Opinion
Una linha ferroviària nòva Montpelhièr-Perpinhan per Occitània.
La LNMP: Linha Nòva Montpelhièr-Perpinhan es lo tròç de linha ferroviari que manca per unir las rets de granda velocitat de la peninsula iberica al demai d’Euròpa. Una concertacion publica se ten del 2 de novembre de 2020 al 15 de genièr de 2021.
L’axe mediterranèu Perpinhan-Montpelhièr supòrta de fluxes viatjaires e merças de mai en mai importants. Las chifras de 2017 del trafic rotièr mòstran que mai de 10 000 camions pesucs circulan quotidianament sus l’autorota A9. Los trens consumisson 45 % de mens que los camions pesucs, e utilizan pas d’energia fossila sus las linhas electrificadas. La linha ferroviària actuala entre Perpinhan e Besièrs es un punt negre màger de la connexion europèa Nòrd-Sud del trafic de merças.
Las chifras del trafic rotièr subre aquel axe revèlan d’emissions quotidianas alarmantas de CO2 (gas carbonic), principal GES (Gas a Efièit de Sarra), mas tanben de NO2 (dioxid d’azòt) e de particulas finas que participan a la mortalitat per contaminacion de l’aire dins las aglomeracions a proximitat de l’autorota A9.
La linha actuala sul tròç dit “linha dels estanhs” entre Salses e Narbona, aital coma a un gra mendre sul lido entre Agde e Seta es fòrça perturbat per los embruns e còps de vent qu’entrainan supressions e retards pels viatjaires e subretot pel fret. Aumentan tanben considerablament lo còst de manteniment de la linha. La desregulacion climatica e la pujada del nivèl de la mar accentuaràn dins lo futur lo risc de submersion marina que menaça ja la linha actuala.
Per l’intermediari de la SNCF, lo govern francés proposa una linha nòva LNMP amb l’estandard LGV (Linha de Granda Velocitat) promogut per l’estat francés que visa una velocitat en punta de 300km/h . Aquel estandard non permet pas lo trafic dels trens interurbans ni del fret ferroviari. Demanda d’investiments colossals. Aquela causida endeutèt prigondament la SNCF (e l’estat francés). Per lo finançar, tanquèt las linhas localas, en particular dins las zònas ruralas e montanhosas d’Occitània e laissèt lo finançament de las linhas regionalas a las regions administrativas, e mai ajan de capacitat financièra redusida.
Per suportar una velocitat de 300 km/h, aquel estandard de LGV imposèt una concepcion rectilinèa e totalament en susfàcia de la linha amb de garas LGV nòvas en defòra dels centres de las grandas ciutats. Aital, aprèp Montpelhièr Sud-de-França, de garas exterioras LGV son previstas a Besièrs e Narbona. Las estimacions financièras despassan los 5 miliards de € (còst 2014) per un gasanh de sonque 10 minutas entre Montpelhièr e Perpinhan.
Lo traçat en susfàcia dins las Corbièras necessitariá de traucadas e de terraplens importants e auriá un impacte considerable sul paisatge, la fauna, la flòra, l’agricultura e la vida locala dels estatjants.
Los trens de fret contunharián de passar per la linha actuala dels estanhs. La fòrta aumentacion prevista del trafic fret necessitariá d’investiment futur fàcia a la pujada de las aigas e auriá un impacte nefast sus las zònas lagunàrias reconegudas d’importància internacionala.
Lo bilanç de la creacion de la gara nòva de Montpelhièr Sud-de-França a la Mogèra, malgrat una enquèsta publica massissament desfavorabla, mostra que, per un còst d’investiment considerable ( 35 milions € oficialament), lo trafic de la gara i es en dejós de las previsions e que non i a gaire de correspondéncias amb la gara centrala de Montpelhièr Sant Ròc.
Los collectius locals de ciutadans, ecologistas occitanistas e catalanistas opausats al projècte oficial demandan la realizacion d’una linha nòva mixta viatjaire e fret a l’estandard LGV que permet una velocitat de servici de 220 km/h pels viatjaires e 120 km/h per lo fret, estandard lo mai comun en Euròpa. Seriá fòrça mens car e las economias permetrián de realizar un tunèl jos las Corbièras Maritimas per tanben far passar los trens de fret entre Besièrs e Ribesaltes. Seriá la seguida logica del contornament ferroviari Nimes-Montpelhièr que foguèt realizat amb aquel estandard mai comun e mens car.
Lo tunèl jos las Corbièras Maritimas minimizariá l’impacte de la linha subre lo paisatge, l’environament e la biodiversitat d’un sector en plen Pargue Natural Regional. Permetriá de suprimir lo fret subre la linha dels estanhs e redusiriá aital las noséncias sus las zònas lagunàrias. Lo tunèl ferroviari del Pertús mostrèt lo còst e la durada rasonables d’aquel tipe d’òbra.
Una linha nòva Montpelhièr-Perpinhan entièrament mixta viatjaire e fret s’inscriuriá dins lo prolongament dels 8,3 km de tunèl ferroviari mixte viatjaire e fret del Pertús. La linha Perpinhan Figueres Barcelona es en servici dempuèi fin 2013 e es jos-utilizada dempuèi. Aital, lo corredor europèu mediterranèu Algeciras – Lion que l’Euròpa considèra prioritari, tant pel fret que per los viatjaires veiriá enfin lo jorn dins son integralitat, en despièit de la manca de volontat politica de l’estat francés.
Es una prioritat per lo desvolopament sostenible d’Occitània e Catalonha.
L’axe mediterranèu Perpinhan-Montpelhièr supòrta de fluxes viatjaires e merças de mai en mai importants. Las chifras de 2017 del trafic rotièr mòstran que mai de 10 000 camions pesucs circulan quotidianament sus l’autorota A9. Los trens consumisson 45 % de mens que los camions pesucs, e utilizan pas d’energia fossila sus las linhas electrificadas. La linha ferroviària actuala entre Perpinhan e Besièrs es un punt negre màger de la connexion europèa Nòrd-Sud del trafic de merças.
Las chifras del trafic rotièr subre aquel axe revèlan d’emissions quotidianas alarmantas de CO2 (gas carbonic), principal GES (Gas a Efièit de Sarra), mas tanben de NO2 (dioxid d’azòt) e de particulas finas que participan a la mortalitat per contaminacion de l’aire dins las aglomeracions a proximitat de l’autorota A9.
La linha actuala sul tròç dit “linha dels estanhs” entre Salses e Narbona, aital coma a un gra mendre sul lido entre Agde e Seta es fòrça perturbat per los embruns e còps de vent qu’entrainan supressions e retards pels viatjaires e subretot pel fret. Aumentan tanben considerablament lo còst de manteniment de la linha. La desregulacion climatica e la pujada del nivèl de la mar accentuaràn dins lo futur lo risc de submersion marina que menaça ja la linha actuala.
Per l’intermediari de la SNCF, lo govern francés proposa una linha nòva LNMP amb l’estandard LGV (Linha de Granda Velocitat) promogut per l’estat francés que visa una velocitat en punta de 300km/h . Aquel estandard non permet pas lo trafic dels trens interurbans ni del fret ferroviari. Demanda d’investiments colossals. Aquela causida endeutèt prigondament la SNCF (e l’estat francés). Per lo finançar, tanquèt las linhas localas, en particular dins las zònas ruralas e montanhosas d’Occitània e laissèt lo finançament de las linhas regionalas a las regions administrativas, e mai ajan de capacitat financièra redusida.
Per suportar una velocitat de 300 km/h, aquel estandard de LGV imposèt una concepcion rectilinèa e totalament en susfàcia de la linha amb de garas LGV nòvas en defòra dels centres de las grandas ciutats. Aital, aprèp Montpelhièr Sud-de-França, de garas exterioras LGV son previstas a Besièrs e Narbona. Las estimacions financièras despassan los 5 miliards de € (còst 2014) per un gasanh de sonque 10 minutas entre Montpelhièr e Perpinhan.
Lo traçat en susfàcia dins las Corbièras necessitariá de traucadas e de terraplens importants e auriá un impacte considerable sul paisatge, la fauna, la flòra, l’agricultura e la vida locala dels estatjants.
Los trens de fret contunharián de passar per la linha actuala dels estanhs. La fòrta aumentacion prevista del trafic fret necessitariá d’investiment futur fàcia a la pujada de las aigas e auriá un impacte nefast sus las zònas lagunàrias reconegudas d’importància internacionala.
Lo bilanç de la creacion de la gara nòva de Montpelhièr Sud-de-França a la Mogèra, malgrat una enquèsta publica massissament desfavorabla, mostra que, per un còst d’investiment considerable ( 35 milions € oficialament), lo trafic de la gara i es en dejós de las previsions e que non i a gaire de correspondéncias amb la gara centrala de Montpelhièr Sant Ròc.
Los collectius locals de ciutadans, ecologistas occitanistas e catalanistas opausats al projècte oficial demandan la realizacion d’una linha nòva mixta viatjaire e fret a l’estandard LGV que permet una velocitat de servici de 220 km/h pels viatjaires e 120 km/h per lo fret, estandard lo mai comun en Euròpa. Seriá fòrça mens car e las economias permetrián de realizar un tunèl jos las Corbièras Maritimas per tanben far passar los trens de fret entre Besièrs e Ribesaltes. Seriá la seguida logica del contornament ferroviari Nimes-Montpelhièr que foguèt realizat amb aquel estandard mai comun e mens car.
Lo tunèl jos las Corbièras Maritimas minimizariá l’impacte de la linha subre lo paisatge, l’environament e la biodiversitat d’un sector en plen Pargue Natural Regional. Permetriá de suprimir lo fret subre la linha dels estanhs e redusiriá aital las noséncias sus las zònas lagunàrias. Lo tunèl ferroviari del Pertús mostrèt lo còst e la durada rasonables d’aquel tipe d’òbra.
Una linha nòva Montpelhièr-Perpinhan entièrament mixta viatjaire e fret s’inscriuriá dins lo prolongament dels 8,3 km de tunèl ferroviari mixte viatjaire e fret del Pertús. La linha Perpinhan Figueres Barcelona es en servici dempuèi fin 2013 e es jos-utilizada dempuèi. Aital, lo corredor europèu mediterranèu Algeciras – Lion que l’Euròpa considèra prioritari, tant pel fret que per los viatjaires veiriá enfin lo jorn dins son integralitat, en despièit de la manca de volontat politica de l’estat francés.
Es una prioritat per lo desvolopament sostenible d’Occitània e Catalonha.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari