Opinion
Artsak (e III)
Lo ròtle complèx de Russia
Russia a totjorn jugat un ròtle ambigu coma lo fach de laissar se desbrolhar los armènis tot en favorizant lor installacion -en Russia- coma per la famosa vila de Nakhichevan-sus-Don (que lo nom recòrda ben que lo Nakhchivan es tèrra armènia a l’origina).
Dal temps de l’invasion russa de l’èst de l’Empèri otoman, d’unos armènis vesian l’ocasion de far renàisser lor armenitat gràcias al sosten crestian ortodòx. Mas la revolucion russa de 1917 arrestarà aquela possiblitat, los russos estents pilhats sus lor prioritat, lors afars politics “intèrnes”.
Explica benlèu l’inaccion russa sus aquel problèma. Quitament se laissan l’islam rigorista se desvelopar en Chechenia... (lo menaire chechène vòl "islamizar la societat") a condicion de demorar fidèls a Russia (un exemple visual es una de las mai grandas mosquetas d’Euròpa bastia qualques ans fa en grand pompa, sus lo modèl arquitectural... otoman, en oposicion amb l'arquitectura tradicionala chechèna de las vilas e vilatges).
Referéncias:
https://fr.wikipedia.org/wiki/Arm%C3%A9nie_russe
lo cas dals armènis dal Caucase nòrd https://en.wikipedia.org/wiki/Cherkesogai
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Russia
Per Russia e Ucraïna tanben: https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Crimea
Tornam als temps pròches: destins crosats dals armènis d'Artsak e de l'actuala Turquia
- 1993 en la region Hamamshen operacions de desarmenizacion per l’estat turc dins los vilatges interiors demorats criptocrestians e parlant encara pron l’armèni.
- Costat azeri, après los pogròms armènis en Azerbaitjan, los ans d'après de declaracions irrespectuosas d'Ilham Aliyev.
Datat de 2008 lo president azeri: "la capitala d'Armènia, Erevan "èra un regal als armènis en 1918. Era una grèva error. Lo khanat iranian èra una tèrra azerbaitjanesa, los armènis èran solament de conviats aicí" cf. https://web.archive.org/web/20100203152538/http://www.internationalrelations.house.gov/110/43066.pdf
o encara "Armènia coma país a ges de valor. Es de fach una colonia, un avanspòste gerit de l'estrangier, un territòri creat artificialament sus d'ancienas tèrras azerbaitjanesas." "Continuarem nòstra politica d'isolar Armènia. Fonciona. Ne'n vesèm los resultats."
"L'influenciaria armènia es nòstra principala enemiga e ne'n sèm lo principal enemic" fins a de fiulaias coma en 2015 totjorn per l'inenarable panturquista Ilham Aliyev: "Armènia es manco una colonia, es manco digna d'èstre una domestica".
Dins totes aquels cases, la quasi totalitat de la lenga e la cultura armènias desapareisson. Son escafats immaterialament e ce que ne'n rèsta de material.
Per los armènis que seràn ren executats, exili. La soleta glèisa armènia demoraia a Baco es devengua un luec... d’estocatge. Un pauc coma en Turquia que las glèisas armènias ruralas son generalament destruchas e en vilas transformaias o de bens privats. En Nakhichevan (Azerbaitjan), en 1918, l'armaia turca a destruch Agulis, chaplat la populacion armènia -qu'es estacha eliminaia de Nakhichevan (aüra poblat a 99% d'azeris doncas) e degalhat lo monastèri. Foguèt destruch completament per veire una mosqueta en plaça. Après lo conflicte d'Artsak en los ans 1990, la populacion armènias fuguèt mai expulsaia de vilatges de Nakhichevan coma aicí.
E mai, es complèxe per reparar o rebastir una glèisa (tracassarias administrativas). Sèm acostumats e dins los darriers 100 ans, avèm poscut veire las glèisas grègas turcas o quitament catolicas convertias en mosquetas (cf. coma a Ayvalik). Al mens laissa una mena de traça qu'i èran de crestians aicí avans. Santa Sofia a Istambol es tornaia una mosqueta. Pròva qu'en Turquia tot va melhor ansin?
- Costat armèni los pauques azerbaitjaneses son logicament evacuats en respòsta. De notar que contrariament a ce que poiram pensar, un molon de vilatges poblats per d'azeris son demorats dins l'estat tal coma èra a lor partença e doncas los armènis pòon ren èstre criticats de colonizaires coma aicí.
Mas concretament, avèm l'impression d'una reculaia constanta sensa jamai d'equilibri al profièch dals armènis. De lòng de tota lor istòria. Veire la mapa aicí: https://www.eafjd.eu/assets/images/timeline.jpg
- Dal ponch de vista de l’estat, Turquia es un estat laïc mas la religion acceptabla per èstre laïc es l’islam. Levat las paucas minoritats, tot lo monde naisse musulman coma indicat sus la carta d’identitat.
Lo fach de cambiar de religion per un turc rèsta inacceptable, al minimum escandalós coma per los artistas. Veire lo cas de Tuğçe Kazaz qu'a degut se justificar e que totun, a tornat a la religion musulmana.
Senon son d’amenaças de mòrt coma citat per lo pastor protestant turc Ihsan Ozbek: “Quora vos convertissètz al cristianisme en Turquia es simple: quitament los amics atèus devenon subran musulmans e vos quitan, e l’Estat vos nega. Se sètz d’una granda vila es un pauc mai facil, mas dins lo sud èst de Turquia, pòt vos valer la mòrt". Recep de letras de menaças. “Sèm pas un país tolerant, existon de prejutjats religioses e etnics”.
En practica, Turquia reconoisse que les minoritats religiosas grègas, armènias e israelitas sensa per aitant lor acordar totes los dreches citats dins lo Tractat de Lausana.
Los musulmans alevi, bectashis e câferî, los catolics latins e los protestants son pas reconoissuts oficialament.
Turquia, país a l’estat laïc, es oficialament a 99 % musulmana. Mas lo pastor fa remarcar que l’estat civil enregistra automaticament los novèls naissuats en lor atribuant coma religion «islam».
Dersim (aüra sonat Tunceli) es oficialament exclusivement una circonscripcion curda. Los experts estiman que mai de la mitat de la populacion locala ancuei son de descendents d’armènis. Mihran Prgiç Gültekin, de l’Union armènia de Dersim estima que 75% de la populacion son d’armènis convertits. Qualques ans denant, Aram Ateshian, lo Patriarca de Constantinòple diguèt que 90 % de la populaion de Tunceli es d’origina armènia.
Lo ròtle de l’organizacion eclesiala crestiana armènia es important perqué limitan absurdament las demandas de conversion per aquelos que vòlon tornar al cristianisme. An tanben paur de se far mal veire per l’estat turc en “(re)creant” d’armènis que se poirian opausar a lor situacion culturala/ cultuala/ lingüistica tragica...
Existon totjorn de vilatges mai o mens armènis coma Bahçesaray, que ne’n rèsta plus que de noms de glèisas e monastèris coma Aparank, Vakifli Vakıflı, Samandağ (veire NPR: Last Armenian Village In Turkey Keeps Silent About 1915 Slaughter) dins l’anciana Siria sota administracion francesa aüra Turquia. Vòlon quitament que se parle ren d'elos de paur d'atirar las fodras turcas. Es dire l'ambiant dins lo qual dèvon se far discrets.
Remetre en causa l'istòria turca val la mòrt, cal se'n avisar de l'armèni de ciutadanetat turca tuat per un extremista https://fr.wikipedia.org/wiki/Hrant_Dink. Avia provat que la filha adoptiva d'Atatürk èra una orfanèla armènia notadament.
Lo president turc Recep Tayyip Erdogan declarèt lo 6 d'octòbre 2020: "Diso a mos fraires azerbaitjaneses: que vòstre 'ghazwa' sigue benedich." La jornalista turca Uzay Bulut l'a notat dins lo sieu article publicat sus la diplomacia modèrna e precisèt: «Ghazwa» dins l'Islam significa una batalha o un raid còntra de nonmusulmans per l'expansion dal territòri musulman e/o la conversion de nonmusulmans a l'islam. Erdoğan a afirmat dubertament que las atacas còntra las tèrras armènias constituavan lo jiad.
De saber qu'a mai de Turquie en sosten a Azerbaitjan per atacar los armènis, l'estat turc a desplegat al mens 1 000 jiadistas sirians en Azerbaitjan per luchar còntra l'Artsak. Malgrat las analisis contràrias, de sordats anèron combatre en Artask per de rasons economicas mas tanben religiosas coma mercenaris dals turcs.
- La politica de l’onestetat implica un retorn de las tèrras armènias de Turquia dins un estat armèni. Parier per un Curdistan. Parier per los lazes.
La real politica implica de parlar e ren far. Laissar los pichons pòbles se desbrolhar quita a se servir dals curdes que volian se desbarrassar de Daesh. Per mièlhs los laissar tombar après.
Aüra?
Aüra los armènis son replegats oficialament dins lor estat montanhòl e mai dins l’estat d'Artsak (Nagorno Carabag). An perdut las planas dal sud d'Artsak. Lor solet abric restant las auturas e la montanha. Pilhats en estòc entre los dos costats per los turcs. Al sud fasent coma pòon amb los iranians. E sensa granda ajua autra que, al melhor un sosten mai o mens passiu (e al pèjor l’exili) de la part georgiana e subretot russa.
Après las conquistas dins lo sud d'Artsak en aquel mes de novembre de 2020, lo dictator azerbaitjanés Ilham Aliev afirmèt amb una granda "classa" istòria de semenar de granas de revenge: "vos avio dich que caçariam [los armènis] de nòstras tèrras coma de cans, e l'avèm fach. Tractèt lo Primier ministre armèni de "coard".
Vaicí la mapa facha per lemonde.fr per explicar l'estat arrestat de las zònas armènia e azerias.
D'aquel temps, en Turquia que manifestèt lo sieu sosten a Azerbaijtan de lònga, d’unos fan lo camin d’èstre enfin armènis al grand jorn. Coma se ve dins lo reportatge:
mas es totjorn amb de paur que l’estat tòrne a la repression de las minoritats...
O d’èstre totjorn suspectat d’èstre crestian “The last Armenian of Van, Bahçesaray. Ali Gelho, 120 years old”. Es un musulman mas sa fe es pas acceptaia per los autres vilatgeses. Lo sònan sempre un crestian.
Pròva que quitament èstre armèni es èstre totjorn de costat. Quitament en autodestrurre sa cultura, en pròva d’integracion, per devenir coma los turcs o curdes.
Vaicí la video amb las bònas frasas:
*Lo document nederlandés complet es aicí mas compòrta d’errors de transcripcions:
Armènia, una nacion martira. Lo monde dèu de respècte als armènis. Sovent solets. Un pòble que devèm ajuar. Al mens moralament. Lo plus pauc que se pòt far.
Lo problèma rèsta que Azerbaitjan a anticipat segurament aquela accion perqué fa d’ans e d’ans qu’operèt d’investiments dins l’armament (gràcias a lors ressorças de matèrias primieras) e son sostenguts logisticament per d’oficiers turcs. E los armènis de Nagorno Karabakh son mens rics de matèrias primieras, e mens sostenguts, solament per Armènia.
Aquelos dos estats son d’estats enclavats, estats coma a l’abric dins lor replec montanhòl, après totas las peripecias de lor nacion.
Veire https://en.m.wikipedia.org/wiki/Armenia%E2%80%93Azerbaijan_border
Per lo moment. Cal esperar que càmbie lèu per lor subrevita. Perqué se pèrdon, tornaràn pas deman sus lors tèrras, coma se ve totjorn sus lo platèl armèni de l’actuala Turquia o en Nakhchivan.
Capisso ben que las frontieras fachas per un dictator coma Estaline sigon un fach. Mas lor legitimitat per favorizar l'estabilitat es discutibla quora son de sorças de tròup de problèmas repetitius. Lo tipe de ben de frontieras artificialas en Africa. Transformar aquels limites en barrons de prison per un pòble per desaparèisser es inacceptable d’un biais uman. Subretot que d’amainatjaments son visibles coma de fach o es en Cosòvo.
Avèm un exemple ironic que mòstra -totjorn aüra a l'ora d'escriure aquelas linhas- lo costat purament estrategic -e non patrimonial- qu'Azerbaitjan empacha las restauracion de se far per gardar la part d'aquel monastèri, mentre que de costuma l'estat azeri a destruch la quasi totalitat dals bastiments religioses crestians (georgians coma armènis). Cf. per exemple relevable amb la motion no 9256 de salvagàrdia de l’eretatge istoric e cultural de la Republique d'Artsak firmat per 16 membres dal Conselh d'Euròpa reconoissent la politica azeria de destruction de Dadivank, que "la populacion locala musulmana a considerat coma un vestigi de la religion crestiana armènia e qu’a degradat tan coma a poscut" cf. Iskander Haji « Lel-Kala – A near and unavailable fortress, Vishka, no 10, 16-23 mars 2000.
Qué serà lo respècte dals armènis demorant al Nagorno Karabakh? Artsak serà enfin reconoissut coma part de l'estat d'Armenia per clavar tot revenge? Seria la melhora situacion. Senon auràn totjorn una espasa de Damoclès al bòn voler de las poténcias regionalas (russas mai que mai). D'aitant que l'estat armèni a cedit un correor al sud dal sieu país per racordar l'enclava de Nakhichevan al rèsta d'Azerbaitjan. E en "escambi" (mas sota qué condicions dins lo temps, cal esperar definitiu) lo correor de Berdzor de 5 kms de larg religa Armènia a Artask.
Las condicions de l'armistici son duras: las fòrças armènias se dèvon retirar de l'ensèm dals territòris contrarotlats per la Republique d'Artsak. Ja los 7 districts d'Azerbaitjan conquistats per los armènis en 1994, coma z`na de securitat. Mas parier los territòris poblats per una immensa majoritat d'armènis.
Fins a Shosha, demòra a las mans d'Azerbaitjan que l'a conquistaia fa pauc. E la part centrala e nòrd es ocupaia per las fòrças d'interposicion russas. Devon partir dins 5 ans a la demanda dals azeris. Ges de garantia, ni militara ni politica per la zòna de poblament armèni... Alora dins 5 ans, Azerbaitjan demandarà lo retir de las tropas russas per administrar directament Artsak que considera coma una part integranta dal territòri azeri...
Vistas las relacions entre armènis e azeris e l'istòria de destruccion de la memòria armènia en Azerbaitjan, sembla una execucion nacionala armènia de prevista.
La real politica per aver de gas azeri mens car en Euròpa es una causa. Mas la dignitat es una autra.
L’invasion de las tèrras armènias de Nagorno Carabag son una continuïtat que cal arrestar. Perqué vistas las pretencions panturcas, en mar Egèa, en Siria e Rojava, cal arrestar la cresença en lor tota potença. Los chaples de 1915 èran ja inacceptables, aquels d'avans parier. Èra ja de tròup. Mas cu se’n avisa realament?
Un ensenhament per un occitanista en França, per Euròpa, subretot dins aquel periòde.
Referéncias generalas:
— https://en.wikipedia.org/wiki/Artsakh_(historic_province)
— https://fr.wikipedia.org/wiki/Trait%C3%A9_de_S%C3%A8vres
— https://fr.wikipedia.org/wiki/Trait%C3%A9_de_Kars
— https://fr.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9publique_d%C3%A9mocratique_d%27Arm%C3%A9nie
— https://en.wikipedia.org/wiki/United_Armenia
— https://en.m.wikipedia.org/wiki/Armenian_Genocide_survivors
— https://www.pri.org/stories/2015-04-27/101-year-old-armenian-genocide-survivor-tells-her-story
— https://en.wikipedia.org/wiki/Armenia_without_Armenians
— https://en.wikipedia.org/wiki/Iranian_Armenians
— https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Turkey
— Starting with the Hamidian massacres in the mid-1890s and peaking during the Armenian Genocide, the confiscation of the Armenian property lasted continuously until the Istanbul pogrom of 1955 and with renewed efforts in 1974
— https://en.wikipedia.org/wiki/Minorities_in_Turkey
— https://sapiencia.eu/armenia-istorica
— Lo quartier armèni de Niça
Mèdias que ne’n parlan:
— https://www.liberation.fr/planete/2020/10/16/la-peur-des-armeniens-de-turquie-j-ai-rarement-vu-une-periode-aussi-violente_1802426
— Le Monde, aicí e aicí
— Armenian weekly
— Marianne e un autre article de Marianne
Russia a totjorn jugat un ròtle ambigu coma lo fach de laissar se desbrolhar los armènis tot en favorizant lor installacion -en Russia- coma per la famosa vila de Nakhichevan-sus-Don (que lo nom recòrda ben que lo Nakhchivan es tèrra armènia a l’origina).
Dal temps de l’invasion russa de l’èst de l’Empèri otoman, d’unos armènis vesian l’ocasion de far renàisser lor armenitat gràcias al sosten crestian ortodòx. Mas la revolucion russa de 1917 arrestarà aquela possiblitat, los russos estents pilhats sus lor prioritat, lors afars politics “intèrnes”.
Explica benlèu l’inaccion russa sus aquel problèma. Quitament se laissan l’islam rigorista se desvelopar en Chechenia... (lo menaire chechène vòl "islamizar la societat") a condicion de demorar fidèls a Russia (un exemple visual es una de las mai grandas mosquetas d’Euròpa bastia qualques ans fa en grand pompa, sus lo modèl arquitectural... otoman, en oposicion amb l'arquitectura tradicionala chechèna de las vilas e vilatges).
Lo fach qu'un elicoptèr russo sigue estach abatut -en territòri armèni- la velha de l'armistici, explica l'intervencion logica de Russia (segon los acòrdis de defensa entre Russia e l'estat d'Armènia... mas non de l'estat d'Artsak non reconoissut per l'ONU). Los combats aguèron luec tanben en territòri de l'estat d'Armènia coma o signalèt Nice matin "45 minutas de bombardament 1 mòrt e 3 nafrats dins lo vilatge armèni mentre qu'eriam en territòri de la Republica d'Armenia!"
E segurament explica lo quite armistici dal 10 de novembre.
Referéncias:
https://fr.wikipedia.org/wiki/Arm%C3%A9nie_russe
lo cas dals armènis dal Caucase nòrd https://en.wikipedia.org/wiki/Cherkesogai
https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Russia
Per Russia e Ucraïna tanben: https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Crimea
Tornam als temps pròches: destins crosats dals armènis d'Artsak e de l'actuala Turquia
- 1993 en la region Hamamshen operacions de desarmenizacion per l’estat turc dins los vilatges interiors demorats criptocrestians e parlant encara pron l’armèni.
- Costat azeri, après los pogròms armènis en Azerbaitjan, los ans d'après de declaracions irrespectuosas d'Ilham Aliyev.
Datat de 2008 lo president azeri: "la capitala d'Armènia, Erevan "èra un regal als armènis en 1918. Era una grèva error. Lo khanat iranian èra una tèrra azerbaitjanesa, los armènis èran solament de conviats aicí" cf. https://web.archive.org/web/20100203152538/http://www.internationalrelations.house.gov/110/43066.pdf
o encara "Armènia coma país a ges de valor. Es de fach una colonia, un avanspòste gerit de l'estrangier, un territòri creat artificialament sus d'ancienas tèrras azerbaitjanesas." "Continuarem nòstra politica d'isolar Armènia. Fonciona. Ne'n vesèm los resultats."
"L'influenciaria armènia es nòstra principala enemiga e ne'n sèm lo principal enemic" fins a de fiulaias coma en 2015 totjorn per l'inenarable panturquista Ilham Aliyev: "Armènia es manco una colonia, es manco digna d'èstre una domestica".
Dins totes aquels cases, la quasi totalitat de la lenga e la cultura armènias desapareisson. Son escafats immaterialament e ce que ne'n rèsta de material.
Per los armènis que seràn ren executats, exili. La soleta glèisa armènia demoraia a Baco es devengua un luec... d’estocatge. Un pauc coma en Turquia que las glèisas armènias ruralas son generalament destruchas e en vilas transformaias o de bens privats. En Nakhichevan (Azerbaitjan), en 1918, l'armaia turca a destruch Agulis, chaplat la populacion armènia -qu'es estacha eliminaia de Nakhichevan (aüra poblat a 99% d'azeris doncas) e degalhat lo monastèri. Foguèt destruch completament per veire una mosqueta en plaça. Après lo conflicte d'Artsak en los ans 1990, la populacion armènias fuguèt mai expulsaia de vilatges de Nakhichevan coma aicí.
E mai, es complèxe per reparar o rebastir una glèisa (tracassarias administrativas). Sèm acostumats e dins los darriers 100 ans, avèm poscut veire las glèisas grègas turcas o quitament catolicas convertias en mosquetas (cf. coma a Ayvalik). Al mens laissa una mena de traça qu'i èran de crestians aicí avans. Santa Sofia a Istambol es tornaia una mosqueta. Pròva qu'en Turquia tot va melhor ansin?
- Costat armèni los pauques azerbaitjaneses son logicament evacuats en respòsta. De notar que contrariament a ce que poiram pensar, un molon de vilatges poblats per d'azeris son demorats dins l'estat tal coma èra a lor partença e doncas los armènis pòon ren èstre criticats de colonizaires coma aicí.
Mas concretament, avèm l'impression d'una reculaia constanta sensa jamai d'equilibri al profièch dals armènis. De lòng de tota lor istòria. Veire la mapa aicí: https://www.eafjd.eu/assets/images/timeline.jpg
- Dal ponch de vista de l’estat, Turquia es un estat laïc mas la religion acceptabla per èstre laïc es l’islam. Levat las paucas minoritats, tot lo monde naisse musulman coma indicat sus la carta d’identitat.
Lo fach de cambiar de religion per un turc rèsta inacceptable, al minimum escandalós coma per los artistas. Veire lo cas de Tuğçe Kazaz qu'a degut se justificar e que totun, a tornat a la religion musulmana.
Senon son d’amenaças de mòrt coma citat per lo pastor protestant turc Ihsan Ozbek: “Quora vos convertissètz al cristianisme en Turquia es simple: quitament los amics atèus devenon subran musulmans e vos quitan, e l’Estat vos nega. Se sètz d’una granda vila es un pauc mai facil, mas dins lo sud èst de Turquia, pòt vos valer la mòrt". Recep de letras de menaças. “Sèm pas un país tolerant, existon de prejutjats religioses e etnics”.
En practica, Turquia reconoisse que les minoritats religiosas grègas, armènias e israelitas sensa per aitant lor acordar totes los dreches citats dins lo Tractat de Lausana.
Los musulmans alevi, bectashis e câferî, los catolics latins e los protestants son pas reconoissuts oficialament.
Turquia, país a l’estat laïc, es oficialament a 99 % musulmana. Mas lo pastor fa remarcar que l’estat civil enregistra automaticament los novèls naissuats en lor atribuant coma religion «islam».
Dersim (aüra sonat Tunceli) es oficialament exclusivement una circonscripcion curda. Los experts estiman que mai de la mitat de la populacion locala ancuei son de descendents d’armènis. Mihran Prgiç Gültekin, de l’Union armènia de Dersim estima que 75% de la populacion son d’armènis convertits. Qualques ans denant, Aram Ateshian, lo Patriarca de Constantinòple diguèt que 90 % de la populaion de Tunceli es d’origina armènia.
Lo ròtle de l’organizacion eclesiala crestiana armènia es important perqué limitan absurdament las demandas de conversion per aquelos que vòlon tornar al cristianisme. An tanben paur de se far mal veire per l’estat turc en “(re)creant” d’armènis que se poirian opausar a lor situacion culturala/ cultuala/ lingüistica tragica...
Existon totjorn de vilatges mai o mens armènis coma Bahçesaray, que ne’n rèsta plus que de noms de glèisas e monastèris coma Aparank, Vakifli Vakıflı, Samandağ (veire NPR: Last Armenian Village In Turkey Keeps Silent About 1915 Slaughter) dins l’anciana Siria sota administracion francesa aüra Turquia. Vòlon quitament que se parle ren d'elos de paur d'atirar las fodras turcas. Es dire l'ambiant dins lo qual dèvon se far discrets.
Remetre en causa l'istòria turca val la mòrt, cal se'n avisar de l'armèni de ciutadanetat turca tuat per un extremista https://fr.wikipedia.org/wiki/Hrant_Dink. Avia provat que la filha adoptiva d'Atatürk èra una orfanèla armènia notadament.
Lo president turc Recep Tayyip Erdogan declarèt lo 6 d'octòbre 2020: "Diso a mos fraires azerbaitjaneses: que vòstre 'ghazwa' sigue benedich." La jornalista turca Uzay Bulut l'a notat dins lo sieu article publicat sus la diplomacia modèrna e precisèt: «Ghazwa» dins l'Islam significa una batalha o un raid còntra de nonmusulmans per l'expansion dal territòri musulman e/o la conversion de nonmusulmans a l'islam. Erdoğan a afirmat dubertament que las atacas còntra las tèrras armènias constituavan lo jiad.
De saber qu'a mai de Turquie en sosten a Azerbaitjan per atacar los armènis, l'estat turc a desplegat al mens 1 000 jiadistas sirians en Azerbaitjan per luchar còntra l'Artsak. Malgrat las analisis contràrias, de sordats anèron combatre en Artask per de rasons economicas mas tanben religiosas coma mercenaris dals turcs.
- La politica de l’onestetat implica un retorn de las tèrras armènias de Turquia dins un estat armèni. Parier per un Curdistan. Parier per los lazes.
La real politica implica de parlar e ren far. Laissar los pichons pòbles se desbrolhar quita a se servir dals curdes que volian se desbarrassar de Daesh. Per mièlhs los laissar tombar après.
Aüra?
Aüra los armènis son replegats oficialament dins lor estat montanhòl e mai dins l’estat d'Artsak (Nagorno Carabag). An perdut las planas dal sud d'Artsak. Lor solet abric restant las auturas e la montanha. Pilhats en estòc entre los dos costats per los turcs. Al sud fasent coma pòon amb los iranians. E sensa granda ajua autra que, al melhor un sosten mai o mens passiu (e al pèjor l’exili) de la part georgiana e subretot russa.
Après las conquistas dins lo sud d'Artsak en aquel mes de novembre de 2020, lo dictator azerbaitjanés Ilham Aliev afirmèt amb una granda "classa" istòria de semenar de granas de revenge: "vos avio dich que caçariam [los armènis] de nòstras tèrras coma de cans, e l'avèm fach. Tractèt lo Primier ministre armèni de "coard".
Vaicí la mapa facha per lemonde.fr per explicar l'estat arrestat de las zònas armènia e azerias.
D'aquel temps, en Turquia que manifestèt lo sieu sosten a Azerbaijtan de lònga, d’unos fan lo camin d’èstre enfin armènis al grand jorn. Coma se ve dins lo reportatge:
mas es totjorn amb de paur que l’estat tòrne a la repression de las minoritats...
O d’èstre totjorn suspectat d’èstre crestian “The last Armenian of Van, Bahçesaray. Ali Gelho, 120 years old”. Es un musulman mas sa fe es pas acceptaia per los autres vilatgeses. Lo sònan sempre un crestian.
Pròva que quitament èstre armèni es èstre totjorn de costat. Quitament en autodestrurre sa cultura, en pròva d’integracion, per devenir coma los turcs o curdes.
Vaicí la video amb las bònas frasas:
*Lo document nederlandés complet es aicí mas compòrta d’errors de transcripcions:
Armènia, una nacion martira. Lo monde dèu de respècte als armènis. Sovent solets. Un pòble que devèm ajuar. Al mens moralament. Lo plus pauc que se pòt far.
Lo problèma rèsta que Azerbaitjan a anticipat segurament aquela accion perqué fa d’ans e d’ans qu’operèt d’investiments dins l’armament (gràcias a lors ressorças de matèrias primieras) e son sostenguts logisticament per d’oficiers turcs. E los armènis de Nagorno Karabakh son mens rics de matèrias primieras, e mens sostenguts, solament per Armènia.
Aquelos dos estats son d’estats enclavats, estats coma a l’abric dins lor replec montanhòl, après totas las peripecias de lor nacion.
Veire https://en.m.wikipedia.org/wiki/Armenia%E2%80%93Azerbaijan_border
Per lo moment. Cal esperar que càmbie lèu per lor subrevita. Perqué se pèrdon, tornaràn pas deman sus lors tèrras, coma se ve totjorn sus lo platèl armèni de l’actuala Turquia o en Nakhchivan.
Capisso ben que las frontieras fachas per un dictator coma Estaline sigon un fach. Mas lor legitimitat per favorizar l'estabilitat es discutibla quora son de sorças de tròup de problèmas repetitius. Lo tipe de ben de frontieras artificialas en Africa. Transformar aquels limites en barrons de prison per un pòble per desaparèisser es inacceptable d’un biais uman. Subretot que d’amainatjaments son visibles coma de fach o es en Cosòvo.
Avèm un exemple ironic que mòstra -totjorn aüra a l'ora d'escriure aquelas linhas- lo costat purament estrategic -e non patrimonial- qu'Azerbaitjan empacha las restauracion de se far per gardar la part d'aquel monastèri, mentre que de costuma l'estat azeri a destruch la quasi totalitat dals bastiments religioses crestians (georgians coma armènis). Cf. per exemple relevable amb la motion no 9256 de salvagàrdia de l’eretatge istoric e cultural de la Republique d'Artsak firmat per 16 membres dal Conselh d'Euròpa reconoissent la politica azeria de destruction de Dadivank, que "la populacion locala musulmana a considerat coma un vestigi de la religion crestiana armènia e qu’a degradat tan coma a poscut" cf. Iskander Haji « Lel-Kala – A near and unavailable fortress, Vishka, no 10, 16-23 mars 2000.
De luec istorics, pròvas per d'unos de la preséncia millenària armènia, siguèron bombardats entre octòbre e novembre 2020: la ciutat arqueologica de Tigranakert (e de glèisas dals sègles Xen e XIIen) coma la catedrala de Shusha. Coma o signalèt Armènia après l'ofensiva dals azeris sus Shusha en ciblant de bens religioses e culturals armènis.
Qué serà lo respècte dals armènis demorant al Nagorno Karabakh? Artsak serà enfin reconoissut coma part de l'estat d'Armenia per clavar tot revenge? Seria la melhora situacion. Senon auràn totjorn una espasa de Damoclès al bòn voler de las poténcias regionalas (russas mai que mai). D'aitant que l'estat armèni a cedit un correor al sud dal sieu país per racordar l'enclava de Nakhichevan al rèsta d'Azerbaitjan. E en "escambi" (mas sota qué condicions dins lo temps, cal esperar definitiu) lo correor de Berdzor de 5 kms de larg religa Armènia a Artask.
Las condicions de l'armistici son duras: las fòrças armènias se dèvon retirar de l'ensèm dals territòris contrarotlats per la Republique d'Artsak. Ja los 7 districts d'Azerbaitjan conquistats per los armènis en 1994, coma z`na de securitat. Mas parier los territòris poblats per una immensa majoritat d'armènis.
Fins a Shosha, demòra a las mans d'Azerbaitjan que l'a conquistaia fa pauc. E la part centrala e nòrd es ocupaia per las fòrças d'interposicion russas. Devon partir dins 5 ans a la demanda dals azeris. Ges de garantia, ni militara ni politica per la zòna de poblament armèni... Alora dins 5 ans, Azerbaitjan demandarà lo retir de las tropas russas per administrar directament Artsak que considera coma una part integranta dal territòri azeri...
Vistas las relacions entre armènis e azeris e l'istòria de destruccion de la memòria armènia en Azerbaitjan, sembla una execucion nacionala armènia de prevista.
La real politica per aver de gas azeri mens car en Euròpa es una causa. Mas la dignitat es una autra.
L’invasion de las tèrras armènias de Nagorno Carabag son una continuïtat que cal arrestar. Perqué vistas las pretencions panturcas, en mar Egèa, en Siria e Rojava, cal arrestar la cresença en lor tota potença. Los chaples de 1915 èran ja inacceptables, aquels d'avans parier. Èra ja de tròup. Mas cu se’n avisa realament?
Un ensenhament per un occitanista en França, per Euròpa, subretot dins aquel periòde.
Referéncias generalas:
— https://en.wikipedia.org/wiki/Artsakh_(historic_province)
— https://fr.wikipedia.org/wiki/Trait%C3%A9_de_S%C3%A8vres
— https://fr.wikipedia.org/wiki/Trait%C3%A9_de_Kars
— https://fr.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9publique_d%C3%A9mocratique_d%27Arm%C3%A9nie
— https://en.wikipedia.org/wiki/United_Armenia
— https://en.m.wikipedia.org/wiki/Armenian_Genocide_survivors
— https://www.pri.org/stories/2015-04-27/101-year-old-armenian-genocide-survivor-tells-her-story
— https://en.wikipedia.org/wiki/Armenia_without_Armenians
— https://en.wikipedia.org/wiki/Iranian_Armenians
— https://en.wikipedia.org/wiki/Armenians_in_Turkey
— Starting with the Hamidian massacres in the mid-1890s and peaking during the Armenian Genocide, the confiscation of the Armenian property lasted continuously until the Istanbul pogrom of 1955 and with renewed efforts in 1974
— https://en.wikipedia.org/wiki/Minorities_in_Turkey
— https://sapiencia.eu/armenia-istorica
— Lo quartier armèni de Niça
Mèdias que ne’n parlan:
— https://www.liberation.fr/planete/2020/10/16/la-peur-des-armeniens-de-turquie-j-ai-rarement-vu-une-periode-aussi-violente_1802426
— Le Monde, aicí e aicí
— Armenian weekly
— Marianne e un autre article de Marianne
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari