Enguan auem tornat entà Salau. A estat era pujada numèro 36. Enes inicis non ère ben ben ua manifestacion pera identitat e pera lengua. Iniciaument ère liderada per Xavier Bada e reivindicaue era construccion deth tunèl entà comunicar Palhars damb Arieja. I auie era idèa qu’era dubertura d’aguesta via a trauès deth Pirenèu beneficiarie era economia des dus costats. Aquerò non foncionèc; er enorme transit de camions pera Val d’Aran, espantèc aquera reivindicacion. Er elevat còst dera construccion deth tunèl ajudèc a desbrembar era idèa, que ja s’auie desvolopat abans dera Guèrra Civila deth 1936. Damb eth temps i tornarà...

Però aquera amassada ath cap deth pòrt s’anèc transformant damb era participacion deth CAOC e especiaument d’Enric Garriga Trullols en un acte de trobada des païsi occitans e catalans e ena reivindicacion dera lengua e dera identitat des dus.

Eth CAOC-Comitat d’Afrairament OccitanoCatalan a hèt, pendent toti aguesti ans, ua positiva aportacion ara lengua occitana. Queden luenh aqueres intervencions deth sòn president Enric Garriga ena elaboracion des leis e demès normativa, fondamentaument era Lei der occitan, aranés en Aran, però es actuaus aportacions deth CAOC son de besonh, imprescindibles...

Eth CAOC siguec fondat er an 1977 per Josep Maria Batista Roca, Josep Carbonell i Gener, Joan Amorós Pla e Enric Garriga Trullols. A agut eminents e destacats presidents, coma Pèire Vilar, Robèrt Lafont, Pèire Lagarda, Pèire Pessamessa... Eth CAOC a agut coma referéncia er espaci occitanocatalan e a estat en Catalonha era institucion associativa mès importanta (sense desbrembar era Fundacion occitanocatalana e d’autes mès recentes des que parlaram en un aute moment) qu’a mantengut ath long des ans era idea dera existéncia der espaci occitan, coma un territòri de dus cents mil quilomètres carrats, emparentat damb es païsi catalans, qu’ocupe un lòc centrau en sud d’Euròpa.

Es accions deth CAOC an estat diuèrses: a hèt divulgacion der hèt catalan, en Occitània; pendent un detzenat d’ans a compdar  de 1993, ena Val d’Aran, organizèc er Amas Occitanocatalan, un concors literari e un aute de recitacion dera man de Ramon Agulló; des deth 1997 organize era Dictada Occitana en Barcelona, que se hè en 42 poblacions ath madeish temps,  qu’ei un estímol entar aprenentatge der occitan...  Sense eth CAOC era idea dera Occitània lingüistica aurie perdut preséncia e consisténcia.

Pendent er an 2008 eth CAOC inicièc corsi d’occitan estandard en Barcelona, en un acòrd damb era Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat. Sigueren es prumèrs corsi e non an parat. Es corsi an estat farcits de convidats der espaci occitan que dan relevància ar ensenhament. En aguesti moments impartissen 5 nivèus, ben estructurats, que s’adapten ath Marc de Referéncia Europèu, e qu’an eth reconeishement deth Departament de Educacion dera Generalitat coma activitat de formacion permanenta deth professorat. Sense eth CAOC er occitan estandard en Catalonha, non s’ensenharie. Ac auríem perdut…! Seríem mès petits.

De Garriga Trullols en podem rebrembar diuèrses accions; ei especiaument destacabla qu’a compdar der Estatut deth 79 que hège ua referéncia dera “parla aranesa”, escriuec a toti es deputats deth Parlament de Catalonha en tot explicar-les qu’eth tèrme “parla” ère despectiu entara lengua mès prestigiosa dera istòria europèa.

Garriga auec importantes intervencions ena Lei der occitan deth 2010 ena línea de promòir era lengua occitana coma ua lengua unica de Bordèu as Vals d’Itàlia e ara Val d’Aran, que comence enes trobadors e qu’encara dure. Es sues intervencions pendent era elaboracion dera Lei sigueren multiples e totes auien coma hons eth procurar qu’era Lei manifestèsse ua referéncia per hèt occitan totau. Occitània non comence e acabe ena Val d’Aran. Tà Garriga era Lei auie de contemplar tot eth territòri lingüistic occitan e toti es Païsi Catalans. Garriga e eth CAOC an contribuït de forma solida, damb es sues intervencions e damb es corsi d’occitan estandard, a evitar qu’eth reduccionisme aranés eliminèsse era referéncia d’Occitània. An evitat que mos empetitíssem, que mos héssem insignificants, mos an ajudat a auer valor… Entre es escrits de Garriga i trobam que “reduir la llengua de la Vall d’Aran a un simple dialecte també és un atac frontal contra la Vall d’Aran i la seva llengua nacional. S’ha de recomanar a la Vall d’Aran que per sortir del seu aillament el mitjà més eficaç és ensenyar l’estandard, sense menystenir l’aranès.”

Ena trobada de Salau d’enguan i auien mès de 500 persones e s’a mostrat ua clara reivindicacion per part dera presidenta deth CAOC Núria Comas e d’Annia Wolf der IEO d’Arieja: “cau protegir eth catalan e er occitan deuant dera pujada dera extrema dreta”. Es manifestacions an estat molt clares: “era lengua catalana  e era occitana son minorizades e perseguides.”

📢 Recuperem l'esperit festiu de la gran festa occitano-catalana, tot denunciant l'ofensiva contra les llengües minoritzades 👊👅 pic.twitter.com/yhPKWz4KOu

— CAOC (@CAOC_) August 6, 2023