau engendrariá caishalòtº (o en grafia febusiana ‘cachalot’º). Mas Coromines conclutz en refusant aquela ipotèsi. Efectivament caishalòtº sembla inatestat en gascon per designar lo grand mamifèr en question. En mai d’aquò lo sufixe diminutiu ‑òt del gascon, dins caishalòtº, evocariá de “caissals pichons”, e aquò conven pas semanticament per descriure las dents gròssas d’aquel animal. Coromines o ditz clarament: “pues ‑ot es sólo sufijo diminutivo (o a lo sumo despectivo) en gascón y no se ve cómo podría aplicarse un derivado así a un animal caracterizado por grandes y poderoses dientes.” [“donc ‑òt es solament un sufixe diminutiu (o al pus mai pejoratiu) en gascon e se vei pas cossí se poiriá aplicar un derivat ansin a un animal caracterizat per de dents grandas e poderosas.”] Lo mot en francés apareis jos la forma cachalut en 1628 amb una atestacion dins la localitat basca de Sant Joan de Lus, mas pus tard es la forma cachalot que s’estabiliza en francés (cf. R. Arveiller dins R. Ling. rom., t. 28, pp. 313‑314). Per Coromines, coma per lo diccionari francés TLF, es clar que l’origina sembla puslèu portuguesa. Lo portugués cachalote a pogut passar per l’intermediari de l’espanhòl cachalote abans de se manlevar alhors.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#6 Lo gascon ten de mots de marina o pesca presents de Bretanha en aval: https://www.jstor.org/stable/40988535
Aqueste estudi dona d'esclarciments sus de Cachalòt e l'error en lo tèrme "peix/dofí mular" en catalan : "Els mamífers marins i els seus noms", Jordi Lleonart Aliberas
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000185/00000069.pdf
Coromines es conegut per sovent s'enganra, sustot en non vesent pas las evidéncias e en cercant d'etimologias complicadas: lo sufix -òt, diminitiu pòt perfèitament aver estat emplegat per antifrasa...
Selon lo grand lingüista Joan Veny:
Peix mular o Dofí mular es un calc de l'espanhòl
Peix mular deu èsser Peix molar
https://books.google.ga/books?id=rtP6ow1lYHUC&pg=PA147&lpg=PA147&dq=%22peix+molar%22&source=bl&ots=ENKtcYMw6n&sig=ACfU3U1qRZU_ItzzbnXTxNKaTSqlN2A6NA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj6q63v5oXpAhUKmBQKHRXIC_IQ6AEwA3oECAYQAQ
#6
Ok, finalament vos rejunhi .
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari