1. Lo poder dels mèdias sus la nòstra societat e lo ròtle encara feble dels mèdias dins lo desvolopament de la lenga d’Oc. La situacion de la lenga d’Òc dins los mèdias franceses, italians e espanhòls.

 
Lo cas de Vaquí en region Provença-Alpes-Còsta d’Azur.
 

a. Passat e futur: l’importança dels mèdias dins las mentalitats es notable per la traça que laissan -encara uèi- las emissions de Francis GAG sus Ràdio Monte Carlo que passavan mai de quarante ans fa! (Tanta Vitourina, Li Crònicas de Ribassiera, La minuta de Francís Gag…).
 
La television es un mèdia omnipresent e pròpi util per la difusion populara de la lenga occitana. Veire/ ausir la lenga occitana dins los mèdias, es una pichona reconoissença devèrs aquels a qual un avia dich a l’escòla que la lenga d’Oc èra de mespresar. Parier, la produccion de films: Malaterra e autres.
 
b. L’emission “Vaquí” 27 minutas totes los dimenges sus France 3 partent de 10 h 45 e “Vaquí infos” 7 minutas d’informations en serada a partir de 19 h 55 (fòra jorns de vacance e retransmissions esportivas prioritàrias: Roland Garros, Coupe Davies...). Coma se passa? *L’importança de far l’emission a cada vetz dins cada un dels 3 grands dialèctes d’Oc de la region PACA: Provença = provençal, Alps = vivaroalpenc alias gavòt, Còsta d’Azur = niçard e vivaroalpenc/ gavòt segon l’endrech. La tecnica, una equipa mobila minimala (filmatge, lume e son) e en estúdio.

  

c. Lo problèma recurrent de la plaça de la lenga d’Òc dins los mèdias, lo manca de volontat e de mejans per crear una television en lenga occitana dins l’Estat francés.

 
Lo cas de TV3 que se sèrv de l’occitan aranés per las informacions en Val d’Aran e Catalonha. Lo pantais de particuliers d’emetre per la TV o la ràdio en lenga occitana dempuèi Itàlia o la Val d’Aran (en Espanha) vèrs totes los Païses occitans. Es per los mèdias que l’usatge de la lenga pòt remontar.

 

2. Mos trabalhs de recèrca de doctorat e après pòrtan principalament sul ensèm dels departements de dialècte vivaroalpenc (departements dels Alps del Sud) a l’Universitat de Niça-Sophia Antípolis (facultat de las Letras de Niça) per començar. Lo vivaroalpenc/ gavòt un dels 7 dialèctes de la lenga occitana, mas lo mai mal conegut, tròp sovent confondut o assimilat al provençal. Lo debanament de las enquistas lingüisticas, d’exemples especifics al vivaroalpenc o que mòstron de ponches lingüistics comuns amb tot lo sud de França (cas de mots coma «totun» tanben en gascon mas paradoxalament pas en provençal, «òc» encara utilizat en vivaroalpenc (en lo Val de Blora tal coma “òc” per vosejar qualqu’un, en Ubaia dins una formula “ota-r òc” = e voèi, mots tirats quasi dirèctament del latin encara utilizats ara…). Tanben d’estudis sus lo monegasco e las relacions entre monegasco e lenga occitana dins los Alps Maritims.

 
 
 

3. Remarcas generalas sus la situacion de l’occitan dins la societat uei e sas possibilitats d’avenir?

 
a. La situacion inegala de l’occitan dins lo mond. Sus las quitas tèrras de lenga occitan costat francés, lo problèma del void juridic: la lenga occitana a ges de dreches que permeton son utilizacion publica dins las administracions, dins l’educacion (article 2 de la Constitucion francesa blocant). Sus las tèrras occitanas costat italian, situacion juridica favorabla mas realitat mai dura, e cas extraordinari sus las tèrras occitanas costat catalan, dins la val d’Aran, una futura pichona republica occitana?
 
b. Los cases de renaissenças lingüisticas dins lo mond: per la creacion de l’Estat d’Israèl per l’ebrèu e per l’autonomia de Catalonha per lo catalan subretot mas tanben l’Estat monegasco en favor del monegasco, relacions independéncia lingüistica e independéncia administrativa?
 
c. Viure la lenga occitana en França: dificultats del quotidian, donar una utilitat a la lenga, transmetre la lenga en familha, aprendre sa lenga en cors mas puèi la far viure en defòra dins la societat, sortir de la confidencialitat e de nòstre guèt (ghetto, forma occitana utilizada en Contea de Niça), far acceptar sa diféncia, las remarcas sus l’accent; l’avenidor actual de la lenga occitana pausa majoritàriament sus lo benevolat, mas avèm pas d’assegurança sus l’avenidor de la lenga nòstra, i a pas de planificacian nacionala per son developament public; utilizacion del mot provençal a totas las saussas per exemple, fòrça de mond se servís de l’adjectiu «provençal» per far vendre mas pas autant de personas defendent en retorn lo provençal, l’istòria e la cultura de Provença…