Opinion
Cocorico (quiquiriqui)
Las sciéncias diversas nos emparan de causas, que de còups son concordantas amb las analisis occitanistas. La fractalitat de la natura e de la lenga. La necessitat de la (bio)diversitat.
E dins una autra disciplina, anam veire que la tendéncia a l’autoglorificacion a de limits dins l’efècte d’autopersuasion o metòde “Coué”.
Se parla sovent d’Escandinavia. Mas aquí, s’agisse dals Païses Basses. En matèria de naissença fisiologica, o quitament de naissença a maison.
Es dedramatizat ailí. E subretot los professionals son formats per saber coma identificar los marrits signes e coma agir en cas de problèma, per far la transicion e acompanhar a l’espital, s’es necessari. Senon, non.
L’ipermedicalizacion creissenta dins lo temps, al mens despí lo sègle passat, pòl èstre vista e viscua coma una infantilizacion de fach dals pacients. Dins lo mitan medical vos apartenètz plus tròup.Vòstre nenon novèl naissut, sètz ren vos benlèu qu’anatz decidir ont passarà sa primiera nuèch. Amb la mama o la poponiera.
Aparturir a maison rèsta, en França, una pràctica vista coma de marginalizar. Se deu far coma tot lo monde. Un biais e basta...?
Mas, los professionals de santat son per lo moment en majoritat reticents. E es rendut complicat per los qu’o vòlon.
Sembla que se pense primier que se cal protegir juridicament e provar de blocar al maxium tota evolucion o diversitat al mens, avans de carcular coma far e d’assajar de preveire d’un biais rasonat.
Cal aparturir alongaia, en posicion non fisiologica. Mas es la posicion que conven al personal medical, alora. I son de prioritats autras que las vòstras, è!
Aquela posicion, fortament desconfortabla, vendria, se ditz, dal despí lo jorn que lo rei de França Loís lo 14en aguèsse vorgut veire sortir l’enfant de sa mestressa. Despí, coma per totas las mòdas en França, París dicta la cadença e ce que devon far los autres totes. Una realitat, una soleta competéncia e niet per los autres.
Coma per la competéncia en lengas estrangieras en França. La diversitat lingüistica estent pauc valorizaia socialament en França, lo terraire es pauc propici a donar de basas per aquesir d’autras lengas, d’autres empèris, lingüistics.
E dins una autra disciplina, anam veire que la tendéncia a l’autoglorificacion a de limits dins l’efècte d’autopersuasion o metòde “Coué”.
Se parla sovent d’Escandinavia. Mas aquí, s’agisse dals Païses Basses. En matèria de naissença fisiologica, o quitament de naissença a maison.
Es dedramatizat ailí. E subretot los professionals son formats per saber coma identificar los marrits signes e coma agir en cas de problèma, per far la transicion e acompanhar a l’espital, s’es necessari. Senon, non.
L’ipermedicalizacion creissenta dins lo temps, al mens despí lo sègle passat, pòl èstre vista e viscua coma una infantilizacion de fach dals pacients. Dins lo mitan medical vos apartenètz plus tròup.Vòstre nenon novèl naissut, sètz ren vos benlèu qu’anatz decidir ont passarà sa primiera nuèch. Amb la mama o la poponiera.
Aparturir a maison rèsta, en França, una pràctica vista coma de marginalizar. Se deu far coma tot lo monde. Un biais e basta...?
Mas, los professionals de santat son per lo moment en majoritat reticents. E es rendut complicat per los qu’o vòlon.
Sembla que se pense primier que se cal protegir juridicament e provar de blocar al maxium tota evolucion o diversitat al mens, avans de carcular coma far e d’assajar de preveire d’un biais rasonat.
Cal aparturir alongaia, en posicion non fisiologica. Mas es la posicion que conven al personal medical, alora. I son de prioritats autras que las vòstras, è!
Aquela posicion, fortament desconfortabla, vendria, se ditz, dal despí lo jorn que lo rei de França Loís lo 14en aguèsse vorgut veire sortir l’enfant de sa mestressa. Despí, coma per totas las mòdas en França, París dicta la cadença e ce que devon far los autres totes. Una realitat, una soleta competéncia e niet per los autres.
Coma per la competéncia en lengas estrangieras en França. La diversitat lingüistica estent pauc valorizaia socialament en França, lo terraire es pauc propici a donar de basas per aquesir d’autras lengas, d’autres empèris, lingüistics.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari