CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Er occitan la cau en Aran e dehòra d’Aran

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions
I a ua reflexion recorrenta, que de temps en temps apareish, en mon dera promocion der occitan en Catalonha: cau promòir er occitan sonque ena Val d’Aran o pertot? Era evidéncia ei que se sonque s’auesse promoigut ena Val d’Aran, aué ja serie ua lengua mòrta. Aquerò qu’a mantengut viu er occitan en Catalonha ei era sua preséncia ena Val d’Aran e en tota Catalonha.
 
En Leon, en Bierzo, i a era Val de Laciana, que hè frontèra damb Astúries. I viuen apruprètz 10 000 persones, ei declarada resèrva dera biosfèra, auien privilègis medievaus que les concedien es reis e an ua estacion d’esquí, Leitariegos. I a un detzenat de pòbles. Era capital ei Villablino. Era lengua pròpria, ei ua varianta der asturleonés, que recep eth nòm de patsuezu  (o pachuezo o nuesa llingua —lengua nòsta—). I vedetz parallelismes damb era Val d’Aran e er aranés? I son toti. Ena Val de Laciana s’an desvelhat certi compromesi damb era nuesa llingua, s’an reivindicat actuacions, però aguesta sensibilitat non a auut efècte enes actuacions de govèrn, e d’autes estructures sociaus, dera  comunitat autonoma de Castilla y León. Non s’a promoigut. Eth patsuezu, er aranés de Castilla y León, aué ei ua lengua mòrta; se hè bèth cors introductòri, dus dies ar an, en ostiu, e arren mès. Ei tot!
 
Trobam d’auti exemples en Estat, er aragonés des vals pirenenques, er amazigh en Melilla… e dehòra der estat, eth ladin de bèra  val dolomitica (non en totes, en bèra ua l’an protegit), eth nedisko en Friol, eth mirandés en Portugal… territòris petits, enclaus lingüistics, que non an artenhut a mantier era sua lengua. Eth miracle en Aran ven pr’amor que Catalonha a auut ua sensibilitat peth desvolopament e proteccion deth catalan e un respècte pera sua lengua mès petita, er occitan, en tot hèr-la visibla en tot eth sòn territòri. Sense aguesta preséncia en Catalonha es dificultats der occitan serien extremes; mès extremes de lo que’n son… 
 
En Catalonha, enlà dera Val d’Aran, i a preséncia der occitan en TV3, en Lleida TV, en Catalonha Ràdio, enes actuacions de diuèrsi Departaments (Cultura -Secretaria de Politica Lingüistica-, Sanitat,  Educacion, Presidéncia…), Parlament de Catalonha (totes es leis), bèra universitat, moviments associatius (CAOC, Institut Aranés, FOC, ADOC, Sapiéncia occitana…), publicacions periodiques ( La Mañana, Jornalet, Segre,…), libres (Pagés editors, Garsineu…), Deputacion de Lleida (a trauès der Institut d’Estudis Ilerdencs)… creishenta preséncia enes hilats sociaus... Damb er occitan dehòra dera Val d’Aran s’a obtengut aqueth reconeishement qu’incremente era sua valor e significacion. La hè important, milhore era sua basa critica...
 
Enes ajuntaments de Catalonha, enlà dera Val d’Aran, auem ua manca de preséncia. Calerie que bèth un, damb capacitat, s’i interessèse e hesse present er occitan. Ac auie hèt, i a quauqui ans, er ajuntament de Barcelona. Cada setmana BTV emetie un programa en occitan e hè uns ans, eth 19 d’octobre de 2012 eth Còsso de Cultura der Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana e eth Sindic d’Aran, Carlos Barrera signèren, en Vielha, un acòrd entà promòir en Barcelona era cultura e era lengua d’Aran. En acte Jaume Ciurana obsequièc ath Sindic d’Aran damb un exemplar-guida de cada musèu der Ajuntament, en aranés. Pendent quauqui ans podérem anar entà quinsevolh musèu municipau (Musèu d’Istòria, Musèu Picasso, Musèu dera Musica…) e podérem gaudir dera guia e huelheton en occitan. Era lengua nòsta i ère presenta. Eth govèrn d’Ada Colau a eliminat aguesti programes de musèus e a abandonat era preséncia en BTV. Non comprenem massa ben aguesta actuacion, non sabem quin auantatge en trè, non sabem a qui beneficie. Quin atentat ara cultura, ara lengua e ar occitan mès innecessari!
 
S’aqueri que pensen que cau limitar era promocion der occitan ara Val d’Aran, artenhen a imposar eth sòn critèri, alavetz èm perduts. Non cau qu’era preséncia der occitan en Catalonha aspire a equiparar-se ara deth catalan; non, de cap de manèra! Non cau qu’entre en competéncia, a d’ajudar ath catalan, a de hèr de palanca. Era pròpria de Catalonha ei eth catalan, e a d’èster era prumèra, però cau qu’er occitan sigue accessible, sense besonh d’auer d’anar entara Val d’Aran. Ac mane era Lei e era experiencia mos da era rason.  Era preséncia der occitan a un retorn positiu entà Catalonha e entath catalan: promò ua imatge de generositat e equilibri lingüistic e refòrce era concienciacion pera defensa dera lengua pròpia. Calerie ua preséncia enes ajuntaments de Catalonha.
 
Mos calerie, tanben, ua preséncia en tot er Estat. Açò ei mès costós. E, entà èster equilibrats cau valorar era preséncia en estat francés  e en italian... Ac haram! E en Euròpa… Auem trabalh a hèr!
 
Eth madeish dia que se signaue eth convèni en Aran, 19 d’octobre de 2012, La Razón dedicaue tota ua plana, e era portada, a criticar ara Generalitat peth sòn compromés damb era lengua occitana. Manères de veir es causes!
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

artur La Codonyera (Aragon)
2.

De Colaus que n'i a de pertot en Occitania, Catalonha, Espanha, ... .

  • 0
  • 0
Hugo Bossòst
1.

Bon dia senhor Sanz,

Força Gràcies tà aguest text.

Viue a còps en Bossòst mès demori e trebalhi en Barcelona.

Sò hènt còrsi d’aranès deth Conselh d’Aran a tres ans ja. Era nòsta professora ath prumèr cors mos didèc q’anéssem ara Acadèmia entà amiar libres dera gramatica e diccionaris de forma gratuita. D’aguesta manèra mos a introdusit ar aranès e trèt recòrsi entà apréner.
Ara, sò en còrs de B1 deth Conselh, mès non sabi tà quina arrasson me còste un sinhau apréner.
Era nòsta professora recomàne més es publicacions deth Conselh que dera Acadèmia Aranesa.

Era qüestion ei que sò trebalhant ena Escòla publica i que sò en atencion ath usuari e usuària.

I totun pensec que auie d’impulsar es dues lengües cooficiaus en Catalonha.

Ei per aquerò que saji d’apréner aranès.

Me falte que Eth programa deth volontariat funcione.

Jo sò volontari deth programa de parlants deth Consorci de Normalització Lingüisitica e funcione plan ben. E tanben e hèt amistat damb aprenents.

Alavetz cregui que cau que es aranèsi parlen damb forasters en sua lengua pr’amor se non plan segur que s’aucirà.

Jo madeish demani en Bossòst(Baish Aran) demani quan crompi enes comerçi que se vos platz me parlin en aran’es, e donques e ac amiat damb carnisser e tanben en hòrn de pan ac hegen. Tanben era mia professòra der an passat quan me trapi pèth pòble parlem.

Mès cau qu’era joenessa parle tanben.

Desencusatz se non m’ expressi corrèctament o escriui damb errors.

Mos vedem pes vals e montanhes araneses

Salut

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article