Es toristes van entara Val d’Aran a esquiar, a hèr montanha, a veir paisatge... e i a un percentatge creishent de persones que i van a hèr torisme culturau, o au mens que vòlen compartir er esquí, era natura, era gessuda en montanha damb un coneishement dera vida deth país e agraïssen un contacte damb era cultura. Aguesti pòden combinar es sues estades damb era visita des glèises, damb eth passèg pes pòbles, damb es musèus, damb era esséncia... De lòcs damb un contengut de cultura ena Val d’Aran n’i a un pialèr, e era majoria an ua qualitat bona, sufisenta, aprofitabla. E totun i a ua qüestion que non acabe d’èster ben orientada: ei er emplec dera lengua pròpria ena senhalizacion, ena musealizacion des diuèrsi endrets. S’a renonciat ar emplec dera lengua deth país o s’emplegue en panèus trilingües o quatrilingües o inclós pentalingües en tot dar ua imatge d’artificiositat pòc atractiva e damb ua cèrta transmission de folclorisme entara nòsta lengua pròpia. I a musèus, glèises, lòcs de visita qu’an optat per presentar es productes sonque en castelhan. Açò mos hè mau, mos hè presentar eth nòste hèt diferenciau coma ua anecdòta, coma un hèt provinciau, sense valor. I a un critèri majoritari que presente es escrits en trilingüe (occitan-catalan-castelhan e bèra auta) en un madeish panèu. A viatges, en aguesti panèus er escrit en occitan ocupe un lòc destacat respècte des demès e alavetz eth problèma quede un shinhau minorat, però seguís estant un atemptat. E tot soent er occitan non i destaque, lo que vò díder que quede coma ua curiositat.

Cas apart ei eth d’aqueri que se presenten sonque en castelhan e en occitan. Alavetz amaguen ua auta sensibilitat, damb un cèrt carácter belicós, contra eth catalan, que non tractarè ara, e que non ei bon entad arren, e tanpòc mos benefície.

Ei clar que moltes des paraules qu’emplegam en aranés son fòrça semblantes enes autes lengües e encara que sonque que siguesse per economia mos les poderíem estauviar. Metegam per cas: s’escriuem “Musèus dera Val d’Aran”, voletz díder que cau méter en dues hilères mès “Museus de la Vall d’Aran”, “Museos del Valle de Arán”? Non creiguetz que s’ac metem sonque en occitan, quinsevolh visitant comprenerà eth significat? Non pensatz qu’ei umiliant entara intelligéncia deth torista?

Non harè aciu un catalòg de situacions caotiques, non relacionarè era enorma, extraordinària quantitat de controvèrsies existentes en aguest encastre, non me referirè ad aqueri que sonque ac hèn en castelhan quan ac poderien hèr perfectament en occitan e eth producte guanharie qualitat e atractiu, però vau a explicar dues bones practiques que mos pòden servir de modèl entà promocionar eth torisme e era lengua.

Era prumèra, ja non existís, causa que lamenti, pr’amor qu’ère un modèl fòrça exemplar en tractament dera lengua en encastre deth torisme culturau. Se tracte deth PyrenMusèu que tanti esfòrci costèc ara família Rocher-Ros en Salardú. Era metalengua, era lengua dera exposicion, ère er occitan; ère era soleta lengua e se bèth visitant auie de besonh des explics en d’autes lengües, se l’oferie un imprés ena lengua demanada. Rotes de montanha, fotografies destacables, conquesta de tucs, escalades memorables, exploradors importants, cartografia, glaciars, cambi climatic… tot en occitan. Era experiéncia ei qu’era majoria des visitants n’auien pro damb er occitan. Ua reussita!

Era segona experiéncia ei Eth Camin dera Bruisha en Tredòs, un itinerari que semble trèt d’un conde de màgies. Ei un itinerari de mens d’un quilomètre damb indicacions sus es accions des bruishes, es hades... passatz peth costat des arbes qu’an cara, per un pònt de husta, per estructures meravilhoses… lo significatiu ei que totes es explicacions son en occitan e sonque en occitan. Era magia ei totau e eth camin a un exit surprenent. Es organizadors an profitat des naues tecnologies e an plaçat còdis QR entà que se posque accedir as explicacions en quate lengües mès: catalan, castelhan, francés e anglés, e a mès s’estan generant informacions en youtube, en instagram, en tiktok… en diuèrses lengües, lo que permet accessi diferents, però eth lòc ei en occitan, eth espaci a era màgia der origen. Molt ben! Se poderie aplicar aguesta orientacion ena major part des productes culturaus aranesi e convertir era Val en aqueth lòc de màgia que cau que sigue.

E se vatz entà Vilamòs, ena entrada deth pòble trobaratz un panèu damb un diboish que ditz “ Era sua merdeta tara tua bosseta” e en diboish se ve un can hènt es sòns besonh e ua bosseta a on s’a recuelhut es sues deposicions. Eth senhau, generat per Ajuntament de Vilamòs, ei reaument ua informacion atractiva, que da un sentit de país. Ei clar que trincarie eth sòn encant se ath sòn costat i metesse “La seva merdeta per a la teva bosseta”, “Su mierdecita para tu bolsita” o “Sa petite merde pour votre sachet”.