Opinion
Gavotina
Ont es exactament aquesta region sonaia “Gavotina”, lo país dals gavòts o apelacion mai modèrna dals vivaroalpencs?
Per exemple, se localiza clarament sus una de las mai famosas mapas d’Occitània:
Gavotina dins la mapa de HIRTZ Christian, PACH Romieg revista "Aicí e ara" de 1981.
Gavòt, sinonime de vivaroalpenc. Se ditz egalament alpenc. E Gavotina, airal dal Gavòt. Notaretz que per las populacions montanhòlas de Gavaldan e de Roergue se pòl parlar de l'equivalent: gavach. Coma los lengadocians per los catalans son sonats los 'gavatxos'. Per las populacions d'Òil parlant al nòrd de Gasconha se parla tanben de 'Gabai'.
Una origina possible de monde amb un desvelopament excessiu dal gavai, degut al manca d'iòde? Populacions de montanha vivent pròche de 'gaves' en Gasconha o 'gaures, gaverasses' coma se ditz en vivaroalpenc dal país mentonasc ? Un mesclum de totas aquelas pistas?
Dins la literatura e la premsa
Dins Lo Tresaur dau Felibritge/ Lou Tresor dóu Felibrige (1878-1886), de nòstre Prèmi Nobel Frederic MISTRAL aquesta pagina es una de las primieras atestacions dal mòt 'Gavotina' (de notar que se tròba ren 'Gavotina' dins lo diccionari precedent de Simon Jude HONORAT de 1846-1847, un vivaroalpenc !, e ni 'Gavòt' ni 'Gavotina' dins aquel de François-Just-Marie RAYNOUARD de 1844 coma dins aquel d'Emil Levy (1894-1915)):
Dins L'Aiòli no 309 de 1899, se tròba l'atestacion dal mòt 'Gavotina':
Veire la version amb reconoissença OCR aicí: "Dison meme qu'eilamoundaut i'a d'endré, dins la Gavoutino [...]".
Lo libre de l'abat Aimé RICHAUD de 1955, originari de Salinhac, comuna vivaroalpencha (Alps d'Auta Provença), curat al licèu de Dinha, al limite de Gavotina e de la Provença lingüistica:
Dins la revista "Païs Nissart" [País Niçard] de 1957, l'autor R. DELOULTRE de Saunt Martin de Vesubiá escriu "sio niçard mas de'n Gavotina" (atencion Introduccion en niçard, tèxte après en vivaroalpenc vesubian):
Lo Jornalet de Chastèu Arnós de 1986, una comuna poblaia dal sud de l'espaci vivaroalpenc (dals Alps d'Auta Provença), una de las pòrtas de Gavotina:
Dins lo jornal Sud ouest per la rubrica occitana de Joan-Jacme FENIE "lo país de la montanhosa « Gavotina »": https://www.sudouest.fr/landes/dax/inondations-et-jurons-dans-nos-echos-en-gascon-1709868.php
Dins lo jornal Aquò d'Aquí e la version internet de l'article papier sus la calandreta gapiana amb un article per exemple “En Gavotina l’occitanisme gapian enchapa sa Calandreta” Aquò d’aquí.
Dins la cronica "Gavotina pantais" de la revista de l'IEO MP Lo Diari: https://lodiari.com/rubrica/gavotina-pantais
Sus Internet
Al nivèl comercial
Aquel comerci de Sisteron, es lo mai emblematic (comuna dicha "pòrta de Dalfinat / de Provença", a mai sia vivaroalpencha e completament dins Gavotina)
Google maps
A la ràdio
E tanben, lo nom d'associacions coma a Gap, "Gavoutino - Comité des traditions gavottes" , "Rassemblement félibréen de la Gavoutino" dal Païs Gavot, o a Chastèu Arnós "Association Gavoutino".
Per exemple, se localiza clarament sus una de las mai famosas mapas d’Occitània:
Gavotina dins la mapa de HIRTZ Christian, PACH Romieg revista "Aicí e ara" de 1981.
Gavòt, sinonime de vivaroalpenc. Se ditz egalament alpenc. E Gavotina, airal dal Gavòt. Notaretz que per las populacions montanhòlas de Gavaldan e de Roergue se pòl parlar de l'equivalent: gavach. Coma los lengadocians per los catalans son sonats los 'gavatxos'. Per las populacions d'Òil parlant al nòrd de Gasconha se parla tanben de 'Gabai'.
Una origina possible de monde amb un desvelopament excessiu dal gavai, degut al manca d'iòde? Populacions de montanha vivent pròche de 'gaves' en Gasconha o 'gaures, gaverasses' coma se ditz en vivaroalpenc dal país mentonasc ? Un mesclum de totas aquelas pistas?
Dins la literatura e la premsa
Dins Lo Tresaur dau Felibritge/ Lou Tresor dóu Felibrige (1878-1886), de nòstre Prèmi Nobel Frederic MISTRAL aquesta pagina es una de las primieras atestacions dal mòt 'Gavotina' (de notar que se tròba ren 'Gavotina' dins lo diccionari precedent de Simon Jude HONORAT de 1846-1847, un vivaroalpenc !, e ni 'Gavòt' ni 'Gavotina' dins aquel de François-Just-Marie RAYNOUARD de 1844 coma dins aquel d'Emil Levy (1894-1915)):
Dins L'Aiòli no 309 de 1899, se tròba l'atestacion dal mòt 'Gavotina':
Veire la version amb reconoissença OCR aicí: "Dison meme qu'eilamoundaut i'a d'endré, dins la Gavoutino [...]".
Lo libre de l'abat Aimé RICHAUD de 1955, originari de Salinhac, comuna vivaroalpencha (Alps d'Auta Provença), curat al licèu de Dinha, al limite de Gavotina e de la Provença lingüistica:
Dins la revista "Païs Nissart" [País Niçard] de 1957, l'autor R. DELOULTRE de Saunt Martin de Vesubiá escriu "sio niçard mas de'n Gavotina" (atencion Introduccion en niçard, tèxte après en vivaroalpenc vesubian):
Lo Jornalet de Chastèu Arnós de 1986, una comuna poblaia dal sud de l'espaci vivaroalpenc (dals Alps d'Auta Provença), una de las pòrtas de Gavotina:
Dins lo jornal Sud ouest per la rubrica occitana de Joan-Jacme FENIE "lo país de la montanhosa « Gavotina »": https://www.sudouest.fr/landes/dax/inondations-et-jurons-dans-nos-echos-en-gascon-1709868.php
Dins lo jornal Aquò d'Aquí e la version internet de l'article papier sus la calandreta gapiana amb un article per exemple “En Gavotina l’occitanisme gapian enchapa sa Calandreta” Aquò d’aquí.
Dins la cronica "Gavotina pantais" de la revista de l'IEO MP Lo Diari: https://lodiari.com/rubrica/gavotina-pantais
Sus Internet
Per un achamp de la mantenença provençala de 1978 "Benoita [roman vivaroalpenc d'Ubaia de Germaine WATON DE FERRY] es lou cap d'obro de la gavoutino prouvençalo" http://www.chambradoc.it/Coumboscuro-1978/acampFestieuDeLaMantenencoProuvencalo.page
Per exemple, lo nom dal blòg GAVOTINA DAL PALHON - Articles istorics, lingüistics, politics de Bernat FRUCHIER dins los Alps Maritimes.
Lo blòg provençal Demascaire: "L'Auto Prouvenço vo Gavoutino es la Prouvènço Aupenco. Lou païs niçart tèn tout au cop de la Prouvènço Maritimo e de la Gavoutino."
Lo blòg de Jacme Delmas que parla de "l’occitan de Provènça, de Gavotina, o de Niça".
Un autre blòg que publica un tèxte de Peireto BERENGIER sus lo libre de Bernat GIELY: "Nous permeno en Gavoutino, en valèio roudanenco, sus li costo de la Mediterragno".
Sus de fòrum de discussions amb la participacion de Nikura: "En païs gavòt (perèu l'apèlon "Gavotina")".
Un site occitan aranés que parla de doas regions de Gavotina: “Se farà una caminada d’afrairament de la Gavotina e de las Valadas...”
Una entrevista de Gerard LIGOZAT que parla de "la Gavotina en Ca" (= dal sud dals Alps Maritimes) dins la revista Breizh Info.
Sus un blòg "la pichoto Espèuto d’Auto-Prouvenço (Gavoutino) benefìcio d’uno valourisacioun franceso IGP."
Enfin, un darrier (perqué la lista es lònga) politic que parla de l'espaci vivaroalpenc de Piemont: “au Borg (Valadas, Gavotina)...”
Per exemple, lo nom dal blòg GAVOTINA DAL PALHON - Articles istorics, lingüistics, politics de Bernat FRUCHIER dins los Alps Maritimes.
Lo blòg provençal Demascaire: "L'Auto Prouvenço vo Gavoutino es la Prouvènço Aupenco. Lou païs niçart tèn tout au cop de la Prouvènço Maritimo e de la Gavoutino."
Lo blòg de Jacme Delmas que parla de "l’occitan de Provènça, de Gavotina, o de Niça".
Un autre blòg que publica un tèxte de Peireto BERENGIER sus lo libre de Bernat GIELY: "Nous permeno en Gavoutino, en valèio roudanenco, sus li costo de la Mediterragno".
Sus de fòrum de discussions amb la participacion de Nikura: "En païs gavòt (perèu l'apèlon "Gavotina")".
Un site occitan aranés que parla de doas regions de Gavotina: “Se farà una caminada d’afrairament de la Gavotina e de las Valadas...”
Una entrevista de Gerard LIGOZAT que parla de "la Gavotina en Ca" (= dal sud dals Alps Maritimes) dins la revista Breizh Info.
Sus un blòg "la pichoto Espèuto d’Auto-Prouvenço (Gavoutino) benefìcio d’uno valourisacioun franceso IGP."
Enfin, un darrier (perqué la lista es lònga) politic que parla de l'espaci vivaroalpenc de Piemont: “au Borg (Valadas, Gavotina)...”
Al nivèl comercial
Aquel comerci de Sisteron, es lo mai emblematic (comuna dicha "pòrta de Dalfinat / de Provença", a mai sia vivaroalpencha e completament dins Gavotina)
Google maps
Sus de vestits, coma per la fèsta de 1981 amb de malhetas "Gavoutino" per vendre notadament al Forèst de Baions (comuna vivaroalpencha dals Alps d'Auta Provença):
A la ràdio
E tanben, lo nom d'associacions coma a Gap, "Gavoutino - Comité des traditions gavottes" , "Rassemblement félibréen de la Gavoutino" dal Païs Gavot, o a Chastèu Arnós "Association Gavoutino".
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Òu Laurenç,
Ne parlère ja quauques còps mès en Gevaudan, per'quí per la mitat èst òm parla de Gavòts e non pas de Gavaches çò qu'es mai del caire de l'Aubrac.
Veire la borrèia famosa que si chanta despuèi lo Velai entrò lo Gard "Son davalats los Gavòts de la montanhas". Lo monde tanben si dison Gavòts e quauqu'un parlar "gavòt" ben que "patoes" sage majoritari coma quasi pertot.
Al còp que ven
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari