Opinion
Populacions e lengas: minusculas o majusculas?
La minuscula marca los noms e adjectius que designan las populacions e los abitants (aqueles mots, se ditz que son de gentilicis). Tanben la minuscula marca los noms de lengas e de dialèctes perque son sovent de mots identics als noms d’abitants. Aital se fa dins l’immensa majoritat de las lengas latinas. Aquò es tanben l’usatge normal de l’occitan segon la volontat d’Alibèrt.
— Adjectius liats als noms d’abitants (adjectius gentilicis):
— Noms de lengas (glotonims):
— Noms de dialèctes:
Las populacions mitologicas, legendàrias o fictivas prenon normalament de minusculas. Se tractan coma las populacions realas.
Una remarca es necessària. La Gramatica occitana d’Alibèrt, dins sa primièra edicion de 1935, seguís l’usatge simple que venèm de presentar çai sus, çò es, tot en minusculas. Las reedicions de la gramatica, en 1976 e en 2000 (posterioras a la mòrt d’Alibèrt), seguisson malaürosament un usatge francizat e complicat: meton una majuscula als noms d’abitants, mas meton una minuscula als noms de lengas, als noms de dialèctes e als adjectius. Aquel usatge francés es fòrça mens recomandable. Certans bons autors lo seguisson per automatisme, probablament o fan pas per conviccion.
1) Usatge preferible (romanic e simple), tot en minusculas:
2) Usatge mens recomandable (francés e complicat) que destria de majusculas e de minusculas:
— Noms d’abitants (noms gentilicis):
los occitans
los somalians
un auvernhat
una bordalesa
de coreanas
los somalians
un auvernhat
una bordalesa
de coreanas
— Adjectius liats als noms d’abitants (adjectius gentilicis):
la literatura occitana
un conte rus
la cosina cretesa
una recèpta niçarda
las fèstas berlinesas
un conte rus
la cosina cretesa
una recèpta niçarda
las fèstas berlinesas
— Noms de lengas (glotonims):
l’occitan
l’anglés
lo swahili
lo corean
l’anglés
lo swahili
lo corean
— Noms de dialèctes:
lo lemosin
lo rosselhonés
lo lombard
lo macedonian antic
lo cabil
lo rosselhonés
lo lombard
lo macedonian antic
lo cabil
Las populacions mitologicas, legendàrias o fictivas prenon normalament de minusculas. Se tractan coma las populacions realas.
las ninfas
los ciclòps
los àngels
los demònis
los èlfs
los titans
los nefilims
los ciclòps
los àngels
los demònis
los èlfs
los titans
los nefilims
Una remarca es necessària. La Gramatica occitana d’Alibèrt, dins sa primièra edicion de 1935, seguís l’usatge simple que venèm de presentar çai sus, çò es, tot en minusculas. Las reedicions de la gramatica, en 1976 e en 2000 (posterioras a la mòrt d’Alibèrt), seguisson malaürosament un usatge francizat e complicat: meton una majuscula als noms d’abitants, mas meton una minuscula als noms de lengas, als noms de dialèctes e als adjectius. Aquel usatge francés es fòrça mens recomandable. Certans bons autors lo seguisson per automatisme, probablament o fan pas per conviccion.
1) Usatge preferible (romanic e simple), tot en minusculas:
noms d’abitants | noms de lengas | adjectius |
los occitans | parlam occitan | la literatura occitana |
los somalians | parlam somalian | la politica somaliana |
un auvernhat | parlam auvernhat | una vila auvernhata |
una bordalesa | parlam bordalés | l’istòria bordalesa |
de coreanas | parlam corean | un filme corean |
2) Usatge mens recomandable (francés e complicat) que destria de majusculas e de minusculas:
noms d’abitants | noms de lengas | adjectius |
los Occitans | parlam occitan | la literatura occitana |
los Somalians | parlam somalian | la politica somaliana |
un Auvernhat | parlam auvernhat | una vila auvernhata |
una Bordalesa | parlam bordalés | l’istòria bordalesa |
de Coreanas | parlam corean | un filme corean |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#7 Aí, avii lejut un pauc rapidament...
En realitat, li a divèrsi posicions en Itàlia:
1) substantiu: majuscula / adjectiu: minuscula.
2) minuscula per toi, levat lu pòbles ancians.
3) minuscula per toi, levat lu pòbles ancians, possibilitat d'escriure lu noms m'una majuscula.
4) 1 = règla anciana, 2 = règla modèrna.
#7 Mea culpa! En partida...
Domergue, as rason per Treccani. Avii lejut un pauc rapidament... En realitat, es una question que non es clarament reglada en italian. N'i a per cu cau emplegar la majuscula per lu noms (Libretto delle regole per l’uso delle MAIUSCOLE Montessori).
Parier per http://www.novecentoletterario.it/grammatica/maiuscole.html:
"La maiuscola dunque è giustificata dalla necessità di distinguere i sostantivi dagli aggettivi." e dónon "gli Italiani, i Francesi, gli Austriaci, i Toscani, i Piemontesi..."
D'autres son en balança. Aquí, per exemple: https://www.studiarapido.it/lettere-maiuscole-quando-si-usano/, es dich que "L’uso delle lettere maiuscole è facoltativo con i nomi di nazionalità e popoli: i cinesi (o i Cinesi), gli italiani (o gli Italiani), i milanesi (o i Milanesi)", ma precisa que la majuscula es obligatòria per lu pòbles de l'Antiquitat: "Con i nomi di popoli antichi si usa la maiuscola: i Greci, i Romani".
Lo "Corriere" parla d'una evolucion: "Quanto ai nomi indicanti nazionalità, per molto tempo la grammatica li ha voluti con lettera maiuscola. Ora, sia nelle redazioni giornalistiche che nelle norme redazionali della case editrici, prevale anche per essi la minuscola: gli inglesi sono un grande popolo. Rimangono maiuscoli i nomi di popolazioni antiche, forse per una forma di particolare rispetto: i Greci, i Latini."
La mema caua per http://www.grammaticaitaliana.eu/uso_delle_maiuscole.html:
"I nomi di popoli in passato richiedevano la maiuscola (gli Inglesi, i Romani) mentre ai giorni d'oggi possiamo tranquillamente ometterla, poiché non costituisce errore; è invece obbligatoria la minuscola in caso tali nomi siano utilizzati come aggettivi (il popolo francese) a meno che non si parli di denominazioni ufficiali (la Repubblica Popolare Cinese)". De notar: "República Chinesa" e non "chinesa".
Ai emparat de la vièlha escòla...
#6 Lo sit web de Treccani (que nos indicas) sembla puslèu d'acòrdi amb mon article perque ditz exactament aquò:
«Invece con i nomi che indicano gli abitanti, in funzione sia di sostantivo, sia di aggettivo, si usa la minuscola
gli italiani, i tedeschi, i triestini
anche se con i nomi di popolazioni antiche o di tribù si può usare anche la maiuscola
i Galli / i galli, i Romani (= gli antichi romani), gli Aztechi, i Sioux»
http://treccani.it/enciclopedia/uso-delle-maiuscole_(La-grammatica-italiana)/
Per si faire una idea, la règla de l'italian:http://treccani.it/enciclopedia/uso-delle-maiuscole_(La-grammatica-italiana)/
Correntament: un Italiano, un ragazzo italiano, un Francese, un ragazzo francese...
Non es solament la règla dau francés!
En occitan, soi incapable de pronociar "los èlfs". Diriái e escriuriái mailèu "los elfes"…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari