Una definicion utila e emblematica: Afganistan, vòl dire lo “stan” país en persan/ farsi/ dari/ tajic (noms per la mema lenga, l’iranian), doncas país dals afgans. Afgan es un sinonime de pashtone o de patan (meme sens, meme pòble de lenga iraniana orientala). Doncas, de fach, Afganistan e Pashtonistan son sinonimes. Per nòta, lo centre es la província afgana de Pashtoncoa (Pashtonkhwa).
 
Ciutadan d’Afganistan e afgan es de fach la mema diferéncia entre èstre ciutadan de la federacion de Russia e russo (linguisticament/ etnicament parlant).
 
Mas en minga país los pashtones son majoritaris.
 
Per òrdre en Afganistan, las chifras son una meana de las diferentas sorças trobaias. Sus un site propashtones vos diràn que fan mai de 50 % de la populacion, mas es pauc probable. E de mai cal ren mesclar populacion non pashto que parla pashto coma lenga segonda, de comerci o autre mas non coma lenga mairala, e pashto de lenga pashto.
 
Los afgans/ pashtones/ patans representan 40 % de la populacion dals ciutadans afgans. An profitat de l’ancian reialme afgan (= pashtone) al sègle passat per conquistar d’airals novèls sus d’autres grops e al passatge cercar d’impausar lor lenga coma lenga franca, a costat l’iranian totun. Pòt anar fins a dire que d’autras lengas son un “marrit pashto” o un “pashto estranh”. Conoissèm ja cançon coma occitans. Lo pashto es una lenga oficiala d’Afganistan.
 
Per informacion fan solament 18 % de la populacion paquistanesa.
 
Aquels autres grops son mens numeroses mas an de chifras autas que fan que los pashtones los vesons sempre coma de concurrents.
   
Aquestos 3 grops parlan doncas un dialècte de l’iranian e fan quasi 40 % de la populacion dals ciutadans afgans. A egalitat amb los pashtones doncas.
   
De nacions mens numerosas coma los pashais que veirem après.
 
 
 
Avèm despí 20 ans lo resson dals talibans o talibòns (talibâns) segon la lenga dal sector, en Africa islamica se ditz talibés, amb lo tristament espectacular atemptat de las torres beçonas de Nòva York l’11 de setembre dal 2001. Mas aquel moviment d’autoproclamats estudiants existe despí lo 1994, al mens. An una basa gròssa dins lo pòble pashtone.
 
A la sieu tèsta de... pashtones, a mai se qualques membres d’autres pòbles se pòon júnher al moviment, rèsta grandament un islamisme radical pashtone. Mas cal saber que qualques pashtones pòon èstre opausats als talibans.
 
Es una seguia d’una volentat d’èstre un pòle en se, e non anexat. Mesclum e acumulacion dins lo temps entre resisténcia coma “mojaidins” còntra l’espandiment de Russia al nòrd, e tanben de las pretencions dals Angleses al sud. Pi resisténcia a l’URSS amb l’ajua de la CIA dals EUA dins los ans 1970. Pi revòlta còntra los americans per la guèrra que los estatsunitans lor menon per albergar lo cap d’Al Caida, Ben Laden.
 
Los talibans son dins un moviment de contunh d’expansion de l’islam e dal Pashtonistan dins la region, expansion imperfacha. Que los talibans, els consideran que son aüra aquí per acabar e perfeccionar.
 
Cal precisar que los pashtones se considèran coma los vertardiers, los bòns afgans, e l’adeqüacion afgan egala pashtone es tanben la vision qu’an agut los estrangiers dal país. Après tot en frança se parla francés, en Soïssa se parla Soïssa, en Belgica se parla lo chocolat bèlga (galejo).
 
Las autras compausantas dal país, coma los hazaras o los tajics an patit de conflictes amb los pashtones. Lo tajic afgan, Ahmad Shah Massud, lo Lion dal Panshir èra d’alhors un resistent als talibans coma als comunistas, n’avètz l’explicacion, perqué los pashtones volian totjorn redurre mai los tajics.
 
En Afganistan, coma en França, mas d’un biais mai cortés, far entrar los autres dins lo motle dals imperialistas. Avèm ren inventat. Tant que donam ren de leiçons al monde...
 
E vos laisso devinar, ben avans aquò, la mesa en plaça de la dinastia regnanta afgana es... pashtona.
 
Precision, aquels dos estats, ancianas possessions o enjuecs d’empèris colonials son bastits artificialament, amb de frontieras e una unitat fantauma. Coma en Africa, los empèris europèus lor an determinat de frontieras absurdas. Talhar en dos lo Pashtonistan, coma Balochistan, per l’estupida linha Durand, error granda, perqué permete/ obliga Paquistan d’interferar dins los afars afgans, via l’interfàcia pashtone paquistanés (las fumosas “Zònas tribalas”).
 
E los estatsunitans après, lor an laissat un país tabic tabòc amb un foncionament plen de corrupcion. Recentament lo president dals EUA declarèt que donèron 1 000 milliards de dollars en 20 ans per formar e equipar l’armaia afgana e mai “devon se batre de per els per lor país, e èra ren lo ròtle dals EUA de crear una nacion”.
 
Cal saber que las darrieras autoritats afganas, actualament partias (an fugit per far clar, laissant coma sovent las populacions dins lo merdum) dal país, son tanben responsablas de declaracions erronèas a l’armaia americana per pagar de fraisses de foncionament de batalhons militars... inexistents doncas impossible de defendre Afganistan.
 
 
 
Afganistan e Paquistan non son completament islamizats. Ja a data anciana èran ren musulmans. E après, a l’interior d’aquels dos païses, de parts de pòble persofòne e d’autras nacions èran bodistas o animistas. E d’aquela diversitat, pròpi viva fa pauc encara, ne’n rèsta que de sobrilhas o de causas esconduas. Eventualament de causas coma lo sofisme, que siguèt sovent util per islamizar d’un biais doç las tèrras nòvas de l’islam amb un sincretisme coma n’avèm l’exemple d’un islam colorit d’animisme, de mosquetas a la tibetana valent a dire amb de signes preïslamics coma l’esvastica, o coma en Albania amb lo bectashisme, eça.
 
Existon de traças fisicas de la preséncia multiseculària bodista en Afganistan, enfin ne’n rèsta plus gaire, lo mai emblematic: los Bodas de Bamiian.
 
De notar que la vila de Bamiian, capitala de l’Hazaristan, destrucha ja per lo passat dal temps de la conquista musulmana èra qu’un preludi a un escafament de tota alteritat religiosa e culturala regionala.
 
Cal saber que los hazaras, pòble de la nacion iraniana coma los tajics, son totjorn aüra fortament discriminats –an de caras clarament asiaticas, son shiites- de tèrras lors foguèron raubaias per los pashtones après lor aver menat la guèrra per lo passat, anant fins a la mesa en esclavatge per los sunites vesins, pashtones e ozbecs gròsses primiers, los hazaras an una societat egalitària e non es un astre se la primiera frema governaira d’una província afgana es la Doctora Habiba Sarabi. Lor passat bodista e la preséncia d’artefacts bodistas an poscut far que los pashtones los an mal vistes e considerats quitament coma d’eretics e, lor menar guèrra dal 1891 al 1893 amb lo sanguinari e expansionista pashtone Abdul Rahman Khan que va far parier als pashais (indoiranians) dins las montanhas, veire daval.
 
Senon veire wikipedia.org/Buddhism in Afghanistan o en Paquistan: wikipedia.org/Buddhism in Pakistan coma wikipedia.org/Kargah Buddha, wikipedia.org/Manthal Buddha Rock, wikipedia.org/Noorpur Stupas.
 
Es la mema situacion en Indonesia, Malaisia, quitament en lo Sultanat de Brunei e mete en lutz lor rapòrt de superioritat als Orang Asli, als Daiacs, eça.. E per los monuments preïslamics, sota condicion de non reütilizacion religiosa originala, e d’entreten limitat, se qualques bastiments istorics preislamics bodistas fan venir los sòus de toristas.
 
Avèm vist que los pashtones, an cercat de sotametre los pòbles vesins. Mas an, de segur cercat de sotametre d’autras nacions. D’autras son mens conoissuas coma aquelas de Peristan.
 
 
Lo Peristan amb los pashais es un airal que rèsta una alteritat.
 
Es un airal que va de Noristan/ Cafiristan (sinonimes) a Cashmir amb de pòbles qualificats per los pashtones coma cafirs, amb de culturas, de religions e lengas indoiranianas. Lor nom mai precís es Pashai e son islamizats dificilament e non completament.
 
Cafiristan: en persan/ farsi: کافرستان  país dals mescresents, ven de cafir (= non-musulman), es una region de montanha de l’Indu Cush al nòrdèst d’Afganistan, que correspònde quasi a l’actuala província de Nuristan d’Afganistan. Administrativament a cambiat de nom per devenir Noristan, de nor, la lutz, perqué an “recebut la lutz de l’islam” (avans l’avian ren pecaire, èran dins l’escur per los pashtones). Èran independents fins a la conquista per los afgans en 1896, data a laquala son convertits de fòrça a l’islam.
 
Lo promier acte de conversion forçaia data dal temps dal sanguinari e expansionista pashtone Abdul Rahman Khan, a l’epòca de las sieus diversas conquèstas territorialas.
 
La region foguèt lèu ligaias als estats bodistas menant literatura e estructura estatalas fins a las montanhas. Mai tardi, lo declin dal bodisme a fortament isolat la region. Après las invasions islamicas al sègle 16, oficialament èran quasi environats de gents islamizats. En realitat a de grases variats e son islamizats de corta data e ren completament.
 
Fa pensar als criptocrestians dal temps de l'invasion turca (o otomana) islamizant un maximum de monde sus son passatge. Mas ren totjorn perfiechament.
 
Degun lor a demandat lor avís e tot refús de conversion laissava gaire de possibilitats autra que l’acceptacion. Conoissèm lo cambiament, lingüistic, nosautres occitans. Mas anatz veire que lo cambiament de religion a tanben entrainat per els una pèrdia lingüistica.

Veire la mapa:
 
 
Los cafiris o nuristans seguissian una forma de l’ancian indoisme mesclat amb de formas localas de cresenças. Foguèron conoissuts per los vesins entorn sunitas coma cafirs, “mescresents”. Es una insulta qu’a començat d’aparéisser en Euròpa sota la forma de l’arabi magrabin “cofar” per significar parier (se desvelopa de mai en mai lo vocabulari islamic al fil dals ans dins los mèdias, me rendo còmpte).
 
Vaicí los diferents pòbles de la nacion Pashai:
     
Al mieg de sas recèrcas, lo professor Richard F. Strand a mes en linha de pàginas dedicaias a la religion preïslamicas son fondamentalas de legir per capir https://nuristan.info
 
Dins las retranscripcions d’entrevistas que faguèt amb Zamân Xân en lo 1973 de la valaia de Pârun al centre dal Nuristân, e membre dal pòble Vâsi. Son citats d’exemples d’intimidacions dals ancians oficiers de la religion preïslamica (que son mòrts ‘rapidament’ après la conversion forçaia a l’islam de la populacion). Negacion, refús e assimilacion de lor messatge religiós al mal. Amenaça de menar lo preire-shaman a de responsables dal govèrn per que sigue condemnat... Sobrilhas dal temple e de practicas.
  La frontiera Afganistan e Paquistan (linha Durand) talha tanben la nacion pashais.
 
Cafirs-noristanis son vesins dal pòble Calash, un pòble independent amb una cultura, lenga e religion pròprias mas en dangier d’aneantiment religiós e cultural. Son al nòrdoèst de Paquistan. Cal precisar que justament los cafirs qu’an refusat de se convertir a l’islam an partit en airal Kalash, just de l’autre costat.
 
Amb l’islamizacion forçaia, los Pashais (noristanis incluses), an perdut lor religion e perdut lors tèrras e d’unes començan de perdre lor lenga. Erans natius de Cunar e Laghman de valaias pròche de Jalalabad en lo nòrdèst d’Afganistan, fins que fosquèsson desplaçats de fòrça (degun lor a demanda cortesament) a de regions mens fertilas doncas mens ricas en produccion alimentària (camin devèrs una mòrt alimentària lenta), en montanha, per ondas successivas d’immigracion remplaçats per una populacion de Pashtones (musulmans doncas) sonats Ghilji, desplaçats per Abduraman Khan lo sanguinari.
 
Pashae, o Pashie o (“Padshahi”) formas pluralas, significant del “Reialme” Padshahi”‘. Se tròban de traças dal nom Pashai dins la region dal Nangarhar Dari-e-noor, Bamian (aüra poblat d’azaras, dins l’Hazaristan) e Lughman.
 
La nacion pashai coma los Calash vivon dins lo Calasha Desh (las 3 valaias de Calash) es compausat de 2 àrias culturalas diversas, la valaia de Rumbur e Bumburet e la valaia de Birir. Birir es vista coma mai tradicionala, traduccion, es una valaia que l’islamisme siguèt lo mens prefond. Encara que dèu èstre visibile d’a pertot.
 
La lenga Calasha èra anteriorment parlaia dins un airal mai grand en lo sud de Chitral, mas l’islamizacion anant ensem amb la pèrdia religiosa e linguistica, lor lenga a reculat dins l’airal occidental e an perdut lo sector de Khowar.
 
Malgrat lo fach que siguèsson majoritaris al sègle 20 dins lors regions respectivas, la minoritat nomusulmana dal país a vist una reduccion drastica regda recentament de lor membres.
 
Per lo detalh, l’aparéncia fisica dals pashai es pròcha dals europèus, castanh o blonds, de còups uèlhs blus. Un pauc coma los pamiris, los tocarians, los iagnòbis (yaghnobis) o los jongars (China).
 
 
 
Aüra, dins lo sector, lo novèl front pionier d’islamizacion es en Índia al Ladac encara poblat actualament per una majoritat de non musulmans, veire lo cas similar en China de la minoritat visibla de tibetans musulmans en China amb de mosqueas per lo moment d’estil mixte tibetan e mogòl. A l’image de regions coma foguèt lo Pichon Tibet en Paquistan amb una totalitat de tibetans musulmans (los baltis) aüra. Restaria plus que de pichonas zònas de practicants bön e de bodisme tibetan dins la valaia de Kharmang e a l’oèst de Cargil, mas per quant de temps encara? Son coma los autres, en subresseit.
 
De notar, après las reculaias religiosa, territoriala, quitament arquitecturala, un autre exemple de reculaia lingüistica e culturala: lo bassaculament de religion entraina un cambiament d’alfabet, lo balti (dialècte tibetan) s’escrivent aüra a larga majoritat en alfabet Nastaʿlīq (escritura basaia sus l’alfabet arabi adaptat) e plus en alfabet tibetan pròpri. Se ditz qu’es per favorizar la lectura dal Coran dins l’alfabet arabi.
 
Rèsta plus qu’a cambiar mai de lenga, mas ren segur que los pashtones siguèsson d’acòrdi per quitar lo pashto e parlar solament arabi, per se desintegrar dins l’arabitat. La realitat nacionala dals grops nos “salvarà” probable, un pauc, de la destruccion totala de la diversitat. Un estudi dal foncionament lingüistic dals talibans seria interessant d’estudiar d’alhors. E amb los combatents arabofònes en particular, qué lenga sièrve per la comunicacion?
 
Dins totas aquelas reculaias, i es de qué èstre tragicament gaire estonat de veire tanben una reculaia de mai. La pèrdia dal drech de las fremas e de la societat en general. Quora se nacions son destruchas, los individus lo pòon èstre après. Es lo cas. Non es a tornar en rèire lo monde taliban. Al contrari, son de bastir un monde d’uniformizacion, l’òbra de destruccion fai que contunhar. La mondializacion cadun la veire al sieu biais. Après tot un pichon virús chinés fa ben lo torn dal monde tanben!
 
En conclusion, sabèm cu va patir dals talibans pashtones dins los meses a venir. Las fremas e totes los autres, pashais, los pòbles iranians hazaras e tajics e los shiites isolats.
 
 

Illustracions (clicar sus per las referéncias)
Mapa
de las lengas de la familha iraniana (sens larg):
 
Una version de la situacion lingüistica d'Afganistan:



 
Mapa de las lengas indoeuropèas:

 

Mapa dal territòri pashai:

 

 Autra version de mapa lingüistica d'Afganistan: