Opinion
Eth cimalh nòste
Perqué aguesta seccion se’n ditz «eth cimalh dera lengua nòsta»?
Eth mot «cimalh» ei recuelhut per Coromines en El Parlar de la Vall d’Aran. Auie diuèrses acepcions. Ena denominacion des rolhs (seccion deth tronc d’un arbe ressegat) eth nòm de «cimalh» se li daue as bocins mès prims. Concretament en Arres era «galauba» ère eth bocin mès gròs, a continuacion i auie eth «pitròlh», le seguie eth «bastart», dempús i anaue eth «cimalh» e finalament era «hièla». En Betren, segontes Coromines, discrepèren damb que siguesse era mesura deth rolh e informèren que dera part mès nauta des auets en diden eth «cimalh». Sinonims d’aguest «cimalh» son eth «cabelh», eth «capcimalh», eth «caput»... En quinsevolh cas «cimalh» ei ua paraula emplegada en Aran, ei aranesa, entà determinar era punta d’un arbe.
Era origina de «cimalh» ei evidentament eth «cim». En francés e en castelhan apareishen «cime» e «cima», damb era madeisha origina. Tot que pren un sentit!
En catalan trobam era paraula «cimall» entà indicar era part nauta d’ua planta. En occitan era preséncia d’aguesta paraula ei mès escasa. Simin Palay, en diccionari gascon acabat en prumèr tèrç deth sègle XX, recuelh, ena Val d’Aspa, qu’es «cimalhs» son ues branques primes entà hèr paquets. E Frederic Mistral en Tresòr, mos indique qu’en Rouerga e en Catalonha eth «cimal» ei aquerò qu’ei en cim, ena part mès nauta... e eth «cimelh» ei er extrem, era puncha... Cimal, cimelh, cimalh... M’agradèc aguesta paraula entath titolar d’aguesta seccion pr’amor qu’ara non ei massa emplegada e per mor qu’ei ua paraula occitanocatalana. Era dimension catalana dera paraula m’impòrte, perque existissen dinamiques lingüistiques, en nòste territòri, que prenen es decisions lo mès aluenhades possibles deth catalan, entà mercar era diferéncia. Açò ei ua error lingüistica, istorica e d’estratègia. Ne parlaram!
Eth significat, donques quede clar: ena punta dera lengua nòsta. Volem expressar tot aquerò qu’auem ena punta dera lengua, der organ que mos permet hèr sons e deth sistèma de comunicacion.
Era darrèra part deth titolar auem escuelhut «era lengua nòsta». Era seleccion d’aguesta forma respon a diuèrsi critèris. Eth possessiu darrèr deth nòm non s’emplegaue enes nòstes lengues dera edat mieja; ei eth resultat d’ua evolucion que s’a experimentat ena majoria des lengües romaniques, damb era excepcion deth francés, a on aguesta forma ei proibida. Tanpòc ei normatiu en francés er emplec der article «era» (calerie escríuer «notre langue»). Aguest article iniciau pren sentit en catalan («la nostra llengua», «la llengua nostra»). Atau, donques, era prumèra rason ei era distanciacion deth francés, que tanta deformacion està provocant ena lengua occitana e un apropament ar espaci occitanocatalan.
E ua dusau rason: s’eth possessiu la metem darrèr deth nòm a ua foncion especificativa, li da ua valor superiora, la enfatise. Condò diguie «era anima mia» e era pregaria cristiana per excelléncia se’n ditz «eth parenòste», e quan li volem dar ua valor superiora, mès umana, mès nòsta, mos referim ara «casa nòsta» que diferís, enes emocions, dera «nòsta casa». Eth possessiu darrèr deth nòm li da un sentit mès propèr, mès personau, mès intim...
Non ignoram, totun, qu’era denominacion «lengua nòsta» respon a ua forma emplegada, des de long, entà húger dera denominacion corrècta dera lengua. I a un refús en cèrti encastres a parlar dera lengua peth sòn nòm. Era denominacion «lengua occitana» ei menspresada en encastres que persuten en ua denominacion mès locau e que tot soent s’apròpen a moviments secessionistes, que non an cap de problèma en fracturar era lengua. En d’auti nivèus es denominacions locaus son pòc emplegades; son posicionaments mès racionalistes que defensen era unitat dera lengua. Entà escapar d’aguesta polemica moltes estructures e particulars empleguen era denominacion «era nòsta lengua» o «era lengua nòsta». En aguest cas, aguesta non a estat era rason entara seleccion d’aguesta forma, ja que volem era denominacion mès integrau possibla. En parlaram!
Eth mot «cimalh» ei recuelhut per Coromines en El Parlar de la Vall d’Aran. Auie diuèrses acepcions. Ena denominacion des rolhs (seccion deth tronc d’un arbe ressegat) eth nòm de «cimalh» se li daue as bocins mès prims. Concretament en Arres era «galauba» ère eth bocin mès gròs, a continuacion i auie eth «pitròlh», le seguie eth «bastart», dempús i anaue eth «cimalh» e finalament era «hièla». En Betren, segontes Coromines, discrepèren damb que siguesse era mesura deth rolh e informèren que dera part mès nauta des auets en diden eth «cimalh». Sinonims d’aguest «cimalh» son eth «cabelh», eth «capcimalh», eth «caput»... En quinsevolh cas «cimalh» ei ua paraula emplegada en Aran, ei aranesa, entà determinar era punta d’un arbe.
Era origina de «cimalh» ei evidentament eth «cim». En francés e en castelhan apareishen «cime» e «cima», damb era madeisha origina. Tot que pren un sentit!
En catalan trobam era paraula «cimall» entà indicar era part nauta d’ua planta. En occitan era preséncia d’aguesta paraula ei mès escasa. Simin Palay, en diccionari gascon acabat en prumèr tèrç deth sègle XX, recuelh, ena Val d’Aspa, qu’es «cimalhs» son ues branques primes entà hèr paquets. E Frederic Mistral en Tresòr, mos indique qu’en Rouerga e en Catalonha eth «cimal» ei aquerò qu’ei en cim, ena part mès nauta... e eth «cimelh» ei er extrem, era puncha... Cimal, cimelh, cimalh... M’agradèc aguesta paraula entath titolar d’aguesta seccion pr’amor qu’ara non ei massa emplegada e per mor qu’ei ua paraula occitanocatalana. Era dimension catalana dera paraula m’impòrte, perque existissen dinamiques lingüistiques, en nòste territòri, que prenen es decisions lo mès aluenhades possibles deth catalan, entà mercar era diferéncia. Açò ei ua error lingüistica, istorica e d’estratègia. Ne parlaram!
Eth significat, donques quede clar: ena punta dera lengua nòsta. Volem expressar tot aquerò qu’auem ena punta dera lengua, der organ que mos permet hèr sons e deth sistèma de comunicacion.
Era darrèra part deth titolar auem escuelhut «era lengua nòsta». Era seleccion d’aguesta forma respon a diuèrsi critèris. Eth possessiu darrèr deth nòm non s’emplegaue enes nòstes lengues dera edat mieja; ei eth resultat d’ua evolucion que s’a experimentat ena majoria des lengües romaniques, damb era excepcion deth francés, a on aguesta forma ei proibida. Tanpòc ei normatiu en francés er emplec der article «era» (calerie escríuer «notre langue»). Aguest article iniciau pren sentit en catalan («la nostra llengua», «la llengua nostra»). Atau, donques, era prumèra rason ei era distanciacion deth francés, que tanta deformacion està provocant ena lengua occitana e un apropament ar espaci occitanocatalan.
E ua dusau rason: s’eth possessiu la metem darrèr deth nòm a ua foncion especificativa, li da ua valor superiora, la enfatise. Condò diguie «era anima mia» e era pregaria cristiana per excelléncia se’n ditz «eth parenòste», e quan li volem dar ua valor superiora, mès umana, mès nòsta, mos referim ara «casa nòsta» que diferís, enes emocions, dera «nòsta casa». Eth possessiu darrèr deth nòm li da un sentit mès propèr, mès personau, mès intim...
Non ignoram, totun, qu’era denominacion «lengua nòsta» respon a ua forma emplegada, des de long, entà húger dera denominacion corrècta dera lengua. I a un refús en cèrti encastres a parlar dera lengua peth sòn nòm. Era denominacion «lengua occitana» ei menspresada en encastres que persuten en ua denominacion mès locau e que tot soent s’apròpen a moviments secessionistes, que non an cap de problèma en fracturar era lengua. En d’auti nivèus es denominacions locaus son pòc emplegades; son posicionaments mès racionalistes que defensen era unitat dera lengua. Entà escapar d’aguesta polemica moltes estructures e particulars empleguen era denominacion «era nòsta lengua» o «era lengua nòsta». En aguest cas, aguesta non a estat era rason entara seleccion d’aguesta forma, ja que volem era denominacion mès integrau possibla. En parlaram!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari