Opinion
Occitanisme e feminisme, pseudogasconisme e misoginia
En tot “escambiar” recentament sus Facebook amb los meteisses tròls que vos ne parlavi l’autre còp (vos prometi d’arrestar de ne parlar, aprèp!) m’apercebèri d’una causa interessanta, es que nonmàs son d’òmes. A malgrat que siái un òme, a mai amb una vision un pauc (rasonablament) tradicionala del mond, aquò me tustèt en tot far la comparason del “gasconisme” (pensi d’alhors que seriá plan mai just de dire “pseudogasconisme”) amb l’occitanisme.
L’occitanisme, quitament se i trapan mai d’òmes que de femnas, es clafit de femnas valentas ça que la: de scientificas (Na Vernia, Na Ubaud, Na Braç...), de jornalistas e d’animatrises (Na Naconaski, Na El Hadrati, Na Castanhèr, Na Cròs...), d’ensenhairas (la lista seriá fòrça longa, e aürosament), d’artistas (las dònas de Cocanha, La Mal Cofada, La Talvera e tantes gropes de musica...). E en èsser a París, malaürosament non pòdi conéisser mai pregondament aquel mitan, doncas vos parli sonque de las femnas que n’ai ausit a parlar sus la ret.
Aniriái mai luènh en dire que l’occitanisme es la meteissa causa que lo femenisme, a l’escala de la nòstra nacion. Valent a dire: luchar per l’egalitat entre las lengas, entre las nacions, entre las raças, entre los sèxes; entre las sexualitats non o sabi, non soi segur que siá lo meteis combat.
E aquel femenisme es combatut per d’unes colhons que se creson progressistas mas qu’al contra òbran per far recular aquelas luchas: en voler abocinar artificialament la lenga occitana e en creire que l’avenidor es dins l’iperdialectalisme (ai ja dich çò que pensavi d’aquò), en voler fargar una microsocietat unicament masculina. Òc-ben, m’avètz plan legit, aprèp aver escambiat en privat amb d’unes d’eles, ai cregut comprene qu’aqueles misogins volián pas far entrar de femnas dins lor pichon mond fantasmat, iperlocalista, passeïsta. Es de non creire! Amai vos daissi imaginar las derivas en dejós de la cinta que pòdon aparéisser amb una societat sense femnas. Alara voliái partejar aquel “còp de gula” amb los jornalistas, corregidors e legidors del Jornalet, que, o espèri, son plan mai dobèrts d’esperit.

L’occitanisme, quitament se i trapan mai d’òmes que de femnas, es clafit de femnas valentas ça que la: de scientificas (Na Vernia, Na Ubaud, Na Braç...), de jornalistas e d’animatrises (Na Naconaski, Na El Hadrati, Na Castanhèr, Na Cròs...), d’ensenhairas (la lista seriá fòrça longa, e aürosament), d’artistas (las dònas de Cocanha, La Mal Cofada, La Talvera e tantes gropes de musica...). E en èsser a París, malaürosament non pòdi conéisser mai pregondament aquel mitan, doncas vos parli sonque de las femnas que n’ai ausit a parlar sus la ret.
Aniriái mai luènh en dire que l’occitanisme es la meteissa causa que lo femenisme, a l’escala de la nòstra nacion. Valent a dire: luchar per l’egalitat entre las lengas, entre las nacions, entre las raças, entre los sèxes; entre las sexualitats non o sabi, non soi segur que siá lo meteis combat.
E aquel femenisme es combatut per d’unes colhons que se creson progressistas mas qu’al contra òbran per far recular aquelas luchas: en voler abocinar artificialament la lenga occitana e en creire que l’avenidor es dins l’iperdialectalisme (ai ja dich çò que pensavi d’aquò), en voler fargar una microsocietat unicament masculina. Òc-ben, m’avètz plan legit, aprèp aver escambiat en privat amb d’unes d’eles, ai cregut comprene qu’aqueles misogins volián pas far entrar de femnas dins lor pichon mond fantasmat, iperlocalista, passeïsta. Es de non creire! Amai vos daissi imaginar las derivas en dejós de la cinta que pòdon aparéisser amb una societat sense femnas. Alara voliái partejar aquel “còp de gula” amb los jornalistas, corregidors e legidors del Jornalet, que, o espèri, son plan mai dobèrts d’esperit.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Qu'ei amusant d'estar enter òmis a discutir de l'ipotetic sexisme d'ua auta comunautat 100% masculina.
Avetz citacions deus gasconistas on disen causas sexistas? Las acusacions atau, si n'avem pas de pròvas, ne vau pas miélher pas las har?
Qu'ei mensh amusant de véder que tot lo monde ne respèctan pas la règla deu jòc de s'exprimir en lenga(s) d'òc.
#18 Las quaus tan chocat? Qu'i soi tanben abonat e n'èi pas lo mème sentit.
#10
Disem pas mes "piquet puèi tustet" pr'amor adara pas digun pica/tustar a la pòrta, quitament en país gascon, sonam ça'm par! E mèfi dab " l'exemple pris " a la literatura, benlèu s'agishèva d'un raconte de batalha quan la crosada contra los Albigèses, que n' i avoc un a franchimandejar (coma vos), e que l'aute "piquet puèi tustet", boum, sus la clòsca? A cada pic l'estèra...
De mes granmèrci a Jòrdi per aqueth "còp de gula" plan sentit, hòu que hè ben d'ac legir aquò. Cau anar véser sus sites gasconistas e iperlocalistas gascons de uèi la faiçon de mostrar la hemna !
"Au contrari aimerem que lo gasconisme estussi mèi paritari." Etz un pauc trufandèr Gaby#4 ? Peu moment la prauba Dauna se'n vira e torna virar au musèu, e jo tanben en tot picar justement !
Adishatz a totes donc , i comprés misoginaus gascons iperlocalistas que las vòstas "gasconerias" iperlocalistas , coma las "turquerias" deu Bourgeois Gentilhommes de Molière, n'avem ua hartèra de las bèras!
#17
Òsca e mercés. Lo monde qui se'n sap lo mei qu'ei sovent lo mei modeste. Qu'ei causa estranha dab la competéncia linguistica: daubuns ne n'an pas de tròp mes, totun, que'us hè hrèita d'ensenhar los autes.
#16
Quan n'i a pas arren a respóner suu hons, çò de mei aisit entà clavar ua discutida qu'ei d'atacar sus la fòrma.
Que lançatz ua polemica esterla e shens fondament sus un punt de lenga que sembla drin fosc entà vos. Que citatz un document qu'amuisha qu'ei rason de díser que l'usatge de "quitament se" ei correcte en gascon, e que vatz plorar que n'ei pas possible d'argumentar dens la colomnas de Jornalet?
Evidament, quan òm ne mestreja pas tròp lo subjecte qu'ei drin complicat de har lo saberut...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari