Las aventuras de Çubran (Ciprian), o l’òme qu’agissiá totjorn subran
 
 
Avertiment al legeire
 
Totas las anecdòtas amassadas aicí son autenticas. Son estadas reculhidas al sègle XXn (entre 1960 e 1970), dins un vilatge devengut ara una vila d’una region que se pòt situar entre la Gavotina maritima (Mentan) e Lengadòc (costier). Per fins de tocar un public larg en Occitània avèm decidit de las adaptar en occitan estandard. De mai, las avèm leugierament adaptadas solament per preservar l’anominat dels protagonistas. Nòstre unic eròi se sonarà Çubran, un òme dirècte, espontanèu, que fa e ditz sens far semblant. Es un jòc de mot entre aquela forma del prenom Ciprian e lo mot subran, equivalent de “sus lo còp ”.
 
Aquelas istòrias contadas d’aicí d’ailí per los diverses membres de la comunitat del vilatge, per galejar, son tanben una facieta de l’estereotip de l’òme occitan vist coma lo miegjornal —un pauc “Maurin dei Mauras ”—, granda maissa e per los quites occitans. D’un costat son l’expression de l’autoderision positiva coma negativa dels occitans que se focalizan sus los personatges o comportaments familials, originals o mai aquels a la talvèra del mòde de vida “normal” de la massa de la populacion. De l’autre son de còps l’expression de la reaccion espontanèa d’una comunitat fàcia a un mond que càmbia lèu a l’entorn d’ela e que deven per exemple una gròssa “Còsta d’Azur ”. E Çubran es un pauc al sobran (varianta subran) de tot aquò, coma resistent malgrat el fàcia a aquel ''mond (autoproclamat) nòu".