Opinion
Bernat Sarrieu, eth referent imprescindible
Enes inicis deth sègle XX era Val d’Aran viuec un reneishement dera expression escrita en aranés que merquèc un procés d’identitat fòrça remercable e que projectèc a quauqu’un des sòns protagonistes entara istòria. I an tres personatges que son especiaument destacables: Jusèp Condò, Jusèp Sandaran e Bernat Sarrieu. D’auti seguiren es sues tralhes, però non aueren era sua significacion (Rafael Nart, Ramon Carità…). Bernat Sarrieu ère eth portador dera ideologia lingüistica dera epòca e auec ua grana influéncia (era mès grana) enes posicionaments des escritors aranesi enquiàs ans 80 deth sègle XX.
De Sarrieu en cau destacar quate causes.
Viuec entre es ans 1875 e 1935 e escriuie eth parlar de Sant Mamet, qu’ei vesin de Bossòst, Les e Bausen e a d’èster considerat coma aranés en sentit ample. Es lengües non s’arturen enes frontères politiques; se botgen. Tot aquerò que mos trasmetec Sarrieu auec ua repercusion dirècta ena forma dera lengua des aranesi. Aqueri que comencèren damb era revista Tèrra Aranesa, en 1977, escriuien segontes es sues orientacions.
Era segona causa a destacar ei era sua filosofia. Coma era major part des actors literaris d’aquera epòca (Camelat, Simin Palay...) seguien es ensenhaments de Frederic Mistral, mostrauen un respècte superior pera lengua francesa e creiguien qu’es lengües regionaus (dites atau) s’auien de protegir e promòir entath benefici deth francés, deth castelhan… Èren subdits dera lengua francesa. Sarrieu anèc mès enlà. Siguec un promotor der ensenhament der occitan enes escòles, participèc en organizacions entà reivindicar-lo, en hec conferéncies… Entà eth er occitan auie dues manifestacions; era generau, era de tot eth territòri occitan e era proxima, era dera localitat. Ena prumèra siguec un precursor des principis dera normativa classica des trobadors. Merquèc es línies entara determinacion der estandard dera lengua occitana, en diuèrsi articles. Ère amic d’Antonin Perbosc e influïc ena normativa futura definida per Loís Alibèrt, que dempús mercarie de forma determinanta era norma dera varianta aranesa que s’aprovèc en 1983 e ena qu’ara escriuem toti.
Però, Sarrieu escriuec fondamentaument en francés e ena sua forma locau de Sant Mamet. Entà escríuer es parlars locaus definic ua norma pròpia entà sajar de transméter çò mès fidelament possible era fonetica, era forma deth parlar. E, entà non pèrder cap de detalh inventèc un parelh de signes ortografics, que non coneishem en cap auta forma der occitan, ne des lengües romaniques. Entà Sarrieu aguesta ère era forma des emocions, dera sensibilitat dera tèrra, dera expression dera anma… Defenie tres nivèus de lengua: era deth sòn pòble, era de tota Occitània (includie era lengua de toti es païsi occitans e tanben eth catalan) e era francesa. S’a volut ignorar, e negar, que Sarrieu ère partidari dera lengua occitana estandarizada. Ac auem d’explicar. Ara non èm tant luenh d’aqueth pensament!
Era tresau causa a destacar de Sarrieu ei qu’auec ua produccion enorma que s’a perdut. Sarrieu escriuie tostemp, en bocins de papèr, en caièrs, en engolopes… e a mès estructurèc òbres literàries, un diccionari, ua gramatica… però non se chagrinèc en publicar e difóner es sòns trabalhs. Trabalhaue fòrça, tostemp escriuie… Quan moric, es sues òbres les meteren en caishes e les depositèren en ua casa de Tolosa (non sabem quina). I auie mès de 500 Kg de papèr damb es sòns escrits. Jamès s’an trobat! An desapareishut entre d’auti eth Diccionari, era Gramatica, era sua grana òbra Era Pireneido, e d’autes òbres, obretes, apunts... De Era Pireneido, òbra extraordinària, en tornaram a parlar pr’amor que darrèrament n’a apareishut ua còpia, sauvada per Jèp de Montoya, qu’era Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei en trèn de trabalhar e publicar.
Diden (ei escrit e publicat)… que tota aquera extraordinària documentacion la heren a desaparéisher es sòns contemporanèus, es sòns seguidors e amics pr’amor qu’era importanta quantitat e era grana qualitat de Sarrieu hège ombra as sues petites e insignificantes produccions. En aranés en didem “er heiret de pès”. Terrible!
E era darrèra causa que cau senhalar de Sarrieu, ei que sense era sua influéncia, sense es sues conviccions e sense eth sòn trabalh Jusèp Condò e Jusèp Sandaran non aurien escrit jamès en aranés. Sarrieu les portèc era ideologia, era estructura e era normativa. Es dus se vinculèren ara Escòla des Pirinèus, creada per Sarrieu, e publiquèren ena sua revista Era Bouts dera Mountanho.
De Sarrieu en cau destacar quate causes.
Viuec entre es ans 1875 e 1935 e escriuie eth parlar de Sant Mamet, qu’ei vesin de Bossòst, Les e Bausen e a d’èster considerat coma aranés en sentit ample. Es lengües non s’arturen enes frontères politiques; se botgen. Tot aquerò que mos trasmetec Sarrieu auec ua repercusion dirècta ena forma dera lengua des aranesi. Aqueri que comencèren damb era revista Tèrra Aranesa, en 1977, escriuien segontes es sues orientacions.
Era segona causa a destacar ei era sua filosofia. Coma era major part des actors literaris d’aquera epòca (Camelat, Simin Palay...) seguien es ensenhaments de Frederic Mistral, mostrauen un respècte superior pera lengua francesa e creiguien qu’es lengües regionaus (dites atau) s’auien de protegir e promòir entath benefici deth francés, deth castelhan… Èren subdits dera lengua francesa. Sarrieu anèc mès enlà. Siguec un promotor der ensenhament der occitan enes escòles, participèc en organizacions entà reivindicar-lo, en hec conferéncies… Entà eth er occitan auie dues manifestacions; era generau, era de tot eth territòri occitan e era proxima, era dera localitat. Ena prumèra siguec un precursor des principis dera normativa classica des trobadors. Merquèc es línies entara determinacion der estandard dera lengua occitana, en diuèrsi articles. Ère amic d’Antonin Perbosc e influïc ena normativa futura definida per Loís Alibèrt, que dempús mercarie de forma determinanta era norma dera varianta aranesa que s’aprovèc en 1983 e ena qu’ara escriuem toti.
Però, Sarrieu escriuec fondamentaument en francés e ena sua forma locau de Sant Mamet. Entà escríuer es parlars locaus definic ua norma pròpia entà sajar de transméter çò mès fidelament possible era fonetica, era forma deth parlar. E, entà non pèrder cap de detalh inventèc un parelh de signes ortografics, que non coneishem en cap auta forma der occitan, ne des lengües romaniques. Entà Sarrieu aguesta ère era forma des emocions, dera sensibilitat dera tèrra, dera expression dera anma… Defenie tres nivèus de lengua: era deth sòn pòble, era de tota Occitània (includie era lengua de toti es païsi occitans e tanben eth catalan) e era francesa. S’a volut ignorar, e negar, que Sarrieu ère partidari dera lengua occitana estandarizada. Ac auem d’explicar. Ara non èm tant luenh d’aqueth pensament!
Era tresau causa a destacar de Sarrieu ei qu’auec ua produccion enorma que s’a perdut. Sarrieu escriuie tostemp, en bocins de papèr, en caièrs, en engolopes… e a mès estructurèc òbres literàries, un diccionari, ua gramatica… però non se chagrinèc en publicar e difóner es sòns trabalhs. Trabalhaue fòrça, tostemp escriuie… Quan moric, es sues òbres les meteren en caishes e les depositèren en ua casa de Tolosa (non sabem quina). I auie mès de 500 Kg de papèr damb es sòns escrits. Jamès s’an trobat! An desapareishut entre d’auti eth Diccionari, era Gramatica, era sua grana òbra Era Pireneido, e d’autes òbres, obretes, apunts... De Era Pireneido, òbra extraordinària, en tornaram a parlar pr’amor que darrèrament n’a apareishut ua còpia, sauvada per Jèp de Montoya, qu’era Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei en trèn de trabalhar e publicar.
Diden (ei escrit e publicat)… que tota aquera extraordinària documentacion la heren a desaparéisher es sòns contemporanèus, es sòns seguidors e amics pr’amor qu’era importanta quantitat e era grana qualitat de Sarrieu hège ombra as sues petites e insignificantes produccions. En aranés en didem “er heiret de pès”. Terrible!
E era darrèra causa que cau senhalar de Sarrieu, ei que sense era sua influéncia, sense es sues conviccions e sense eth sòn trabalh Jusèp Condò e Jusèp Sandaran non aurien escrit jamès en aranés. Sarrieu les portèc era ideologia, era estructura e era normativa. Es dus se vinculèren ara Escòla des Pirinèus, creada per Sarrieu, e publiquèren ena sua revista Era Bouts dera Mountanho.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bernat Sarrieu de l'Escòla deras Pirenèas, tostemps gascon ?
E totun, Bernat Sarrieu de l'Escòla Occitana, amb Antònin Perbòsc e Prosper Estieu, "tostemps gascon" benlèu, mas pasmens occitan, defendent ja un projècte d'occitan general, coma o rembra l'article, non pas estreitament localista, mas universalista.
Supausi qu'es per aquesta rason tanben que l'IEA, an tanben una seccion d'occitan estandard ! Aital, se l'eretatge literari es pietadós (n'ai pas trobat qu'una antologia, del Sarrieu) l'eretatge ideologic, al mens, es complet.
L'Escòla Occitana existís encara ; es ela que publica Lo Gai Saber, coma depsuèi l'origina seculària de la revista. E a adoptat l'occitan estandard per totas sas publicacions que son pas artisiticas. Mas qué nos apelarà "occitan estandard" aqueste IEA s'es pas l'occitan estandard de sa consòrre, l'Academia Occitana ? Aquò me fa chifrar, seriosament…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari