Opinion
Er occitan a estat perseguit per estat espanhòl, però milhoram!
Qu’er Estat espanhòl, enes sues diuèrses expressions, des de hè molti ans, a estat en contra dera lengua occitana ei demostrable. Eth moment mès emblematic dera persecucion, ena epòca democratica, ei en 2011 quan eth govèrn de Rodríguez Zapatero en darrèr Conselh de Ministres, abans des vacances der ostiu, decidic de presentar un recors d’inconstitucionalitat contra quauqui articles dera Lei 35/2010, de 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran. Era lengua occitana tostemp auie estat ignorada peth Govèrn espanhòl e en aqueth ostiu deth 2011 se’n brembaue dera sua existéncia entà atacar-la. Eth resultat siguec qu’en 2018 eth Tribunau declaraue inconstitucionaus aqueri articles dera Lei der occitan que considerauen er aranés coma lengua preferenta. Un atac de prumèra! Er aparelh der Estat contra ua lengua petitonha. David e Goliat.
An existit, totun, ena epòca democratica, quauques intervencions purament testimoniaus, sense transcendéncia, qu’en aunor ara vertat voi explicar. En 2001 ena epòca en que Mariano Rajoy ère ministre der Interior e Aznar president deth Govèrn s’establiren es impresi entà sollicitar eth permís d’armes, enes diuèrses lengües der Estat e s’i includic er occitan. Aué encara se pòt demanar e renauir eth permís d’armes, damb er imprés en aranés.
En 2013 eth Senat espanhòl aprovèc ua mocion reconeishent era “singularitat istorica d’Aran e era sua realitat occitana” damb intervencions en plen, en aranés.
Son dues actuacions testimoniaus, sense trascendéncia, de diuèrsi grops politics, de dreta e de quèrra, que maugrat tot non treiguien ara nòsta lengua dera situacion d’abandonament e desbrembe a que la sometie er Estat. E entà adobà’c es paraules de Méndez de Vigo, ministre d’Educacion, Cultura e Espòrts, en tot contestar ara senadora Azamar eth 20 de hereuèr de 2018 sus eth mautracte deth govèrn espanhòl ar occitan sigueren de mensprètz: “... los derechos de los hablantes del aranés están bien garantizados ... y el único riesgo que tienen los araneses... es que haya aludes... que son muy peligrosos”. Incredible! Cinisme e emplec des lauegi que tantes desgràcies mos an ocasionat as aranesi.
E, coma testimoni deth mensprètz i a era manca dera Constitucion espanhola, escrita en occitan, ena plana web des institucions der Estat. I é en fòrça lengues, e en valencian, en italian, en aleman... En 2019 ena amassada dera “Oficina para las lenguas oficiales del Ministerio de Politica Territorial y Función Pública” s’acordèc de promòir era signatura d’un convèni damb era Generalitat entà arténher aguesta traduccion. Era Constitucion ordène, en sòn darrèr article, que s’a de publicar en totes es lengües oficiaus. Er occitan ei oficiau des de hè 17 ans e encara non i é. Era madeisha “Oficina” en informe de 2020 reconeish que “se detecta un desconocimiento generalizado de la consideracion del aranés como lengua cooficial”. Desbrembada e menspresada!
Però, darrerament s’an produït tres circonstàncies qu’indiquen qu’es causes estàn cambiant, que vòlen cambiar: Era Lei estatau 20/2022, de 19 d’octobre, de Memòria Democrática, ditz en sòn article 4.4 que “Se reconoce la política de persecución y represión contra la(s) lengua(s) y cultura(s)... occitana... perpetrada por el régimen dictatorial franquista durante el periodo de guerra, así como en las décadas posteriores de dictadura”. Vam ben! Er Estat reconeish qu’era lengua nòsta a estat perseguida e reprimida. Ei eth prumèr pas entà hèr-ne era correccion.
Ua segona causa ei qu’es pressupòsti der Estat de 2022 e de 2023, per ua emmena de ERC, apòrten per prumèr viatge un reconeishement ara lengua occitana a trauès der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana.
E era tresau aportacion importanta ei qu’er Acòrd dera Generalitat de Catalonha damb el Gobierno de España entara proteccion e possament dera lengua catalana, signat eth 27 de juriòl de 2022 ditz qu’er Estat e era Generalitat se comprometen a “assegurar era preséncia... dera cultura aranesa ena UNESCO e enes autes institucions comunitàries e internacionaus”; en madeish document es dus govèrns reconeishen qu’er aranés ei era lengua veiculara deth sistèma educatiu ena Val d’Aran e qu’aurà d’èster presenta enes projèctes lingüistics. Ei un començament. Auançam! Milhoram!
An existit, totun, ena epòca democratica, quauques intervencions purament testimoniaus, sense transcendéncia, qu’en aunor ara vertat voi explicar. En 2001 ena epòca en que Mariano Rajoy ère ministre der Interior e Aznar president deth Govèrn s’establiren es impresi entà sollicitar eth permís d’armes, enes diuèrses lengües der Estat e s’i includic er occitan. Aué encara se pòt demanar e renauir eth permís d’armes, damb er imprés en aranés.
En 2013 eth Senat espanhòl aprovèc ua mocion reconeishent era “singularitat istorica d’Aran e era sua realitat occitana” damb intervencions en plen, en aranés.
Son dues actuacions testimoniaus, sense trascendéncia, de diuèrsi grops politics, de dreta e de quèrra, que maugrat tot non treiguien ara nòsta lengua dera situacion d’abandonament e desbrembe a que la sometie er Estat. E entà adobà’c es paraules de Méndez de Vigo, ministre d’Educacion, Cultura e Espòrts, en tot contestar ara senadora Azamar eth 20 de hereuèr de 2018 sus eth mautracte deth govèrn espanhòl ar occitan sigueren de mensprètz: “... los derechos de los hablantes del aranés están bien garantizados ... y el único riesgo que tienen los araneses... es que haya aludes... que son muy peligrosos”. Incredible! Cinisme e emplec des lauegi que tantes desgràcies mos an ocasionat as aranesi.
E, coma testimoni deth mensprètz i a era manca dera Constitucion espanhola, escrita en occitan, ena plana web des institucions der Estat. I é en fòrça lengues, e en valencian, en italian, en aleman... En 2019 ena amassada dera “Oficina para las lenguas oficiales del Ministerio de Politica Territorial y Función Pública” s’acordèc de promòir era signatura d’un convèni damb era Generalitat entà arténher aguesta traduccion. Era Constitucion ordène, en sòn darrèr article, que s’a de publicar en totes es lengües oficiaus. Er occitan ei oficiau des de hè 17 ans e encara non i é. Era madeisha “Oficina” en informe de 2020 reconeish que “se detecta un desconocimiento generalizado de la consideracion del aranés como lengua cooficial”. Desbrembada e menspresada!
Però, darrerament s’an produït tres circonstàncies qu’indiquen qu’es causes estàn cambiant, que vòlen cambiar: Era Lei estatau 20/2022, de 19 d’octobre, de Memòria Democrática, ditz en sòn article 4.4 que “Se reconoce la política de persecución y represión contra la(s) lengua(s) y cultura(s)... occitana... perpetrada por el régimen dictatorial franquista durante el periodo de guerra, así como en las décadas posteriores de dictadura”. Vam ben! Er Estat reconeish qu’era lengua nòsta a estat perseguida e reprimida. Ei eth prumèr pas entà hèr-ne era correccion.
Ua segona causa ei qu’es pressupòsti der Estat de 2022 e de 2023, per ua emmena de ERC, apòrten per prumèr viatge un reconeishement ara lengua occitana a trauès der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana.
E era tresau aportacion importanta ei qu’er Acòrd dera Generalitat de Catalonha damb el Gobierno de España entara proteccion e possament dera lengua catalana, signat eth 27 de juriòl de 2022 ditz qu’er Estat e era Generalitat se comprometen a “assegurar era preséncia... dera cultura aranesa ena UNESCO e enes autes institucions comunitàries e internacionaus”; en madeish document es dus govèrns reconeishen qu’er aranés ei era lengua veiculara deth sistèma educatiu ena Val d’Aran e qu’aurà d’èster presenta enes projèctes lingüistics. Ei un començament. Auançam! Milhoram!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari