Opinion
En França s’a viscut, non hè guaire, mesprètz per occitan de Catalonha
Des der an 2006 Catalonha a dat ara lengua occitana eth reconeishement mès important dera istòria en hèr qu’er occitan gaudisque deth tractament d’oficialitat. Aguesta ei, sense dobte ua actitud politica que mòstre era sensibilitat de Catalonha envèrs era lengua des trobadors.
Però aguesta distincion França l’a ignorada. Entre es occitans de França n’i a que refusen era relacion damb Catalonha, qu’ignòren er espaci identitari aranés, sonque perque non ei un espaci francés o pr’amor qu’ei un espaci catalan. Aguest occitanisme anticatalan non ei sanitós e ei preocupant. La trobam un shinhau per tot.
En 2010, eth govèrn de Martin Malvy, ex-ministre de França e president dera region Meddia-Pirenèus, s’avenguec a presentar, ena sedença dera region, en Tolosa, era Lei der occitan, aranés en Aran, que desvolope era oficialitat der occitan en Catalonha. Er acte auec lòc eth 2 de deseme. Era delegación catalana responsable dera presentación anaue liderada peth vicepresident deth govèrn de Catalonha, Jusèp Loís Carod-Rovira, qu’intervenguec en acte. Però era presentacion siguec plia de detalhs tristi: ère ua sala petita, pòc avienta, era presentacion dera Lei anaue, en un solet acte, dempús dera presentacion d’un libre, qu’ocupèc era màger part deth temps, e en moment de començar a parlar dera Lei, Martin Malvy e eth Rector dera Academie de Toulouse se lheuèren e se n’anèren. Siguec lèg!
En 2013 era ministra de cultura de França, Aurélie Filippetti, creèc un “Comité consultatif pour la promotion des langues régionales et de la pluralité linguistique interne”. En informe, presentat er 1 de deseme de 2013, destaquèc es relacions damb Catalonha e eth País Basc en çò que hè as lengues catalana e basca, es relacions damb Soïssa e Alemanha respècte der alsacian e es relacions damb Belgica e es Païsi Baishi per çò que hè ath flamenc... Però en aguest informe, qu’a mès de 100 pagines, non i a cap de referéncia ara Val d’Aran e a Catalonha en sòn tractament dera lengua occitana. Tanpòc cite er occitan d’Itàlia. David Grosclaude, antic president der Institut d’Estudis Occitans, qu’alavetz ère conselhèr d’Aquitània, delegat des lengües e cultures regionaus, formaue part deth Comitè e ère eth representant vinculat ara lengua occitana. Resulte desagradable que se presente era lengua occitana coma ua lengua francesa qu’a d’èster susvelhada sonque per França, quan des de Catalonha se hèn es accions mès trascendentes.
Ara ben, damb es ans trobam simptòmes positius: en 2020 era OPLO (Oficina publica dera lengua occitana) sostenguda per Estat e es regions de Naua Aquitania e Occitània, que s’ocupe dera promocion der occitan e deth sòn ensenhament e transmission, hec un estudi sociolingüistic sus era practica e es representacions dera lengua occitana en aguestes dues regions. Lo destacable ei que i integrèc ara Val d’Aran. Ei eth prumèr viatge que se hè un estudi atau e a mès incorporant eth territòri aranés a tot eth territòri lingüistic. Aguest trabalh a complementat era Enquèsta d’usi lingüistics dera poblacion (EULP) qu’era Generalitat hè en Catalonha, cada cinc ans (eth darrèr ei de 2018), e que tracte era Val d’Aran e er occitan. Ara auem ua vision mès complèta. Se n’a parlat pòc dera enquesta dera OPLO. De tot eth territòri enquestat (non ei tot eth territòri lingüistic der occitan, sonque eth des regions Naua Aquitània e Occitània) era Val d’Aran represente er 0’1 % dera poblacion. Ei petit, pòc significatiu numericament, però se valore eth sòn testimoni. Se mos i compde, se valore era Val d’Aran e Catalonha. Ac cau agraïr e considerar.
Un detalh que reflèxe era enquèsta ei qu’era denominacion dera lengua, pes ciutadans, ei majoritariament era de “patois” entà parlar dera lengua proxima e en Aran “aranés”. E totun, ena Val d’Aran eth 73 % accèpte era denominacion d’ occitan tà parlar dera lengua unica de tot eth territòri lingüistic. Enes regions franceses eth 92 % son a favor der emplec d’ occitan tà referir-se ara lengua deth conjunt. Era conciéncia de lengua ei majoritària per tot.
Eth passat 10 de hereuèr, en encastre dera Euroregion, damb intervencion deth president Pere Aragonés, dera presidenta Francina Armengol, deth govèrn des Isles Baleares, e dera presidenta dera region Occitània, Carole Delgà, en Tolosa, entreguèren un prèmi de reconeishement a joeni aranesi, der Institut d’Aran, e a d’auti, pera sua contribucion ara expansion der occitan enes hilats sociaus. Se dignifiquèc era lengua d’Aran.
En conclusion: era Val d’Aran recebec, en 2020, per part dera OPLO, era consideracion e eth tracte que non auie auut uns ans abans en informe deth ministèri de França. Eth trabalh en favor der occitan hèt des de Catalonha, mereishec, hè uns dies, eth reconeishement, de tres presidents; non pas coma hè 10 ans en qu’eth president dera region mos ignorèc. Auem auançat!
Però aguesta distincion França l’a ignorada. Entre es occitans de França n’i a que refusen era relacion damb Catalonha, qu’ignòren er espaci identitari aranés, sonque perque non ei un espaci francés o pr’amor qu’ei un espaci catalan. Aguest occitanisme anticatalan non ei sanitós e ei preocupant. La trobam un shinhau per tot.
En 2010, eth govèrn de Martin Malvy, ex-ministre de França e president dera region Meddia-Pirenèus, s’avenguec a presentar, ena sedença dera region, en Tolosa, era Lei der occitan, aranés en Aran, que desvolope era oficialitat der occitan en Catalonha. Er acte auec lòc eth 2 de deseme. Era delegación catalana responsable dera presentación anaue liderada peth vicepresident deth govèrn de Catalonha, Jusèp Loís Carod-Rovira, qu’intervenguec en acte. Però era presentacion siguec plia de detalhs tristi: ère ua sala petita, pòc avienta, era presentacion dera Lei anaue, en un solet acte, dempús dera presentacion d’un libre, qu’ocupèc era màger part deth temps, e en moment de començar a parlar dera Lei, Martin Malvy e eth Rector dera Academie de Toulouse se lheuèren e se n’anèren. Siguec lèg!
En 2013 era ministra de cultura de França, Aurélie Filippetti, creèc un “Comité consultatif pour la promotion des langues régionales et de la pluralité linguistique interne”. En informe, presentat er 1 de deseme de 2013, destaquèc es relacions damb Catalonha e eth País Basc en çò que hè as lengues catalana e basca, es relacions damb Soïssa e Alemanha respècte der alsacian e es relacions damb Belgica e es Païsi Baishi per çò que hè ath flamenc... Però en aguest informe, qu’a mès de 100 pagines, non i a cap de referéncia ara Val d’Aran e a Catalonha en sòn tractament dera lengua occitana. Tanpòc cite er occitan d’Itàlia. David Grosclaude, antic president der Institut d’Estudis Occitans, qu’alavetz ère conselhèr d’Aquitània, delegat des lengües e cultures regionaus, formaue part deth Comitè e ère eth representant vinculat ara lengua occitana. Resulte desagradable que se presente era lengua occitana coma ua lengua francesa qu’a d’èster susvelhada sonque per França, quan des de Catalonha se hèn es accions mès trascendentes.
Ara ben, damb es ans trobam simptòmes positius: en 2020 era OPLO (Oficina publica dera lengua occitana) sostenguda per Estat e es regions de Naua Aquitania e Occitània, que s’ocupe dera promocion der occitan e deth sòn ensenhament e transmission, hec un estudi sociolingüistic sus era practica e es representacions dera lengua occitana en aguestes dues regions. Lo destacable ei que i integrèc ara Val d’Aran. Ei eth prumèr viatge que se hè un estudi atau e a mès incorporant eth territòri aranés a tot eth territòri lingüistic. Aguest trabalh a complementat era Enquèsta d’usi lingüistics dera poblacion (EULP) qu’era Generalitat hè en Catalonha, cada cinc ans (eth darrèr ei de 2018), e que tracte era Val d’Aran e er occitan. Ara auem ua vision mès complèta. Se n’a parlat pòc dera enquesta dera OPLO. De tot eth territòri enquestat (non ei tot eth territòri lingüistic der occitan, sonque eth des regions Naua Aquitània e Occitània) era Val d’Aran represente er 0’1 % dera poblacion. Ei petit, pòc significatiu numericament, però se valore eth sòn testimoni. Se mos i compde, se valore era Val d’Aran e Catalonha. Ac cau agraïr e considerar.
Un detalh que reflèxe era enquèsta ei qu’era denominacion dera lengua, pes ciutadans, ei majoritariament era de “patois” entà parlar dera lengua proxima e en Aran “aranés”. E totun, ena Val d’Aran eth 73 % accèpte era denominacion d’ occitan tà parlar dera lengua unica de tot eth territòri lingüistic. Enes regions franceses eth 92 % son a favor der emplec d’ occitan tà referir-se ara lengua deth conjunt. Era conciéncia de lengua ei majoritària per tot.
Eth passat 10 de hereuèr, en encastre dera Euroregion, damb intervencion deth president Pere Aragonés, dera presidenta Francina Armengol, deth govèrn des Isles Baleares, e dera presidenta dera region Occitània, Carole Delgà, en Tolosa, entreguèren un prèmi de reconeishement a joeni aranesi, der Institut d’Aran, e a d’auti, pera sua contribucion ara expansion der occitan enes hilats sociaus. Se dignifiquèc era lengua d’Aran.
En conclusion: era Val d’Aran recebec, en 2020, per part dera OPLO, era consideracion e eth tracte que non auie auut uns ans abans en informe deth ministèri de França. Eth trabalh en favor der occitan hèt des de Catalonha, mereishec, hè uns dies, eth reconeishement, de tres presidents; non pas coma hè 10 ans en qu’eth president dera region mos ignorèc. Auem auançat!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Fòrça occitan de França, vòlon pas saber, ni mai legir aquela tresena lenga escrita dins la sinhalisacion en vath d'Aran. . Aital coma non vòlon pas vèser qu'aquela segonda lenga suls noms de las carrièras a Tolosa es d'occitan. L'oposicion a las anóncias en occitan dins lo mètro de Tolosa s'expliquet pel fait qu'es plan dificil de refusar d'escotar. Es d'auto òdi del colonizat per sa lenga. Per eles, l'oficialitat de l'occitan en Vath d'Aran es incomprensibla. E encara mai pels politicians franceses.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari