Me pensavo que la frontiera entre lo mentonasc, qu’es un gavòt amb quauquas influéncias de genovés, era sus lo flume que sembla èstre sensa nom que passa sota los pònts Sant Loís e Sant Ludovic, entre Mentan e los quartiers campanhòls oèst sus la comuna de Ventimilha. Mentan era dau Principat de Mónego de facto fint a 1848 e de jure fint a 1861. Pi, quora an plus volgut dau prince (ni volgut de la republica de Gènoa), an passat sota protectorat savoiard. Pi Napoleon III a manobrat per recuperar Mentan e Recabruna un an après la Contea de Niça.
 
Mas sus lo merchat de Vintimilha, de monde me diguèron que la lenga de Ventimilha era mai pròcha de l’occitan que dau genovés. A Ospedale (nom que ven d’un espital sembla), que parlavan coma de tendasc.
 
En la vila de las pòrtas pintaas ero estat comprés en parlant de defici (molin d’òli) amb de deficiers que m’an dich tanben que parlan pas genovés. Vau parlar dals Grimadi, dau vilatjon de Grimadi e de “l’òme” de Mentan qu’es puslèu una Dama.
 
(de seguir) 
 
 
 

---

* “Bauces rosses” en occitan aupenc mentonasc, “Balzi rossi” en ventimilhós.