Er estandard, dit de forma planèra, ei aquera varianta, que pòt èster entenuda per toti es parlants e dera qu’ua institucion normativa (reconeishuda pera autoritat) elabòre un conjunt de normes qu’orienten er emplec dera lengua entà que toti es que formen part dera comunitat lingüistica s’i poguen comunicar. Se la nomente tanben “referenciau”, “generau” e de mès formes.
 
En aguest article parli basicament der estandad normatiu, ei a díder dera norma que referencie era lengua. Açò ei eth centre der estandard dera lengua.
 
Non entri en debat sus se coma cau construïr era varianta (ac harè en un aute article), non parli de diasistèma, ne de estandard composicionau, ne de formes pluricentriques, monocentriques, descriptives… Encara non. Es cercaires non an un acòrd clar sus aguesti tèmes.
 
Hè 40 ans es aranesi emplegàuem ua normativa diferenta dera d’ara. Responie a un estandard orientat per entorn de Frederic Mistral canalizat ena Val d’Aran pera Escòla des Pirenèus. Escriuíem coma Condò, Sarrieu e es autors de hè 100 ans. Però, es gestors dera politica lingüistica de finaus deth franquisme, en Catalonha e Aran, e prèvies es consultes de besonh, determinèren qu’entà formar part dera comunitat internacionau calie adaptar-se ara norma classica definida per Loís Alibèrt e emplegada majoritariament per tota Occitània. Era norma der estandard dera lengua occitana ère definida per Institut d’Estudis Occitans (IEO), e entà expressar-se ena varianta aranesa se hec ua adaptacion, d’aquera normativa, enes Normes ortografiques der aranés que permetien un apropament ara singularitat d’Aran. Er estandard occitan e era varianta aranesa èren interrelacionades: era diuersitat ena unitat.
 
Era manca de supòrt institucionau, es discussions pròpies dera lengua e des relacions entre es persones, generèren que damb es ans er IEO non sigue era institucion que definís era normativa.
 
Er Estat francés convòque annuaument eth Diplòma de competéncia en lengua occitana (DCL) qu’articulen es Universitats de Limòtges, Bordèu, Tolosa Montpelhièr e Niça. Eth Diplòma que reconeish er Estat, ei en foncion deth coneishement d’un referent (estandard) damb ua normativa.
 
Er OPLO, Office public de la langue occitane (gropament d’interès public entre er Estat era region Naua Aquitània e era region Occitània) a reconeishut en diuèrses ocasions era normativa qu’elabòre e difon eth Congrès permanent dera lengua occitana (CPLO). En 2011 acordèc: “eth CPLO ei reconeishut coma er organisme qu’establís… es normes lingüistiques e ortografiques der occitan-lengua d’òc”. Damb açò er OPLO ditz qu’eth referent dera lengua ei eth que digue eth CPLO. Era Associacion Internacionau d’Estudis Occitans (AIEO) emplegue de hèt ua normativa referenciau. Es escòles bilingües e es calandretes empleguen ua normativa. Era Academia occitana-Consistòri del Gai Saber definís ua normativa entar “estandard”. Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana (IEA-AALO) hè era definicion dera norma dera lengua occitana estandard (e tanben dera varianta aranesa). Dus des sòns membres, Florian Vernet e Jacme Taupiac, an publicat recentament ua òbra cada un sus era normativa der occitan estandard.
 
I a mès estructures e persones que hèn propòstes normatives. Es diferéncies entre eres ei minima (cau méter atencion que n’i a d’autes, de d’autes persones o estructures que son molt aluenhades e que non cau considerar, pr’amor que son trincadores). Entre es qu’è senhalat son fòrça mès es punts d’acòrd qu’es de diferéncia. I a convergéncia. Totes eres son fonamentades enes madeishi principis. Aqueth conjunt d’acòrds ei era norma der estandard. E respècte des diferéncies, moltes de eres pòden èster assomides coma formes dobles. Lengües coma er espanhòl, an un estandard qu’admet fòrça duplicitats; era RAE assomís es peculiaritats definides pes acadèmies des païsi ispanoparlants. Eth modèl dera Académie française ei de mès intransigéncia e non mos conven.
 
Ara ben, auem de reconéisher qu’existissen tantes normes pr’amor que non i a ua institucion que sigue reconeishuda peth govèrn francés coma era autoritat entara definicion dera lengua occitana. S’er Estat francés reconeishesse era institucion que l’a d’elaborar, tot que serie mès facil.
 
Era lengua espanhola compde damb era RAE, era catalana damb eth IEC, era francesa damb era Academie, er italian a era Crusca, en Catalonha er occitan compde damb era Acadèmia aranesa dera lengua occitana… Cada ua des Acadèmies ei establèrta per un Estat o en nòm d’un Estat. Eth que non emplegue es sues normes, comet faltes d’ortografia e gramaticals… Emplegue ua lengua marginau. En quinsevolh cas, er estandard der occitan ei aquiu, maugrat tot.
 
E cada un pòt escríuer coma volgue. Es errors son sòns! Que non mos les impòsen!