Una pensaa ja: l’occitan sembla gaire important per l’estat francés, mas se la lenga foguèsse ren tant importanta, perqué França obligaria los novèls arribants a parlar la mema lenga qu’elos?
 
Se demandam se la question dal vivaroalpenc (ò dalfinés sonat alpenc ò gavòt aicí) -qu’es tant evidenta en los ALPS maritimes- d’unos li passan exprès a costat perqué justament lo gavòt mòstra clarament l’unitat e la diversitat occitana. D’unos prefèron parlar que de formas cristalizaas niçardas estampilhaas “babasoc” ò de formas provençalas “oficialas” per mièlhs si diferenciar e se guetoïzar fòra d’un ensèm occitan. Mas per dire que si ditz ancara “òc” per dire “oui” en vivaroalpenc de Val de Blora, aüra, i es degun!
 
 
I. De bèls mesclums
 

A. Lenga e grafia
 
Correntament avèm de monde que mèsclan d’un costat lenga (e dialèctes, que tota lenga es dialectala) e de l’autre costat grafia (occitana, mistralenca, italiana, castilhana...).
 
Los que se definisson coma provençalistas, en general originaris de la Provença rodanenca, escrivon en rodanenc (apelat abusivament mistralenc, coma se lo marselhés foguèsse de geluienc...). E d’unos se sènton obligats de far de corses de provençal estampilhat “mistralenc” -rodanenc en fach- da pertot. Mentre qu’en grafia mistralenca coma en grafia occitana se pòl escriure n’impòrta que dialècte. Esquematicament en zòna gavòta ont se ditz “sortèro les chabras dau viarar per far la bujaa” se diria per màgia “sortiguère li cabras de l'amèu per far la bugada/lessiva”. Tot aquò perqué la sola lenga valabla dins lo sud seria lo provençal mistralenc (“LA lenga provençala”). Quora se ve l’argumentacion de localistas provençalistas e niçardistas sus laS lengaS d’Òc e qu’al meme temps son ben imperialistas en Provença-Alps-Còsta d’Azur e meme en Ròse Alps e en Pimont sus lo gavòt (genres: LA LANGUE provençale vs. les patois/ parlers montagneux), es bizarre. Demàndan lo respèct de la lenga provençala, mas ren per l’alpin-gavòt. E pi subretot cal ren cercar. Se partejam lo refús de la provençalizacion impausaa per lo rodanenc ont que sigue -a l’identic per l’imposicion dal lengadocian -, lo costat “secessionista linguistic” rabiós es alarmant!
 
Al nivel dal niçard, arriba que se mescle parier lenga e grafia. I a una niçardizacion de l’escritura, d’unos considerant lo niçard coma “LA soleta lenga” dal canton. En grafia mistralenca s’escriu –a en niçard e s’aplica ansin en plena zòna gavòta ont en grafia mistralenca s’escriu –o.
 
Un autre fach penable, es que si parla quasi jamai que d’ensenhament de provençal ò de niçard. Mas dins las zònas vivaroalpencas, se deurian far de corses de gavòt en respèct de la realitat regionala. Existon ben de tèxts en vivaroalpenc per s’apilar e ensenhar, e mai i son de recercas ancianas (Moutier, Ronjat…), modernas (Compan, Pons, Steve, Viani, Domenge…), de cants, de revistas, de libres, de tèsis (Bouvier, Dalbera…), eça., mas sembla que sigue totalament desconoishut. Sembla que l’airal dal gavòt sigue verament terra incognita ò alora restacaa simplament al domèni de l’un ò de l’autre perqué sabon gaire ont lo metre –coma d’autres empleguèron lo terme d’amfizòna per lo vivaroalpenc en Alvèrnhe- e que Occitània es per elos desconoishua.
 
Es sovent parier per la vista dals provençals de las Alps de Provença Auta sus l’airal alpin (veire sus las Autas Alpas). Per lo respèct de la realitat linguística, es a sens ùnic e repassarà.
 
Fa pena de veire de sòcis d'un collectiu provençal als prepauses enrabiats sus papier glaçat. Aquel gropament de contunh si bate per far reconoisher una “lenga provençala”, d’una “lenga niçarda”, d’una “lenga occitana (= lengadocian)”, ecc. Amb un discors politic mènon d’atacs dignes d’una retòrica de campanha. Cal qu’entrèsson dins un partit politic e aquò seria mai simple, fins a gaire i èra Michel Vauzelle al PS coma Eric Diard a LR que los porrian aculhir. Autrament per “rejùnher un moviment que farà cambiar l’òrdre establich” amb mai de coratge i a los partits occitanistas. Cadun a lo drech d’aver mai d’una casquèta, mas non es una rason per n'aver vergonha. L’instrumentalizacion de la lenga es universala, subretot quora s’agisse de defendre un imperialisme linguistic. Malgrat la règla: cal ren sortir dal reng, jamai èstre seriós e se far remarcar que per de causas festivas, cal èstre pron sensa gust ni gosta per continuar a aver de subvencions… Sem estonats de veire qu’aquela associacion a tòca “culturala” fague tant de politica. La lenga s’en va en doga, i es de mens en mens de monde que la parla, mas la batesta principala per elos es “lo front anti-occitan”. De politics dèvon i trobar lo sieu avantatge a sostenir un tal tarabust dins lo pichin mitan nostral, pron fatigat e afeblit per aquelas batèstas nècias. Es segurament per accelerar la mòrt de la lenga.
 
Subretot que dins las basas d’aquels movements, cu saup ce que si decida en la tèsta? Avèm rescontrat de membres de terren que an ben consciença de l’union d’una lenga dialectala parlaa a Niça, Bordèu, Clarmont ò Tolosa.
 
Segur ansin si renfòrçan mutualament los partisants qu’an coma solet objectiu assegurar una presença folclorica coma politica linguistica de la region Provença-Alps-Còsta d’Azur, resèrva electorala, e campanilisme de protectorat coma barratge a las idèas regionalistas occitanas. Subretot que si pàusan minga question sus los rapòrts als autres dialectes occitans... a despart dal gavòt. Se parlatz de “lenga alpina/ gavòta” (per utilizar lor gradacion dins lor vision de lengaS d’Òc) capisson ren. Ce que fa que si provençaloniçardiza a plen vam dins l’espaci gavòt: corses de lenga, documents traduches en provençal, niçard, de l’error gavòta a la veritat provençala...
 
Benlèu gena de rementar los ligams linguistics “ancara mai evidents” de l’espaci gavòt (articles los-las, plurals, -L finals...) amb diverses autres dialectes d’Occitània (e mai porriam parlar de la -n- intervocalica de l’Escarea al Morinhet comuna amb’al gascon per citar qu’aiçò).
 
 
B. Defensa e expansionisme pragmatics
 
Notarètz que sovent los provençalistas devers dals niçards fan atencion perqué sabon que l’oposicion istòrica Provença-Nissa es ancara tròp fòrta per dire autrament. Ancara qu’an gaire de relativisme e mèsclan Provença linguística (provençal-niçard) e Provença istorica, mèsclan Gavotina (vivaroalpenc-gavòt,concept linguistic) e Dalfinat istoric, mèsclan niçard (sud occitan) e Comtat de Niça, ecc. D’unos occitanistas an aquèl travers quora reviran “Comtat de Niça” en País Niçard ont se parlaria unicament lo niçard.
 
Dins la retorica “laisharem ren la terra de Provença” i a pasmens de tentacions s’espandir e de dire “Drôme provençale” (genre provençal du nord) ò “Gard provençal”. Aicí es justificat linguisticament fins a Nimes, ancara que lo parlar nimesenc sigue original (-l finals de –LL latins, mòtes: cau avedre, quicòm) dal rodanenc. Mas parlar de “Pimont provençal”, es pron original, que dal ponch de vista linguistic a pauc a veire amb’al provençal. E mai, es anormal d’emparar lo rodanenc a Mauguiòu ò en Camarga de Lengadòc (en plena tèrra dal a final e non o!) ò en Ardecha coma l’es de segur d’emparar lo lengadocian a Usès en Provença! Après parlar de las Alps provençalas/ Provençal alpin seria coma dire Alvèrnhe provençala ò Lengadòc provençal.
 
En mens grèu -la diferença estenta mai pichina- mas autre exemple, la volentat d’extension provençalorodanenca generala en Provença. Que de Marselha a Canas per elos i seria manco de plaça per lo provençal maritim e “Mi dièn la frema ei grandei bloquètas” deven “Me dison la fuma di grandi bloquètas”. La soleta lenga devent èstre lo rodanenc e non lo maritim a Marselha per exemple excluent la literatura marselhesa.
 
 
C. Perturbacions administrativas
 
Una causa qu’a jamai ajuat es l’artificialitat dal decopatge departimental que si repercutèt en la bastison de las regions administrativas d’ancuei. Es un mesclum de regions istoricas, linguisticas en un ensèm que si cerca una ànima. De mai nega la realitat occitana e sa diversitat per una division falsament implantaa e aproximativa. Vesèm ben que non i a de separacion simplista èst-oèst (subre Ròse per ex) e nòrd-sud, mas de pònts e globalament una continuitat de parlars d’òc. De localistas (provençalistas ò autres) -mas paradoxalament expansionistas- son las victimas de l’esperit francés e fan de centralisme inter-regional. Es una reproduccion dal modèl central. Segur, poèm refutar la dominacion administrativa e los sieu corolaris (favorizaas per las regions administrativas) costat Lengadòc subre Nimes, d’autre costat de Provença subre Gavotina. Ardecha e Dròma tots temps satellizaas en Ròse-Alps ne’n son ancara l’exemple. Ges de region pròpria Ardecha, Dròma amb las Autas Alps, ecc. per exemple. L’ensem dialectal vivaroalpenc es lo solet a non aver una estructura regionala darrier, es sempre periferizat que sigue d’a caval sus tres regions ò dos estats. Concebre l’espaci vivaroalpenc dins lo sieu entier càmbia lo ponch de vista. Mentre que gròsso-mòdo darrier Aquitània i es Gasconha, darrier Miegjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon i es Lengadòc, darrier Lemosin i es… Lemosin, darrier Alvèrnhe i es… Alvèrnhe.
 
Deuriam aparar la diversitat Provençala, Lengadociana, Vivaroalpenca en l’unitat d’Occitània per las zònas compresas en las regions administrativas Lengadòc, Ròse-Alps, Provença-Alps-Còsta d’Azur. Se contestam un modèl administratiu non es per lo reprodurre. Las constrenchas geograficas/ comunicacion impausan un realisme amb de solidaritats naturalas que facilitan los escambis umans e administratius adaptats. Dèu èsser un respect regional de la lenga. Non crear de limits de mai, mas d’ensèms coerents entre totes los òmes que vòlon viure un país.
 
Per èstre segur dal respect de la diversitat, i aguèt de demandas de reconoissença dal Niçard e dal Provençal coma Lenga Regionala de França. Mas perqué destriar politicament senon per divisir? Lo ligam entra lenguistica e politica linguistica es estrech.

 
 
 
 
 
 

---

Conferença facha per lo Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc