La diversitat en França? Una frasa quasi impossibla de prononciar. Tan lo modèl unicitarista fondat per lo reialme francés es agut impausat per las armas e las guerras e/o per l’escòla e l’administracion a flor e a mesura, eretatge perseguit dins l’empèri e quitament la republica. E laissa de traças dins las mentalitats fins a ancuei. E dins los projèctes coma lo Grand París e... lo pichin restant. Nosautres?
 
La diversitat dins lo monde al servici de la lenga francesa, al revenge, òc, es possibla. La francofonia defende l’occitan a travèrs lo monde, lança de concorses literaris o poetics per l’occitan, paga libres, de corses d’occitan en Itàlia, Catalonha o en Romania? Conoissètz la respònsa.
 
Un quebequés comprendrà la francofonia en Canada coma una aisina de subrevita. Comprendrà la problematica occitana (se capita de ne'n sentir parlar en França!). Levat que d’aisinas de visibilitat e de subrevita n’avèm de mens en mens per l’occitan. Ja que n’avèm pauc aguts!
 
Lo francés foguèt una lenga interdicha, òc. En Loïsiana o en Canada. Mas en França, es l’occitan que foguèt interdich. Escondut sota l’apelacion forraborra e non clarament definissabla de “patoàs”. Escolans reprimits de divèrsas manieras... Mas segon aquela dialectica, lo francés es qu’un patoàs parisenc, dal rei de França a l’origina.
 
L’occitan seriá inutil per quina rason? La música es utila? E quitament lo francés fàcia a l’anglés alora?
 
E vist de París, seràn de faire valer Canada francofòne coma Occitània? Sota lo vestit de la cultura al festenal de Cànoas, a Marselha capitala europèa de la Cultura. Una veirina, d’aparéncia. Solament. Ren darrier.
 
E lo ciutadan dins tot aiçò?
 
Lo centre, la direccion de l’agach, coma la lenga fins aüra e la religion catolica d’un temps, seriá l’unic. Ges de multipolaritat. Negre o blanc. Monde d’estereotips.
 
E ben Aquò d’Aquífa l’escomessa de tenir sus lo terren, sus papier coma internet la paleta de colors de la vita d'Occitània. Despí quasi un quart de sègle. E despí 4 ans s'afortisse coma lo jornal d'Occitània tota.
 
Es ges un article per comprar. Es un engatjament, un esfòrç de segur, un miracle dal país “de’n bas”, qu’aquest jornal contunhe d’existir. Es de far saber a l’entorn de vosautres.
 
S’agisse ren de’n crear quarqua ren de nòu! S’agisse simplament de demorar, de tenir bòn, de serras las dents. Perqué 25 ans de trabalh se va ren laissar sepelir ansin.
 
Una subvencion de 7000 èuros que se’n va e es la fin d’aquel agach sus lo monde. Li es arribat en 2016 ! E encara li fa fauta… E los politics, amb lor reserva parlamentària? 7000 èuros es ren per elos.
Segur cal notar parier coma lo monde pòrtan aquel projècte: un tèrç de sos abonats li dònan mai que lo prètz, volgut pichon, de 27€. Un sosten popular dal monde per sa lenga !

La dòxa nos vòl far creire que los occitans sèm ja condemnats a l’avança, sèm mòrtsvivents, de zombis? Es la profecia dal genre autorealizatritz. E ren per aquesto jornal. Alora. Sempre a còntra suberna.
 
Lo pòble conscient sente ben qu’i es un dever de “reparacion linguistica” dal mal fach a la lenga occitana. “Es defendut d’escupir en terra e de parlar “patoàs””, degut a la politica escolària de l’epòca impulsaa per J Ferry. E la delacion, la suspicion sociala dal “signe” linguistic fins a las annaas 1950. La pèrdia de fisança en sa cultura, en se. Una clau de la planeta que se voiriá silenciar. Nòstre esperit.
 
Aquò d’Aquí, LO jornal occitanista originalament basat dins la region Provença-Alps-Còsta d’Azur es clarament aüra jornal de totes los païses occitans. Parla de tota l’actualitat ancuei, en lenga dal Prèmi Nobel de Literatura 1904.
 
Prenia ja en compte e valoriza l’occitan de Provença fins a Niça tan coma de Gavotina. E es remirable, perqué pron rar. Provençal, niçard e vivaroalpenc i an de vita. Aüra totes los dialèctes occitans son publicats dintre o quasi. Que vòl dubrir lo ventalh. Un jornal a un ròtle de relais per la bòna santat dal servici public en occitan. Deuria quitament èstre una publicacion subvencionaia coma o son los jornals en francés de França.
 
Se parla de libertat de la premsa e un se gargariza volentiers. Mas parlam d’aicí, de Provença- Alps- Còsta d’Azur, Occitanie Pyrénées Méditerranée, Nouvelle Aquitaine, Auvergne Rhône-Alpes... ges de China. La libertat de la premsa en lenga occitana es en perilh. A 7000 èuros pròche. Es la vita dal jornal qu’es en question. De qu’es, lo pretz d’una piscina per la villa d’un novèl vengut en Leberon o a Sant Pau de Vença? La pintura de quarques kms d’autovia? Derisòri. Mas per los “pichons” coma nosautres, es fòrça.
 
La cultura alpenca, provençala de Provença- Alps- Còsta d’Azur coma de las autras regions occitanas risca ancara mai de desaparéisser per aquela situacion derisòria. “In extremis” canta Cabrel amb al sieu accent occitan...