Opinion
Lo sistema electoral francés e l’occitan – part 2
Segon los darrièrs sondatges, per las eleccions legislativas francesas del 12 e 19 de junh de 2022, a tres jorns de la fin de la campanha electorala, l’esquèrra e los ecologistas jos l’etiqueta «NUPES reprenon lo cap de corsa e - fòrça mai important - la traduccion en tèrmes de sètges anonciariá una resulta incertana al segond torn. Lo partit del president Macron poiriá èsser en granda dificultat per aténher una majoritat al parlament. Pel primièr còp dins la cinquena republica, non i auria pas un partit majoritari al parlament francés.
Seria una tempesta politica per la cinquena republica francesa, que l’eleccion dels deputats e senators per un vòte per circonscripcion amb un escrutinh majoritari uninominal a dos torns a per objectiu de garantir una majoritat fòrta al partit dominant e una representacion minimala a las oposicions. Aital, lo parlament non es representatiu de l’opinion dels franceses. En 2017, La Republica en Marcha, lo partit presidencial del president Macron obtenguèt, al primièr torn, 28,21% de las voses. Al second torn, lo partit d'Emmanuel Macron gasanhèt 308 sètges, siá mai que la majoritat absoluta fixada a 289 deputats. Dins aquel sistema, lo movement occitanista non poriá pas aver d’elegit sens aver mai de 50% d’adesion dins una circonscripcion e mai se representava una part de la populacion occitana.
Ça que la, annadas après annadas, las diferentas enquèstas d’opinion mostran l'insatisfaccion dels franceses subre lo foncionament de la democracia francesas. Pensan majoritàriament que lo sistèma democratic francés fonciona puslèu mal e que lors idèas non son representadas. Aquela idèa es compartida per totas las categorias de la populacion francesa.
Fàcia a aquel constat , en 2007, lo president Nicolas Sarkozy prepausèt d'injectar una "dòsi" de proporcionala dins l'escrutinh legislatiu, tal coma lo president François Hollande en 2012 dins sos "60 engatjaments" e lo president Emmanuel Macron en 2017. A cada còp, aquela reforma foguèt abandonada per manca de majoritat necessària al congrès per modificar la constitucion. Lo congrès es la reünion en una sola assemblada dels senators e dels deputats. Dins aquel cas, una modificacion constitucionala es aprovada se reüniguèt una majoritat de las 3/5en dels sufragis exprimits.
En mars 2021, lo president del Modem, François Bayrou, aviá portat lo debat subre la proporcionala al parlament, mas los presidents dels grops politics de la majoritat (LREM, Modem e Agir) a l'Assemblada nacionala expliquèron que "las condicions non èron pas reünidas" al Parlament.
A la presidenciala francesa de 2022, mai d'un francés sus quatre s’es abstengut e un autre quart votèt per la dreita extrèma. Fàcia a la crisi democratica francesa, lo president recent elegit vòl introdusir la proporcionala.
Mas las resisténcias del petit monde politic del sistèma centralizat francés son fòrtas. Una representacion proporcionala dins las assembladas seriá una remesa en causa prefonda del concèpte de l’estat nacion francés centraliza. L’eleccion proporcionala necessita de compromeses entre los projèctes politics per assumir de contractes de govèrn. E demai aqueles compromeses, fòrça projèctes que poirián cambiar la natura centralizada del sistèma al profèit dels autras territòris de l'estat francés, fòra Paris, tal coma de televisions publicas regionalas, una santat regionala, une educacion regionala, o ... la reconeissença de las lengas de França autras que lo francés. E mai, la proporcionala permetrià l’eleccion de deputats eissits de listas dels pòbles de França o federalistas.
Aital, per l’occitanisme politic, la proporcionala es una luta primordiala. Amb una representacion proporcionala dels deputats e dels senators, serà segurament mai facil de cambiar la constitucion per oficializar las lengas de França autra que lo francés.
Aital, la reconeissança de l’oficialitat de l’occitan dins la constitucion francesa passa per un cambiament constitucional per l’eleccion dels deputats e senators a la proporcionala.
La tempesta politica en cas d’abséncia d’un partit majoritari al parlament francés per las eleccions legislativas francesas del 12 e 19 de junh poiriá èsser una oportunitat politica essenciala per la representacion de la lenga e cultura occitana.
Nòta: https://www.jean-jaures.org/publication/proportionnelles-les-gagnants-et-les-perdants/
Seria una tempesta politica per la cinquena republica francesa, que l’eleccion dels deputats e senators per un vòte per circonscripcion amb un escrutinh majoritari uninominal a dos torns a per objectiu de garantir una majoritat fòrta al partit dominant e una representacion minimala a las oposicions. Aital, lo parlament non es representatiu de l’opinion dels franceses. En 2017, La Republica en Marcha, lo partit presidencial del president Macron obtenguèt, al primièr torn, 28,21% de las voses. Al second torn, lo partit d'Emmanuel Macron gasanhèt 308 sètges, siá mai que la majoritat absoluta fixada a 289 deputats. Dins aquel sistema, lo movement occitanista non poriá pas aver d’elegit sens aver mai de 50% d’adesion dins una circonscripcion e mai se representava una part de la populacion occitana.
Ça que la, annadas après annadas, las diferentas enquèstas d’opinion mostran l'insatisfaccion dels franceses subre lo foncionament de la democracia francesas. Pensan majoritàriament que lo sistèma democratic francés fonciona puslèu mal e que lors idèas non son representadas. Aquela idèa es compartida per totas las categorias de la populacion francesa.
Fàcia a aquel constat , en 2007, lo president Nicolas Sarkozy prepausèt d'injectar una "dòsi" de proporcionala dins l'escrutinh legislatiu, tal coma lo president François Hollande en 2012 dins sos "60 engatjaments" e lo president Emmanuel Macron en 2017. A cada còp, aquela reforma foguèt abandonada per manca de majoritat necessària al congrès per modificar la constitucion. Lo congrès es la reünion en una sola assemblada dels senators e dels deputats. Dins aquel cas, una modificacion constitucionala es aprovada se reüniguèt una majoritat de las 3/5en dels sufragis exprimits.
En mars 2021, lo president del Modem, François Bayrou, aviá portat lo debat subre la proporcionala al parlament, mas los presidents dels grops politics de la majoritat (LREM, Modem e Agir) a l'Assemblada nacionala expliquèron que "las condicions non èron pas reünidas" al Parlament.
A la presidenciala francesa de 2022, mai d'un francés sus quatre s’es abstengut e un autre quart votèt per la dreita extrèma. Fàcia a la crisi democratica francesa, lo president recent elegit vòl introdusir la proporcionala.
Mas las resisténcias del petit monde politic del sistèma centralizat francés son fòrtas. Una representacion proporcionala dins las assembladas seriá una remesa en causa prefonda del concèpte de l’estat nacion francés centraliza. L’eleccion proporcionala necessita de compromeses entre los projèctes politics per assumir de contractes de govèrn. E demai aqueles compromeses, fòrça projèctes que poirián cambiar la natura centralizada del sistèma al profèit dels autras territòris de l'estat francés, fòra Paris, tal coma de televisions publicas regionalas, una santat regionala, une educacion regionala, o ... la reconeissença de las lengas de França autras que lo francés. E mai, la proporcionala permetrià l’eleccion de deputats eissits de listas dels pòbles de França o federalistas.
Aital, per l’occitanisme politic, la proporcionala es una luta primordiala. Amb una representacion proporcionala dels deputats e dels senators, serà segurament mai facil de cambiar la constitucion per oficializar las lengas de França autra que lo francés.
Aital, la reconeissança de l’oficialitat de l’occitan dins la constitucion francesa passa per un cambiament constitucional per l’eleccion dels deputats e senators a la proporcionala.
La tempesta politica en cas d’abséncia d’un partit majoritari al parlament francés per las eleccions legislativas francesas del 12 e 19 de junh poiriá èsser una oportunitat politica essenciala per la representacion de la lenga e cultura occitana.
Nòta: https://www.jean-jaures.org/publication/proportionnelles-les-gagnants-et-les-perdants/
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Plan segur, l'occitan es en estat de setge, e i a pro de sètis per los deputats anti occitans.
La tempesta politica arrieba. La sola question es de saber si los deputats que van esser eligits van se revoltar contre Macron o lòr partit per tornar au parlement son ròtle de controli dau governament.
Dins los politics officialas la democracia parlementaria es pas envisageada.
Qu'avem a esperar d'un bonapartiste come Macron, que belcòp de sos deputats son cussonats, e qui trobam tant de corupcion qu'a la veilha de la Revolucion de 1870.
Quala libertat avem en França dins l'annada 2022, que siajan occitan o frances o autre?
Lo desbat democratic vòl pas se far mas qquò vai petar subretot si la crisa economica arrieba. i
Aital, lo parlament non es representatiu de l’opinion dels franceses. E donc França non es una democracia, çò que caliá desmostrar.
#1 Non recomandi que pro lo Diccionari General de la Lenga Occitana de l'Academia Occitana !
Polit lapsus amb sètge...
sèti per se sèire a l'ostal o a l'Assemblada (e una sesilha)
assèti per una societat
sètge per assetjar una vila
sesa episcopala, Santa Sesa (occ. gasc. seda)
Causir un bon diccionari.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari