Opinion
Eco occitanisme (I): Volèm subreviure al país
“Lo país que vòu viure es ara pus una metafòra e lo monde que vèn es un monde de mòrt, de guerra e de devastacions” çò ditz Jaume Costa dins sos articles: occitanisme enjòc politic o passatemps. Nos prepausa d’imaginar la societat occitana de deman a partir de sas especificitats culturalas, economicas, geograficas, socialas... del sègle XXI.
Los romances nacionals dels sègles XIX e XX permetèron de bastir los estats nacions aprèp la casuda dels empèris monarquics o republicans: Italia, Grècia, Eslovaquia, Finlande, Argeria, Marròc, Irlanda, Ucrània... e tant d’autres e mai per los territòris colonizators: França, Espanha, Portugal, Anglatèrra, Turquia, Russia, Austria. Èran de projèctes d’integracion economica al entorn d’una uniformizacion linguistica e culturala que justifiquèron l’escafament de las diferéncias intèrnas o pièger, a d’escambis violents de populacion.
Uèi, nos cal pensar una societat occitana desirabla per deman car concebida a l’escala d’Euròpa e de la mondializacion e acarar los enjòcs ecologics e numerics, una societat occitana que justifica un engatjament collectiu, uèi, per una lenga e cultura occitana viva, deman.
Al contrari d’aquels estats nacions pensats los sègles passats, devèm pensar una societat diferenta de la republica francesa monolingüa, una e indivisibla, o de la supremacia del castelhan en Espanha o del toscan en Italia. Imaginem una societat bilingüa que s’organiza a l’entorn de las lengas e culturas francesa e occitana, toleranta a la preséncia d’autras lengas e culturas dins las carrièras: catalan, castelhan, italian, arabe dialectal, berbèr... una tolerància bastida a l’entorn de la tradicion de la convivéncia occitana de l’edat mejana.
Imaginem una societat bilingüa que s’organiza a l’entorn de l’acceptacion de totas las diferéncias, l’egalitat òme / femna, omosexual / eterosexual, de quina color de pèl al nom la tradicion occitana de paratge e de l’amor cortés.
Imaginem una societat bilingüa e ecologica privilegiant lo plaser de viure en societat, a la vila coma a la campanha, amb una natura o un campestre ecologicament ric, amb una vida rica de convivialitat, de festas, danças, cants... un ben viure recercat al nom de la convivialitat occitana tradicionala tant promoguda pel Felibritge.
Imaginem una Occitània bilingüa de tipe federal, organizada en pais o comarca amb un fòrt gra d’autonomia, en particular al nivèl energetica, agricòla e economic, en region occitana autonoma, en particular al nivèl mediatic, educatiu, cultural, transpòrt, medical... bastida al nom de las revendicacions del sègle XX de voler viure e trabalhar al país, de 1907 al Larzac.
Aquela societat occitana futura, la cal pensar dins las realitats d’uèi, que patissèm d’un cataclisme ecologic a l’òbra jos nòstres uèlhs: escrancament de la biodiversitat, crisi energetica, desboscament al nivèl mondial, escaufament climatic, contaminacion de la Mediterranèa e de l’Atlantic, agotament de las ressorsas mineralas, malautiás environamentalas, patiment animal dins los elevatges industrials… Sabem tanben que qualques privilegiats s’apròprian las ressorsas en explotant los umans e l’environament, en Occitània coma endacòm mai.
(de seguir)
PS: articles inspirats de diversas reflexions ecologicas ja publicadas
Los romances nacionals dels sègles XIX e XX permetèron de bastir los estats nacions aprèp la casuda dels empèris monarquics o republicans: Italia, Grècia, Eslovaquia, Finlande, Argeria, Marròc, Irlanda, Ucrània... e tant d’autres e mai per los territòris colonizators: França, Espanha, Portugal, Anglatèrra, Turquia, Russia, Austria. Èran de projèctes d’integracion economica al entorn d’una uniformizacion linguistica e culturala que justifiquèron l’escafament de las diferéncias intèrnas o pièger, a d’escambis violents de populacion.
Uèi, nos cal pensar una societat occitana desirabla per deman car concebida a l’escala d’Euròpa e de la mondializacion e acarar los enjòcs ecologics e numerics, una societat occitana que justifica un engatjament collectiu, uèi, per una lenga e cultura occitana viva, deman.
Al contrari d’aquels estats nacions pensats los sègles passats, devèm pensar una societat diferenta de la republica francesa monolingüa, una e indivisibla, o de la supremacia del castelhan en Espanha o del toscan en Italia. Imaginem una societat bilingüa que s’organiza a l’entorn de las lengas e culturas francesa e occitana, toleranta a la preséncia d’autras lengas e culturas dins las carrièras: catalan, castelhan, italian, arabe dialectal, berbèr... una tolerància bastida a l’entorn de la tradicion de la convivéncia occitana de l’edat mejana.
Imaginem una societat bilingüa que s’organiza a l’entorn de l’acceptacion de totas las diferéncias, l’egalitat òme / femna, omosexual / eterosexual, de quina color de pèl al nom la tradicion occitana de paratge e de l’amor cortés.
Imaginem una societat bilingüa e ecologica privilegiant lo plaser de viure en societat, a la vila coma a la campanha, amb una natura o un campestre ecologicament ric, amb una vida rica de convivialitat, de festas, danças, cants... un ben viure recercat al nom de la convivialitat occitana tradicionala tant promoguda pel Felibritge.
Imaginem una Occitània bilingüa de tipe federal, organizada en pais o comarca amb un fòrt gra d’autonomia, en particular al nivèl energetica, agricòla e economic, en region occitana autonoma, en particular al nivèl mediatic, educatiu, cultural, transpòrt, medical... bastida al nom de las revendicacions del sègle XX de voler viure e trabalhar al país, de 1907 al Larzac.
Aquela societat occitana futura, la cal pensar dins las realitats d’uèi, que patissèm d’un cataclisme ecologic a l’òbra jos nòstres uèlhs: escrancament de la biodiversitat, crisi energetica, desboscament al nivèl mondial, escaufament climatic, contaminacion de la Mediterranèa e de l’Atlantic, agotament de las ressorsas mineralas, malautiás environamentalas, patiment animal dins los elevatges industrials… Sabem tanben que qualques privilegiats s’apròprian las ressorsas en explotant los umans e l’environament, en Occitània coma endacòm mai.
(de seguir)
PS: articles inspirats de diversas reflexions ecologicas ja publicadas
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
As rason. Imaginam qu'en 1790/91, los Girondins aguessan impausats lòrs idéias: una republica federala, daus deputats vertardiers elegits per un an dins tots los sectors administratifs...
Mas, quò es Robespierre que triumfet emben sa terror, quò es Bonaparte que prenguet lo poder emben lo canon que tirava sur los manifestants...La Republica qu'era una avançada en comparaison de la monarchia, abotisset a una monarchia batarda sos Macron.
E totjorn l'istòria que nos parla daus ganhants e oblida de nos dire que la fòrça daus canons , jamai installera lo bonur e l'armonia dins un endrech.
Ai trobat sur internet aquela istòria sur la constitucion daus Estats-Unis considerada coma una avançada :
' Si era president daus Estats-Unis , lo prumier jorn arrestaria totas las atacas terroristes e damandaria perdon per totas las victimes
lo segond jorn feria saber que las intervencions americanas son acabadas dins lo monde entier e qu'Israrel es pus lo 51eme estat daus Estats-Unis.
Lo 3eme jorn diminuaria lo budget militari d'au mens 90%.
Lo 4ème jorn seria assassinat."
Alaidonc, imaginam. Mas, siajetz segur que lo monde se transfòrma sos nos uelhs e que dins tots les estats, un vent de democracia, de solidaritat, d'entraida, de respect de l'environament, de l'esser uman, de la planeta i bufa maugrat totas las previsions negativas daus governaments. Cambian aqueus governaments, cambian de logiciaus.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari