Aïssable.
A lo legir, a l’escotar, a lo veire, es lo mot que me veniá a la ment, al còr, a la boca.
Aïssable!
De sas tribunas estant, diaris, revistas, ràdio o finestron, escupissiá sul país e sas gents.
AÏSSABLE!
Per ieu èra una creatura mediatica, una monaca del poder, sas ficèlas èran tan gròssas, mas podià venir malefica coma Chucky.
Chucas-i e de longa e te fasià venir l’òdi e la folia e la set de sang.
 
Nosautres pr’aquò eram luènh d’aquel circ e de sos palhassas.
Mas d’onte veniam sabiam ben que i avià la vertat d’un latz e çò que se’n disiá d’un autre latz.
Carbon-Blanc, ja. Una origina pas clara...
Dins l’Entre-doas-mars. De mar n’i aviá pas cap, èra luènh d’aquí, mas eram ben dins un entre dos, vinhas e bòrias al levant, entrepaus e immòbles del costat opausat de la vila.
Avian balhat de noms que flairavan lo campèstre, los Blavets, los Cacièrs, a las tòrres d’un barri que tot lo monde chafrava Chicago.
Es aquí que demoraviam.
 
Una mena de Lego © gigant de las annadas seissanta, mas color crèma venguda pissosa amb traças negras mal definidas.
Vista sul terrenh de jòcs pels dròlles, tot rovilhats e espetats, al mitan del pargue pelat als arbres ronhoses.
Breçats pel bordon de l’autorota entrecopat del staccato dels trens.
Nos arrestam aquí?
 
O mailèu: partissem d’aquí.
Cap a Arcaishon.
Lo Bacin.
La Còsta d’Argent.
Es aval que se tròba la moneda.
L’estiu, son las vacanças, sem joves.
Platja e discotecas.
Lo Trauc. Lo Cramalh.
I cal anar: d’aquesta passa digùs vendrà pas al fin fons de la comunautat urbana bordalesa per trapar sa cama. Sem pas al patrimòni
mondial de l’UNESCO nosautres!