Opinion
Per una senhaletica bilenga dins totas las comunas dals Alps Maritimes (I)
Al començament de l’an 2000, dal temps de mos primiers collectatges m’èro mes en tèsta de far la tièra dal nom occitan de cada comuna dals Alps Maritimes dins un document “Per una senhalètica bilenga dins totas las comunas de las Alps Marítimas” (accent tonic e Alps al feminin d’aquel temps, è).
Quora se parla de l’utilitat dals panèls bilenga de que s’agisse?
S’agisse dal fach d’aver los panèls dal toponimes occitans per cada comuna, a egalitat de tractament de talha de polissa e de supòrt, amb aquel dal toponime francizat o revirat en francés. D’aver los panèls de signalizacion de circulacion bilengas, per dire que la lenga es utila e que sièrve per lo quotidian coma o polèm veire a Baiona per lo centre vila «Mairie/ Mairetat», «Syndicat d’iniciative/ Sindicat d’iniciativa», o Anglet per las direccions «Plages – Plajas», lo nom dal riu, tot ce que tòca a nomenar l’espaci public.
Es, de segur, d’aver lo panèl d’entraia d’aglomeracion tip EB: EB10 per lo panèl d’entraia d’aglomeracion coma l’EB20 per lo panèl de sortia. Mas basta ren per far veire la lenga, autre que per un aspècte anecdotic e quasi folcloric. Coma las estèlas de Vilatge florit. S’agisse d’aver las placas de carrieras bilengas. Es possible, o avèm ja vist e mai o an ja fach en cèrts luecs per l’SNCF amb de garas coma Carcassona e mai de luecs mai pichins coma Esperaza/ Esperasan, Quillan/ Quilhan.
Es important de donar una visibilitat e una identitat a l’endrech, a las gents. Question utilitat se vei qu’es tractat coma segondari perqué son raras las comunas que van mai luènh que lo panèl bilenga. Avèm qualquas comunas que s’engatjan tot en occitan mas son raras, Coarasa, Mentan (mas en ren lo panèl bilenga d’entraia de vila), Lo Plan de La Torre.
Niça, vila granda a de panèls bilengas «Nice» e sota «Nissa» e mai qualquas carrieras amb placas bilengas, mas sovent dins la part anciana (Nissa vièlha), ce que fa pensar que la senhaletica es ren viva levat los luecs dal passat. Parier per Biòt qu’i son solament dins lo centre ancian de placas bilengas. Lo pèjor rèsta coma d’autras comunas que meton de panèls amb l’apelacion «francesa» anciana sota aquela actuala, genre «Avenue Georges Clemenceau» e sota «Ancienne Avenue de la Gare». Bòn dins lo vilatge vièlh cogolinenc una carriera a «rue rompe cul» mas es una de las soletas e es mieg occitan provençal mieg francés, fa gaire clar (patoàs style qué)...
L’iniciativa es quasi totjorn degüa a una persona clau e/o una associacion que sosten aquò. Aviam meme vist, pron rare, per exemple en Vau Naja dins Gard, lo vilatge de Clarençac que las placas de carrieras en occitan dal centre èra fachas amb de tèrra cuecha per l’escòla dal vilatge, sota la placa francesa en metal. Mas èra ren generalizat.
Se vei per exemple perqué los panèls son ren remplaçats, per exemple recentament lo panèl «Venansou’» a partit après la tempèsta Alex en la valaa de Vesubiá. De mencions toristicas de còups desapareisson coma «Siguès lu benvengut» a Canha, l’ai plus vist dspí qu’an fach d’òbras creso ben. Coma per exemple per la supression de las mencions «Benvengut» dins d’encastres comercials coma a l’Intermarché Carrei de Mentan dins l’ascensor o a l’entraia «Benvengut» e a la sortia «A se reveire» per las veituras a Carrefour Lingostière de Niça.
Era tot bèl just lo començament de la mòda dal pegassolet transparent “Vilatge occitan” qu’existia mai dins los Alps Maritimes (l’aviam vist dal costat de Corsèglas e tanben dins qualques vilatges de la valaia de Var e parier dins lo departament de Var). E mai, coma dins d’autres departaments occitans, mas non tant sistematic coma el, dals panèls bilingües de l’amic Fabrici Mauro.
Qué s’es causit coma forma occitana
Qualquas comunas -èran elas que decidian de la forma finala mas l’associacion pagava lo panèl- prepausavan generalament lo nom local (corrècte), «Sant Agne» (per Sant Anh(e)) o «Gòrb» (per Gòrbs) en país mentonasc, Sant Esteve (en Tiniá). Mas d’autras avian pilhat lo nom toscanizat dal temps de Savòia coma “Falcone” per Falicon (question omofonia malastrosa?). D’autras avian provençalizat/ niçardizat e/o per far mai latin/ religiós e que degun lor avia demandat coma l’emblematica tineana “Maria” que lo nom occitan vivaroalpenc tinean real es “Mariá” [ma’rjO], “Lou Moulinet” que lo nom comunal es “Ou mou(r)ignet” (per gardar coma els la grafia mistralenca, (R)o Morinhet en grafia clàssica). O encara amb l’-a finala dal temps que lo nom es en grafia mistralenca (per èstre coërent) e qu’es un -o finala que se ditz localament coma «Lantousca» dal temps que deuria èstre «Lantousco» (vesubian grafia mistralenca) o «Lantosca» (vesubian grafia occitana). D’autras an facha una error e rèsta sus lo panèl coma «Guilhermo» en italicas e polissa mai pichona per «Guilhèumes» [gi’jɛwme(s)] o «Guilhèrmes» [gi’jɛrme(s)] (auta valaia de Var) e mi sembla d’aver vist en passant un novèl panèl «Sant Martin dóu Var» («dóu» francisme fr. «du» per «Sant Martin de Var» forma corrècta, coma se ditz St Laurenç de Var, lo plan de Var, eça.).
D’autras, n’i a, an jamai vorgut aner un panèl bilenga coma Lo Poget Teniers, Còntes [‘kᴐntes], Mentan, Cana, Sant Laurenç de Var o Vilanòva de Lobet... Sensa saber perqué.
Geograficament parlant, ce que s’es fach.
— Cal saber que dins l’arrondiment de Niça i son 88 comunas sus 101 comunas (chifras donaias per l’amic Fabrici) d’aver donat lor acòrdi per plaçar un tal panèl, una majoritat doncas! De mencionar que lo panèl occitan es totjorn plaçat sota lo panèl francés mas semblant per las colors a aquel amb la forma francizaia: de blanc amb un quadre roge.
Per exemple «Lou Sauvé» (Lo Sauve, auta valaa de Var), «Peouno» en italicas e polissa mai pichina (Pèuna), «Lieucho» (Liucha, valaa de Var centrala), «Roubiou» (Robíon, Tiniá), «San Salvaour» (Sant Salvàor de Tiniá), “Ilonso” (Ilònça, Tiniá), “San Marti Vesubio” (Saunt Martin de Vesubiá), “Venansou’ “ (Venançon, Vesubiá).
De còups meme los vilars an un panèl bilenga: Uèls e los sieus vilars “Sou Chaudan” (So Chaudan), “Sou Cros” (So Cròs), “San Jouan la Ribiero” (Sant Joan La Ribiera) coma per lo vilar de Blausasc: La Grava de Blausasc (en italicas)...
Al centre «Gileta», a l’èst: «Castelà» ((R)O Cashtelar), Pelha, Berra.
Al sud: “Nissa” (o Niça), “Villafranca” (Vilafranca)...
Sovent lo panèl quora n’i a qu’un (sovent) es localizat sus lo camin en venent de la còsta o de la grand vila (coma una afirmacion per los sudoccitans, sudistas, mai al sud que se). Quora venètz de la montanha n’i a ren. Levat a Sant Martin de Vesubiá.
Mas ai benlèu vist, comptat sus una man, lo meme panèl en occitan de sortia d’aglomeracion (sabètz la version amb la barra en travèrs per dire que quitatz l’endrech).
E tostemps plaçat sota lo francés, de còups meme encara sota lo panèl de beçonatge amb la tièra de lasdichas vilas, simbolica de dominacion lingüistica obliga! Levat per la comuna de Suspèr, qu’es la soleta d’aver mes lo panèl occitan sus aquel francés. Bòn, la forma corrècta es Suspèr que ven de Ceespèl, mas que la comuna an causit la forma toscana occitanizaia “Souspèr”, brèu.
Quasi tostemps, lo panèl en occitan a la mencion sota de “Countéa/ Countea de Nissa/ Nisso”. De còups lo nom es en italicas e/o mai pichon de talha de polissa en occitan en rapòrt de las letras drechas sus panèl dal nom francizat. De raras coma Coarasa a l’estricte identic dal panèl francés, dins la valaa dal Palhon de Còntes. D’autres cases, rarissimes de panèls bilengas “salvatges” coma lo masatge de “Gourdoulon/ Gourdouloù” dins la valaa de Vesubiá.
De notar que dins l’airal (disputat de còups per la sieu occitanitat eventuala) dal Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd), los panèls son escriches en grafia mistralenca mas avèm “Brehl”, forma estranha per “Brelh” version en grafia occitana. O avèm signalat a de brelhencs pròches de la comuna, mas i es totjorn. Brèu.
— Cal saber que dins l’arrondiment de Grassa, que fa 62 comunas, avèm pas comptat tot mas i son que cèrtas comunas (minoritàrias per pecat) que an un panèl bilenga: “Moans - Sartòu amb la crotz occitana d’un costat e la bandiera provençala de l’autre e mai la placa es de colors aur e sang, quasi parier per “Sant Valier”. De notar parier un panèl toristic en grafia mistralenca “Mandalue la Napoulo” après lo panèl dal nom comunal. Mai classic, la version occitana es en italica e un pauc mai pichona e sota lo panèl dal nom francizat: “Grasse” pi “Grasso”, la mema situacion per «Vènço». Avèm dos còups una autra version per presentar la lenga mas sensa panèl bilenga sota: Canha, panèl solament en francés amb un panèl separat indicant “Benvengut/ BIENVENUE/ Welcome” mas l’ai plus vist (coma al Toit de Var, arrondiment de Niça, es rare mas se fa autra part coma al Plan de la Torre dins Var per exemple). Mas generalament ren, only french and not you, de “Théoule” a “Saint-Laurent-du-Var”. Una lenga senhorea en visibilitat.
Per aver un agach dins los departaments vesins, de notar qu’avèm per exemple un panèl bilenga costat de la Gavotina dals Alps d’Auta Provença a «Barcilouna en Prouvença» sota «Barcelonnette», en vivaroalpenc ubaian grafia mistralenca en venir de daval. Costat de «Saint-Raphaël» e sota «Sant Rafèu» (ok per las doas grafias, cool!), i èra un panèl «Fréjus» e sota un «Freiù» mi sembla mas l’ai plus vist. E mai luènh «Avignon» e sota «Avignoun», «Toulouse» e sota «Tolosa», «La Viladiu del Temple» (polissa mai pichina e en italicas), eça.
Era un document de proposicion a las comunas dal departement. Ligat a de formularis administratius bilengas qu’avio meses en linha en occitan vivaroalpenc e francés. Coma de costuma, aquela trabalh occitanista, siervèt pauc, o ren de tot. Mas avèm poscut veire de pàginas wikipèdia que citavan çai e lai las formas de tal o tal vilatge d’après nòstre trabalh, qualques còups, en mi citant. Alora mi consolèt un pauc. Mas lo site ont èra publicat a cambiat despí un briu e doncas lo ligam es rot. E pi lo temps passant e los aprefondiments arribants, s’amolonant, èra vengut temps d’una mesa a jorn.
De notar que per francizacion cèrtas comunas en lo doblet «sant» e «sent».
Es una iniciativa de senhaletica bilenga que cada comuna de cada airal de lenga minorizaia de França a sovent. Seria ben que cada comuna occitan i pense mas sovent son ren acompanhats e tròban ren facilament las indicacions coma s’organizar. Pasmens remplaçar un panèl vièlh en francés per un nòu amb la version bilingüa còsta qu’una linha de pintura de mai (e per l’occitan sera mai pichon sota, coma sovent).
Per informacion i son agüas de redecopatges de comunas dins lo temps e cal l’aver en tèsta.
Quora se parla de l’utilitat dals panèls bilenga de que s’agisse?
S’agisse dal fach d’aver los panèls dal toponimes occitans per cada comuna, a egalitat de tractament de talha de polissa e de supòrt, amb aquel dal toponime francizat o revirat en francés. D’aver los panèls de signalizacion de circulacion bilengas, per dire que la lenga es utila e que sièrve per lo quotidian coma o polèm veire a Baiona per lo centre vila «Mairie/ Mairetat», «Syndicat d’iniciative/ Sindicat d’iniciativa», o Anglet per las direccions «Plages – Plajas», lo nom dal riu, tot ce que tòca a nomenar l’espaci public.
Es, de segur, d’aver lo panèl d’entraia d’aglomeracion tip EB: EB10 per lo panèl d’entraia d’aglomeracion coma l’EB20 per lo panèl de sortia. Mas basta ren per far veire la lenga, autre que per un aspècte anecdotic e quasi folcloric. Coma las estèlas de Vilatge florit. S’agisse d’aver las placas de carrieras bilengas. Es possible, o avèm ja vist e mai o an ja fach en cèrts luecs per l’SNCF amb de garas coma Carcassona e mai de luecs mai pichins coma Esperaza/ Esperasan, Quillan/ Quilhan.
Es important de donar una visibilitat e una identitat a l’endrech, a las gents. Question utilitat se vei qu’es tractat coma segondari perqué son raras las comunas que van mai luènh que lo panèl bilenga. Avèm qualquas comunas que s’engatjan tot en occitan mas son raras, Coarasa, Mentan (mas en ren lo panèl bilenga d’entraia de vila), Lo Plan de La Torre.
Niça, vila granda a de panèls bilengas «Nice» e sota «Nissa» e mai qualquas carrieras amb placas bilengas, mas sovent dins la part anciana (Nissa vièlha), ce que fa pensar que la senhaletica es ren viva levat los luecs dal passat. Parier per Biòt qu’i son solament dins lo centre ancian de placas bilengas. Lo pèjor rèsta coma d’autras comunas que meton de panèls amb l’apelacion «francesa» anciana sota aquela actuala, genre «Avenue Georges Clemenceau» e sota «Ancienne Avenue de la Gare». Bòn dins lo vilatge vièlh cogolinenc una carriera a «rue rompe cul» mas es una de las soletas e es mieg occitan provençal mieg francés, fa gaire clar (patoàs style qué)...
L’iniciativa es quasi totjorn degüa a una persona clau e/o una associacion que sosten aquò. Aviam meme vist, pron rare, per exemple en Vau Naja dins Gard, lo vilatge de Clarençac que las placas de carrieras en occitan dal centre èra fachas amb de tèrra cuecha per l’escòla dal vilatge, sota la placa francesa en metal. Mas èra ren generalizat.
Se vei per exemple perqué los panèls son ren remplaçats, per exemple recentament lo panèl «Venansou’» a partit après la tempèsta Alex en la valaa de Vesubiá. De mencions toristicas de còups desapareisson coma «Siguès lu benvengut» a Canha, l’ai plus vist dspí qu’an fach d’òbras creso ben. Coma per exemple per la supression de las mencions «Benvengut» dins d’encastres comercials coma a l’Intermarché Carrei de Mentan dins l’ascensor o a l’entraia «Benvengut» e a la sortia «A se reveire» per las veituras a Carrefour Lingostière de Niça.
Era tot bèl just lo començament de la mòda dal pegassolet transparent “Vilatge occitan” qu’existia mai dins los Alps Maritimes (l’aviam vist dal costat de Corsèglas e tanben dins qualques vilatges de la valaia de Var e parier dins lo departament de Var). E mai, coma dins d’autres departaments occitans, mas non tant sistematic coma el, dals panèls bilingües de l’amic Fabrici Mauro.
Qué s’es causit coma forma occitana
Qualquas comunas -èran elas que decidian de la forma finala mas l’associacion pagava lo panèl- prepausavan generalament lo nom local (corrècte), «Sant Agne» (per Sant Anh(e)) o «Gòrb» (per Gòrbs) en país mentonasc, Sant Esteve (en Tiniá). Mas d’autras avian pilhat lo nom toscanizat dal temps de Savòia coma “Falcone” per Falicon (question omofonia malastrosa?). D’autras avian provençalizat/ niçardizat e/o per far mai latin/ religiós e que degun lor avia demandat coma l’emblematica tineana “Maria” que lo nom occitan vivaroalpenc tinean real es “Mariá” [ma’rjO], “Lou Moulinet” que lo nom comunal es “Ou mou(r)ignet” (per gardar coma els la grafia mistralenca, (R)o Morinhet en grafia clàssica). O encara amb l’-a finala dal temps que lo nom es en grafia mistralenca (per èstre coërent) e qu’es un -o finala que se ditz localament coma «Lantousca» dal temps que deuria èstre «Lantousco» (vesubian grafia mistralenca) o «Lantosca» (vesubian grafia occitana). D’autras an facha una error e rèsta sus lo panèl coma «Guilhermo» en italicas e polissa mai pichona per «Guilhèumes» [gi’jɛwme(s)] o «Guilhèrmes» [gi’jɛrme(s)] (auta valaia de Var) e mi sembla d’aver vist en passant un novèl panèl «Sant Martin dóu Var» («dóu» francisme fr. «du» per «Sant Martin de Var» forma corrècta, coma se ditz St Laurenç de Var, lo plan de Var, eça.).
D’autras, n’i a, an jamai vorgut aner un panèl bilenga coma Lo Poget Teniers, Còntes [‘kᴐntes], Mentan, Cana, Sant Laurenç de Var o Vilanòva de Lobet... Sensa saber perqué.
Geograficament parlant, ce que s’es fach.
— Cal saber que dins l’arrondiment de Niça i son 88 comunas sus 101 comunas (chifras donaias per l’amic Fabrici) d’aver donat lor acòrdi per plaçar un tal panèl, una majoritat doncas! De mencionar que lo panèl occitan es totjorn plaçat sota lo panèl francés mas semblant per las colors a aquel amb la forma francizaia: de blanc amb un quadre roge.
Per exemple «Lou Sauvé» (Lo Sauve, auta valaa de Var), «Peouno» en italicas e polissa mai pichina (Pèuna), «Lieucho» (Liucha, valaa de Var centrala), «Roubiou» (Robíon, Tiniá), «San Salvaour» (Sant Salvàor de Tiniá), “Ilonso” (Ilònça, Tiniá), “San Marti Vesubio” (Saunt Martin de Vesubiá), “Venansou’ “ (Venançon, Vesubiá).
De còups meme los vilars an un panèl bilenga: Uèls e los sieus vilars “Sou Chaudan” (So Chaudan), “Sou Cros” (So Cròs), “San Jouan la Ribiero” (Sant Joan La Ribiera) coma per lo vilar de Blausasc: La Grava de Blausasc (en italicas)...
Al centre «Gileta», a l’èst: «Castelà» ((R)O Cashtelar), Pelha, Berra.
Al sud: “Nissa” (o Niça), “Villafranca” (Vilafranca)...
Sovent lo panèl quora n’i a qu’un (sovent) es localizat sus lo camin en venent de la còsta o de la grand vila (coma una afirmacion per los sudoccitans, sudistas, mai al sud que se). Quora venètz de la montanha n’i a ren. Levat a Sant Martin de Vesubiá.
Mas ai benlèu vist, comptat sus una man, lo meme panèl en occitan de sortia d’aglomeracion (sabètz la version amb la barra en travèrs per dire que quitatz l’endrech).
E tostemps plaçat sota lo francés, de còups meme encara sota lo panèl de beçonatge amb la tièra de lasdichas vilas, simbolica de dominacion lingüistica obliga! Levat per la comuna de Suspèr, qu’es la soleta d’aver mes lo panèl occitan sus aquel francés. Bòn, la forma corrècta es Suspèr que ven de Ceespèl, mas que la comuna an causit la forma toscana occitanizaia “Souspèr”, brèu.
Quasi tostemps, lo panèl en occitan a la mencion sota de “Countéa/ Countea de Nissa/ Nisso”. De còups lo nom es en italicas e/o mai pichon de talha de polissa en occitan en rapòrt de las letras drechas sus panèl dal nom francizat. De raras coma Coarasa a l’estricte identic dal panèl francés, dins la valaa dal Palhon de Còntes. D’autres cases, rarissimes de panèls bilengas “salvatges” coma lo masatge de “Gourdoulon/ Gourdouloù” dins la valaa de Vesubiá.
De notar que dins l’airal (disputat de còups per la sieu occitanitat eventuala) dal Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd), los panèls son escriches en grafia mistralenca mas avèm “Brehl”, forma estranha per “Brelh” version en grafia occitana. O avèm signalat a de brelhencs pròches de la comuna, mas i es totjorn. Brèu.
— Cal saber que dins l’arrondiment de Grassa, que fa 62 comunas, avèm pas comptat tot mas i son que cèrtas comunas (minoritàrias per pecat) que an un panèl bilenga: “Moans - Sartòu amb la crotz occitana d’un costat e la bandiera provençala de l’autre e mai la placa es de colors aur e sang, quasi parier per “Sant Valier”. De notar parier un panèl toristic en grafia mistralenca “Mandalue la Napoulo” après lo panèl dal nom comunal. Mai classic, la version occitana es en italica e un pauc mai pichona e sota lo panèl dal nom francizat: “Grasse” pi “Grasso”, la mema situacion per «Vènço». Avèm dos còups una autra version per presentar la lenga mas sensa panèl bilenga sota: Canha, panèl solament en francés amb un panèl separat indicant “Benvengut/ BIENVENUE/ Welcome” mas l’ai plus vist (coma al Toit de Var, arrondiment de Niça, es rare mas se fa autra part coma al Plan de la Torre dins Var per exemple). Mas generalament ren, only french and not you, de “Théoule” a “Saint-Laurent-du-Var”. Una lenga senhorea en visibilitat.
Per aver un agach dins los departaments vesins, de notar qu’avèm per exemple un panèl bilenga costat de la Gavotina dals Alps d’Auta Provença a «Barcilouna en Prouvença» sota «Barcelonnette», en vivaroalpenc ubaian grafia mistralenca en venir de daval. Costat de «Saint-Raphaël» e sota «Sant Rafèu» (ok per las doas grafias, cool!), i èra un panèl «Fréjus» e sota un «Freiù» mi sembla mas l’ai plus vist. E mai luènh «Avignon» e sota «Avignoun», «Toulouse» e sota «Tolosa», «La Viladiu del Temple» (polissa mai pichina e en italicas), eça.
Era un document de proposicion a las comunas dal departement. Ligat a de formularis administratius bilengas qu’avio meses en linha en occitan vivaroalpenc e francés. Coma de costuma, aquela trabalh occitanista, siervèt pauc, o ren de tot. Mas avèm poscut veire de pàginas wikipèdia que citavan çai e lai las formas de tal o tal vilatge d’après nòstre trabalh, qualques còups, en mi citant. Alora mi consolèt un pauc. Mas lo site ont èra publicat a cambiat despí un briu e doncas lo ligam es rot. E pi lo temps passant e los aprefondiments arribants, s’amolonant, èra vengut temps d’una mesa a jorn.
Comuna (nom occitan francizat e forma oficiala per l’administracion de França) | Comuna Occitan niçard, alpenc o provençal, nom local amb varianta istorica o d’apellacion Atencion, pilharem los noms locals per exemple per “Sauze/ Je vais à Sauze” se ditz “Lo Sauve/ Vau au Sauve”, serà la forma que comptarà, mentre qu’a Pèonas se ditz “Lo Saue/ Vau ar Saue”. Parier a Niça per «Nice” se ditz Nissa/ Niça, forma que comptarà, mas a Grassa se ditz [‘nisO] (gr. mistr. Niço) | Noms dals abitants (los x-encs/eses/asques...) De còups lo sufix es francizat “-oa” < fr. “-ois” e s’es perdut lo sufix occitan, doncas avèm ren ausat rebastir un sufix, avèm solament prepausat una forma amb asterisca. S’avètz d’infos sio interessat | Airal dialectal vivaroalpenc/ gavòt ò provençau ò niçard/ nissart (e precisions) | |
en grafia occitana (en foncion de la realizacion locala) | en grafia mistralenca (escritura basaia sus lo francés escrich e tanben en foncion de la prononciacion locala) | 1era linha grafia occitana 2nda linha grafia mistralenca Se blanc, dobtes o impossible de determinar Se un solet = idem en grafia occitana e mistralenca | ||
Aiglun | Aiglun | Eiglù | Leis aiglunencs mistr. leis eiglunenc | Zòna de reculaa dau vivaroaupenc |
Amirat | Amirat | Amirà | vivaroalpenc “en ca” de la valaa d’Esteron | |
Andon | Andon | Andoun | “Provençau maritime preaupenc”, qualquas traças de reculaa dau vivaroaupenc | |
Antibes | Antíbol | Antibou | Li(s) antibolencs Li(s) antiboulenc (possible «li tiborencs/ tibourenc) | Provençau maritime |
Ascros | Als Cròcs/ Los Cròcs | As Cros/ Lous Cros | Soi/ Loi croquenches Soui/ Loui crouquinches (sufix -ench alpenc) | Vivaroalpenc “en ca” de la valaa d’Esteron |
Aspremont | Aspremont, Aspermont | Aspremount, Aspermount | Li aspremontans Li aspremountan | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Auribeau-sur-Siagne | Auribèu | Auribèu | Provençau maritime | |
Auvare | Auvara | Auvaro | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var | |
Bairols | Bairòls | Boirouòs | Loi/Lei bairolencs Loui/Lei boiroulencs | Vivaroalpenc tinean |
Le Bar-sur-Loup | So Barn | Sou Barn | Sei aubarnencs Sei aubarnenc(s) (iatus acceptat) | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Beaulieu-sur-Mer | Beuluec | Beuluec | Li berlugans Li berlugan (la forma berlugan, normala de derivacion es l’anciana forma dal vilatge Berluec devengut Beuluec) | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Beausoleil (comuna recenta d’uns afirmèron qu’i èra ren de forma locala mas avèm sentit, aquesta forma conformament a la fonetica occitana a mai, veire Beuluec < Berlugan) | Bersorelh | Bersourelh Bersourei | (R)i bersorelhencs I bersoureienc | vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat (ancian quartier d’A Torbia) |
Belvédère | Barver | Barver | Li barverencs | Vivaroalpenc “en ca” vesubian |
Bendejun | Bendejun | Bendejun | Li bendejuniers | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
Berre-les-Alpes | Berra | Berra | Li berrencs | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
Beuil | Buelh | Buelhe, Buèly(e) [bɥ’eʎ] | Los bulhencs Lous buliencs | Vivaroalpenc dal país bulhienc |
Bézaudun-les-Alpes | Beudun | Beudù | L(e)i Beudunencs L(e)i beudunenc(s) | Zòna de reculaa dau vivaroaupenc |
Biot | Biòt | Biot | Lei biotencs Lei bioutenc | Provençau maritime |
Blausasc | Blausasc | Blausasc | Li blausasquiers | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
La Bollène-Vésubie | La Bolèna | La Bouleno | Lei/ Loi bolenascs Lei/ Loui bolenascs [bule’nasks] e òc [sks] | Vivaroalpenc “en ca” vesubian |
Bonson | Bonson | Bounsoù | Sei bonsonencs/ Sei bonsolencs; Sei bounsounencs/ Sei bounsoulencs | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Bouyon | Bolhon | Bouihoù | Sei bolhonencs Sei bouihounenc(s) | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Breil-sur-Roya | Commune de langue ligurienne alpine (non occitane) | Briei | (R)i briïenqui/ briïenchi | Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd) |
Briançonnet | Briançon | Briançoù | Lei ... | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Le Broc | Lo Bròc | Lou Broc | Sei broquencs Sei brouquenc(s) | Vivaroalpenc “en ca” de la bassa valaa de Var |
Cabris | Càbris | Cabri | Lei/ Sei .... | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Cagnes-sur-Mer | Canha (de mar) | Cagno, Cagna (de mar) | L(e)i canhencs L(e)i cagnenc | Provença istorica, provençau maritime a Canha, mas niçard periferic au Cròs de Canha (dimenge, li pichons...) |
Caille | Calha | Caiho | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) | |
Cannes | Cana (en vivaroalpenc de l’èst se ditz “Cànoa”, semblant a d’un temps “Mànoa” forma arc. de Mana 04) | Cano | Lei canencs Lei canenc | Provençau maritime (país de Cana) |
Le Cannet | Lo Canet e Ròcavila | Lou Canet e Rocovilo | Lei canetans (e lei *rocavilés Lei canetan e lei *roucavilés) | Provençau maritime preaupenc (país de Cana) |
Cantaron | Cantaron | Cantaroun | Li cantaroniers Li cantarounié | Zòna de reculaa dal vivaroalpenc, “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Cap-d’Ail | Caboalh ò Cau d’Ai ò (R)A Bagairea | Caboualh Ò Cau d’Ai ò A Bagairea | I cau d’aiencs I cau d’aienc ò I bagairencs I bagairenc | vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat (ancian quartier d’A Torbia) |
Carros | Carròs (n.b.: lo cronicaire Joan Badat (1516-1567) li balha a l’epòca lo nom de: "Chauròls") | Carrouòs | S(e)i/ L(e)i carrossencs S(e)i/ L(e)i carroussenc(s) | Vivaroalpenc “en ca” de la bassa valaa de Var |
Castagniers | Castanhiers | Castagnié | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) | |
Castellar | (Ro) Castelar/ Cashtelar | (Ou) Cashtelà | (R)I cashtelarencs | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Castillon | Castilhon | Castilhoun | (R)E castilhonencs E castilhounencs | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Caussols | Caussòu | Caussòu | Provençau maritime preaupenc | |
Châteauneuf-Grasse | Casteunòu de Grassa | Casteunòu de Grasso | Lei Casteunovencs Lei Casteunouvenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Châteauneuf-Villevieille | Casternòu Vilavielha ò Casternòu de Còntes ò Casternòu la Madòna | Casternòu Vilavielha o Casternòu de Contes o Casternòu la Madona | Li madonencs Li madounencs | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
Châteauneuf-d’Entraunes | Chasternòu d’Entraunas ò Casternòu | Chasternòu d’Entròunos o Casternòu | Los c(h)asternovencs Lous c(h)asternouvencs | Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var) |
Cipières | Cipiera | Cipiero | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) | |
Clans | Clanç | Clans | Lei clanciers Lei clansiers (ò li lops malgrat lo blason) | Vivaroalpenc tinean |
Coaraze | Coarasa | Couarasa | Si coarasiers Si couarasiers | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
La Colle-sur-Loup | Sa Còla de Lop | Sa Couòlo de Loup | Sei colencs Sei coulenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Collongues | Colòngas | Coulongo | Sei colongins Sei couloungin(s) | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Colomars | Colomars | Couloumars | Li cormarsiers Li courmassié | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Conségudes | Conseguás | Counseguò | Li/ Si consegüans Li/ Si counseguhan(s) | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Contes | Còntes | Contes | Li conteses Li counteses | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
Courmes (pensar al diminutiu d’un luec vesin Courmettes) | Cormes (vesin Cormetei) | Courme (vesin Courmetei) | Lei/ sei cormencs Lei/ sei courmenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Coursegoules | Corsèglas | Coussèglos | Sei corsegolencs Sei coussegoulencS (dans cette partie de la Provence ont dit les S de pluriel !) | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
La Croix-sur-Roudoule | La Crotz de Rodola | La Crous de Roudoulo | Lei/ Loi crosencs Lei/ Loui crousenc(s) | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var |
Cuébris | Cuèbris | Cuèbri | Sei cuebrencs | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Daluis | Daluís | Daluís | Lo/ Lei daluissons Loui/ lei daluissouns | Vivaroalpenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes) |
Drap | Drap | Drap | Li drapencs Li drapenc | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Duranus | Duranús | Duranús | Si/ Li duranussiers | Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá |
Entraunes | Entraunas | Entròunos | Los entraunencs Lous entraunencs | Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var) |
L’Escarène | L’Escarea | L’Escarea | Lis escareasques (ancianament los escareasques/ lous escareasques) | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
Escragnolles | Escranhòlas | Escragnolo | Lei(s) ... | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Èze | Esa | Esa | Lei(s) esascs Lei(s) esasc(s) (article estonant mas es ren de provençal) | vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat (Esa-Torbia- Laguet) |
Falicon | Falicon | Falicoun | Li faliconiers Li falicounié (Castellana) ò Li faliconencs Li falicounenc (Tornier) | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Les Ferres | Sei Ferres | Sei Ferre | Sei ferrencs Sei ferrenc(s) | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
Fontan | Commune de langue ligurienne alpine (non occitane) | Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd) | ||
Gars | Gars | Gar | Lei garcencs Lei garsenc(s) | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
Gattières | Gatièras | Gatièra, Gatièro | Li gatierencs Li gatierenc | Limite entre provençal maritime e niçard (regularizacions: dimenge, li pichons...) |
La Gaude | La Gauda | La Gauda, La Gaudo | Li gaudalencs Li gaudalenc | Provençau maritime (bassa valada de Var) |
Gilette | Gileta | Gilèta | Sei giletans Sei giletan | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Gorbio | Gòrbs [‘gwᴐs] | Gouò(s) | (R)As gorbarins As gourbarins (es “(r)as”; “(r)is” non s’emplega | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Gourdon | Gordon | Gourdoun | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) | |
Grasse | Grassa | Grasso | Sei grassencs Sei grassenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Gréolières | Greulierai | Greulierei | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) | |
Guillaumes | Guilhèumes/ Guilhèrmes (fòra vila) | Guihèume/ Guihèrme (hors ville) | Lei/ loi guilheumencs Lei/ loui guiheumenc(s) | Vivaroaupenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes) |
Ilonse | Ilònça | Ilonso | Los ilonçencs Lous ilounsencs | Vivaroalpenc tinean |
Isola | Líusola (rare Líusol) | Líusoulo (rare Líusou) | Los liusolencs Lous liusoulencs | Vivaroalpenc tinean |
Lantosque | Lantosca | Lantousco | Li lantosquiers Li lantousquiers | Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá |
Levens | Levenç | Leven(s) | Si levençans Si levensa(n)s | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país levençan) |
Lieuche | Liucha | Liucho | Los/lei liuchencs Lous/lei liuchencs | Vivaroaupenc dau centre de la valaa de Var |
Lucéram | Luceram | Luceram, Luceran | Los luceramencs Lous luceramencs | Vivaroalpenc “en ca” dals Palhons |
Malaussène | Malaussena | Malausseno | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var | |
Mandelieu-la-Napoule | Mandaluec la Napola | Mandaluec la Napoulo | Provençau maritime (país de Cana) | |
Marie | Mariá | Mariò | Los mariòls Lous mariols (rien à voir avec le même mot français, ici c’est de la langue d’Oc !) | Vivaroalpenc tinean |
Le Mas | Lo Mas | Lou Mas | Lei massencs Lei massenc(s) | Zòna de reculaa dau vivaroaupenc |
Massoins | Massoins | Massoui(ns) | Sei/ Lei massoinencs Sei/ lei massouinencs | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var |
Menton | Mentan | Mentan | (R)U mentonasques U mentounasque | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Mouans-Sartoux | Moans e Sartòu | Mouans e Sartòu | Lei moansencs Lei mouansenc | Provençau maritime (país de Grassa) |
Mougins | Mogins | Mougin | Provençau maritime (país de Cana) | |
Moulinet | (Ro) Morinhet | (Ou) Mourignet | (R)i morinhencs i mou(r)ignencs | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Les Mujouls | Lei Mújols | Lei Mujou | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron | |
Nice | Nissa/ Niça | Nissa | Lu nissarts Lu nissart | Niçard de Babasoc (lu pichoi, diménegue...) e niçard periferic (li pichons, diminge...) |
Opio | Úpia | Upi | Leis upians Leis upian | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Pégomas | Pegomàs | Pegoumàs | Lei ... | Provençau maritime (país de Grassa) |
Peille | Pelha | Pelha | (R)i pelhascs/ pelhasques [pe’jasks] [pe’jaskes] 2 possibles | vivaroalpenc “en ca” entre valaia dar Palhon de Pelha e dar país suspelomentonasc |
Peillon | Pelhon | Pelhoun | Li pelhonencs Li pelhounenc(s) | vivaroalpenc “en ca” de la valaia dau Palhon de Pelha |
La Penne | La Pena | La Peno | Loi/ lei ... | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
Péone | Pèona [‘pɛwnᴐ] | Pèuno | Los peunencs Lous peunencs | Vivaroalpenc (entre auta valaa de Var e país de Buelh) |
Peymeinade | Peimainada | Peimeinado | Lei ... | Provençau maritime (país de Grassa) |
Pierlas | Pièrlas | Pièrlos | Los/Lei pierlencs Lous/lei pierlencs | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh) |
Pierrefeu | Peirafuec | Peirafuec | S(e)i peirafuguenches (sufix -ench) | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
Puget-Rostang | Lo Poget (de) Rostanh | Lou Poget (de) Roustan | Lei pogetans | |
Puget-Théniers | Lo Poget Teniers/ Lo Poget de Tiniá | Lou Pouget (de) Tenié(s) | Lei pogetans Lei pougetan(s) | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (ancianament dau país tinean) |
Revest-les-Roches | So Revèst dei Ròcas ò So Revèst d’Esteron | Sou Revèst dei Roco o Sou Revèst d’Esteroù | S(e)i/ L(e)i revestencs S(e)i/ L(e)i revestenc(s) | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
Rigaud | Rigaud | Rigaut | Lei ... | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh) |
Rimplas | Rimplàs/ Rimplaç | Rimplàs | Los/ lous ... | Vivaroalpenc tinean |
Roquebillière | Rocabilhera/ Recabilhera | Roucabilhero, Recabilhero | Li Rocabilherencs Li Roucabilherencs | Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá |
Roquebrune-Cap-Martin | Ròca/ Reca bruna ò Ròca bruna- Cab Martin | Roca/ Reca bruna o Roca bruna- Cab Martin | (R)u rocabrunasques U roucabrunasque | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Roquefort-les-Pins | Rocafòrt ò Recafòrt | Roucafouòrt | Lei/ sei ... | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Roquesteron | Ròca Esteron ò Roquesteron ò Sa Ròca ò Sa Ròca de Savòia | Rouquesterou(n) o Sa Roco o Sa Roco de Savoio | Si rocairòus Si rouqueiròu(s) | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
Roquestéron-Grasse > La Roque en Provence | Roquesteron ò Sa Ròca ò Sa Ròca de França | Rouquesterou(n) o Sa Roco de Franço | Si rocairòus Si rouqueiròu(s) | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
La Roquette-sur-Siagne | La Roqueta de Sianha | La Rouqueto de Siagno | Lei roquetans Lei rouquetan | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
La Roquette-sur-Var | Sa Roqueta de Var | Sa Rouqueta de Var | Si/ Li roquetans Si/ Li rouquetan(s) | Vivaroalpenc “en ca” de la bassa valaa de Var |
Roubion | Robíon | Roubiu | Los robionencs Lous roubiounencs | Vivaroalpenc tinean |
Roure | Rora | Rouro | Los rorencs Lous rourencs | Vivaroalpenc tinean |
Le Rouret | Lo Roret ò Bergier | Lou Rouret o Bargié | Provençau maritime (país de Grassa) | |
Sainte-Agnès | Sant Anh(e) | Sant Agne | I santanhesques I santagnesques | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Saint-André-de-la-Roche | Sant Andriu | Sant Andriu | Li santandreencs/ Li santandrivencs Li santandreenc/ Li santandrivenc | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Saint-Antonin | Sant Antonin | Sant Antounì | Lei santantonencs Lei santantonenc(s) | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Saint-Auban | Sant Auban | Sant Auban | Lei santaubanencs Lei santaubanenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Saint-Blaise | Sant Blai | Sant Blai | Si/Li santblaiencs | Zòna de reculaa dau vivaroaupenc |
Saint-Cézaire-sur-Siagne | Sant Ciari | Sant Ciari | Lei santciarencs Lei santciarenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Saint-Dalmas-le-Selvage | Sant Darmàs/ Darmatz lo Servatge | Sant Darmàs lou Servage | Los santdarmassiers Lous santdarmassiers | Vivaroalpenc tinean |
Saint-Étienne-de-Tinée | Sant Esteve de’n Tiniá | Sant Esteve d’en Tignò | Los estèves Lous estèves | Vivaroalpenc tinean |
Saint-Jean-Cap-Ferrat | Sant Joan dau Cau (Ferrat) | Sant Jouan dóu Cau (Ferrat) | Li santjoanencs Li santjouanenc | “Niçard de li còli” (corona niçardofòna) |
Saint-Jeannet | Sant Joanet | Sant Jouanet | L(e)i santjoanencs L(e)i santjouanenc | niçard periferic (regularizacions: dimenge, li pichons...) |
Saint-Laurent-du-Var | Sant Laurenç de Var | Sant Laurens de Var | Li laurencins Li laurensin | niçard periferic (regularizacions: dimenge, li pichons...) |
Saint-Léger | Sant Leugier | Sant Leugié | Lei santlogierons Lei santlogierouns | Vivaroaupenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes) |
Saint-Martin-d’Entraunes | Sant Martin d’Entraunas | Sant Martin d’Entròunos | Los santmartinencs Lous santmartinencs | Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var) |
Saint-Martin-du-Var | Sant Martin de Var | Sant Martin de Var | Lei santmartinencs Lei santmartinenc | Enclava, a caval entre provençal e niçard (-t finala de particip passat non dicha, article “lei”) |
Saint-Martin-Vésubie | Sant Martin (de) Vesubiá ò Sant Martin de Lantosca | Saun Martì (de) Vesubiò o Saun Martì de Lantousco | Li/ los saumartinencs li/ lous saumartinencs | Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá. Mèfi: particularitat “sau(nt)” e non “sant” |
Saint-Paul | Sant Pau(l) | Sant Pau | Lei/ sei santpaulencs Lei/ sei sanpaulenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Saint-Sauveur-sur-Tinée | Sant Sarvàor | Sant Sarvòu(r) | Los blavets Lous blavets (lo nom “los santsarvaurnins” es gaire usitat) | Vivaroalpenc tinean |
Saint-Vallier-de-Thiey | Sant Vallier de Tèlh | Sant Valier de Tei | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) | |
Sallagriffon | Salagrifon | Salagrifoù | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron | |
Saorge | Commune de langue ligurienne alpine (non occitane) | Saëj (grafia genovesa)/ Saeudj/ Saeuch (mistralenca) | U saëjin/ ou saeudjin | Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd) |
Sauze Hameau: La Selve | Sauve Escart: La Seuva | Sauve Escart: La Seuvo | Los Sauverons Lous Sauverouns Escart: Los Seuvetans Lous Seuvetans | Vivaroaupenc de l’auta valaa de Var (país de Guilhèumes) |
Séranon | Seranon | Seranoun | Lei/ sei ... | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Sigale | Sigala ò Sijala | Sigalo o Sijalo | Lei/ Sei sigalencs Lei/ Sei sigalenc | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Sospel | Suspèr (forma reala autentica < de Ceespèl) | Susper | (R)E susperencs | vivaroalpenc maritime “en ca” dau país suspelomentonasc |
Spéracèdes | Las Perascedas | Las Perascèdo | Leis lasperascedencs Leis lasperascedenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Théoule-sur-Mer | Tèula | Tèulo | Lei ... | Provençau maritime (país de Cana) |
Thiéry | Tièri | Tièri | Sei tierencs Id | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh) |
Le Tignet | Lo Tinhet | Lou Tignet | Lei ... | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Toudon | Todon | Toudoù | Si todonencs Si todolencs; Si toudounencs Si toudoulencs | Vivaroaupenc “en ca” d’Esteron |
Touët-de-l’Escarène | Toet ò Lo Toet de Braus ò Lo Toet de Palhons | Touet o Lou Touet de Braus o Lou Touet de Palhouns | Li toascs Li touascs | vivaroalpenc “en ca” dal Palhon de Pelha |
Touët-sur-Var | Lo Toit ò Lo Toit de Buelh | Lou Toui o Lou Toui de Buelh | Lei toetans Lei touetan(s) | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh) |
La Tour | La Torre | La Tourre | L(e)i Torriers L(e)i Tourriers | Vivaroalpenc tinean |
Tourette-du-Château | Torreti de’n Casteu Ò Torreti d’Esteron | Tourreti de’n Casteu | S(e)i/ L(e)i Torretans S(e)i/ L(e)i Tourretans | Vivaroalpenc “en ca” d’Esteron |
Tournefort | Tornafòrt | Tournafouòrt | Vivaroalpenc tinean | |
Tourrette-Levens | Torreti de Levenç | Tourreti (de) Levens | Si torretans Si tourretan(s) | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país levençan) |
Tourrettes-sur-Loup | Torretai | Tourretei | S(e)i/ L(e)i Torretans S(e)i/ L(e)i Tourretans | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
La Trinité | La Ternitat ò La Ternitat Victor | La Ternità o La Ternità Vitour | Li ternitaris Li ternitari | Niçard periferic |
La Turbie | (R)A Torbia/ (R)A Turbia | A Tourbia/ A Turbia | (R)I turbiascs I turbiasc(s) | vivaroalpenc maritime “en ca” o País mentonasc alargat |
Utelle | Uel(h)s | Uels | Si(s) uelencs Id | Vivaroalpenc “en ca” de Vesubiá |
Valbonne | Vauboa (sensa n coma L’Escarea!) | Vauboua | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) | |
Valdeblore | Val de Blora | Val de Blouro | Los valdeblorencs Lous valdeblourencs | Vivaroalpenc tinean |
Valderoure | Vau de Rora | Vau de Rouro | ||
Vallauris | Valàuria | Valauri | Lei valaurians Lei valaurian | Provençau maritime |
Venanson | Venançon | Venansoù | Loi cugulets Loui cugulés | Entre vivaroalpenc tinean e vesubian |
Vence | Vença | Venço | Sei vencencs Sei vencenc | Provençau maritime preaupenc (país de Grassa) |
Villars-sur-Var | Vilar ò Lo Vilar de Var ò Lo Vilar de Buelh | Vilar ò Vilar de Var ò Vilar de Buelh | S(e)i/ L(e)i Vilarencs S(e)i/ L(e)i Vilarenc(s) | Vivaroalpenc dau centre de la valaa de Var (país de Buelh) |
Villefranche-sur-Mer | Vilafranca | Vil(l)afranca | Li vilafranquiers Li vilafranquié | Niçard |
Villeneuve-d’Entraunes | Vilanòva d’Entraunas | Vilanouòvo d’Entròunos | Los vilanovencs Lous vilanouvencs | Vivaroaupenc entraunenc (auta valaa de Var) |
Villeneuve-Loubet | Vilanòva Lobet | Vilanouòvo Loubet | Lei vilanovencs Lei vilanouvenc | Provençau maritime |
La Brigue | Commune de langue ligurienne alpine (non occitane) | Ra Briga | I brigaschi | Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd) |
Tende | Commune de langue ligurienne alpine (non occitane) | Tenda | I tendaschi | Genovés montanhòl Roiasc, partia francesa (nòrd) |
De notar que per francizacion cèrtas comunas en lo doblet «sant» e «sent».
Es una iniciativa de senhaletica bilenga que cada comuna de cada airal de lenga minorizaia de França a sovent. Seria ben que cada comuna occitan i pense mas sovent son ren acompanhats e tròban ren facilament las indicacions coma s’organizar. Pasmens remplaçar un panèl vièlh en francés per un nòu amb la version bilingüa còsta qu’una linha de pintura de mai (e per l’occitan sera mai pichon sota, coma sovent).
Per informacion i son agüas de redecopatges de comunas dins lo temps e cal l’aver en tèsta.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Adieu Laurenç,
Per tos quauques traucs: "los" èra encara coneissut a Liucha, esitacion emb "lei" coma tot lo ròdol.
Per Sant-Cesari: lei Sant-Cearencs. [sã sjar'eŋk]
Viva
La toponimia occitana, ipèrlocalitzada de per natura, en situacion de pèrda de l'oralitat populara en entorn general francés vesedor e ausidor, pausa le problèma de la grafia e de la sia fonetica, destinada a un bèll public mai o mens, e mai non-iniciat, e torna benlèu a mètre en causa las certitudes occitanistas installadas.
Quinas son l'amira e la portada d'una senhalizacion bilingüa, al delai d'un testimoniatge blosoment vesedor?
Per una senhaletica monolenga occitana dins totas las comunas del tèrç sud de l'estat francés… En Euskadi, la senhaletica es en euskara. En Catalonha, la senhaletica en en catalan. En Alamanha, es en alamand. Alara qué ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari