Opinion
Eco occitanisme (II): Bilingüisme occitan
Amb lo sègle XX, l’enriquiment general dels occitans acompanhèt l’aflaquiment de la lenga occitana, la destruccion del vivent e l’apauriment des las relacions umanas. Se perdèt de vista çò que poiriá èsser lo ben viure e la convivéncia.
Podèm propausar una societat occitana del ben viure que s’opausariá a la del “poder de compra”; una societat que permetrià una vida digna per totes amb los mejans de se noirir, de se vestir, de se desplaçar dins lo respècte de l’environament e dels productors: obrièrs, pagés, mercants, artisans, tecnicians; una societat que permetrià una vida sana, amb una noiridura biologica e una aiga, un aire e un sòl non polluits.
Propausem una societat en rompedura amb las discriminacions lingüisticas de l’occitan e de las autras lengas de França. Propausem la perspectiva d’una societat multiculturala e multilingüistica, una societat bilingüa e democratica ont tot lo monde coneis lo francés estandard (o l’italian o lo castelhan) e l’occitan, ont l’occitan es present e acceptat pertot, ont cadun e caduna es liure de parlar francés o occitan.
En referéncia a l’eco-feminisme, nomeni aquela societat eco-occitanisme, e mai generalament eco-nacionalisme.
Per l’eco-feminisme, la destruccion de l’environament e l’oppression de las femnas se basan subre un meteis sistema de violéncia e dominacion. L’eco-feminisme vòl tornar pensar la luta contra la crisi ecologica en afirmant qu’una societat ecologica e justa es incompatibla amb lo patriarcat que predomina actualament dins lo monde coma en Occitània e l’aument actual de las riquesas dels mai rics.
Parièrament, l’eco-occitanisme poiriá tornar pensar la luta contra la crisi ecologica e las injustícias socialas en afirmant qu’una societat ecologica e justa es incompatible amb las discriminacions lingüisticas que predominan actualament dins fòrça estats del monde, e en particular en Occitània. Per l’eco-nacionalisme, la destruccion de l’environament e l’oppression de las lengas minoritàrias se basarián subre un meteis sistema de violéncia e dominacion.
De mai en mai d’occitanas e occitans son conscients de l’urgéncia ecologica: los parents e los grands tafurats per l’avenir de lors dròlles, los pageses e pagesas escrancats pel modèl agricòla industrial francés, los comerçants e comerçantas meses en falhida pel las grandas susfàcias comercialas promoguda per la publicitat francesa, los artesans e artesans concurrenciats desleialament pel las grandas entrepresas massivament sostengudas pel poder central francés. o simplament los e las passejaires fàcia a la belesa e la fragilitat dels ecosistèmas tant diverses dels territòris occitans.
Fòrça occitanas e occitans non pòdon se resòlvre de véser la natura privatizada o betonada e los bosques cremats per las flamas, dins una Occitània rica de la diversitat de sas serras, planuras e còstas maritimas. Quantes sómian davant los documentaris celebrant la belesa e la riquesa d’una natura respectada per los umans?
En Occitània, avèm d’occitanas e occitans en situacion de precarietat, e estadisticament mai que dins lo nòrd de França, qu’espèran un cambiament de modèl e un nòu pacte social just e partejat.
A totas e totes, poriam propausar en Occitània una societat futura mai atrasenta amb l’eco-occitanisme.
(de seguir)
Podèm propausar una societat occitana del ben viure que s’opausariá a la del “poder de compra”; una societat que permetrià una vida digna per totes amb los mejans de se noirir, de se vestir, de se desplaçar dins lo respècte de l’environament e dels productors: obrièrs, pagés, mercants, artisans, tecnicians; una societat que permetrià una vida sana, amb una noiridura biologica e una aiga, un aire e un sòl non polluits.
Propausem una societat en rompedura amb las discriminacions lingüisticas de l’occitan e de las autras lengas de França. Propausem la perspectiva d’una societat multiculturala e multilingüistica, una societat bilingüa e democratica ont tot lo monde coneis lo francés estandard (o l’italian o lo castelhan) e l’occitan, ont l’occitan es present e acceptat pertot, ont cadun e caduna es liure de parlar francés o occitan.
En referéncia a l’eco-feminisme, nomeni aquela societat eco-occitanisme, e mai generalament eco-nacionalisme.
Per l’eco-feminisme, la destruccion de l’environament e l’oppression de las femnas se basan subre un meteis sistema de violéncia e dominacion. L’eco-feminisme vòl tornar pensar la luta contra la crisi ecologica en afirmant qu’una societat ecologica e justa es incompatibla amb lo patriarcat que predomina actualament dins lo monde coma en Occitània e l’aument actual de las riquesas dels mai rics.
Parièrament, l’eco-occitanisme poiriá tornar pensar la luta contra la crisi ecologica e las injustícias socialas en afirmant qu’una societat ecologica e justa es incompatible amb las discriminacions lingüisticas que predominan actualament dins fòrça estats del monde, e en particular en Occitània. Per l’eco-nacionalisme, la destruccion de l’environament e l’oppression de las lengas minoritàrias se basarián subre un meteis sistema de violéncia e dominacion.
De mai en mai d’occitanas e occitans son conscients de l’urgéncia ecologica: los parents e los grands tafurats per l’avenir de lors dròlles, los pageses e pagesas escrancats pel modèl agricòla industrial francés, los comerçants e comerçantas meses en falhida pel las grandas susfàcias comercialas promoguda per la publicitat francesa, los artesans e artesans concurrenciats desleialament pel las grandas entrepresas massivament sostengudas pel poder central francés. o simplament los e las passejaires fàcia a la belesa e la fragilitat dels ecosistèmas tant diverses dels territòris occitans.
Fòrça occitanas e occitans non pòdon se resòlvre de véser la natura privatizada o betonada e los bosques cremats per las flamas, dins una Occitània rica de la diversitat de sas serras, planuras e còstas maritimas. Quantes sómian davant los documentaris celebrant la belesa e la riquesa d’una natura respectada per los umans?
En Occitània, avèm d’occitanas e occitans en situacion de precarietat, e estadisticament mai que dins lo nòrd de França, qu’espèran un cambiament de modèl e un nòu pacte social just e partejat.
A totas e totes, poriam propausar en Occitània una societat futura mai atrasenta amb l’eco-occitanisme.
(de seguir)
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Tot plan ben pesat, l'òm pòd constatar que lo sisteme economico-financier europeen fai banquerota de tota part e que sos dos piliers financiers, la Coròna d'Angleterra e lo Vatican perdan de lòr autoritat financiera dins lo monde entier,
que los discors ideologics que siajan socialisies, comunistes, laics, crestians, ecologics, feministes o autres son tots estas recuperats e desvirats de l'òr valors per los sistems poderos en place,
qui a p'un umanisme dins lo sistem, que Macron continua dins sa dominacion de la lenga francesa,
que lo medecin es pus qu'una machina que balha daus medicaments chimics e daus vacins sens tener compte de la natura umana, medicaments que colan chars e que servan a enrichir lo sistem,
E ben, nos lo pòple occitan sem en dreit de pausar de la question tant dau costat de la nocivitat dau sistem (polucion, abscença de democracia, d'escota de la populacion, economia que vira de travers,...), tant que dau biais culturau-linguistic per Occitania.
Ausam revendicar nos dreits d'occitans, nos dreits de cieutadins, nos dreits tot cort dins un monde que crei pus a Macron e a son sistem..
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari