Un pas de gigant per ChatGPT : Fins ara las responsas e querements en lengatge natural èran fondats sus una basa de donadas giganta qu’èra per las mai recentas d’agost de 2021.
Segur qu’èra un costrenement a la pertinencià dels elements prepausats pels robòts conversacionals.

Dempuèi dimecres d’aicesta setmana (la 39) es possible d’anar cercar responsas directament sul malhum ambe « Browse with Bing ». Responsas actualizadas al fial. Çò me sembla que per ara lo servici es pagant…

Mistral AI Fa la rampelada del mond de « l’open source » (Còda dièrp)

Mistral AI, lo grand esper francés dins l’escorreguda a l’Inteligencià artificiala generativa, ven d’eissir son primièr pairon de lengatge.
Mailèu que de s’ensatjar de far rampèu a OpenAI de Google, l’estartup a endralhat una operacion de seduziment alprep dels desvolopaires del Còda dièrp « l’open source ».

Atal espera d’azemprar competéncias alentorn de son projecte dièrp e a gratís per anar d'aviat far rampèu als pairons clavats dels gigants americans.

L’IA es una amassa d’algorismes que balhan a una maquina capacitats d’analisi de decisions que li permejan de s’aptar ambe inteligéncia a situacions en fasent de prediccions sus la basa de donadas ja registradas.

L’IA es una ajuda per l’uman, lo desliure dels pretzfachs repetitius e fastigóses.

L’amira de l’IA es de far çò fach pel cervèl uman es a diser que la maquina pòt :

Reconeisser e identificar
Razonar sus mantuns emmòtles dunamics e o estatics
Reòlver problèmas combinatòris
Portar un diagnostic
Prepausar un plan d’accion , una decision
Comunicar e explicar las conclusions obtengudas
De comprener un text un dialòg
Acaptar d’entresenhas e n’en far lo compendi
Aprener e descobrir.

Se considèra que l’IA tanplan que l’amassa de las tecnològias qu’an per tòca de realizar, de per tsemple l’informatic , pretzfachs conhitius que son fins ara de per tradicion endegats e fachs per l’uman.

Aquela tecnològia es auèi al mofil dels perperics e trecimacís dels transmudaments socials.

Dos punts de vista s’acaran :

D’unis experts o econòmistas estaloiran lor optimisme enant aquela tecnològia carrejadissa de gazanhs de productivita, de fach sorga de riquessa que permja de n’acabar ambe lo fastigós dels pretzfachs.

D’autris son mai pessimes e veson la disparicion programada d’une tricalada d’emplecs.

Sèm de per l’inteligéncia artificiala al listre (l’abroa), sul cance, d’una mena de revolucion industriala qu'es segurament de modificar las màgers parts dels mestièrs e organizacions.

L’IA menarà a transmudaments prius del trabalh. Lo ligam dentre l’IA e lo « captal uman » es clarament establit.

D’apèi l’estudi « Future of Work » (Esvenidor del Trabalh) publicada per « Malakoff Mederic » e lo « Boston Consulting Group » al mes de mars de 2018, 39% dels capdelaire d’entreprezas e 34% dels salariats penson que lo desvolopament de l’ia va aflaquir l’emplec.
Tanplan los mestièrs son pas al meteis nivèls de repercutiments sus l'emplec tanpauc .

Cap a l’IA totas las entreprezas son pas a un meteis nivèl d’anticipacion e d’alestiment. A l’ora d’ara 20% dels capdelaires fan de l’IA una prioritat estrategic.


D’un biais global L’IA es percebuda positivament mai de 70% dels capdelaires d’entreprezas se dison drés de trabalhar ambe l’IA al contra dels 44% dels salariats.

Las entreprezas en plan encapat los grands enjòcs umans dels transmudaments que s’anoncian e las DRU(DRH) i jogaran un ròtle clau.
L’Afar es en camin, acotar la ròdas farià sonque far prener tarzensas que servirià qu’a nos alentir un còp mai.
Tanben se porià magenar e escapolar un jornalet fach de per l’IA que nos desliurarià de tot un fum de costrenements pesugàs que costan car.