Dins l’edicion d’aqueste dimenge 6 de decembre, lo Jornalet met en abans l’idèia d’una Jornada Internacionala de l’Occitan. Perqué pas? Un dels problèmas es que sèm de mai en mai convdats a jornadas er causas importantas o de res del tot.
 
Fins ara, per cada jorn se fasiá sovent, dins nòstra societat, referéncia al sant o a la santa del jorn. Mas una novèla tissa es nascuda del plan local al plan internacional: dedicar los jorns a quicòm. Existís una brava tièra de jornadas contra las malautiás, d’autras ecologistas o ciutadanas, d’autras festivas. Mas l’imaginacion es al poder e, atal, d’un jorn l’autre (sens que nòstre esperit rajustèsse que que siague a la realitat), podèm celebrar unas jornadas mondialas de (un còp, se sap pas, s’es per o contra o los dos a l’encòp) per: Tintin; lo domèni public; sens bragas; las domaiseletas (fr.: pop-corn); las amanhagadas; la solesa; l’espòrt feminin; la marmòta; lo Nutelà (a L’Avelanet?); la ràdio; lo patrimòni canadian; lo dreit de cauma; la balena; lo pangolin; la lenga mairala; las guidas e los guides toristics; los escots; per salvar los orses; l’ors polari (diferenta de la precedenta, de segur); sens morre-de-boc; del compliment; la proteccion civila; la vida fèrra; lo tenís; la pregària; ràdio e tele pels enfants; la jornada jauna; las estartups; la plombariá; lo climat; la cortesia (al volant, pas los trobadors!); lo trabalh social; lo libre viatjaire; la francofonia; lo conte; lo macaron; lo passerat; lo bonur; la poësia; las selvas; las maròtas (de fial e de papièr?); los burèus plan recaptats; la musica anciana; l’aiga; la meteorologia; la procrastinacion; los transports en comun; lo fromatge; lo teatre; la salvagarda de las donadas informaticas; las nhòrlas; los libres pels mainatges; las batèstas dels cabecièrs; lo trabalh invesible; l’unicòrn; lo vòl espacial abitat; l’art; la votz; secretàrias e secretaris; los monuments e sites; los discaris; lo circ; los ràdio-amators; los peisses migrators; lo libre (la Sant Jòrdi); los malmaridats; los veïculs d’epòca; la dança; lo jazz (pas lo jaç!); la cosina italiana; l’escrapboquing; lo solelh; los pompièrs; los ortalans nuses; lo rire; los drònes; las levandièras; lo patrimòni mondial african; lo coloriatge; l’entrepan; las infirmièras; l’orguena; lo viure ensemble; lo lum e la lutz; los musèus; las abelhas (tant que n’i a); la mar; la diversitat culturala (sabi pas se se festeja en França); la tartuga; lo marin (l’òme, pas lo vent!); lo bricolatge; la servieta; lo jòc; la lait; la bicicleta; la corsa de pè; l’agricultura; la mini-falda; los passatges a nivèl; lo donut (e pas encara la famosa chocolatina!); los oceans; lo tricòt; los archius; las pepetas; lo vent e l’energia eoliana (podètz festejar lo marin, lo 15 de junh); las doas ròdas; los mainatges d’Africa; lo surf; la lentor; l’ioga (posicion lotús o alh dels orses?); los amoroses d’Alsàcia; lo Prince Petit; los motards; los asteroïdes; lo naturisme; las cooperativas; lo reggae (e pas la borrèia); lo poton …
 
E òc, podètz celebrar d’un jorn l’autre: los OVNI; los ambulancièrs; los jòcs vidèo; las sèrps; los emòjis; los castèls; los dalfins; la joinessa; las mangròvas; lo roge pels pòts; lo tigre; l’amistat; la femna africana; l’alaitament mairal; la frita de Belgica (lo 1èr d’agost) e la cervesa (lo 2): aurián pogut pensar de los regropar!; la capoèira (e pas los sauts bearneses); lo gat; lo gat negre (que festeja atal 2 còps); la salsà (pas: las salças); los corrièls; los elefants: los esquerrièrs (pas los esquerristas!); la sèrp-volaira; la fotografia; los voltors; las popas nusas (fr: topless); lo gos (o: lo can o lo chin…); la ratapenada; lo blòg; la barba; las pelussas; los programaires e devolopaires; la qualitat de l’aire; lo parlar coma los piratas; lo netejatge (en fr: World Clean Up Day); la bibliodiversitat; lo patrimòni; lo rinoceròs; los cercaires; las mametas e los papetas (los pepins e las meninas); la mar (long dels gòlfes clars) ; las lengas; la gastronomia; lo torisme; la revirada; la musica; lo chocolat; l’urticari; lo cafè; los vièlhs; las bèstias; lo sorrire; la marcha nordica; los ensenhaires; l’abitat e, lo meteis jorn: l’arquitectura; la pòsta (una pèça pel factor o un burèu al vilatge?); la vista; las filhas; l’uòu; Cristòl Colomb (e l’uòu del Colomb!); l’hamburger; lo lavar de las mans; la femna campestrala; los fossils (jornada diferenta de la precedenta); lo rastèl de l’esquina; l’alimentacion; lo pan (e sens pan: pas d’alimentacion); l’esquash; l’estadistica; los cosinièrs; l’energia; lo quequejament; las Nacions-Unidas (qu’aurián plan de besonh de s’unir); lo gentum; los parents al burèu; la lenga romani; la qualitat; l’escrivan african; los estagiaris; los celibataris; las referéncias geograficas; la toleréncia; los paures; l’entrepreneire; los cagadors; l’òme; las assistentas mairalas; los pescaires e trabalhaires de la mar; lo jòc-vidèo; la sambà (mas pas las fecas); lo cinèma independent; la generositat; lo ninjà; lo benevolat; l’aviacion civila; lo cant coral; la montanha; la musica-metal; lo tè; l’esperantò; la lenga araba; l’orgasme; lo brocat de Nadal; las boitas (en fr: lo boxing-day) …
 
Abordarem pas las jornadas que se fan “sens», genre pas de: telefonilhet, tabat, veitura, carn, palha, crompas, morre-de-boc, papièr, regime… que coneissèm plan tròp las jornadas sens èime!
 
Fin finala, una brava tièra de celebracions que vos pòdon balhar motius de reflexion e d’engatjament, mas segur qu’an doblidadas (per l’ora) las jornadas internacionalas e mondialas del freginat e de la cartagèna! Las podèm instaurar al nivèl local! E lèu, la fèsta de l’an del confinhament!
 
E, mai seriosament, l’an 2021, sus una decision de l’Amassada generala de las Nacions unidas, serà l’annada de la frucha e dels legums!