Opinion
Qualquas configuracions de l’occitan gascon (néguer, clar) al contacte de l’airal lingüistic basco
La composicion dals Pirenèus Atlantics es facha a partir de divèrsas entitats istoricas. E non unicament de Bearn e dal País basco.
De ce que volèm metre l’atencion (per mai de detalh legir “Géographie politique des communes des Pyrénées-Atlantiques sous l'Ancien Régime”) , avèm lo recampament de Bearn, de Baiona, vila, fòrt e pòrt estrategic, dal Principat de Bidaishe e dal ducat de Gramont (de la familha dals Gramont), de las tres regions dal país basco francés, e tròup sovent obliaias, d’un vintenal de comunas de Gasconha, al nòrd dal departament actual, sus una benda que va de Lo Bocau, St Esperit (Baiona riba drecha) a l’interior de las tèrras dals Pirenèus Atlantics quasi delòng lo limite amb Lanas.
Pichon recòrdi, istòria e lenga son de causas diferentas.
D’un costat, Bearn, Gasconha, Labord, la Navarra bassa, eça. son d’entitats istoricas (d’alhors integraias a d’epòcas diferentas caduna al reialme de França), e mai an poscut cambiar d’ample, coma Baiona lèu tracha de Labord en 1177 (la capitala de Labord deven definitivament Ustaritz). Parier per la nòva entitat EPCI Aglomeracion País Basco, entitat politica, o per Lo Bocau, ancian quartier de Tarnòs devengut comuna coma la comuna de Sant Esperit deu Cap deu Pont qu’an quitats Gasconha, mai precisament lo departament de Lanas, per anar dins los Pirenèus Atlantics. De saber que St Esperit en riba drecha d’Ador, serà absorbia mai tardi per la comuna de Baiona coma simple quartier.
De l’autre, l’airal lingüistic dal basco e l’airal de l’occitan son d’autras entitats.
Se Esquiula fa istoricament part de Bearn, s’i parla basco. E se istoricament La Bastida de Clarença fa istoricament part de Navarra, o se Biàrritz fa istoricament part de Labord, dins aquelas comunas s’i parla occitan gascon. Son ren soletas, anam lo veire.
Costat dal País Basco administrat per Espanha, la comuna de Passatges parlèt longtemps occitan gascon.
Doncas non coïncidon totjorn istòria e lenga. Senon es coma dire qu’en Soïssa se parla soïsse, en Belgica bèlga e francés en França (e ren d’autre). Ce qu’es faus. E an poscut evoluïr coma d’un temps, quasi tarta de crema, que l’ample de l’airal proto basco èra mai grand benlèu de Burgos a Tolosa. Los bascos revendican ren Logrònh ni l’oèst de l’Aragon. Las causas an cambiat tanben. L’occitanisme revendica ren Peitau e Santonja coma tèrras d’òc. E fasèm ren coma los bretons a revendicar de tèrras que parlan plus breton despí l’an 900 amb, tanben, de parts gròssas qu’an jamai parlat breton mas solament un parlar d’Òil, aüra de gallo. Per els Bretanha istorica egala Bretanha lingüistica, mas doas lengas qu’an una origina completament diferenta, ja.
Nosautres o sabèm ben. La mitat nòrd de la val Ròia es politicament francesa mas es lingüisticament genovesa coma la sieu part sud qu’es en Itàlia. Eça..
Vesèm tres grandas configuracions.
Anam començar per un cas emblematic.
I. Lo Principat de Bidaishe, lo Ducat de Gramont (e tanben luecs dals environs), entitats politicas de tip marca (marcha en nòrdoccitan), per las tèrras occitanofònas dal nòrd dal País basco?
Se las tèrras gasconas dal Ducat de Gramont pausan ren problèma en rapòrt de lor occitanitat, veguèm costat navarrés.
— Un cas ben conoissut: La Bastida de Clarença
Son nom gascon es La Bastida de Clarença, en tèrra navarresa.
La comuna es creaia per de gascons en zòna frontiera dins l’airal de la Navarra bassa e es de lenga occitana gascona (Wikipèdia ditz que la lenga localament es totjorn ensenhaia dins l’ensenhament public). A la basa son de colons bigordans, per aquò se parla gascon clar e non gascon néguer coma a Baiona. Mai exactament amb lo temps aquel vilatge es devengut sharnègo (mòt basco per dire mestís, aicí en realitat de gents que parlan gascon mas d’unos d’origina basca).
A travèrs lo temps, dependèt de la familha de Gramont. Ne’n parlarem mai.
Al sègle XVI los abitants parlan ren lo basc, mas l’occitan gascon. La pàgina Wikipèdia sus la comuna ditz que pauc a cha pauc adòptan la lenga e las costumas bascas. Estranh. Los bastidòts parlant occitan gascon existon encara totun al sègle XXI. Veire collectatges vidèos faches cf. opinion precedenta.
De notar que per totas las comunas gasconas dal país basco istoric, Wikipèdia a l’estranha e constanta presentacion en primier de las mapas dal Bascoat, dal toponime basco e après dal toponime occitan gascon subretot per de comunas que son citaias coma gasconofònas dins las divèrsas enquèstas lingüisticas passaias, dal Prince Napoleon fins a l’Atlas linguistic de Gasconha (ALG) dal CNRS.
Lo nom basc de La Bastida de Clarença es... la forma occitana: Bastida (o Bastida Arberoa per diferenciar d’autres luecs sonats, totjorn a l’occitana Bastida dins lo País basco, avèm trobat que La Bastida (Araba) es estat normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2002.
Lo gentilici correspondent es bastidar.
Per nòta, La Bastida es ben un toponime de creacion occitana. Dins d’autres luecs las Bastidas pòlon aver l’ajustament La Bastida de X o un nom trach dal senhor coma Toloseta.
La Bastida Vilafranca per exemple es una vila bearnesa creaia pròche de la frontiera nòrd de Bearn, a l’epòca per s’aparar de las pretencions dals baioneses e dals angleses que mestreavan Gasconha.
Recordar tanben que dins son libre Les basques editat en 1955, lo bascològue Philippe Veyrin analiza plen d’aspèctes de l’istòria e de las tradicions dal País basco. Presenta egalament lo limite entre lenga basca e dialècte gascon, fasent estat de caduna de las ultimas comunas bascofònas. Aponde: “ Totas aquelas localitats son entierament bascas de lenga, levat Urt e Bardòs a una extremitat, Montòri a l’autra, vengüas mai qu’a mièg gasconas o bearnesas”.
— Veguem lo Principat de Bidaishe, un país entre Navarra, Bearn e Gasconha, independent e de França e de Navarra. Bidaishe, vila e “principat sobeiran” coma Mónego ciutat.
Veire Principauté souveraine de Bidache
veire Toponimia tanben.
De saber que la Navarra bassa s’estendèt al nòrd dins aquela region solament al sègle XIV. Doncas quora las institucions navarresas an constatat la possibla preséncia ja de populacion occitanofòna dins aquelas tèrras, explica l’emergéncia naturala e lo laissar far en rapòrt de la vita dal Principat de Gramont a Bidaishe e dal Ducat de Gramont.
Coma efièch concrèt, un costat Avinhon- Comtat Venaissin en mai reduch per exemple quora vesèm los judius se refugiar en aquest Principat per quitar las persecucions dals païses entorn.
Entorn dal Principat, la zòna mai larga, que cal compausar amb los estats vesins, lo Ducat de Gramont.
Ducat de zòna grisa de l’occitan, als avanspòstes fàcia al basco? Ducat sharnègo pensam ren. E pensam ren qu’èra nimai dins un No lingüistic land. Un espaci de reculaia dal basco a data anciana e/o d’expansion de l’occitan gascon?
De notar qu’al nòrd de la Navarra bassa, las tèrras de Gramont (qu’a donat lo nom a la familha), al nom ben roman (e non basco) doncas occitan, an una forma en basco qu’es Agramonde o Agramonte, totjorn basaia sus la forma occitana.
Cal ben veire que lo Ducat de Gramont es diferent de las tèrras de la familha de Gramont que son dins una situacion divèrsa segon, independenta a Bidaishe, relevant de Gasconha o de Navarra segon las comunas. E aquesta familha a tanben jugat un ròtle politic a Baiona mai de 300 ans de temps.
En aquò nos fa pensar al Marquesat de Saluces quasi al limite entre occitan vivaroalpenc e piemontés de la plana.
Se compausa de dètz parròquias:
— tres en totalitat dins lo reialme de França, de la província de Labord: Urt, Bardòs e Guishe,
— tres en totalitat dins lo reialme de França, de la província de Gasconha: Samas, Lèren e Sant Pèir de Lèren,
— una situaia per part en Gasconha (França) e en la Navarra bassa dal temps qu’èra país independent: Càmer, sedença un temps de la senescalcia de Càmer.
— tres situaias en la Navarra bassa: Vergüei / francizat en Bergouey (un temps sèti de la senescalcia de Càmer), Vielanava /Viellenave-sus-Bidouze (ancuei unias en Vergüei e Vielanava) e Escòs/ Escos.
Urt
L’escaisnom dals abitants es Los mosquits.
Segon V. Dubarat, “Urt fa part d’un illòt gascon amb Guishe, Càmer e Samas, lo qual a penetrat en País basco e s’i es implantat de bòna ora”. La mapa dal Bascoat francés de 1943 facha per Maurice Haulon sus la “demarcacion actuala entre la lenga basca e los dialèctes romanics”, incluse la comuna d’Urt dins l’airal gasconofòne.
Bardòs
Bardòs nos sembla èstre la vera comuna sharnega perqué las tres lengas son atestaias coma parlaias.
Pròva que la comuna es en cas de bassacula d’una lenga a una autra, sus lo limite, los abitants son escaisnomenats dal nom de l’autre per cada costat. Per los bascos “kaskoinak” mai precisament per los abitants d’Hasparren = los Gascons, “xarnegu arraza” raça mestissa e de l’autre costat, costat gascon son “los bascos” per los abitants de Bidaishe e de Guishe o senon son diches “los sents”.
Una dicha dal país que benlèu simboliza la riquessa (graisha) dal Principat de Bidaishe e tanben benlèu la fin de l’airal de la lenga occitana a Bardòs (rèstan los òs):
Que vas entà Bidaishe? Pòt de graisha.
Que vas entà Bardòs? Shuca aqueth òs.
A Bardòs que minjan la carna e que daishan los òs.
Guishe
Los abitants son sonats Los lolòis o Los tolòis.
Veire per exemple la pàgina Wikipèdia de Guiche
Samas
Cèrts basquistas fan valer qu’en basco, lo vocable samats designe una cort de bòria palhaia, mentre que lo gascon sembla aver minga mòt semblant a aquest toponime. Pasmens la comuna es ben occitanofòna.
Lèren
Lo vilatge de Lèren/ Léren a una etimologia incèrta. Benlèu “La run” que vòl dire “frontiera”. Lo vilatge confronta a Bearn e a Gasconha. Fins en 1790 dependia dal ducat de Gramont.
Al nivèl istoric e lingüistic, s'i rapòrta Sent Pèr de Lèren.
Càmer
Es sota l’influéncia dal decopatge cantonal contemporanèu que Càmer e las vesinas son de còups inclusas dins las listas de comunas de Navarra?
Seria pròva que lo costat basco expansionista profitaria de las institucions francesas per s’espandir. Ironic.
Mas la situacion es clara, dal temps de l’Ancian Regime. Càmer es una parròquia gascona, tant per la costuma que i regisse lo drech civil que per la fiscalitat, mas fasent part dal ducat de Gramont que succede a Guishe coma sedença de la cort de la pichona senescalacia de Càmer: sa situacion es exactament la mema qu’aquelas de las parròquias gasconas vesinas de Lèren e Sant Pèir, que se restaca ren al País basco. En 1943 la mapa dal País basco de Maurice Haulon qu’illustra l’istòria dals bascos de Philippe Veyrin exclutz sensa ambigüitat Càmer dal Bascoat.
Aranco fasia part de Gasconha mas fondaia per de bearneses. En 1700 s’ajusta tanben a las tèrras (o al Ducat?) de Gramont dins lo temps
Son nom gascon es Aranco, prononciacion [a'rrãnku] cf. https://oc.wikipedia.com/wiki/Aranco ancianament Arancoenh.
Un còup de mai, sota l’influéncia dal decopatge cantonal francés contemporanèu, Aranco es de còups inclusa dins las listas de comunas de la Navarra bassa. Sus lo site de la comuna, se parla dal toponime en basco avans lo francés e menciona ren aquel en occitan, descriu la situacion dal vilatge a la frontiera de Gasconha, de Bearn, dal País basco.
Mas la patronimia e toponimia son occitanas sensa esitacion.
Lo nom basco d’Aranco es Erango. A mai un analista sus lo toponime ague parlat avans d’Aran (valaia en basco) Foguèt normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2003.
Vergüei, comuna de lenga occitana gascona en País basco istoric.
De notar que Vergüei es tanben lo nom d’una comuna en Lanas. Mas los bascos l’an encara ren revendicat.
Interessant de legir la pàgina en occitan en rapòrt de la pàgina en francés mai grand public que ditz qu’es dal País Basco.
Vielanava /Viellenave-sus-Bidouze lo toponime indica qu’es una installacion umana nòva, viela varianta de vila, e nava varianta de nòva, coma una bastida qu’avèm poscut veire.
Per informacion annèxa, veire https://oc.wikipedia.org/wiki/Lauhire
Escòs
Es de territòri per màger part navarrés levat La Gàrdia d’Escòs de Gasconha. S’i parla occitan gascon bearnés.
Brescos/ Briscous es de còups citaia coma fasent part de la senescalcia de Càmer, es dal país basco e de lenga basca.
II. Limites lingüistics cambiants entre Bearn e País Basco
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Euskal_Herriko_Hirigune_Elkargokoa.png
La comunitat d’aglomeracion dal País basco se definisse coma que “recuèrbe l’ensèms dal País basco francés a l’excepcion de la comuna navarresa exclavaia, en Bearn, d’Escòs e de doas comunas soletinas, l’una, Giestars, exclavaia e l’autra, Esquiula, bascofòna en tèrra istorica bearnesa” (e a passat temps non anexa de Barcus mas colonia umana basca).
Lishòs
Mas sensa o mencionar, cal saber totun qu’intègra la comuna istorica bearnesa de lenga occitana gascona (bearnés) de Lishòs (qu’èra a temps passat de la mema comuna que Sharra).
Son nom occitan gascon es Lishòs e s’i parla ren basco.
Lo nom basco es Lixoze. Foguèt normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2006.
Montòri
Los documents d’activistas bascos que dison que Montòri, comuna istorica de Sola es de lenga occitana gascona, de bearnés, son gaire corrents.
Giestars
Giestars se tròba istoricament en Sola . Wikipèdia ditz qu’es una comuna trilinga, de lengas francesa, gascona e basca. Mas de ben amentar que lo basco èra la lenga dominanta... avans lo sègle XI.
Es un toponim de basa romanica. Lo Giestars de l’Edat mejana es la version gascona de ginestar, ginestiera.
Lo nom en basco es Jeztaze.
A l’invèrs d’Esquiula, colonia basca en tèrra istorica bearnesa, las comunas de Lishòs /Lichos, Montòri/ Montory e Aussaranh e Arribarèita/ Osserain-Rivareyte son totun de lenga occitana e de cultura bearnesa.
Veire a prepaus la formacion de Bearn.
III. Fàcia a la Mar gran, la zòna costiera
Lo Bocau
Son nom occitan gascon es Lo Bocau que significa la boca d’un riu coma las Bocas de Ròse, L’abocatz a Cànoa, l’embocaüra. Manca de trobar un mòt basco semblant per enterinar l’adesion definitiva al Bascoat...
Lo nom creat en basco per Lo Bocau es Bokale. Fa pensar a ce que los occitans avèm jamai pensat de far en un pseudo occitan estandard toponimic: Lo Bocal, amb restabliment d’-l finala perdua en occitan gascon, mas chut. (Bordèl. Perdon Bordèu)
Lo Bocau es una comuna tracha de Tarnòs dins las Lanas.
Aquí Bokale a minga sens en basco, mas i fa ren, deven comuna basca de Labord.
Foguèt normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2000.
Lo gentilici es bokales... coma l’occitan gascon local: bocalés. En occitan sos abitants son Los haurs.
Pasmens Lo Bocau vièlh es ben occitan, e respònde al Bocau (nau) occitan tanben (a mens que, per copiar l’expansionisme basco, sigue pròva d’una comuna basca de mai, mai al nòrd: un eventual Bokale que se pòt trobar de mai, Lo Bocau vièlh, mai vièlh, doncas basco!, que Lo Bocau (nau). Galejaia, de segur)
D’activistas bascos apondon a la quasi totalitat de las mapas recentas qu’i son de frontieras precisas per la província de Labord amb l'integracion de Lo Bocau e Sent Esperit. Tot parier, aquela vila e aquest quartier aüra de Baiona son ren dins las listas de luecs dal Labord istoric.
Baiona e Sent Esperit (aüra Baiona riba drecha)
Se pilham la província de Labord per sa costuma, ne’n cal exclure d’una part Baiona d’un costat pi Sent Esperit e Lo Bocau de l’autre. La primiera a sa pròpria costuma, las doas autras, landesas doncas gasconas fins en 1857, conoisson la costuma de Dacs e an jamai fach part de Labord. Memes limites segon l’airal dependent dal ressòrt de l’assemblaia representativa anciana basca, lo Biltzar (almens a partir de 1763, data a la quala Urt, Bardòs e Guishe i son reintegraias). Calria saber quinas lengas de trabalh èran usaias a aquesta assemblaia. Perqué es benlèu ren un indicator de lenga basca dins aquest sector. Subretot que pòl èstre un acte per s’alunhar de l’influéncia francesa.
Veire
Sent Esperit deu Cap deu Pont non dispausa de forma normalizaia en basco per l’Acadèmia de la lenga basca. Pasmens, lo diccionari Nola Erran de l’Ofici public de la lenga basca prepausa una forma, *Santizpirita. Tot es possible, la pròva.
A Baiona progression dal País Basco?
Poiriam, a la rigor, parlar de reconquista labordina de Baiona, après 900 ans d’aver quitat politicament de dependre de Labord. E mai qu’aquò d’aver quitat de parlar basco. Baiona quitèt de far part de Labord pron d’ora o avèm vist e la sieu capitala cambièt de luec.
Sabèm que la romanizacion, e sa consequéncia l’occitanizacion se faguèt d’oèst en èst e dal nòrd al sud dal costat occitan dals Pirenèus. Mas los bascos son ren los protobascos de l’epòca.
Los abitants son sonats Los carrècs en occitan gascon baionés.
Mas, levat aquesta 'parentèsi' de 900 ans (!), es clar qu’es una situacion de conquista lingüistica pura e simpla per Sent Esperit, Lo Bocau al revenge. Lo Bocau, Sent Esperit fasian part de Gasconha, e de Lanas, coma parlar de País basco alora?
Anglet
Es una comuna occitanofòna en Labord istoric.
Sus lo tèrme de sharnègo. Veire tèxt nòstre sus jornalet.com opinion precedenta
L’escaisnom dals abitants es Los graolhèrs (prononciar gravolhèrs, trach dal gascon baionés d’ajustar una - v- epentetica, coma en occitan oriental, per exemple ua lua> uva luva [‘iBə ‘liBə] o Los malhons.
Biàrritz
Es una comuna occitanofòna en Labord istoric.
Los abitants son sonats Los ahumats.
Detalh a prepaus de Biàrritz, nom occitan gascon?
Per nos ajuar, agachem Villefranque, qu’es l’un dals rares luecs dal País basco que lo toponime basco ancian es estach obliat per una adaptacion d’un nom romanic utilizat e corrent en l’espaci occitan. Vilafranca / Villefranque a per nom basco Milafranga, qu’en realitat ven del gascon “vila franca”.
Mas per Biàrritz dispausa de dos noms en basco: Biarritz e Miarritze. Foguèron normalizats per l’Acadèmia de la lenga basca en 2 000, que privilegia pasmens la primiera forma.
Los gentilicis correspondents son biarriztar e miarriztar.
La formèt en B- per pegar a la forma socializaia via lo francés dal temps que la forma basca seria ela ben mai tipica amb M- (coma Milafranga e non Bilafranga < occitan Vilafranca).
De notar que l’activisme basco lo mai expansionista cumula dins las sieus acceptacions dal país basco francés a l’encòup los airals istorics bascos e mai las comunas dins un airal istoric de lenga occitana que considèran a rason (Esquiula per exemple) o a tòrt (Sent Esperit per exemple anam ren tot recitar ce qu’es vist subre) coma de lenga basca. Al revenge, la recipròca es gaire visibla coma per Montòri, airal istoric basco de lenga occitana bearnesa, las tèrras bascas de lenga occitana de Gramont, Biàrritz...
Nòta 1:
Lo sufix - òt ès tipic de l’occitan.
Retrobam parier biarròt en occitan per l’abitant de Biàrritz, bastidòt en occitan per l’abitant de La Bastida de Clarença. Samòt per l’abitant de Samas, camòt per Càmer, bidaishòt per Bidaishe, eça..
Nòta 2:
De notar que l’occitan es present dins de microtoponimes de comunas conoissuas coma bascas coma a Ezpeize-Ündüreine.
Lo camin Mercadieu, mencionat en 1863 es indicat en 1479 dins los contractes d’Ohix sota la forma “lo cami Mercadieu” e “le cami deu Mercat” partent d’Ainharp a Ezpeize-Ündüreine.
De ce que volèm metre l’atencion (per mai de detalh legir “Géographie politique des communes des Pyrénées-Atlantiques sous l'Ancien Régime”) , avèm lo recampament de Bearn, de Baiona, vila, fòrt e pòrt estrategic, dal Principat de Bidaishe e dal ducat de Gramont (de la familha dals Gramont), de las tres regions dal país basco francés, e tròup sovent obliaias, d’un vintenal de comunas de Gasconha, al nòrd dal departament actual, sus una benda que va de Lo Bocau, St Esperit (Baiona riba drecha) a l’interior de las tèrras dals Pirenèus Atlantics quasi delòng lo limite amb Lanas.
Pichon recòrdi, istòria e lenga son de causas diferentas.
D’un costat, Bearn, Gasconha, Labord, la Navarra bassa, eça. son d’entitats istoricas (d’alhors integraias a d’epòcas diferentas caduna al reialme de França), e mai an poscut cambiar d’ample, coma Baiona lèu tracha de Labord en 1177 (la capitala de Labord deven definitivament Ustaritz). Parier per la nòva entitat EPCI Aglomeracion País Basco, entitat politica, o per Lo Bocau, ancian quartier de Tarnòs devengut comuna coma la comuna de Sant Esperit deu Cap deu Pont qu’an quitats Gasconha, mai precisament lo departament de Lanas, per anar dins los Pirenèus Atlantics. De saber que St Esperit en riba drecha d’Ador, serà absorbia mai tardi per la comuna de Baiona coma simple quartier.
De l’autre, l’airal lingüistic dal basco e l’airal de l’occitan son d’autras entitats.
Se Esquiula fa istoricament part de Bearn, s’i parla basco. E se istoricament La Bastida de Clarença fa istoricament part de Navarra, o se Biàrritz fa istoricament part de Labord, dins aquelas comunas s’i parla occitan gascon. Son ren soletas, anam lo veire.
Costat dal País Basco administrat per Espanha, la comuna de Passatges parlèt longtemps occitan gascon.
Doncas non coïncidon totjorn istòria e lenga. Senon es coma dire qu’en Soïssa se parla soïsse, en Belgica bèlga e francés en França (e ren d’autre). Ce qu’es faus. E an poscut evoluïr coma d’un temps, quasi tarta de crema, que l’ample de l’airal proto basco èra mai grand benlèu de Burgos a Tolosa. Los bascos revendican ren Logrònh ni l’oèst de l’Aragon. Las causas an cambiat tanben. L’occitanisme revendica ren Peitau e Santonja coma tèrras d’òc. E fasèm ren coma los bretons a revendicar de tèrras que parlan plus breton despí l’an 900 amb, tanben, de parts gròssas qu’an jamai parlat breton mas solament un parlar d’Òil, aüra de gallo. Per els Bretanha istorica egala Bretanha lingüistica, mas doas lengas qu’an una origina completament diferenta, ja.
Nosautres o sabèm ben. La mitat nòrd de la val Ròia es politicament francesa mas es lingüisticament genovesa coma la sieu part sud qu’es en Itàlia. Eça..
Vesèm tres grandas configuracions.
Anam començar per un cas emblematic.
I. Lo Principat de Bidaishe, lo Ducat de Gramont (e tanben luecs dals environs), entitats politicas de tip marca (marcha en nòrdoccitan), per las tèrras occitanofònas dal nòrd dal País basco?
Se las tèrras gasconas dal Ducat de Gramont pausan ren problèma en rapòrt de lor occitanitat, veguèm costat navarrés.
— Un cas ben conoissut: La Bastida de Clarença
Son nom gascon es La Bastida de Clarença, en tèrra navarresa.
La comuna es creaia per de gascons en zòna frontiera dins l’airal de la Navarra bassa e es de lenga occitana gascona (Wikipèdia ditz que la lenga localament es totjorn ensenhaia dins l’ensenhament public). A la basa son de colons bigordans, per aquò se parla gascon clar e non gascon néguer coma a Baiona. Mai exactament amb lo temps aquel vilatge es devengut sharnègo (mòt basco per dire mestís, aicí en realitat de gents que parlan gascon mas d’unos d’origina basca).
A travèrs lo temps, dependèt de la familha de Gramont. Ne’n parlarem mai.
Al sègle XVI los abitants parlan ren lo basc, mas l’occitan gascon. La pàgina Wikipèdia sus la comuna ditz que pauc a cha pauc adòptan la lenga e las costumas bascas. Estranh. Los bastidòts parlant occitan gascon existon encara totun al sègle XXI. Veire collectatges vidèos faches cf. opinion precedenta.
De notar que per totas las comunas gasconas dal país basco istoric, Wikipèdia a l’estranha e constanta presentacion en primier de las mapas dal Bascoat, dal toponime basco e après dal toponime occitan gascon subretot per de comunas que son citaias coma gasconofònas dins las divèrsas enquèstas lingüisticas passaias, dal Prince Napoleon fins a l’Atlas linguistic de Gasconha (ALG) dal CNRS.
Lo nom basc de La Bastida de Clarença es... la forma occitana: Bastida (o Bastida Arberoa per diferenciar d’autres luecs sonats, totjorn a l’occitana Bastida dins lo País basco, avèm trobat que La Bastida (Araba) es estat normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2002.
Lo gentilici correspondent es bastidar.
Per nòta, La Bastida es ben un toponime de creacion occitana. Dins d’autres luecs las Bastidas pòlon aver l’ajustament La Bastida de X o un nom trach dal senhor coma Toloseta.
La Bastida Vilafranca per exemple es una vila bearnesa creaia pròche de la frontiera nòrd de Bearn, a l’epòca per s’aparar de las pretencions dals baioneses e dals angleses que mestreavan Gasconha.
Recordar tanben que dins son libre Les basques editat en 1955, lo bascològue Philippe Veyrin analiza plen d’aspèctes de l’istòria e de las tradicions dal País basco. Presenta egalament lo limite entre lenga basca e dialècte gascon, fasent estat de caduna de las ultimas comunas bascofònas. Aponde: “ Totas aquelas localitats son entierament bascas de lenga, levat Urt e Bardòs a una extremitat, Montòri a l’autra, vengüas mai qu’a mièg gasconas o bearnesas”.
— Veguem lo Principat de Bidaishe, un país entre Navarra, Bearn e Gasconha, independent e de França e de Navarra. Bidaishe, vila e “principat sobeiran” coma Mónego ciutat.
Veire Principauté souveraine de Bidache
veire Toponimia tanben.
De saber que la Navarra bassa s’estendèt al nòrd dins aquela region solament al sègle XIV. Doncas quora las institucions navarresas an constatat la possibla preséncia ja de populacion occitanofòna dins aquelas tèrras, explica l’emergéncia naturala e lo laissar far en rapòrt de la vita dal Principat de Gramont a Bidaishe e dal Ducat de Gramont.
Coma efièch concrèt, un costat Avinhon- Comtat Venaissin en mai reduch per exemple quora vesèm los judius se refugiar en aquest Principat per quitar las persecucions dals païses entorn.
Entorn dal Principat, la zòna mai larga, que cal compausar amb los estats vesins, lo Ducat de Gramont.
Ducat de zòna grisa de l’occitan, als avanspòstes fàcia al basco? Ducat sharnègo pensam ren. E pensam ren qu’èra nimai dins un No lingüistic land. Un espaci de reculaia dal basco a data anciana e/o d’expansion de l’occitan gascon?
De notar qu’al nòrd de la Navarra bassa, las tèrras de Gramont (qu’a donat lo nom a la familha), al nom ben roman (e non basco) doncas occitan, an una forma en basco qu’es Agramonde o Agramonte, totjorn basaia sus la forma occitana.
Cal ben veire que lo Ducat de Gramont es diferent de las tèrras de la familha de Gramont que son dins una situacion divèrsa segon, independenta a Bidaishe, relevant de Gasconha o de Navarra segon las comunas. E aquesta familha a tanben jugat un ròtle politic a Baiona mai de 300 ans de temps.
En aquò nos fa pensar al Marquesat de Saluces quasi al limite entre occitan vivaroalpenc e piemontés de la plana.
Se compausa de dètz parròquias:
— tres en totalitat dins lo reialme de França, de la província de Labord: Urt, Bardòs e Guishe,
— tres en totalitat dins lo reialme de França, de la província de Gasconha: Samas, Lèren e Sant Pèir de Lèren,
— una situaia per part en Gasconha (França) e en la Navarra bassa dal temps qu’èra país independent: Càmer, sedença un temps de la senescalcia de Càmer.
— tres situaias en la Navarra bassa: Vergüei / francizat en Bergouey (un temps sèti de la senescalcia de Càmer), Vielanava /Viellenave-sus-Bidouze (ancuei unias en Vergüei e Vielanava) e Escòs/ Escos.
Urt
L’escaisnom dals abitants es Los mosquits.
Segon V. Dubarat, “Urt fa part d’un illòt gascon amb Guishe, Càmer e Samas, lo qual a penetrat en País basco e s’i es implantat de bòna ora”. La mapa dal Bascoat francés de 1943 facha per Maurice Haulon sus la “demarcacion actuala entre la lenga basca e los dialèctes romanics”, incluse la comuna d’Urt dins l’airal gasconofòne.
Bardòs
Bardòs nos sembla èstre la vera comuna sharnega perqué las tres lengas son atestaias coma parlaias.
Pròva que la comuna es en cas de bassacula d’una lenga a una autra, sus lo limite, los abitants son escaisnomenats dal nom de l’autre per cada costat. Per los bascos “kaskoinak” mai precisament per los abitants d’Hasparren = los Gascons, “xarnegu arraza” raça mestissa e de l’autre costat, costat gascon son “los bascos” per los abitants de Bidaishe e de Guishe o senon son diches “los sents”.
Una dicha dal país que benlèu simboliza la riquessa (graisha) dal Principat de Bidaishe e tanben benlèu la fin de l’airal de la lenga occitana a Bardòs (rèstan los òs):
Que vas entà Bidaishe? Pòt de graisha.
Que vas entà Bardòs? Shuca aqueth òs.
A Bardòs que minjan la carna e que daishan los òs.
Guishe
Los abitants son sonats Los lolòis o Los tolòis.
Veire per exemple la pàgina Wikipèdia de Guiche
Samas
Cèrts basquistas fan valer qu’en basco, lo vocable samats designe una cort de bòria palhaia, mentre que lo gascon sembla aver minga mòt semblant a aquest toponime. Pasmens la comuna es ben occitanofòna.
Lèren
Lo vilatge de Lèren/ Léren a una etimologia incèrta. Benlèu “La run” que vòl dire “frontiera”. Lo vilatge confronta a Bearn e a Gasconha. Fins en 1790 dependia dal ducat de Gramont.
Al nivèl istoric e lingüistic, s'i rapòrta Sent Pèr de Lèren.
Càmer
Es sota l’influéncia dal decopatge cantonal contemporanèu que Càmer e las vesinas son de còups inclusas dins las listas de comunas de Navarra?
Seria pròva que lo costat basco expansionista profitaria de las institucions francesas per s’espandir. Ironic.
Mas la situacion es clara, dal temps de l’Ancian Regime. Càmer es una parròquia gascona, tant per la costuma que i regisse lo drech civil que per la fiscalitat, mas fasent part dal ducat de Gramont que succede a Guishe coma sedença de la cort de la pichona senescalacia de Càmer: sa situacion es exactament la mema qu’aquelas de las parròquias gasconas vesinas de Lèren e Sant Pèir, que se restaca ren al País basco. En 1943 la mapa dal País basco de Maurice Haulon qu’illustra l’istòria dals bascos de Philippe Veyrin exclutz sensa ambigüitat Càmer dal Bascoat.
Aranco fasia part de Gasconha mas fondaia per de bearneses. En 1700 s’ajusta tanben a las tèrras (o al Ducat?) de Gramont dins lo temps
Son nom gascon es Aranco, prononciacion [a'rrãnku] cf. https://oc.wikipedia.com/wiki/Aranco ancianament Arancoenh.
Un còup de mai, sota l’influéncia dal decopatge cantonal francés contemporanèu, Aranco es de còups inclusa dins las listas de comunas de la Navarra bassa. Sus lo site de la comuna, se parla dal toponime en basco avans lo francés e menciona ren aquel en occitan, descriu la situacion dal vilatge a la frontiera de Gasconha, de Bearn, dal País basco.
Mas la patronimia e toponimia son occitanas sensa esitacion.
Lo nom basco d’Aranco es Erango. A mai un analista sus lo toponime ague parlat avans d’Aran (valaia en basco) Foguèt normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2003.
Vergüei, comuna de lenga occitana gascona en País basco istoric.
De notar que Vergüei es tanben lo nom d’una comuna en Lanas. Mas los bascos l’an encara ren revendicat.
Interessant de legir la pàgina en occitan en rapòrt de la pàgina en francés mai grand public que ditz qu’es dal País Basco.
Vielanava /Viellenave-sus-Bidouze lo toponime indica qu’es una installacion umana nòva, viela varianta de vila, e nava varianta de nòva, coma una bastida qu’avèm poscut veire.
Per informacion annèxa, veire https://oc.wikipedia.org/wiki/Lauhire
Escòs
Es de territòri per màger part navarrés levat La Gàrdia d’Escòs de Gasconha. S’i parla occitan gascon bearnés.
Brescos/ Briscous es de còups citaia coma fasent part de la senescalcia de Càmer, es dal país basco e de lenga basca.
II. Limites lingüistics cambiants entre Bearn e País Basco
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Euskal_Herriko_Hirigune_Elkargokoa.png
La comunitat d’aglomeracion dal País basco se definisse coma que “recuèrbe l’ensèms dal País basco francés a l’excepcion de la comuna navarresa exclavaia, en Bearn, d’Escòs e de doas comunas soletinas, l’una, Giestars, exclavaia e l’autra, Esquiula, bascofòna en tèrra istorica bearnesa” (e a passat temps non anexa de Barcus mas colonia umana basca).
Lishòs
Mas sensa o mencionar, cal saber totun qu’intègra la comuna istorica bearnesa de lenga occitana gascona (bearnés) de Lishòs (qu’èra a temps passat de la mema comuna que Sharra).
Son nom occitan gascon es Lishòs e s’i parla ren basco.
Lo nom basco es Lixoze. Foguèt normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2006.
Montòri
Los documents d’activistas bascos que dison que Montòri, comuna istorica de Sola es de lenga occitana gascona, de bearnés, son gaire corrents.
Giestars
Giestars se tròba istoricament en Sola . Wikipèdia ditz qu’es una comuna trilinga, de lengas francesa, gascona e basca. Mas de ben amentar que lo basco èra la lenga dominanta... avans lo sègle XI.
Es un toponim de basa romanica. Lo Giestars de l’Edat mejana es la version gascona de ginestar, ginestiera.
Lo nom en basco es Jeztaze.
A l’invèrs d’Esquiula, colonia basca en tèrra istorica bearnesa, las comunas de Lishòs /Lichos, Montòri/ Montory e Aussaranh e Arribarèita/ Osserain-Rivareyte son totun de lenga occitana e de cultura bearnesa.
Veire a prepaus la formacion de Bearn.
III. Fàcia a la Mar gran, la zòna costiera
Lo Bocau
Son nom occitan gascon es Lo Bocau que significa la boca d’un riu coma las Bocas de Ròse, L’abocatz a Cànoa, l’embocaüra. Manca de trobar un mòt basco semblant per enterinar l’adesion definitiva al Bascoat...
Lo nom creat en basco per Lo Bocau es Bokale. Fa pensar a ce que los occitans avèm jamai pensat de far en un pseudo occitan estandard toponimic: Lo Bocal, amb restabliment d’-l finala perdua en occitan gascon, mas chut. (Bordèl. Perdon Bordèu)
Lo Bocau es una comuna tracha de Tarnòs dins las Lanas.
Aquí Bokale a minga sens en basco, mas i fa ren, deven comuna basca de Labord.
Foguèt normalizat per l’Acadèmia de la lenga basca en 2000.
Lo gentilici es bokales... coma l’occitan gascon local: bocalés. En occitan sos abitants son Los haurs.
Pasmens Lo Bocau vièlh es ben occitan, e respònde al Bocau (nau) occitan tanben (a mens que, per copiar l’expansionisme basco, sigue pròva d’una comuna basca de mai, mai al nòrd: un eventual Bokale que se pòt trobar de mai, Lo Bocau vièlh, mai vièlh, doncas basco!, que Lo Bocau (nau). Galejaia, de segur)
D’activistas bascos apondon a la quasi totalitat de las mapas recentas qu’i son de frontieras precisas per la província de Labord amb l'integracion de Lo Bocau e Sent Esperit. Tot parier, aquela vila e aquest quartier aüra de Baiona son ren dins las listas de luecs dal Labord istoric.
Baiona e Sent Esperit (aüra Baiona riba drecha)
Se pilham la província de Labord per sa costuma, ne’n cal exclure d’una part Baiona d’un costat pi Sent Esperit e Lo Bocau de l’autre. La primiera a sa pròpria costuma, las doas autras, landesas doncas gasconas fins en 1857, conoisson la costuma de Dacs e an jamai fach part de Labord. Memes limites segon l’airal dependent dal ressòrt de l’assemblaia representativa anciana basca, lo Biltzar (almens a partir de 1763, data a la quala Urt, Bardòs e Guishe i son reintegraias). Calria saber quinas lengas de trabalh èran usaias a aquesta assemblaia. Perqué es benlèu ren un indicator de lenga basca dins aquest sector. Subretot que pòl èstre un acte per s’alunhar de l’influéncia francesa.
Veire
Sent Esperit deu Cap deu Pont non dispausa de forma normalizaia en basco per l’Acadèmia de la lenga basca. Pasmens, lo diccionari Nola Erran de l’Ofici public de la lenga basca prepausa una forma, *Santizpirita. Tot es possible, la pròva.
A Baiona progression dal País Basco?
Poiriam, a la rigor, parlar de reconquista labordina de Baiona, après 900 ans d’aver quitat politicament de dependre de Labord. E mai qu’aquò d’aver quitat de parlar basco. Baiona quitèt de far part de Labord pron d’ora o avèm vist e la sieu capitala cambièt de luec.
Sabèm que la romanizacion, e sa consequéncia l’occitanizacion se faguèt d’oèst en èst e dal nòrd al sud dal costat occitan dals Pirenèus. Mas los bascos son ren los protobascos de l’epòca.
Los abitants son sonats Los carrècs en occitan gascon baionés.
Mas, levat aquesta 'parentèsi' de 900 ans (!), es clar qu’es una situacion de conquista lingüistica pura e simpla per Sent Esperit, Lo Bocau al revenge. Lo Bocau, Sent Esperit fasian part de Gasconha, e de Lanas, coma parlar de País basco alora?
Anglet
Es una comuna occitanofòna en Labord istoric.
Sus lo tèrme de sharnègo. Veire tèxt nòstre sus jornalet.com opinion precedenta
L’escaisnom dals abitants es Los graolhèrs (prononciar gravolhèrs, trach dal gascon baionés d’ajustar una - v- epentetica, coma en occitan oriental, per exemple ua lua> uva luva [‘iBə ‘liBə] o Los malhons.
Biàrritz
Es una comuna occitanofòna en Labord istoric.
Los abitants son sonats Los ahumats.
Detalh a prepaus de Biàrritz, nom occitan gascon?
Per nos ajuar, agachem Villefranque, qu’es l’un dals rares luecs dal País basco que lo toponime basco ancian es estach obliat per una adaptacion d’un nom romanic utilizat e corrent en l’espaci occitan. Vilafranca / Villefranque a per nom basco Milafranga, qu’en realitat ven del gascon “vila franca”.
Mas per Biàrritz dispausa de dos noms en basco: Biarritz e Miarritze. Foguèron normalizats per l’Acadèmia de la lenga basca en 2 000, que privilegia pasmens la primiera forma.
Los gentilicis correspondents son biarriztar e miarriztar.
La formèt en B- per pegar a la forma socializaia via lo francés dal temps que la forma basca seria ela ben mai tipica amb M- (coma Milafranga e non Bilafranga < occitan Vilafranca).
De notar que l’activisme basco lo mai expansionista cumula dins las sieus acceptacions dal país basco francés a l’encòup los airals istorics bascos e mai las comunas dins un airal istoric de lenga occitana que considèran a rason (Esquiula per exemple) o a tòrt (Sent Esperit per exemple anam ren tot recitar ce qu’es vist subre) coma de lenga basca. Al revenge, la recipròca es gaire visibla coma per Montòri, airal istoric basco de lenga occitana bearnesa, las tèrras bascas de lenga occitana de Gramont, Biàrritz...
Nòta 1:
Lo sufix - òt ès tipic de l’occitan.
Retrobam parier biarròt en occitan per l’abitant de Biàrritz, bastidòt en occitan per l’abitant de La Bastida de Clarença. Samòt per l’abitant de Samas, camòt per Càmer, bidaishòt per Bidaishe, eça..
Nòta 2:
De notar que l’occitan es present dins de microtoponimes de comunas conoissuas coma bascas coma a Ezpeize-Ündüreine.
Lo camin Mercadieu, mencionat en 1863 es indicat en 1479 dins los contractes d’Ohix sota la forma “lo cami Mercadieu” e “le cami deu Mercat” partent d’Ainharp a Ezpeize-Ündüreine.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lanas > LAS/LES Lanas
Pàrlatz hòrt tròp d'occitan per una zòna gascò-basca.
Vos darrigueré los peus d'escríuer sonque "gascon" ? Perqué tendent aqueth besonh de rajotar "occitan" ? Perqué pas ajotar lavetz "roman" e mèi "indo-european" ?
Article interessant qui pòt servir tà aviar ua reflexion suus ligams existents entre lengas e territòris. Totun hens lo cas considerat ne cau pas desbrombar lo ròtle deus avescats. Per deishar d'estar capdulh deu Labort pro de d'òra, Baiona que demorè totun au cap d'un diocèsi hèra mei esplandit que lo Labort e que s'estenè sus ua bona part de la Baisha Navarra (çò qui sobrava que depenè de Dacs) e dinc en 1566 sus bèra part deu Guipuscoa e de la Hauta Navarra Atlantica.
Punt de detalh: que sèi "Arancon" qu'apareish atau hens lo diccionari toponimic de Congrès mes lo monde deu parçan que disen clarament "Aranco".
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari