capçalera campanha

Opinion

Rensalvatjar en Occitània

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Avèm una associacion occitana plan activa que trabalha per salvatjariás de parts de nòstre país. Es l’ASPAS, situada a Crest dins lo Valentinés en Daufinat occitan. Creèron en 2012, la primièra resèrva occitana de vida salvatge al còr del massís boscós a la biodiversitat excepcionala del Grand Barri, entre lo massís de Vercòrs e lo riu Rieu Sec. Seguisson las practicas de rensalvatjament[1] o de renaturalizacion per restaurar e protegir los ecosistèmas per de procèsses naturals per aumentar la biodiversitat e arribar a una autoregulacion naturala. Per exemple, la reintroduccion de grands erbivòrs permet de controlar los abosquiments, de disseminar las granas, e de crear las pradarias naturalas, que son d’ecosistèmas rics e captators CO2. Par regular tot aquò, la proteccion o la reintroduccion de grands mamifèrs es necessària: buòus salvatges, cavals, bisons, orses... e espècias clavas: castòrs, lops, linxes… L’ASPAS trabalha amb los abitants per favorizar a l’entorn de la resèrva de practicas agricòlas, forestièras e economicas sosteniblas e respectuosas del vivent.
 
Aparegut als Estats Units al mièg de las annadas 1990, aquel mòde de proteccion de l’environament[2] natural s’espandiguèt en Euròpa a la debuta de las annadas 2000. Uèi, de nombroses projèctes se’n reclaman, despartits sus vint e sèt païses europèus .
 
En 2020 lo libre «L’Europe réensauvagée – vers un nouveau monde” (edicions Actes Sud) escrit per de fondators de l’ASPAS aguèt un fòrt resson dins lo mitan naturalista. Prepausa d’assegurar una continuitat dels espacis naturals, a l’escala d’Euròpa, a travèrs Occitània, de la Sèrra cantabrica fins als Carpats e al Caucàs, que la biodiversitat, tal coma la diversitat linguistica ignòra las frontièras estatalas. Occitània, tal coma Euròpa del sud es propícia per sos paisatges de sèrras, sa fòrta biodiversitat e per la despresa agricòla que voidèt las serras de sos abitants. Son tanben de territòris rics de diversitat culturala e lingüistica fòrta, que patisson sovent d’una destruccion lingüistica en favor de la lenga estatala. Los projèctes de rensalvatjament requerisson lo sosten de las populacions localas que non veson pas totjorn favorablament l’arribada d’animals qu’avián desapareguts, nimai d’injoncion vengut d’endacòm mai. Sufís d’observar las problematicas engendradas pel retorn dels orses e dels lops en Occitània, que fan emergir de problèmas ancians d’abandon, e mai de discriminacion dels abitants de las zònas de sèrras.
 
Rensalvatjar Euròpa es necessària per la subrevida del vivent en Occitània, femnas e òmes compreses.
 
Per rensalvatjar Euròpa, cal s’atacar a la metropolizacion, aquel procès de concentracion de populacions, d’activitats, de valor e de cultura dins de ciutats de granda talha. Cal un investiment financièr de las ciutats grandas cap a las zònas naturalas e ruralas e en despartissent melhor la populacion sus l’ensemble del territòri. Son las propòstas de «ciutats estacionàrias», liberadas de l’injoncion a la creissença per melhor se concentrar sul benestar de sos abitants e laissar mai de potencial de desvolopament sostenible a las campanhas e las sèrras. https://reporterre.net/La-ville-stationnaire-nouvel-imaginaire-urbain.  La zèro artificializacion de las ciutats es dificila, necessita la fin de l’addiccion al tot veitura e al tot camion.
 
Per rensalvatjar Euròpa, cal cambiar de modèl agricòla, per l’abandon de l’agricultura ultramecanizada e quimica.
 
Rensalvatjar Euròpa requerís tanben la revalorizacion culturala dels abitants dels territòris naturals e rurals, en particulièr la reconeissença de lor lenga locala o regionala.
 
Abans de demandar als ciutadans occitans de las futuras zònas renaturalizadas de cambiar lor biais de viure, son las vilas e las campanhas occitanas que devon cambiar de modèl de consum e de modèl de agricòla.
 

Totes aqueles cambiaments avenidors son una oportunitat per la lenga occitana. 


 
 
 
 
 
 
[1] Lo rensalvatjament se ditz resilvestració en catalan, ré-ensauvagement o renaturation en francés, rinaturalizzazione en italian. Lo terme original en anglés es rewilding.
 
[2] per lo concèpte ecologic que se ditz en francés «environnement», «medi ambient» en catalan, «ambiente» en italian, «meio ambiente» en portugués, «medio ambiente» en castelhan, lo terme «medi ambient» poiriá esser mai clar per de locutors de lengas latinas, e o es segurament per los occitan d’Itàlia o d’Aran.



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Mèfi! 31
3.

Lexic desirable
Renaturalizacion val mai que rensalvatjament, que le projèct non se limita als bòsques, nimai a quicòm de salvatge.
Ambient tot cort, qu'aquò designa l'entorn del mièj; se que de non miej ambient.
* Mièi > mièj < mièch. Mièj forma de convergència venent de mèdiu*
:)

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
2.

Lexic desirable
Renaturalizacion val mai que rensalvatjament, que le projèct non se limita als bòsques, nimai a quicòm de salvatge.
Ambient tot cort, qu'aquò designa l'entorn del mièj; se que de non miej ambient.
* Mièi > mièj < mièch. Mièj forma de convergència venent de mèdiu*
:)

  • 1
  • 0
pierre lachaud
1.

Es lo program daus Rotschild e Rockfeller los mai poderos de la planeta.
I a tròp d'esser umans sur la Terra. Fau diminuar la populacion. 500 millions quò devria esser pron. Per aquò, i a :
- la vaccinacion. Demandatz-vos perqué avem besonh de tant de vaccins per los goiats a un atge ente lòr sistem imunitari es pas enguera format.
- lo confinament, las mesuras autoritarias, las terrors per crear un climat de paur que favorisara los suicides.
- per le manca de ressorças alimentarias,
- per de faux problems ecologics que zo son pas coma l'eschaurament climatic.
Mesfiatz-vos dos chants de sirenes.
Aqui es la vertardiera tòca de los qu'essaian de rensalvageat la terra sos una bona causa. L'òm creu se battre per la bona causa, l'òm se bat per los poderos.

  • 0
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article