Opinion
L’arrop (XII)
La poetessa Maria Antònia Salvà la mençona dins Llepolies i joguines (1946), dins de vèrses que pòrtan per títol “Sopar de matances":
Dins Corema, Setmana Santa i Pasco, de l’abat Antoni M. Alcover, podèm legir que ne bevián per Pascas:
Dins las Rondaies mallorquines del quite Alcover lo trapam mençonat divèrses còps; dins La Reina banyuda apareis un toalhon miraculós que porgís al mèstre tota sòrta de viandas:
Dins N’Elionoreta nos enumèra los espleches de cosina e los lepetitges d’una solharda d’un ostal cossut:
Tanben lo trapam dins l’Entremès del moliner, anonim, de la fin del sègle XVIII; i a dos personatges que dison atal:
Cossí? De quina manièra?
S’avèm de creire çò que ditz una autra version de La porquerola, en d’epòcas passadas es possible que n’i aguèsse d’importat, encara que tanben poiriá èsser que la Girona que se mençona dins lo tèxt foguèsse en realitat una feminizacion de la varietat de rasim apelada “girò” (granache), plan correnta dins l’illa:
Es mençonat dins divèrsas cançons popularas, mai longas o mai cortas; En Miquel Perdut n’es una, un pauc desbaratada:
E aquesta es enumerativa:
Per la vila, per Ciutat,
pertot comptarai çò bèl
del bon sopar de masèl
que la madòna a menat.
Amb lo rafe còrgelat,
noses e amètlas tostadas,
E las olivas trencadas
E lo novèl vinagrat,
Lo ris plan especiat
E la gostosa caçòla,
Vòlon dintre de la còla
a la lèbre amb estofat;
E garací ras del plat
De bonhetas e aurelhons,
milgranas per l’agredoç
que daissan desembafat
E penja de gost melat,
pastèca coma una reina,
e lo vimblanc, que non gèina.
Longa vida e amb santat![1]
pertot comptarai çò bèl
del bon sopar de masèl
que la madòna a menat.
Amb lo rafe còrgelat,
noses e amètlas tostadas,
E las olivas trencadas
E lo novèl vinagrat,
Lo ris plan especiat
E la gostosa caçòla,
Vòlon dintre de la còla
a la lèbre amb estofat;
E garací ras del plat
De bonhetas e aurelhons,
milgranas per l’agredoç
que daissan desembafat
E penja de gost melat,
pastèca coma una reina,
e lo vimblanc, que non gèina.
Longa vida e amb santat![1]
Dins Corema, Setmana Santa i Pasco, de l’abat Antoni M. Alcover, podèm legir que ne bevián per Pascas:
Aprèp las fregilhas venon donc las panadas e los robiòls; per çò que vejam! eles las an de tastar, per veure se son capitadas per çò de mòl e de forn; e aprèp las panadas e los robiòls s’impausa una autra chimada, e aquela normalment es de vin blanc, per onorar la jornada.
Dins las Rondaies mallorquines del quite Alcover lo trapam mençonat divèrses còps; dins La Reina banyuda apareis un toalhon miraculós que porgís al mèstre tota sòrta de viandas:
—Ane, toalhon, trai-nos del manjar del Sénher Rei!
E encara o avía pas dich, e zòu! compareisson al subre d’aquel toalhon doas còcas bambas, un pòt de confitura de prunas de fraire e una botelheta de vin blanc.
La filha del Rei ne ven estabosida, amb los uèlhs esbatanats.
Lo Joanet li dona una còca bamba e i vuèja mièg pòt de confitura pel subre; el pren per el l’autra còca e la confitura que i demorava.
E totes dos rosega que rosegarà, fins que Joanet mesure un veirat de vin blanc al raset a la filha del Rei i se’n mesura un per el, e totes dos, glec-glec! lo se chiman adereng.
La filha del Rei ne fasiá mila lausenjas d’aquela còca bamba, de la confitura e d’aquel vin, en disent que jamai aviá pas gostat res de tan requist.
E encara o avía pas dich, e zòu! compareisson al subre d’aquel toalhon doas còcas bambas, un pòt de confitura de prunas de fraire e una botelheta de vin blanc.
La filha del Rei ne ven estabosida, amb los uèlhs esbatanats.
Lo Joanet li dona una còca bamba e i vuèja mièg pòt de confitura pel subre; el pren per el l’autra còca e la confitura que i demorava.
E totes dos rosega que rosegarà, fins que Joanet mesure un veirat de vin blanc al raset a la filha del Rei i se’n mesura un per el, e totes dos, glec-glec! lo se chiman adereng.
La filha del Rei ne fasiá mila lausenjas d’aquela còca bamba, de la confitura e d’aquel vin, en disent que jamai aviá pas gostat res de tan requist.
Dins N’Elionoreta nos enumèra los espleches de cosina e los lepetitges d’una solharda d’un ostal cossut:
E ja s’endintrava dins la cosina, e ailà i disián lo bonjorn amb una votz plan estilada totas las causas del dedins: lo fornet, los foguets, la carbonièra, las estèlas, lo regrelh, la pala, las estenalhas, los cròcs, lo ventador, lo bufador, las grasilhas, las padenas, los pairolets, las olas de terralha e las d’aram, los graissièrs, lo mortièr, lo pilador, la lausa, l’ola del sagin, l’aiguièra del lavador, las gèrlas del gerlièr, los veires, las siètas, los culhièrs, las forquetas, los cotèls, la mag, lo crivelet, los prestidors, la mesura, la panièra, lo rusquièr e lo pairòl de far bugada, lo pegal e l’olièr, lo barral del vinagre, de l’arròp e del vin blanc, lo pegal de las olivas trencadas e sense trencar, la topina de la carnsalada primièra, lo cofin de las figas secas, e tota la penjada de sobrassadas, salsissòts, cambajons, botifarras e poltrusses[2] e budelats de sagin.
Tanben lo trapam dins l’Entremès del moliner, anonim, de la fin del sègle XVIII; i a dos personatges que dison atal:
Nolasc Parièr poguèri finir
amb un enamorament
a pèrdre l’entendement
entrò al punt de morir.
a pèrdre l’entendement
entrò al punt de morir.
Priam Ai!, e amorós siás estat?
Cossí? De quina manièra?
Nolasc D’un eslhauç de tavernièra
qu’aicí m’aguèt emmascat.
Priam E la causa de l’amor?
Nolasc Aviá ela un carretèl
a l’ostal de vin blanc vièlh
e d’estremada liquor;
abocat a la canèla
beviái tant qu’ela voliá,
ela probable o fasiá
per me vojar la saqueta.
e d’estremada liquor;
abocat a la canèla
beviái tant qu’ela voliá,
ela probable o fasiá
per me vojar la saqueta.
S’avèm de creire çò que ditz una autra version de La porquerola, en d’epòcas passadas es possible que n’i aguèsse d’importat, encara que tanben poiriá èsser que la Girona que se mençona dins lo tèxt foguèsse en realitat una feminizacion de la varietat de rasim apelada “girò” (granache), plan correnta dins l’illa:
—Dieu vos garde, l’ostalièra!
—Dieu vos garde, cavalièr!
—Me diriatz pas, l’ostalièra,
anuèch de qué soparai?
—Ai capons, gals e galinas,
per sopar, mon cavalièr.
E donc vin blanc de Girona,
que i a mai de vint ans que l’ai.[3]
—Dieu vos garde, cavalièr!
—Me diriatz pas, l’ostalièra,
anuèch de qué soparai?
—Ai capons, gals e galinas,
per sopar, mon cavalièr.
E donc vin blanc de Girona,
que i a mai de vint ans que l’ai.[3]
Es mençonat dins divèrsas cançons popularas, mai longas o mai cortas; En Miquel Perdut n’es una, un pauc desbaratada:
Miquèl Perdut disiá an ela:
—Vòli pas que fagas res.
Tua un gal o dos o tres,
o, senon, tua una feda.—
La feda pòt pas bastar,
qu’encara ne voliá mai:
—L’ase es car que non te sai,
per l’aver donc de tuar.—
Lo Miquèl Perdut diguèt
a la Joana Maria:
—Sai qu’aquel vin blanc fa via!
Mal ganh! Benlèu qualqu’un lo punhèt?
—Es vin blanc, devèrs Sa Sèrra,
atal meteis l’an fotut.
Fai mèfi, Miquèl Perdut,
que faràs los uòus en tèrra![4]
—Vòli pas que fagas res.
Tua un gal o dos o tres,
o, senon, tua una feda.—
La feda pòt pas bastar,
qu’encara ne voliá mai:
—L’ase es car que non te sai,
per l’aver donc de tuar.—
Lo Miquèl Perdut diguèt
a la Joana Maria:
—Sai qu’aquel vin blanc fa via!
Mal ganh! Benlèu qualqu’un lo punhèt?
—Es vin blanc, devèrs Sa Sèrra,
atal meteis l’an fotut.
Fai mèfi, Miquèl Perdut,
que faràs los uòus en tèrra![4]
E aquesta es enumerativa:
Iranges, persècs, tomatas,
pomas, peras e mirtons[5],
E congrets de Sant Jiròni[6],
rasims, figas e melons.
caramèls, dragèas, prunas,
glans doces e limonats,
mostatxòs[7], cocons e fuèlhas,
“pa d’en Pou” e doblegats[8].
Castanhas, noses, nosetas,
“pa moixó”, mèl e brossat,
congrets e puntas a l’aire,
Bescuèch e sucrespongat.
Robiòls[9], tambor d’amètla,
chuc, aigardent e anisat,
vin blanc, arròp e muntona,
èrbas secas e ai clavat.
pomas, peras e mirtons[5],
E congrets de Sant Jiròni[6],
rasims, figas e melons.
caramèls, dragèas, prunas,
glans doces e limonats,
mostatxòs[7], cocons e fuèlhas,
“pa d’en Pou” e doblegats[8].
Castanhas, noses, nosetas,
“pa moixó”, mèl e brossat,
congrets e puntas a l’aire,
Bescuèch e sucrespongat.
Robiòls[9], tambor d’amètla,
chuc, aigardent e anisat,
vin blanc, arròp e muntona,
èrbas secas e ai clavat.
[1] Per la vila, per Ciutat, / per tot contaré alabances / del bon sopar de matances / que la madona ha aguiat. // Amb el rave corgelat, / les nous i ametles torrades, / i les olives trencades / I el novell envinagrat, // L’arròs ben espiciat / i la gustosa cassola, / han fet bé la garangola / a la llebre amb estofat; // I encara veig ran del plat / de bunyols i d’oreianes / les agre-dolces magranes / que us deixen desembafat, // I el dolç penjoi emmelat, / la síndria com una rosa, / i el vin-blanc, que mai fa nosa. / molts anys i amb sanitat!
[2] Sobrassada pultrús, conten mens de grais que la sobrassada abituala.
[3] —Déu vos guard, bona hostalera! / —Déu vos guard, bon cavaller! / —¿No em diríeu, hostalera, / anit de què soparé? / —Tenc capons, galls i gallines,
per sopar mon cavaller. / Llavò vin blanc de Girona, / que ha més de vint anys que el tenc.
per sopar mon cavaller. / Llavò vin blanc de Girona, / que ha més de vint anys que el tenc.
[4] En Miquel Perdut li deia: / —Jo no vui que faces res. / Mata un gall o dos o tres, / o, si no, mata una auveia.— / S’auveia no li bastà, / que encara en volia més: / —S’ase val massa doblers, / per haver-lo de matar.— / En Miquel Perdut va dir / a Na Juana Maria: / —Trob que aqueix vin blanc fa via! / Mal guany! ¿Que el deuen punyir? / —Es vin blanc, devers Sa Serra, / aiximateix l’han fotut. / Alerta, Miquel Perdut, / que faràs ets ous en terra!
[5] Fruch de la mirta.
[6] Congrets de Sant Jeroni, una sòrta de massapan de forma oblonga.
[7]Mostatxó dins lo Diccionari Alcover-Moll: MOSTATXÓ m.
Peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn (Tortosa, val., mall.); cast. mostachón. Me vaig engaldir huit quiqueretes de chocolate en bescuit y mostachons, Guinot Capolls 66.
Fon.: mostáʧó (occ., val.); mostəʧó (mall.)
Peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn (Tortosa, val., mall.); cast. mostachón. Me vaig engaldir huit quiqueretes de chocolate en bescuit y mostachons, Guinot Capolls 66.
Fon.: mostáʧó (occ., val.); mostəʧó (mall.)
[8] Doblegats dins l’Alcover-Moll: DOBLEGAT m.
Espècie de coqueta de pasta molt saïmosa de fulls, que una volta que està aprimada s'hi posa crema o confitura de cabell d'àngel i es doblega la pasta de manera que el confitat o crema queda enmig dels dos doblecs (Mall.). He enviat a Santa Catarina un bosí de rostit, una perdiu..., un doblegat y rostilla farsida, doc. a. 1786 (BSAL, xxv, 90). A cada doblegat hey poses una cuyerada de seym, Ignor. 79.
Fon.: dobbləʝát (Palma, Manacor, Pollença); dobbləɣát (Inca); dubbləɣát (Sóller); dobbləʝέ̞t (Felanitx).
Espècie de coqueta de pasta molt saïmosa de fulls, que una volta que està aprimada s'hi posa crema o confitura de cabell d'àngel i es doblega la pasta de manera que el confitat o crema queda enmig dels dos doblecs (Mall.). He enviat a Santa Catarina un bosí de rostit, una perdiu..., un doblegat y rostilla farsida, doc. a. 1786 (BSAL, xxv, 90). A cada doblegat hey poses una cuyerada de seym, Ignor. 79.
Fon.: dobbləʝát (Palma, Manacor, Pollença); dobbləɣát (Inca); dubbləɣát (Sóller); dobbləʝέ̞t (Felanitx).
[9] Rubiol dins l’Alcover-Moll: || 2. Peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de carn, brossat o confitura (mall., men.); cast. sopaipa. Es una menja típica de les festes de Pasqua. De robiols a la Catalana, Robert Coch 29. Ha enviat dos robiols de dues soles cuits a se pella, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 38). Per Vós, Mare, les darreres | panades i robiols, Dolç Somni 72.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari