Un ritme instaurat despí aquel grand òme politic francés decorat de la francica de l’estat francés, Mitterand, es de far puar l’extrèma drecha dins l’opinion publica via los mèdias e sondatges. Aquò per s’instaurar solet al final, francés tradicional o francés parisenc mas quasi totjorn amb la varianta capitalisme mondialista liberat (pensat coma autoregulat de sas derivas lol) coma muralha de salvacion de la causa publica. Doncas non vos preocupar de las questions economicas braves gents. 
 
Tot vira e tant que vira fa de torns. Lafarge es vendüa a Holcim e va mal? Èra benlèu necessari de barrar de sites de mai, a mai i comprenguessiam ren vist que si fa totjorn de beneficis. 
 
Las inegalitats se cavan, los escandals Panama papers, Lux Leaks, Pandora papers, eça. Mas la culpabilizacion ecologica pòrta sus la populacion, un exemple la restriccion de circulacion amb las vinhetas Crit’air e jamai las comanhias d’avions, batèls gigantasses. Perqué senon es marrit per lo comèrci. E los gròsses sabon se defendre. Ren los pichons. 
 
E en fàcia? I es lo dangier totjorn francés, mas tròup ben francés, bòn francés. 
 
En resumit es votar francés o senon lo dangier francés extrèma. 
 
Entre franceses, mai o mens campions de la francitude, mas franceses totjorn totun! Exit las questions economicas coma aquelas ecologicas. Cal totjorn parlar que de l’identitat francesa, la lenga francesa, l’istòria francesa, unicament dal ponch de vista de París. Jamai se parla d’Occitan, de l’espaci occitan, dal rapòrt amb las regions. E òc! Son las eleccions presidencialas. Se parla conquèstas, de grandor, far pantaisar qué e non de petas de conilh. 
 
Òc mas sembla luènh dal quotidian dals ciutadans. Explica totjorn lo desinterès per la politica. Ai ja sentit: “Qué vau cambiar dins aquò amb un vòte? Ai gaire de causia entre los partits politics e se causisso serà coma sempre per defaut. E totun, jamai pòrta ma votz. Alora...”. 
 
Mas benlèu que lo biais de monopolizar las pensaias per las eleccions presidencialas es un biais de pensar ja ancian, de tendéncias que tòrnan coma dal temps dal boulangisme (ren dal pan, de Boulanger l’òme politic)? Sembla qu’anam aver de pan per nòstras dents encara un còup. 
 
Avèm agut de monde Le Pen paire, la filha, per concorrir al mai aut pòste electoral de nòstra monarquia mentala. E totes los presidents passats en fàcia an ganhat, Chirac e los autres après tanben. Òc perqué al primier torn, l’extrèma drecha fa espaventalh. Mas al segond torn, siguem serioses! 
 
E aüra los mèdias e sondatges nos rebaton las aurelhas amb l’extrèma drecha. Un suspense de folia. V-oèi, escotatz: un benlèu candidat qu’es ren oficialament candidat mas que lo monde veirian ben candidat. E nos es presentat degun en fàcia per s’i talhar una plaça... Quina mecanica... Macanica coma dirian aquels de Lengadòc.