Opinion
Qualquas nòvas “de qualque part mai”
Lo monde nòstre deven de mai en mai real dins la sieu suspresa. Dos pèses doas mesuras dal temps dal Covid-19, creis dals beneficis dals rics borgeses dal temps dal Covid-19...
Reculaia de la participacion electorala dramatica que fa de politics mal elegits. Dire que basta de o declarar per qu’una lei devengue creaia, ben avans lo passatge davans l’Assemblaia nacionala de la França. Es l’impression fàcia al Pass sanitari que los policiers deuràn contrarotlar sensa dever èstre vaccinats per elos... E far creire que totes los “enemics” se creson a la tèrra plana e que son còntra lo vaccin de la ràbia...
E quid dal subrecost en agents de securitat per los Espitals publics per verificar los Passes sanitaris? Alexandre Benalla version espital? Quant faria en equivalents de lièches fermats recentament?
Après las anóncias dal president de la Republica de l’Estat francés, una granda part dals occitans serian concernits per aquelas decisions.
Covid-19, ok. Chal reconóisser las errors dal govèrn mas degun o fa, levat la populacion, que son de veels coma auria ja dich de gaulle, aquela grana de Gilecos jaunes refractaris. Emplego aquela expression exprès. Emplegar lo tèrme de Gallés relèva dal nacionalimperialisme dals antenats galleses de Dunkirk a Tamanrasset. Se parlam de justessa dals mòts es tanben de justícia sociala.
Mas de questions son totjorn en suspens. L’equitat fiscala en democracia e l’avenir climatic. Avenir climatic que poiria èstre adobat un pauc gràcias a l’argent de taxas sus la finanças tanben coma la mòrtnaissua lei Tobin. Mas d’instàncias blocan al nivèl europèu totas avançaias. E l’estat de França es ren lo darrier.
Las entrepresas grandas son totjorn mai potentas, despí las deregulacions sota Hollande e sota Macron rapòrt a l’evasion fiscala, lo ròtle dal MEDEF falsa la concurréncia, per exemple amb las pichonas entrepresas e encara mai despí la crisi de ja doas annaias sota Covid-19.
Lo taus d’imposition de 15% sus los beneficis de las grandas entrepresas mondialas es ridicul fàcia al 20enal de percents prepausats per los Estats Units d’America e al deute de la crisi degua a la Covid-19. Los beneficis puant dals rics dal temps dal Covid-19 devon èstre redistribuïts.
Es indecent d’aumentar la fiscalitat dals mai paures, de la classa dicha meana e dals retirats. D’autant mai que los paraïses fiscals son dins l’Union europèa (Luxemborg, Malta, Irlanda, Païses Basses) que degun fa ren còntra. Pèjor, son utils per bostar las multinacionalas francesas.
Mas coma militar e mai s’opausar dins un estat quora un estat susvelha la societat civila de l’autra, e que benlèu lo fa per lo còmpte dal primier país, un pauc coma los Estats Units d’America espionèron Alemanha gràcias la collaboracion de Danemarc.
Totun se sètz dins lo merdum, es de vòstra fauta. E non en causa dal capital que regula sanitosament lo mercat. Mas coma explicar que las pichonas entrepresas siguesson impausaias a 28% e non mens coma las multinacionalas?
Lo climat dins aquò? Sèm acostumats als discorses contrari als actes. Mas atencion, tota pensaia alternativa sus l’oligarquia e critica dal capitalisme o critica dal real deu èstre amalgamaia amb lo complotisme. Per èstre vuejat e discreditat. Coma aquò ren cambiarà.
La lei sus la securitat interiora es impressionanta subretot quora se sap que l’estat francés èra al corrent que Lafarge passèt d’acòrdis amb Daech per contunhar de trabalhar mentre que los terroristas islamistas de França se reclamavan de Daech e al meme temps que Lafarge fèrma de sites de produccions coma aquel de Gavotina a Còntes. Lo capitalisme vèrd va salvar la planeta... La pròva al Canadà amb 49°C. E viva lo creis de los impòstes sus los bens de consomacion per tocar totes los pichons incluses mas minga imposicion justa dals borgeses que fan d’evasion fiscala... Ren de qué espetar dal rire. Mas morir de non si rire dins pauc de generacions.
Reculaia de la participacion electorala dramatica que fa de politics mal elegits. Dire que basta de o declarar per qu’una lei devengue creaia, ben avans lo passatge davans l’Assemblaia nacionala de la França. Es l’impression fàcia al Pass sanitari que los policiers deuràn contrarotlar sensa dever èstre vaccinats per elos... E far creire que totes los “enemics” se creson a la tèrra plana e que son còntra lo vaccin de la ràbia...
E quid dal subrecost en agents de securitat per los Espitals publics per verificar los Passes sanitaris? Alexandre Benalla version espital? Quant faria en equivalents de lièches fermats recentament?
Après las anóncias dal president de la Republica de l’Estat francés, una granda part dals occitans serian concernits per aquelas decisions.
Covid-19, ok. Chal reconóisser las errors dal govèrn mas degun o fa, levat la populacion, que son de veels coma auria ja dich de gaulle, aquela grana de Gilecos jaunes refractaris. Emplego aquela expression exprès. Emplegar lo tèrme de Gallés relèva dal nacionalimperialisme dals antenats galleses de Dunkirk a Tamanrasset. Se parlam de justessa dals mòts es tanben de justícia sociala.
Mas de questions son totjorn en suspens. L’equitat fiscala en democracia e l’avenir climatic. Avenir climatic que poiria èstre adobat un pauc gràcias a l’argent de taxas sus la finanças tanben coma la mòrtnaissua lei Tobin. Mas d’instàncias blocan al nivèl europèu totas avançaias. E l’estat de França es ren lo darrier.
Las entrepresas grandas son totjorn mai potentas, despí las deregulacions sota Hollande e sota Macron rapòrt a l’evasion fiscala, lo ròtle dal MEDEF falsa la concurréncia, per exemple amb las pichonas entrepresas e encara mai despí la crisi de ja doas annaias sota Covid-19.
Lo taus d’imposition de 15% sus los beneficis de las grandas entrepresas mondialas es ridicul fàcia al 20enal de percents prepausats per los Estats Units d’America e al deute de la crisi degua a la Covid-19. Los beneficis puant dals rics dal temps dal Covid-19 devon èstre redistribuïts.
Es indecent d’aumentar la fiscalitat dals mai paures, de la classa dicha meana e dals retirats. D’autant mai que los paraïses fiscals son dins l’Union europèa (Luxemborg, Malta, Irlanda, Païses Basses) que degun fa ren còntra. Pèjor, son utils per bostar las multinacionalas francesas.
Mas coma militar e mai s’opausar dins un estat quora un estat susvelha la societat civila de l’autra, e que benlèu lo fa per lo còmpte dal primier país, un pauc coma los Estats Units d’America espionèron Alemanha gràcias la collaboracion de Danemarc.
Totun se sètz dins lo merdum, es de vòstra fauta. E non en causa dal capital que regula sanitosament lo mercat. Mas coma explicar que las pichonas entrepresas siguesson impausaias a 28% e non mens coma las multinacionalas?
Lo climat dins aquò? Sèm acostumats als discorses contrari als actes. Mas atencion, tota pensaia alternativa sus l’oligarquia e critica dal capitalisme o critica dal real deu èstre amalgamaia amb lo complotisme. Per èstre vuejat e discreditat. Coma aquò ren cambiarà.
La lei sus la securitat interiora es impressionanta subretot quora se sap que l’estat francés èra al corrent que Lafarge passèt d’acòrdis amb Daech per contunhar de trabalhar mentre que los terroristas islamistas de França se reclamavan de Daech e al meme temps que Lafarge fèrma de sites de produccions coma aquel de Gavotina a Còntes. Lo capitalisme vèrd va salvar la planeta... La pròva al Canadà amb 49°C. E viva lo creis de los impòstes sus los bens de consomacion per tocar totes los pichons incluses mas minga imposicion justa dals borgeses que fan d’evasion fiscala... Ren de qué espetar dal rire. Mas morir de non si rire dins pauc de generacions.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari