capçalera campanha

Opinion

Testimoniatge d’un sejorn a Occitania II

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Vos recordatz benlèu dins mas opinions? Avio fach un expausat a prepaus d’un nom de luec “Occitania” a Cuba e aviam agut pi de retorns.
 
Los azards de la vida an fach qu’un dals mieus contactes es mai anat sus plaça e a reprès lenga amb de gents d’aquela region de Cuba. A continuat l’enquèsta pròche d’autras personas annadias.
 
E se tròba que de descendents Laborde (Labòrda nom de familha restablit en occitan) son restats sus plaça fins a la fin de las annadas 1940! D’unos vivian a Matanzas, d’autres a Cárdenas avans de tornar a Matanzas coma a Jovellanos. 
 
Avèm poscut apréner que lo paire de familha al principi dal sègle 20 se sonava Jacques Laborde (en occitan restablit Jacme Labòrda) e venia dal litoral lanusquet (Biscarròssa o Mamisan). Èra mariat a una Lartigue (Lartiga). Son probable enterrats a Matanzas, mas per lo moment avèm ren trobat traça. Per còntra a trobat per astre de sepulturas Lartigue (Lartiga) e Lassalle (Lassala), ansin coma de noms bascos (Elissagaray, Ibarrart, Hirigoyen).
 
Interessant de veire que serian probable d’occitans gascons qu’aurian donat lo nom d’Occitania a un paisòt cuban. Pròva qu’avian consciéncia d’èstre de gents de lenga nòstra e que se sentian occitans tant luènh dal sieu. 
 
Pi, cèrts descendents an partits per los EUA, d’autres an tornats en França. 
 
Sèm benlèu sus una pista dins los Pirenèus al sud de Tolosa.
 
De seguir...
 



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Bernat Lo Mont
9.

#6 Aquela grafia es pas emplegada e las atestacions ancianas donan Biscarrossa in Borno (sègle XIII). Çaquelà, lo sufixe -os/-ossa de l'ancian gascon seriá un -ossu(m) del periòde romanic (doncas un sufixe "masculin" cf. Rohlfs).
En basc, es escrich -oz(e) o -otz(e) en grafia modèrna. -Z-/-TZ- dona -Ç- en las lengas romanicas de la part de França (gascon/francés) = Alçay-Alçabéhéty>Altzai-Altzabeheti o Bustince>Buztintze, Esterençuby etc. Es alara possible que la traduccion en grafia romanica siá -ç- e pas -ss-. Mas la grafia -ss- pareix mai simpla e tradicionala.
Biscarròsse o Biscarròce pareisson èsser totes dus possibles.

  • 0
  • 0
Vesedor
8.

#6 Bèlament risolier aquò, d'una finesa intellectuala e linguistica impressionanta, sans aquel vièlh zizolièr siriam fotuts

  • 0
  • 7
F
7.

#4 non ho capito niente di quà, dove è Catalugna dentro tutto questo ?

  • 5
  • 0
Joan Francés Blanc Estrasborg (Strossburi)
6.

Me sembla que s'escriu Biscaròce e pas Biscaròssa.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article