Opinion
La resisténcia nacionala occitana 5. Lo binacionalisme al servici del bilinguisme
La sociologia occitana mostrèt que lo bilingüisme pòt salvar la lenga occitana, sonque se es viscut coma la superposicion dins l’espaci e lo temps de dos monolingüismes. E per qu’una part dels occitans vòlga d’espacis de monolingüisme en occitan, lor cal un cèrt sentiment de nacionalisme occitan. Aital, lo nacionalisme occitan es necite per que lo petit nuclèu actual dels occitanistas s’investisca per far viure la lenga occitana amb l’amira que l’occitan torne ésser una lenga viva. Una lenga d’us normal al costat del francés per una part dels occitans e tanben una preséncia normala per los que vòlon viure sonque en francés (idem per l’italian e l’espanhòl). Serà una mena bilingüa de viure l’espaci public occitan que resulta de l’istòria passada d’Occitània e de l’exigéncia de democracia. Es lo projecte politic d’una societat occitana bilingüa tal coma presentat dins l’article Prospectiva lingüistica occitana (part 4).
Lo binacionalisme permet un projècte de societat bilingüa occitana dins l’encastre dels estats español, italian e francés per sa reconeissença clara del dreit de viure en francés e/o en occitan en Occitània francesa (idem per l’italian e l’espanhòl).
Lo binacionalisme obrís lo camp dels possibles. Una granda part dels occitans francizats, italianizats o espanholizats pòdon aderir al nacionalisme occitan istoric de lor territòri sens renegar lo nacionalisme de lor estat, que i foguèron tots educats e qu’i es la cultura dominanta. Aquela adesion val per los que non vòlon apréner l’occitan mas qu’acceptan de nuclèus d’occitanitat dins lor environament.
Amb lo binacionalisme, probable que lo petit nuclèu actual dels occitanistas s’espandisca sufisentament per constituir una fòrça politica que càmbie las politicas lingüisticas actualas dels estats.
Aquela evolucion binacionala e bilingüa pareis acceptabla dins una societat europèa e francesa ont los dreits individuals e collectius mudan per mai de tolerància e d’egaltat, per las femnas, los omosexuals, lo dreit de morir. L’afortiment de la democracia passa per una pujada dels poders de la justícia fàcia al poder dels estats a fin d’impausar lo respècte de totas las minoritats.
E lo binacionalisme e lo bilingüisme dèvon s’inscriure dins una dinamica europèa. Son una aisina per totas las regions d’Euròpa amb de pòbles minorizats, e mai del monde entier.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Quand los occitans e occitanas auràn la meteissa consciéncia occitana que lo Bardòu, poirèm jogar lo concèpte de binacionalisma a las ortigas...
Binacional ? De nacions n'ai pas besonh, senon quand me'n vòlon impausar una autra que non ai pas causida ! Alavetz, binacional, qué ? Serai occitan per dire de non èsser "assimilat francés" (e donc mòrt a ieu-meteis) e catalan. E se non basta, serai tanben aragonés e basc.
Mas demòri totun convençut que la soleta "nacion" que valga es la planèta tèrra, dins sa varietat biologica e culturala sencera…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari