Opinion
Sentors e ligams socials (1/2)
Tèxte legit
«Lo vòstre vesin vos dirà mercés!» brama la pub d’un desodorant. Vertat que las olors corporalas, an marrida premsa. En primièr, rampèlan la nòstra animalitat, al punt que son consideradas, dins la rega de Freud, coma «un trabuc» a la civilizacion. Quand lo primat se quilha, arrèsta de niflar lo sòl en cerca de l’olor de la femèla, sa sentida s’aflaquís e se desliura de la tirania de la sexualitat. Aprèp, abans los trabalhs de Pasteur cresián que las pudesinas èran portairas de las malautiás e de las contagions. Enfin, las olors, sustot las imaginàrias, foguèron totjorn e demòran encara una estigmatizacion sociala: los paures, los d’en bas de l’escala sociala, los estrangièrs, los migrants pudisson, los Josieus, los Arabes, los Negres, los Comunistas, los diferents, las minoritats... segond los moments de l’istòria, an pudit, pudisson o tornan pudir. La solucion, per se pas far faidir de la societat èra de s’amagar las sentors personalas en se fretar ambe fòrça sabons especials la codena dincas a la sang, de se negar de perfums, sens se plànher los desodorants de composicion sabenta.
Pr’aquò, un estudi de l’institut Weizman d’Israël, raportat pel Corrièr internacional, menat sus 20 parelhs d’amics, afortís que la sentida jòga un ròtle important, tot en demorant inconscienta, dins lo biais que los òmes nosan e desnosan ligams socials. Coma pels autres mamifèrs, pels èssers umans, las olors participan tanben a destriar amics e enemics.
La conclusion de l’article que rapòrta l’estudi, es que caldriá una campanha d’informacion e de sensibilizacion: «Vos privetz pas de las vòstras sentors naturalas, constituisson un ligam essencial entre vos e los autres!»
Mentre que la legissiái, sul marge de la tela, laboratòris lausenjavan las vertuts dels sius desodorants.
De seguir ...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari