Republica o consulat de Pelha, Republica de Luceram, Republica d’Uels. Totplen de recurréncias dal tèrme de republica que caracterizan de territòris comunals largs autonòmes. Es la Republica al vilatge per repilhar una citacion famosa. Democracia dirècta locala. I èran de dreches especials o privilègis per sos abitants. Los òmes d’Uels avian per exemple lo drech de portar un cotelàs, mai lòng que la normala, per carrieras. Per aquò son encara sonats ‘soi coteliers’. Parier per los òmes de Luceram.
 
Aquelas republicas se pòon unir fàcia a las pretencions expansionistas de la vila de Niça per exemple que desira agachar dal costat de la Republica de Gènoa, aligaia al Còmte de Tolosa d’un costat dal temps qu’aquestas republicas vivaroalpencas son fidèlas al Còmte de Provença de l’autre costat.  
 
E existe parier en Lengadòc. En 1276, Sant Clamenç e uèch autras comunas (Sant Gèli dau Fesc, Sant Matieu de Trevièrs, Sant Vincenç de Barbairargues, Sant Joan de Cuculas, Las Matèlas, Valflaunès, Combalhòus, e Casavièlha) sostenon la Republica de Montferrand, dal nom dal castèl fòrt ancuei arroïnat situat sus lo pic Sant Lop. Aquela republica se constitua per contrar lo senhor de Montpelhier que volia ja taxar aquelas comunas. Aquela republica de Montferrand practicava lo sufragi universal per elegir los cònsols e lors conselhiers, e que las fremas dispausavan ja dal drech de votacion. Ancuei aquels vilatges son totjorn units, amb d’autres, dins la comunitat de comunas dal Grand Pic Sant Lop.