Avèm vist de reportatges sus La Seria: dins las entrevistas d’Amic Bedel, Julian Campredon.

La presentacion sus France 3 Occitanie:

Tanben dins las emissions coma Vaquí sus France 3 PACA en vivaroalpenc, provençaloniçard.

De ressons sus de ràdios:

Sud Radio:

E mai en ràdio sus France Info:

Lo fach de far veire La Seria als collegians e liceans de Gavotina entre Mentan e L’Escarea fa pausar sovent de questions als joves.

Fa longtemps qu’aviam parlat de

Lo temps passat necessari per crear lo segond episòdi fa pausar de questions sus las constrenchas realas de creacion audiovisuala en occitan. Quantes films en occitan despí 25 ans passats per exemple?

Lo film es l’ocasion de veire coma doas facietas d’una persona qu’a un rapòrt a la lenga occitana. Lenga eretaia, lenga apresa. Color locala o la defendre per l’avenir?

Parier la question de la plaça de l’occitan dins lo quotidian, lenga de convivialitat familala, per dire d’expressions, lenga desinibaia dins un bar, lenga conoissua coma la “d’occitanista”, entre autres.

Lo personatge, coma una bòna faia, que se retròba sota los traches d’un embriac que va suggerir d’anar en Catalonha, d’un brave òme que parla d’experiéncia e ditz de trobar un tresaur, un autre conselhier per l’emplec, un qu’evita de se far arrestar per contrabanda de tartugas...

E la paternitat d’Àngel en sordina delòng dal film.

Se las scènas se passa entre Tolosa, Seta, Barcelona, Marselha, Roergue, los Alps Maritimes son tanben representats amb de clinhes d’uelh per los grafismes de Ben, sus malheta o muralha, per la benda son de Ge balèti, e la sieu preséncia en persona.

De joves reconoisson “Fai la rota” de Mauresca dins la scèna que Tomàs repartisse los ròtles dals actors.

Lo plaser de se’n avisar de la diversitat lingüistica, occitan, francés, catalan, serbocroata (escaisnonemat “patoàs dal russe”), tedesc, viet...

De joves son talament atrivats que demandan se los dos personatges principals an capitat la seria dal bòn. D’autres se i serà una seguia. Lo viatge es mai important que la destinacion al final. L’impression d’aver l’explicacion d’unas vitas de militants acarats a las empachas administrativas, questionament sus la preséncia de l’occitan al quotidian ancuei per la globalitat de la populacion, perspectivas. Occitània es qu’un mite viu, mas es lo nòstre tresaur. La frucha de la cresença en nosautres.