Opinion
Formas toponímicas occitanas (dal bòn)
De còups mi diso qu’es melhor de laissar calar puslèu que de donar la sieu version. Mas a tròup se rosigar lo fren, mi manja la tèsta. Doncas ai ren poscut resistir.
“Tarbes” en francés, en occitan es Tarba. Forma occitana gascona tradicionala. La forma *Tarbas es una reoccitanizacion d'après la forma francesa, qu'es ela, la forma francizaia dal toponime occitan. Es ren perqué es una forma visibla e recopiaia qu’es una forma corrècta. *Tarbas es una forma refacha sus la forma francizaia, Tarbes, doncas.
Mas per la vila al nom francés de Cannes es diferent.
Cannes, en occitan es Canas, forma tradicionala provençala, o Cànoas en occitan vivaroalpenc mentonasc, forma mai anciana atestaia totun. Veire http://escritori.free.fr/sciencia/linguistica/toponimia/toponimsIstorics.html
http://escritori.free.fr/en/docs/cannas.html
Sabèm ren perqué aquela -s finala, localament se ditz [’kanɔ]. Atencion que la derivacion es canenc e non *canasenc.
Mas avèm Nimes amb una -S finala perqué en derivacion es nimesenc.
*La *Turbia, en occitan vivaroalpenc es A Torbia amb lo doblet A Turbia (forma sapienta Ra Torbia/ Ra Turbia), es la forma tradicionala atestaia.
L’autra forma inventaia *Túrbia coma se pòl veire sus google maps en catalan es una nòva forma que cerca de s'impausar, nòva tissa de far remontar l'accent tonic en posicion propoaroxitonica (coma de metre d’o en finala dal temps que i es ren tradicionalament), per far mai toscan /exotic o catalan probable.
Per pròva de mai, quitament en toscan sus las mapas ancianas trobam lo toponime toscanizat ansin “Turbiglia” qu'indica ben [tur'bija]. Al passatge, notar sus l’extrach d’illustracion, qu’un quartier de la mapa nòta l’article “lo” e l’us d’o per [u] dins de substantius.
L’Escarea, es la soleta forma autentica. *L’Escarena es una rebastison non locala,e perqué non L’Escalena tant qu’a far? Una uatra forma vista mas faussa parier es *L’Escarèa segon l’influéncia de la prononciacion dal toponime francizat “L’Escarène” amb “è”.
N’i a a baudre.
Lo cas de la macrotoponimia es mai facil de resòlre que la microtoponimia, tant de val d’o dire.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Tanben "Lorda" qui pateish ua "s" superfetatòria en francés. D'on l'afrós petit nom espanhòu "Lurdes" on de mei l'"s" e s'audeish.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari