Opinion
Eth Sindic
Era mòrt torne a susprener-mos. Totun, ei era possibilitat mès pròpria dera vida, perque “per desgràcia, a mesura que passen es ans, era mòrt se hè cada còp mès probabla e era bona salut cada còp ei mès miraculosa”, explique atau er adagio mors certa, hora incerta eth filosòf Vladimir Jankélévitch. Aguesta ei ua obvietat qu’ara mos interpèle damb era pèrta deth sindic Carlos Barrera, damb 71 ans, convèrses encara pendentes e tota ua vida dedicada ara politica, ath capdauant sustot deth Conselh Generau d’Aran, pendent vint ans.
N’Aran n’era maxima institucion s’entenen sense era sua peada, en tot desvolopar er autogovèrn tot just recuperat en 1991. Sindic de 1995 a 2007 e de 2011 a 2019, mos dèishe ara, dempús d’ua malautia, que soslinhe encara mès aguesta condicion e vocacion inequivòques, de sindic irrefutable, pr’amor que Barrera ère un lidèr carismatic, reconeishut per pròpris e contraris, d’aqueri que se formèren enes ans en qué era politica auie un gran pes, que guanhaue eleccion dempús d’eleccion e governaue eth país damb ua clara personalitat. Coma es dirigents que transcendissen, non deishaue ad arrés indiferent, damb aquera sua expression veementa e entusiasta tan caracteristica.
Eth ère un òme sustot d’accion, practic e pragmatic, aimant dera sua tèrra, dera vida e era amistat. Tanplan que deuie intuir non sonque era sabuda senténcia gramsciana qu’era indiferéncia ei eth pes mòrt dera istòria, senon tanben qu’era reputacion se guanhe damb valor, gravetat e fortalesa e qu’era fortuna e era istòria, damb es sues vicissituds, damb es sues penes e alegries, hèn grani as òmes, en un terrèn de viatges mès dur qu’eth dera natura e era montanha que tan estimaue, mès tanben joiós e satisfasent, aqueth que li a portat a servir ath sòn pòble enquiath darrèr moment.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aran / Aranés
L'estatut de la Val d'Aran es mesconescut dels vesitaires franceses.
A la frontièira estradala, se senhala pas que "España", sense mençon de la Comunitat autonòma de Catalunya e de la comarca demi-autonòma d'Aran e referència à la lenga aranesa (parlar gascon).
Un panel explicatiu en francés seria plan vengut.
I son très catégories de vesitaires franceses: crompaires en çò de Boya (supermercat à Les), esquiaires a l'estacion de Baqueira - Beret (Vaquèira), e caminaires.
L'aranés es vesible ena estacion, nom de pistas e remontadors, e recomendacions suls pilones se non que manca una bandièiròta aranesa. Un remontador se sòna "dera Reina " en plaça de "Era Reina"!
Se que de non, la màjer part dels franceses, emai occitans d'accent, dìsen Vièlha /vielà/, Baqueira/Bakerà/ !
L'aranés non s'ause pas gaire costat ciutadans espanhòls, trabalhaires castelhanofònes, esquiaires catalan - o castelhanofònes, escòla d'esquí locala en castelhan dambe enfants de la Val....
I-a quicòm de far ...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari