“El concepte de vida líquida que fa anys va exposar Zygmund Bauman, ha canviat Occident d’una manera inimaginable… El problema que això planteja per a l’educació de les noves generacions és considerable. Es veu l’educació més com un producte que com un procés. L’educació hauria de ser una acció contínua de la vida i no dedicar-se únicament al foment de les habilitats tècniques. L’important és formar ciutadans que recuperen l’espai públic de diàleg i els seus drets democràtics i així ser capaços de viure el futur del seu entorn amb un compromís social.”
 

La pedagogia Calandreta, a la seguida de Celestin Freinet e de la pedagogia institucionala, vei l’enfant non pas sonque coma un escolan, mas coma un subjècte dins sa globalitat. Aquela pedagogia vòl la presa de risca, l’experiéncia, l’ensag, e entend l’error coma constructiva, e non pas coma una fauta. Dins la classa cooperativa cadun es considerat e viscut coma menaire d’una diferéncia e d’una riquesa. Las institucions (se parla de Pedagogia Institucionala) de la classa, coma las cenchas de nivèl, lo conselh, l’organizacion en còlas fargan un anar-venir entre cadun e lo grop e fargan tanben una vertadièra cultura de classa.
 
Patrici Baccou posquèt prene lo temps d’explicar, davant un auditòri interessat e implicat, cossí aqueste biais de pensar e de metre en òbra l’educacion, aviá permés d’inventar e de far viure dins las escòlas, los collègis, e lo licèu Calandreta un plurilingüisme dobèrt e efectiu.
 
L’immersion, las e los mèstres del País Valencian la coneisson plan, es una practica plan coneguda, enrasigada dins lo païsatge escolar, e li cal pas mai faire la pròva de son eficacitat.
 
L’enjòc del congrès èra de dessenhar de perspectivas per conjugar dinamicament ensenhament del valencian e plurilingüisme:
 

 
Es sus aqueste ponch que los escambis foguèron los mai rics:
 

Patrici Baccou s’apiegèt sus la practica de l’immersion a Calandreta ( cf X. Ferré, 2015 ): “L’occitan es lenga dels escambis, del poder, de l’aprene, del grandir, e del lengatge dins sa dimension culturala e prigondament umana. Es tanben la lenga qu’aculhís, que fa dintrar lo mainatge dins los luòcs comuns del grop a travèrs los mots dels autres, qu’escotan e interpretan.”

 
L’objectiu es que la lenga occitana siá plan lenga d’usatge, d’escambis, entre mainatges, e pas sonque dins una situacion estrictament escolastica.
 
Doas idèas interessèron particularament regent·a·s e cercair·a·es presents:
 

— cal considerar seriosament lo subjècte (adult e enfant) e son “desir de lengas”. Se demoram sonque dins una amira verticala, unicament pensada d’amont, per l’administracion e los professors, es a dire çò que sonam “ensenhament”, perdèm los 90 de cent de l’eficacitat per comprene e parlar las lengas.

 
Provam cada jorn a Calandreta que lo gost de las lengas ven pas per instruccion, mas per socializacion. Aital cadun·a es mèstre de son camin de lengas.
 

— Aculhir la singularitat dels enfants, aquò’s aculhir la(s) lenga(s) de l’ostal coma de marcaires d’identitat e de dignitat. S’agís de téner compte del multilingüisme e del multiculturalisme de la classa. Dins las classas nòstras, una plaça es reservada a l’acuèlh de las culturas dels parents e a las culturas divèrsas presentas a l’escòla, dins lo barri, dins la vila, coma per un milafuèlhas. (I. Vergnes, 2017).

 
Tenèm a mercejar calorosament per son implicacion e sa pertinéncia Sr Josèp Serentill Rubio, President de la Societat Catalana de Pedagogia, qu’assegurèt la presidéncia de la comunicacion. Rampelèt que la SCP coopèra amb APRENE dempuèi quasi 10 ans, e que particularament gràcias al trabalh visionari de Carme Rider Serra e Martí Teixido Planas, posquèrem nosautres, regenta·s de Calandreta, compartir sas aisinas : lo termomètre lingüistic e lo Marc d’ensenyament de Llengües Vives e far avançar lo projècte “Fem l’escola plurilingüe”
 
Mercé a totas e totes las e los qu’organizèron lo congrès: foguèt una granda capitada!
 
 
 
 
Aprene