capçalera campanha

Opinion

La bona annada  

Coma o sabètz lo mes de setembre es la debuta vertadièra de l’an novèl plan mai que la debuta oficiala. Cambiar d’an en quauquas minutas tre que pas res càmbia, es pro artificiau.
 
Au contre, aquí i a un temps de pausa pro long entre l’an vièlh e lo novèl que s’aprèsta dins l’estiu. Es temps ont las institucions alestisson las règlas novèlas. Lo gas costarà mai, tarifas e allocacions càmbian, los mèdias modifican lors grasilhas de programas, es la debuta de l’an literari, teatrau, te sabi ieu. Es plan l’estivada que parteja las annadas.
 
Adoncas espèrs e desirs de bona annada a totis.
 
Per las lengas istoricas coma nòstra lenga d’òc, l’actualitat serà cremanta aprèp la Fatwa contra lor emplec dins las escòlas, Fatwa dau conselh constitucionau.
 
Amb aquò l’an serà tot de fèbre politica per l’eleccion màger, la presidenciala, temps pesugàs de polemicas laiantas.
 
Per far contrapè qué de melhor que de començar l’an amb un libre excellent, Dorotèa, de Georges Nespoulous? Es editat dins las doas lengas per “L’Aucèu Libre” que fa de tan bon trabalh d’edicion.
 
Un roman originau dins sa forma qu’es l’enquèsta d’una jove professora d’istòria sus la Resisténcia e tanben sus sa familha. Una lenga modèrna, plegadissa, que parla d’aise de tot e conta nòstre temps amb una naturalesa que fa sentir qu’es encara e sempre la lenga normala d’aquel país. Dorotèa, un grand plaser per prene lo vam de l’an novèl.
 
 
 

 
NESPOULOUS, Georges. Dorotèa - Dorothée. L’Aucèu Libre, 2021. 280 paginas, 15 èuros.





  

 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Bernat Gui
4.

#2 O "condamnacion inquisitoriala", per exemple…

  • 0
  • 0
maskuyunatkantajbist
3.

#2 Saique "PATWA" ?

  • 1
  • 0
Bodiu
2.

Fatwa = i deu aver segurament un mot occitan per o diser ? Cresetz pas ?

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
1.

Fatwa contra lor emplec dins las escòlas, Fatwa dau conselh constitucionau ? I cal veire mai larg, cresi. Aquela "Fatwa" truca de front tot çò reputat inutil o non-profieitós a brièva escasuda. L'enemic non es simplòtament l'anti-multi-culturalisme. L'enemic es despuèi al mens 1983 — e en subre d'aiçò, plan segur — l'utilitarisme neoliberal e, per Euròpa mai que tot, ordoliberal.

Una sola lenga per o far tot, per o ordenar tot, per o comandar tot e per o vendre tot, aquò es commercialament mai racional, eficaci e profieitós. Non nos deliurarem pas jamai dels primièrs sense nos deliurar del diktat de mai en mai autoritari e autoritarista dels segonds. E vesètz ben que los segonds son nocius a l'occitan, mas tanben al francés.

E aquò explicariá un brave pauc la duplicitat sistematica dels decidèires de governament que "non an res contra las lengas" en se, mas que son obsedits, totes, emai los que se pretendon d'esquèrra, per la racionalizacion, las reduccions de las despensas publicas, las reduccions de las talhas subre los profièits del capital, e tota aquela artifalha de catastròfas opausadas a tota politica publica de qualitat, opausadas al quite principi de sobeiranetat del pòble qu'es la fondamenta de tota democracia.

Per far d'una oposicion a aqueste sistèmi — que fonciona en diktat, o se mai vos agrada "alla francese" per "ordonnances" —, nos an trobada "la mondializacion dels fluses financièrs e commercials" qu'empacha tota presa efectiva de decision locala en favor de çò uman, de çò divèrs e multiple, de çò complèxe e real, a l'escala d'un domeni electoral — e donc, en principi, democratic. O senhalar non càmbia res, a se solet. Mas se non sabèm qué nos cal cambiar, non riscam gaire de melhorar la situacion de las lengas sense Estat pròpri, ditas aicí "istoricas".

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article